Pàgina 79 – Endavant Osan

[l'Alacantí] Les treballadores del transport públic convoquen 7 dies de Vaga i mobilitzacions

Les treballadores de les empreses de transport públic que cobreixen l’Alacantí han convocat Vaga per als dies 12, 13, 16, 17, 18, 19 i 20 de desembre. El motiu d’aquesta convocatòria és defensar el sistema de transport públic i, més concretament, les línies blaves d’autobús, que uneixen Alacant, Sant Joan, Mutxamel, El Campello, Sant Vicent, i les diferents partides rurals, Universitat, platges, etc.

Les treballadores dels autobusos rojos, dels autobusos blaus i del Tramvia aniran a la Vaga per a que continue vigent el TAM (Transports de l’Àrea Metropolitana) que la Generalitat vol eliminar ja que des de fa dos anys no assumeix el cost econòmic que li correspon i que per a 2014 ha tornat a negar. Amb les retallades que planteja la Generalitat desapareixerà a partir del 1r de gener el preu únic vigent actualment (hi haurà preus diferents segons destinació), se suprimirà la possibilitat de transbordament, s’eliminaran quasi 300 parades de bus, la freqüència del pas dels busos s’allargarà, desapareixeran els abonaments del TAM, i seran acomiadats més de 50 treballadores.

La negativa de la Conselleria de Transports a augmentar la seua aportació econòmica per a mantenir el transport públic es dóna en un context general de grans retallades al sistema públic: en educació, en sanitat, en serveis socials, en la llei de dependència, tancament de RTVV; és a dir, en l’actual ofensiva del capital per reduir al màxim els serveis públics i per privatitzar-los. No és un problema econòmic d’una Conselleria en concret o del servei d’una ciutat, sinó de fallida absoluta de la Generalitat Valenciana, reducció al màxim dels serveis públics, procés de privatització dels serveis públics i desviament dels recursos públics al pagament del deute. El capitalisme, en la seua llarga agonia, ataca els drets de la classe obrera per tal de poder mantenir les seues taxes de benefici, i ens condemna a una vida miserable i indigna.

Les treballadores, joves, estudiants, pensionistes, aturades, de la ciutat i de la comarca no podem restar inactives davant aquesta nova agressió. La desaparició del transport públic és un atac directe a les nostres condicions de vida, als nostres drets i als serveis públics. Donem suport a la Vaga del transport! Participem en les mobilitzacions convocades! Només lluitant tenim futur!

12 desembre, dijous. CONCENTRACIÓ. A les 10:00 a l’Ajuntament d’Alacant

13 desembre, divendres. CONCENTRACIÓ. A les 10:00 a la Diputació

14 desembre, dissabte. MANIFESTACIÓ. A les 18:30 des de la Diputació

[Sant Andreu] Butlletí n. 27 – La lluita popular i de base és desobedient

Butlletí andreuenc n. 27 – Novembre 2013

La lluita popular i de base és desobedient

Quan diem que la lluita és l’únic camí, és perquè tenim clar que no podem esperar que mai ningú ens regali res: ni ho volem, ni passarà mai. Com a treballadors i treballadores que som, sabem que el pa es guanya cada dia, suant i cansant-nos, i és així com es desenvolupa, també, la nostra lluita. A contracorrent, en terreny hostil, desafiant les seves regles, mirant de desplaçar l’eix central de decisió del seu espai -les institucions oficials, allò establert- cap al nostre: el carrer.

És aquesta dinàmica, la de la construcció del contrapoder -per esdevenir més endavant poder popular- la que intentem dia a dia. De manera assembleària, combativa, directa. Amb pocs resultats a curt termini i a simple vista, amb gran recorregut i fortalesa a llarg termini. La Trobada d’Unitat Popular, celebrada a finals de mes, és un exemple d’aquests espais nostres, a construir, amb debat i crítica constructiva.

Això era, però, a finals de mes. Novembre el començàvem, però, amb una resposta tant tristament necessària com imperiosa: fer front als feixistes ‘legionarios’ que encara habiten als terrenys de les casernes de Sant Andreu, i al regal de 5000m2 que els ha fet el Consorci de la Zona Franca perquè puguin celebrar els seus espectacles esperpèntics, casposos i filofeixistes. Una concentració amb posterior entrada al ple del districte i manifestació final servia per donar el tret de sortida a les mobilitzacions de ‘Sant Andreu antifeixista’.

Poc més tard, fèiem públic que un militant de la nostra assemblea, detingut durant la vaga general del 29M de 2012, rebria una petició fiscal de fins a 6 anys de presó, als que cal sumar els 2 anys que demanen per un solidari present durant la seva detenció. El Grup de Suport 29M s’ha reactivat amb força per donar el tret de sortida a la campanya ‘8 anys de presó per fer vaga pel treball digne. Absolució Roger i Mercader!‘. La campanya va començar a fer-se pública a mitjans de mes, mentre que la roda de premsa tenia lloc el divendres 29 de novembre, a la plaça Orfila. Prop de quaranta persones plantaven una taula davant la porta mateix del districte, mentre diversos mitjans de comunicació, tant oficials com populars, cobrien la notícia.

La consciència i la determinació són clares: Ajuntament i Generalitat fan, de nou, el joc a la patronal, i busquen dos caps de turc a qui castigar com a exemple en la seva croada contra la classe treballadora, buscant evitar-ne la combativitat. Fal·laçment, confronten el dret a vaga contra el dret al treball, quan són dues cares de la mateixa moneda: vam fer vaga per defensar el dret al treball, ells volen eliminar ara el dret a vaga després d’anys amb reformes que eliminen, efectivament, el dret al treball.

És amb la desobediència que avançarem, contra lleis injustes, la lluita al carrer. També en defensa del dret al propi cos i per fer front a la violència de gènere que impregna tots els àmbits d’aquesta societat patriarco-capitalista. Com cada 25 de novembre, l’Esquerra Independentista es va mobilitzar a Barcelona conjuntament amb grups i col·lectius feministes per combatre el sistema patriarcal en totes les seves expressions. Són múltiples les violències, diàries i quotidianes, ‘petites’ però no per això menys agressives, a les que les dones han de fer front cada dia. No podem centrar-nos només en les agressions físiques: les violències psicològiques i socials van minant les dones, esdevenint una agressió constant, desgastant, estructural. És al sistema en la seva globalitat, al que hem de fer front, i és per això que hem de fer un treball conjunt i col·lectiu des de la base.

Retornant a la proximitat dels nostres carrers, i com a prèvia de la Festa Major de Sant Andreu –que ja ha començat!-, la de la Sagrera no va estar exempta de traves i impediments: nombrosos van ser els problemes que el districte i la comissió de festes van posar per evitar, finalment, que tinguessin lloc algunes activitats d’unes incipients Festes Alternatives de la Sagrera. Tota una declaració d’intencions per evitar l’autoorganització dins el marc de la festa major. Tot i així, sí que va poder tenir lloc la xerrada ‘Radicalitzem la democràcia‘, campanya impulsada per la CUP a nivell de Barcelona.

I si algú ha de prendre bona nota de la necessitat de la desobediència, és el poble de Sant Andreu el seu suport al projecte de l’Ateneu l’Harmonia. Després d’anys esperant, el joc brut de l’Ajuntament i l’aparició fantasmagòrica d’una entitat fantasma a darrera hora, evidencien que cal deixar el camí de la negociació per passar al de la determinació i l’acció directa. Així com Can Batlló va fixar la data límit, i van entrar per prendre el que és seu, del poble, un espai necessari i imprescindible, l’Harmonia ha de posar aquesta carta damunt la taula. I ha d’estar disposada a jugar-la: la concentració del passat 23 de novembre és només una mostra del suport popular que té. La desobediència, doncs, pot entrar en escena i obrir les portes de l’ateneu.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Novembre 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

La resposta al patriarcat s'ha de construir des del carrer i la mobilització

Prop d’un miler de persones van participar de la convocatòria central

En motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència contra les dones, nombrosos actes de conscienciació, denúncia i mobilització van tenir lloc arreu dels barris i viles de Barcelona. L’Esquerra Independentista, que va publicar el manifest “El patriarcat és violència: la nostra resposta, autodefensa!”, va participar activament d’aquests actes, així com de la manifestació del mateix dia 25 a Barcelona, convocada per la Plataforma Unitària contra la Violència contra les Dones.

La manifestació, convocada a les 19h a Canaletes, va fer el seu recorregut fins a Pl. Sant Jaume. Abans, però, es va desviar a la Pl. Reial, on una performance amb participació del públic inclosa va servir per denunciar els diferents graus de violència masclista que imperen en la nostra societat.

La mobilització, que va comptar amb prop d’un miler d’assistents, tant dones com homes, majoritàriament joves, va tenir una important presència de l’Esquerra Independentista i, sobretot, de col·lectius feministes. Aquesta presència, així com la reivindicació que els acompanya, es va fer palesa, sobretot, en la combativitat del discurs en els parlaments finals.

En aquest sentit, cal subratllar el protagonisme principal dels col·lectius feministes joves, contribuint al relleu generacional del feminisme dels 70. Cada cop més, el 25N es consolida com un dia de lluita contra la violència de gènere, assegurant el relleu generacional en la lluita, on els col·lectius feministes propers a l’EI han tingut un paper cabdal.

Aturem els pressupostos de la misèria!

Aturem els pressupostos de la misèria!
El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que el Govern d’Artur Mas té previst aprovar el proper 19 de desembre amb el suport d’Esquerra Republicana, confirmen el caràcter marcadament antisocial de l’executiu autonòmic. Rere l’argument tantes vegades repetit que aquests són els únics pressupostos possibles en el context econòmic actual, el Govern amaga una aposta ideològica clara per fer una política a favor de l’oligarquia i, en conseqüència, en contra de la classe treballadora i els sectors populars. Una política que consolida i augmenta el saqueig a les classes populars, i que provocarà més sofriment i misèria.
Perquè malgrat la inevitabilitat de la injustícia en què ens volen fer creure, no hi ha cap llei natural que obligue a pagar el deute, a concertar l’educació i la sanitat o a aplicar la reforma laboral del Partit Popular a casa nostra; perquè les empreses privatitzades poden ser renacionalitzades i es pot crear un banc públic; perquè les desenes de milers d’habitatges que han quedat buits després de l’esclafit de la bombolla immobiliària poden ser expropiats sense pagar cap indemnització i posats al servei del poble. I nosaltres ho hem d’exigir.
Sabem que la majoria de diputats i diputades del Parlament de Catalunya impedirà que aquestes propostes es duguin a la pràctica, però el centre de la nostra lluita política no ha estat mai en les institucions, ni ha d’estar-hi; està al carrer, amb els moviments populars, i serà des dels carrers des d’on farem caure la dictadura dels mercats a través de la Troika. No pagar el deute i desobeir la Unió Europea no és tan sols una possibilitat sinó l’únic camí possible.
Per tot això fem una crida a participar aquest 4 de desembre en la jornada de lluita Aturem el pressupostos de la misèria, que començarà a les 18 hores amb una concentració davant la seu de Foment del Treball (Via Laietana, 32. Barcelona), des d’on marxarem en manifestació fins al Parlament de la Ciutadella. A la mateixa hora a Tarragona hi haurà una concentració davant la Seu de la Generalitat (C/ Sant Francesc).
Aquest no serà el darrer episodi de la lluita contra els pressupostos de l’empobriment i l’explotació. Convoquem també a participar en l’escarni que tindrà lloc el 12 de desembre contra Isidre Fainé, president de Caixabank i, sobretot, en les convocatòries que tindran lloc el dia 19, data en què està prevista l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.
Només lluitant aturarem els pressupostos de la misèria!
Juntes podem!
Països Catalans, 2 de desembre de 2013
Endavant (OSAN)

[Alacant] Nova mobilització per una RTVV en català, del poble i per al poble

Al voltant de 1500 persones es van manifestar el passat dissabte 30 de novembre als carrers d’Alacant per tal de rebutjar el tancament del senyal de RTVV i reclamar uns mitjans de comunicació en català, del poble i per al poble. Aquesta era la pancarta amb què l’Esquerra Independentista del Sud, integrada per Endavant (OSAN), Arran i Sepc, va aglutinar desenes de persones en un bloc combatiu i reivindicatiu que no deixà de reclamar una RTVV pública i en català. A l’igual que el passat 9 de novembre, l’Esquerra Independentista tornà a reclamar no la televisió i la ràdio de les corrupteles, de la censura i de la negació del País Valencià, sinó uns mitjans de comunicació al servei de la classe treballadora. A l’igual que a València, on la manifestació fou massiva, a Alacant milers de persones recorregueren els cèntrics i comercials carrers de la ciutat. La solidaritat amb les treballadores de l’ens públic va ser constant al llarg de la marxa, així com un cert toc humorístic amb el repetit lema “Frabra a Picasent, Telefunken president”.

[Alacant] Nova mobilització en defensa de la RTVV pública i en valencià

[Alacant] Les pensions no es venen: es defenen!

Desenes de persones s’han mobilitzat aquest dissabte de matí pels carrers d’Alacant en una acció en defensa de les pensions públiques; la iniciativa, impulsada per la Plataforma de Lluita Contra les Retallades a la qual s’ha sumat CCOO, ha recorregut els carrers dels populars barris d’El Tossal, Campoamor i el Pla, en un dia de mercat ple a vessar de treballadores que rebien amb satisfacció la mobilització obrera. La Plataforma ha repartit centenars de pamflets defensant les pensions públiques i rebutjant la reforma de les pensions, que condemna a la misèria els pensionistes i obre el camí, encara més, a la privatització de les pensions. Al llarg de tot el recorregut no s’han deixat de cridar consignes com ara “les pensions no es venen, les pensions es defenen” o “contra les retallades i les privatitzacions, lluita, lluita i mobilització”
Si bé la mobilització s’ha desenvolupat amb normalitat, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, de la qual participa l’Esquerra Independentista juntament amb altres organitzacions de classe de la ciutat, s’ha trobat al llarg d’aquest mes de novembre amb la censura i persecució política de l’Ajuntament d’Alacant, ja que en dues ocasions s’ha negat la utilització de sales a centres socials i de majors per a celebrar xarrades sobre la reforma de les pensions.

Comunicat arran del tancament de RTVV

Aquest 29 de novembre de 2013 quedarà gravat en la memòria del nostre poble com el dia en què el Partit Popular va deixar el País Valencià sense ràdio i televisió públiques en català. El govern autonòmic del PP, encapçalat pel titella de Madrid Alberto Fabra, ha tallat les emissions de Ràdiotelevisió Valenciana després d’haver aprovat per via d’urgència la dissolució de l’ens. Aquest territori esdevé, doncs, el primer de tot l’Estat espanyol amb llengua pròpia que perd les seues ràdio i televisions públiques.
Queda ja fora de dubte que el País Valencià està sent el laboratori avançat del procés de recentralització de l’Estat que vol dur a terme el Partit Popular, tot aprofitant l’ofensiva neoliberal que amb forma de retallades socials i laborals estem patint per imposició de les institucions europees. El de hui és, al capdavall, un pas més cap a la suspensió definitiva de l’autonomia valenciana i el retorn de l’Espanya de sempre, la que mai no se’n va anar. A més, aquest tancament unit a l’anterior tall d’emissions de TV3 al País Valencià representa un atac més i molt greu per al català i els catalanoparlants, donat que implicarà que un gran nombre d’ells/es, els valencians i les valencianes, no tindran accés a cap ràdio o televisió pública en la nostra llengua.
Davant aquesta situació, el nostre plantejament no ha de ser el de defensar l’autonomia (limitada i concedida) ni esperar que l’alternança al capdavant de les institucions autonòmiques redrece la situació. El nostre missatge ha de ser ben clar: la lluita per la independència i el socialisme és la lluita per la democràcia. I la nostra obligació és treballar perquè la mobilització popular no només faça caure el govern conservador, sinó que aquesta siga el motor del trencament amb l’Estat espanyol i la Unió Europea, i el fonament de la construcció social i nacional dels Països Catalans.
Per tot això, Endavant (OSAN) convoca el poble dels Països Catalans a acudir demà, dissabte 30 de novembre, a la manifestació que partirà a les 18 hores de la plaça de Sant Agustí de València o a la que començarà a les 18.30 hores a l’avinguda d’Aguilera d’Alacant.
Països Catalans
29 de novembre de 2013
Endavant (OSAN)

Lluitar, crear, construir. Dissabte 30, participem a la Trobada per la Unitat Popular!

El proper dissabte 30 de novembre a Badalona es celebrarà la Trobada per la Unitat Popular. Des d’Endavant treballem també per fer d’aquest espai un espai de debat i intercanvi, de construcció de la unitat popular. És per això que animem a totes aquelles persones implicades en moviments populars a participar d’aquesta trobada.
[del text de presentació de la Trobada]
La Trobada per la Unitat Popular l’entenem com l’inici d’un procés de discussió i reflexió per teixir, construir i donar sentit a això que anomenem la unitat popular; que ha d’ajudar-nos a caminar cap a la ruptura democràtica i la transformació social. Un espai de debat que no acabarà el dia 30 de novembre, si no que en serà el tret d’inici. Volem que sigui un espai de discussió per debatre quins són els temes prioritaris i les línies d’acció política comunes en els diferents sectors o àmbits de treball, i alhora compartir debats estratègics sobre alguns dels reptes que actualment tenim:
Elaborar un full de ruta per a la independència compartit per moviments socials, entitats i organitzacions amb voluntat transformadora i rupturista;
Definir les bases del nou model de societat que volem, quines estructures i quin model social, econòmic i cultural voldríem que fossin discutides en la creació d’un nou estat;
En aquest procés de transformació social radical pel que optem ens cal analitzar com s’articulen les lluites, el contrapoder i la lluita institucional.
Dades bàsiques: Data: Dissabte, 30 de novembre Lloc: IES la Llauna, de Badalona (posar mapa per arribar-hi) Durada: Tota la jornada. De 10 a 13h i de 16h a les 20h.
Més informació: www.trobadaup.cat

25 de novembre des del barri de Sants

A l’endemà del 25 de Novembre, dia internacional contra la violència de gènere, i en el marc d’unes jornades organitzades per l’Assemblea de Barri de Sants que havien començat el dia 20, l’assemblea d’Endavant Sants va acollir l’organització d’una xerrada sobre l’avortament i el nou codi penal. La xerrada, a la seu del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”, va anar a càrrec d’Isa Gernika, afiliada de la CGT a la sanitat, membre d’Endavant Gràcia i militant feminista des de la dècada dels ’70.
La xerrada va començar fent un breu repàs de contextos legals concrets on els drets de les dones estan o han estat més reconeguts, posant especial èmfasi en el dret a l’avortament. A grans trets, dos blocs. El primer, aquelles legislacions fruit de poders revolucionaris, des de la URSS, passant pel ministeri de Sanitat de Frederica Montseny durant la revolució catalana, Cuba, Sud Àfrica, i la Xina revolucionària o, també, societats on els drets individuals estan en valor, com ho són Holanda o Estats Units.
En segon terme, la xerrada intentava trencar amb el tòpic del naixement del moviment feminista als anys ’80. Les lluites feministes posteriors a la dictadura neixen dins el moviment obrer ja als anys ’70 i possibiliten que als anys ’80 neixi el moviment feminista institucional, diferenciat entre si pel contingut de classe. Des del feminisme sempre s’ha reivindicat el dret a l’avortament, com a dret a l’autogestió del propi cos, és a dir, tant el dret a la maternitat com a l’avortament. I per tant, s’aposta per la reivindicació del dret a avortar (o millor dit, per la seva despenalització) com a quelcom universal, és dir, públic. Perquè despenalitzar-ne la pràctica però dur-la al sector privat, tampoc garanteix el dret d’autogestió del propi cos, i sinó són les condicions socioeconòmiques les que possibiliten o no fer efectiu aquest dret. Dos feminismes, l’institucional i l’obrer, que xoquen també en els seus plantejaments de combatre els anti avortistes en les seves concentracions davant les clíniques públiques o privades.
L’avortament ha estat una pràctica durant més anys dels que tenen les lleis, arreu del Món, per mètodes casolans. Ha estat extirpat dels drets de les dones per a passar a estar legislat i dut al terreny de la medicina clínica. Una mostra més que l’autogestió del propi cos no és plena, és quan depèn de metges que de dia poden fer objecció de consciència als hospitals públics per atendre de nit les mateixes pacients en les clíniques privades, retornant altre cop a condicionaments de classe (econòmics) per tal de fer efectiu un dret reconegut.
La maternitat està mercantilitzada; la dona queda embarassada, gesta la criatura, la pareix, però al néixer, la dona en perd els drets en favor de l’home, que és qui atorga el cognom, fent desaparèixer el matern. Vivim en una societat en la que la dona té negat el dret a l’avortament, però també té negat el dret a la maternitat. La crisi i precarietat fan cada cop més complicat poder ser mare, sense esdevenir alhora curadora a temps total, sense un sou amb el que mantenir la situació. Les dones són mercaderies dins el sistema de producció capitalista.
Ja a les conclusions, es va apuntar la necessitat de reforçar el moviment feminista com a garantia de la lluita del dret a l’avortament, reforçar la lluita popular i revolucionària, per a poder construir legislacions progressistes, i crear estructures d’acció directa, capaces d’exercir el dret a l’avortament de manera clandestina si cal, si la llei no ho permet. Després de la intervenció posterior a l’exposició de la ponent, va sorgir el debat de la renúncia a la maternitat un cop s’ha tingut la criatura, i de la necessitat de no renunciar a la vida personal en pro de la maternitat, exercint aquesta funció no només la mare, sinó el conjunt de la societat.

[Alacant] Desenes de persones criden per l'autodefensa feminista

Desenes de persones s’han concentrat aquest 25 de Novembre a Alacant per tal de denunciar la violència patriarcal i respondre amb l’autodefensa feminista. Al llarg de tota l’hora que ha durat la concentració a la cèntrica plaça de Calvo Sotelo no s’han deixat de cridar consignes feministes, de classe i de denúncia del patriarcat, com ara “capital i patriarcat, aliança criminal”, “les vostres retallades, ens fan precàries”, “violència patriarcal és retallar en drets socials” o “no hi ha feminisme dins el capitalisme”; així mateix, la crítica a la reforma de la llei de l’avortament i el dret de les dones a decidir lliurement sobre el nostre cos també han tingut el seu espai de reivindicació en la mobilització. A la concentració s’han llegit els manifestos dels col·lectius convocants.

La convocatòria ha estat impulsada per l’Esquerra Independentista del Sud, PCPE-CJC i Ecologistes en Acció, a la qual s’han sumat membres d’altres col·lectius, i suposa la segona mobilització unitària realitzada enguany per aquests grups en el marc de la lluita feminista i antipatriarcal, després que el 28 de setembre passat es convocara una primera concentració en defensa del dret al propi cos, configurant-se a Alacant un espai de lluita en clau feminista i de classe.

Crònica sobre l’acte del GdS 29M de Sant Andreu al voltant dels muntatges policials

El passat dissabte 9 de novembre, el Grup de Suport als vaguistes represaliats de St. Andreu el 29M va fer un acte al CSO La Gordíssima. Aquest acte va consitir en la projecció d’un parell de documentals, una petita xerrada al voltant dels muntatges policials i finalment, una cafeta d’autogestió.

A un quart de vuit va començar la projecció d’un documental fet principis dels anys noranta, on es relata l’assassinat del jove Pedro Álvarez a mans d’un policia nacional a l’Hospitalet el 1992. En el documental es veuen imatges molt dures, com són les entrevistes que fan a la mare del Pedro, o les justificacions del estaments repressors de l’estat; però alhora es veuen imatges de coratge i de lluita, com les mobilitzacions a la Verneda i l’Hospitalet arran de l’assasinat del Pedro, o l’abandonament del plató per part de la família quan es cedeix un espai al la policia perquè es justifiqui.
La segona part d’aquest documental narre diverses morts a l’estat espanyol a mans dels diferents cossos repressius de l’estat.
Aquest documental no està disponible a la xarxa, però aquí en teniu un altre al voltant dels mateixos fets.
Cap a un quart de nou es va projectar una entrevista a Rodrigo Lanza, un jove innocent empresonat arrel d’una intervenció policial en un teatre okupat a Barcelona. L’entrevista està feta pel grup de suport del Rodrigo a Saragossa i es va fer un cop complerts dos anys de presó provisional, amb el judici vist per sentència, i poc abans d’haver de tornar a entrar a presó per complir una ampliació de la pena de presó dictada pels tribunas espanyols.

Després de les projeccions, estave previst fer una xerrada amb steeming amb Juanjo, el pare del Pedro Álvarez i la Mariana, la mare del Rodrigo Lanza. Per problemes personals la mare del Rodri no va poder assistir a l’acte. La xerrada tampoc es va poder veure en directe per problemes tècnics.
El Juanjo ens va anar explicant poc a poc les mentides de les diferents policies alhora d’evitar que l’assassí del seu fill fos jutjat. També va aprofitar per desmentir les afirmacions del portaveu de la policía nacional i les del Sindicato Unificado de la Policía al voltant dels pocs casos d’abusos policials i d’assassinats de les diferents policies de l’estat. Ens va començar a llegir tot un llistat de persones assassinades o ferides per policies nacionals o guàrdies civils durant els anys noranta.
Després va haver-hi un espai per fer preguntes i, finalment ens va mostrar un àlbum amb mostres de tots els actes que s’han anat en memòria del Pedro fent durant aquests anys i ens va esbossar algunes línies de les properes mobilitzacions en la data de l’assassinat del seu fill. A continuació ho podeu sentir vosaltres mateixes en el següent video.
Finalment hi va haver una cafeta amb tapes i begudes a preus populars amenitzada pel PosaMúsiques Ja n’hi ha prou fins la mitjanit.
Article original: blog local Endavant.