Pàgina 73 – Endavant Osan

Davant la negativa del Congrés espanyol a admetre una consulta acordada amb la Generalitat del Principat

Davant la discussió al Congrés espanyol sobre la cessió temporal a la Generalitat de Catalunya de la competència per a convocar referèndums, des d’Endavant-OSAN volem fer les següents reflexions:

L’estat espanyol ha tornat a demostrar, una vegada més, allò que només l’esquerra independentista ha estat dient des de l’any 1978: que és un estat antidemocràtic i una presó de pobles.
La maniobra política del parlament del Principat ha estat una maniobra pròpia del vell autonomisme. Més enllà de l’èpica amb què s’ha volgut envoltar des d’alguns mitjans de comunicació, la jugada era de molt curta volada i pròpia d’uns representants polítics que no s’han cregut el significat que té la declaració de sobirania que ells mateixos van aprovar. Cal recordar que la proposta del parlament del Principat al Congrés era la convocatòria d’una consulta no vinculant el resultat de la qual després s’havia de materialitzar a través del procediment de reforma de la Constitució.
Avui ha quedat tancada qualsevol porta a l’exercici del dret d’autodeterminació dins les regles de joc del sistema. Punt i final. Ara, la pregunta pertinent és: Està disposat el poder polític al Principat a desobeir aquestes regles del joc per materialitzar la voluntat popular, sí o no? Només hi ha dues sortides: el referèndum unilateral o la negociació d’un nou pacte amb l’estat.
Cal rebutjar qualsevol escenari-trampa que es vulgui vendre com la materialització dels efectes d’un referèndum però sense aquest referèndum. Cal posar llum a la lletra petita de totes les jugades polítiques que ens estan insinuant. Les eleccions plebiscitàries són, segons els seus propis propagandistes, per a constituir un govern fort que pugui afrontar una negociació amb Madrid. Quina negociació es vol afrontar amb Madrid? No ho van ser, de plebiscitàries, les eleccions del 25N, on va guanyar una majoria a favor d’un referèndum? Si no hi ha hagut coratge polític per a desobeir i materialitzar el referèndum, què pot fer pensar que sí que hi serà per a fer una declaració parlamentària independentista?

Des del convenciment que les elits polítiques i econòmiques del Principat o no volen o seran incapaces de materialitzar la ruptura amb l’estat, cal que l’esquerra independentista actuï amb determinació política en aquesta tardor calenta que se’ns albira:

L’única via possible és la convocatòria d’un referèndum desobeint qualsevol prohibició de l’estat. Cal negar-se en rodó a avalar qualsevol operació política substitutòria d’aquest referèndum i denunciar-la com un escenari que ens aboca a un carreró sense sortida. És a dir, a un nou pacte amb l’estat.
Cal abandonar des d’ara qualsevol tàctica seguidista del joc de CiU. Només des de l’autonomia del moviment popular serà possible materialitzar el referèndum. Només posant fora de joc l’antic sistema de partits serà possible el canvi.
Cal articular políticament aquest pol rupturista sota un programa d’independència per canviar-ho tot. Un programa que garanteixi la recuperació de la sobirania política però també econòmica, que suposi unes bases polítiques d’una nova república on els drets de les classes populars siguin l’eix central de la seva raó de ser, que obri les portes al desplegament del poder popular com a veritable garant de la democràcia efectiva. Només amb esperances reals de canvi podrem mantenir alta la bandera de la independència.
Cal articular des d’ara l’espai nacional de Països Catalans a nivell polític i social. Un espai que roman invisibilitzat quan es juga en el camp de la legalitat espanyola i autonòmica, però que rebrota amb tota la seva força quan es juga en el camp de la legitimitat social. Enterrada la via legalista, és l’hora de generar una dinàmica nacional de protesta, mobilització i construcció d’una nova legitimitat política. Només mobilitzant les forces a nivell nacional serà possible forçar la ruptura.

Si la voluntat majoritària de ruptura es converteix en estratègia de ruptura, el règim de 1978 té els dies comptats. Per contra, si continuem delegant el canvi de règim a aquells que han gestionat l’antic règim i volen gestionar-ne el nou, estarem permetent que res no canviï i que els sistema muti sobre les mateixes bases corruptes i antidemocràtiques que l’han portat a la crisi.

Per uns Països Catalans independents i socialistes!
La lluita és l’únic camí!

Països Catalans, 8 d’abril de 2014

Comunicat conjunt de les organitzacions de l’esquerra independentista (Arran, SEPC, MDT, Alerta Solidària, CUP i Endavant)

L’esquerra independentista davant l’immobilisme del Congrés espanyol

Davant la negativa del Congrés dels diputats Espanyol al traspàs de Competències a la Generalitat per tal de realitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre, l’Esquerra Independentista volem expressar, un cop més i amb més èmfasi que mai, la nostra ferma voluntat i compromís amb el poble català per tal de decidir sobre el futur d’una part del nostre territori.
Entenem que aquesta primera negativa de l’Estat Espanyol a que una part del poble català exerceixi el seu dret a vot obre les portes cap al camí que sempre hem defensat des del nostre moviment: un camí marcat per la desobediència com a única via per assolir els drets nacionals, socials i de gènere per al conjunt de les classes populars, no només de la Comunitat Autònoma de Catalunya, sinó de tots els Països Catalans.
La negativa del Congrés ens reafirma en la nostra posició de que els nostres drets no els assolirem demanant res a ningú, sinó que el procés d’emancipació de les classes populars catalanes vindrà, exclusivament, de la mobilització i conscienciació d’aquestes. Així, cal emfatitzar que el fet de que l’Estat es negui al dret a decidir d’una part del país no només posa de manifest que no existeix pacte possible sinó que visualitza, un cop més, el conflicte democràtic entre un poble que cada vegada està exigint més intervenció política directa, i unes elits econòmiques i polítiques que li neguen la seva sobirania i el seu dret a autogovernar-se.
Aquest últim fet només és un nou afegit a la constatació de que des de l’encaix a l’Estat Espanyol no existeix una via possible per a exercir la democràcia; la democràcia real, entesa com a govern del poble, que ens permeti decidir sobre totes les qüestions de la nostra vida. Així, fem explícit, un cop més, que la desobediència i la organització seran les úniques vies possibles per a aconseguir la independència plena, que no hem d’anar a demanar res a ningú, sinó que únicament a través del nostre propi treball i lluita aconseguirem la independència real que ens permeti, per dignitat, canviar-ho tot.

Xicotet retaule alacantí sobre la lluita de classes

Article escrit pel militant d’Endavant (OSAN) d’Alacant Aquil·les Rubio.
Si estàs en l’atur, o eres una treballadora precària, o malvius amb una prestació miserable, o amb una pensió cada vegada més reduïda, i no pots pagar la hipoteca del teu pis a Carolines, al Pla, a la Verge del Remei, a la Florida, a Ciutat d’Assís, el teu futur és ben negre. El banc et voldrà fer fora de la vivenda que et protegeix, a tu i a la teua família; de la vivenda en la qual cada nit et seus amb les teues filles a sopar un arròs, unes llentilles, unes llonganisses amb puré de creïlles, comprades al Mercadona calculant els preus fins el cèntim i buscant les ofertes.

De la vivenda en la que cada nit et gites pensant que et depararà el demà, que li ficaràs a l’entrepà de l’esmorzar de la teua filla quan vaja a l’escola. El banc enviarà a la policia, que apallissarà els de la PAH que t’acompanyen, a qui vas conèixer un diumenge a la Muntanyeta, buscant desesperadament una solució, una ajuda, un poc de calor humà. Una policia que t’humiliarà, et parlarà de males maneres, t’espentarà quan faces l’últim i desesperat intent per aferrar-te a la teua casa. L’”imperio de la ley”, el fastigós “imperio de la ley” que només s’aplica contra els treballadors i els “terroristes”, caurà sobre tu.En canvi, si has tingut el milió d’euros necessari per a comprar-te un suntuós xalet a la urbanització Penya Cerrada, al costat del McDonalds de la carretera de València, o un bungalow a Tabarca, o un “precioso pareado” en la urbanització Azalea Golf, en la Condomina, al costat de la Torre Plàcia, pots dormir ben tranquil. No patisques. Les tres urbanitzacions són il·legals, els Tribunals així ho han decretat; que es construïren contravenint les lleis urbanístiques; que l’Ajuntament d’Alacant va concedir la llicència d’urbanització sense respectar les seues pròpies lleis; que cal enderrocar les tres urbanitzacions. Però no patisques, repetisc. A banda de poder pagar uns bons advocats, els millors, l’Ajuntament, la Policia, la Generalitat, seran comprensives amb la teua situació. Buscaran solucions. Legalitzaran de sota mà la urbanització, canviaran la llei, interposaran recursos, o mouran la Torre Plàcia de lloc per a que la teua bonica i il·legal urbanització no estiga a 3 metres d’un Bé d’Interès Cultural sinó als 150 metres que marca la llei que ells mateixos van redactar i aprovar. Trasllats d’una torre, més judicis, més al·legacions, més tràmits, més informes, no els pagaran els regidors i consellers amb els seus salaris. Les seues negligències, els seus incompliments legals, els pagarem jo i la meua veïna a la qual acaben de fer fora de sa casa els mateixos polítics, els mateixos policies i els mateixos bancs que ara perden el cul per a protegir-te a tu i al teu luxós nivell de vida.
Alguns en diuen d’això abús, o injustícia. O, simplement, lluita de classes.

[Sant Andreu] Butlletí n. 31 – De la disfressa a la caputxa

Butlletí andreuenc n. 31 – Març 2014

De la disfressa a la caputxa

Març començava alegrement. El calendari ens oferia, enguany, el carnestoltes com a primer plat del mes. Però el mes, com el teatre, com la vida, ens guardava la màscara de la tristesa de la repressió per acabar març. Malgrat tot, però, ens hi negarem amb el somriure de la solidaritat.

El primer cap de setmana de març, el Grup de Suport 29M aprofitava una data festiva al calendari per seguir difonent el cas. Dissabte a la nit, una boja festa de disfresses al CSO La Gordíssima posava al centre la transgressió i la disbauxa com a forma d’estendre la solidaritat, tot recaptant diners per la campanya. I diumenge, encara amb el record de la nit anterior, una comparsa d’una dotzena de persones difonia el cas enmig de la rua d’una manera ben simpàtica i original. Dues persones disfressades de persianes encapçalaven una desena de solidàries, vestides amb la samarreta del Grup de Suport, banderoles del cas i una bola de pres encadenat, tot repartint fulls volants.

Però són temps de lluites a diari, i especialment el març ens recorda una lluita ben personal, l’antipatriarcal, la lluita feminista. Així, l’Esquerra Independentista de Sant Andreu (Endavant, Arran, CUP) organitzava la segona taula rodona en motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. L’acte, que volia posar de relleu la situació de les dones sindicalistes en la seva doble condició de dones i treballadores, va esdevenir un fructífer intercanvi de visions, vivències i experiències entre lluitadores de la COS, SindiLlar i CGT.

Tot just dos dies després tenia lloc la mobilització del 8 de març a Barcelona, una mobilització que va aplegar milers de persones per plantar cara a l’ofensiva patriarco-capitalista contra les dones treballadores i les seves condicions de vida. I és que al retrocés brutal que suposa la contrareforma de l’avortament, cal sumar-hi totes les lleis i retallades que suposen més precarietat de la dona dins el món laboral i també dins el sistema reproductiu, on sempre se l’ha condemnat a sobreviure. Tot, reblat pel terrorisme masclista dels assassinats que no cessen.

Va ser justament el dia 8 quan va tenir lloc la 8a calçotada organitzada per l’Harmonia. Ja en la recta final del concurs per aconseguir la gestió del casal de barri de la Fabra i Coats, és a dir, l’anhelat Ateneu Popular i Cultural, la calçotada va tornar a aplegar 400 persones en un ambient festiu i de companyonia.

I és que els espais físics, els casals i ateneus, són punts de trobada imprescindibles arreu, però sobretot als pobles com Sant Andreu. Prova d’això en són, per exemple, la vida que ja està prenent el Casal Independentista El Noi Baliarda, amb l’arrencada de diversos tallers o la posada en marxa del grup excursionista. I també, evidentment, el CSO La Gordíssima, que està d’enhorabona en saber que ha aturat el desallotjament. Felicitats! Fet i fet, cal emmarcar aquesta victòria en una setmana de triomfs que van suposar les resistències i arrelaments als barris de l’Ateneu Flor de Maig, al Poblenou, i del CSA Can Vies, a Sants. Després del desallotjament del CSO Otra Carboneria, cal posar defensar els encara amenaçats Banc Expropiat de Gràcia i Ateneu Popular de l’Eixample.

Com constants cal ser, també, en la lluita per un transport realment públic. La lluita per uns preus populars i contra els augments desorbitats segueix incansable, aconseguint que dimecres sigui dia de lluita arreu de l’AMB. I la lluita molesta, com ho demostra que el darrer dimecres de març, tres andreuenques (2 militants nostres) foren identificades al poble acusades d’haver participat al bloqueig dels ferrocarrils de plaça Catalunya. Tanmateix, però, la lluita continuarà. I ho farà des de tots els fronts, també el municipalista. Així, el 29 de març va tenir lloc la primera Trobada Popular Municipalista, impulsada per la CUP de Barcelona de cara a teixit estratègies i aliances per construir una candidatura més àmplia per les municipals de 2015.

Una candidatura que, sens dubte, haurà de provenir del carrer i de la desobediència, com la manifestació que va tenir lloc aquella mateixa tarda, tot plantant cara a la llei mordassa, la reforma del codi penal i la contrareforma de l’avortament. Però sobretot, i també, per solidaritzar-se amb les encausades per voler aturar el Parlament, el 15 de juny de 2011, que van començar a ser jutjades el 31 de març. Perquè nosaltres també hi vam ser i ho tornaríem a fer, solidaritat i desobediència!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Març 2014. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

L'auge electoral de l'extrema dreta a Perpinyà

Avui s’ha celebrat la segona volta de les eleccions municipals a Catalunya Nord. Davant la victòria en la primera volta del candidat d’extrema dreta del Front Nacional, i l’augment espectacular de vots que ha tingut també en la segona volta, tot i que no li ha permès accedir a l’alcaldia, des d’Endavant OSAN volem compartir un seguit de reflexions:

L’extrema dreta és un fenomen que, en les seves diferents formes, afecta tots els Països Catalans. No només en la seva vessant electoral, sinó també en la seva vessant violenta i en els seus intents d’articular plataformes socials. En el cas nord-català ha pogut aconseguir rellevança institucional gràcies a un seguit de factors que també estan començant a despuntar arreu dels Països Catalans. Però no cal perdre de vista la representativitat de PxC a l’àrea de Barcelona o els intents d’España 2000 d’articular una xarxa de suport mutu contra la crisi des de l’extrema dreta a alguns barris de la ciutat de València.

La V República, fundada mitjançant un cop d’estat encobert, és un règim profundament segregador i violent, malgrat la seva aparença de democràcia avançada. Estigmatitza immigrants, estigmatitza pobres, estigmatitza llengües, estigmatitza la dissidència política. És en aquesta cultura política que el feixisme troba la seva legitimació social.

Les condicions socials, cada cop més degradades, imposades a les perifèries europees pel capitalisme, també són un brou de cultiu per als moviments feixistes. Catalunya Nord té el 50% més d’aturats que la mitjana estatal. Perpinyà és la cinquena ciutat de l’estat francès amb més percentatge de població pobra. Mentre el jovent és obligat a emigrar, els pobles de la costa nord-catalana es converteixen en refugi de jubilats del nord. I mentrestant, es manté una política de marginació de les comunitats gitana i magrebina.

Aquest brou és aprofitat pel feixisme especialment en aquells llocs on l’esquerra política tradicional ha dimitit no ja de cap paper revolucionari ni reformista, sinó fins i tot de qualsevol paper de defensor de les conquestes socials. Resulta insultant pretendre justificar, des d’aquesta esquerra, que la culpa de l’auge del feixisme és d’aquella ciutadania que ha decidit retirar-li el seu suport i no participar més en les farses electorals.

Alhora, cal denunciar i assenyalar la indecència d’una dreta que es presenta com a garant de contenció del feixisme a través d’assumir part de les propostes electorals de l’extrema dreta. D’aquesta manera, el vot a l’extrema dreta es converteix en un eficaç condicionant de les polítiques governamentals.

Els candidats dels partits tradicionals a Perpinyà, Jacques Cresta i Joan Marc Pujol, representaven a la perfecció aquests papers. El grup de suport de la CUP a Perpinyà ho ha explicat magníficament en un comunicat.

L’augment de vot d’Aliot en aquesta segona volta posa en crisi definitivament l’estratègia de “front republicà” per a contenir el FN. En el combat contra el feixisme no hi ha receptes màgiques, però sí formes de lluita que, amb perseverança, aconsegueixen els seus fruits. Una major organització popular als barris, l’articulació d’eines d’intervenció política que acumulin forces en una perspectiva revolucionària, el combat frontal contra el sistema polític tradicional i la no normalització de l’extrema dreta com a actor polític legitimat.

Finalment, des d’Endavant OSAN, volem posar-nos a la disposició de l’esquerra independentista i dels moviments populars de Catalunya Nord, i de la resta de nació, per a bastir una línia de treball nacional que barri el pas a l’extrema dreta arreu dels barris i ciutats dels Països Catalans.
Països Catalans, 30 de març de 2014

[Poblenou] Crònica de la jornada "Estat culpable! CIU còmplice! Panoràmica de la lluita antirepressiva als Països Catalans"

En data 28 de març l’Esquerra Independentista del Poblenou (Arran Poblenou, Endavant Poblenou-Clot, Ateneu Popular Octubre i CUP St. Martí) celebra a l’Ateneu La Flor de Maig, recentment d’enhorabona, la Jornada L’Estat culpable! CIU còmplice! Per denunciar el cas dels 7 independentistes que van ser encausats l’11 de Setembre de 2013 i que han hagut d’anar a declarar a Madrid, al Tribunal d’excepció que és l’Audiència Nacional. Perquè la solidaritat és la tendresa dels pobles.
L’acte començà amb la xerrada “Panoràmica de la lluita antirepressiva als Països Catalans”, en la que en Jordi Garcia, veí del Poblenou i un dels 7 encausats, explica com va ser retingut pels Mossos juntament amb dues companyes més la vesprada de l’11 de Setembre. Després de no trobar res al camió que conduïa, varen intentar encolomar la possessió de material incendiari a les militants. Davant la inconsistència de l’acusació la policia catalana es va retirar. Un posterior intent de les represaliades de denunciar a comissaria l’actuació va topar amb l’oposició del cos policial. A la mateixa nit, quatre independentistes més foren retingudes. Totes set han declarat a l’Audiència Nacional per ultratge a la bandera i a Espanya i enaltiment del terrorisme.
Segons en Ferran d’Alerta Solidària el cas s’emmarca en la política repressiva de la conselleria d’interior contra l’independentisme combatent, seguint el dictat del govern espanyol. Són clars altres casos que està patint l’Esquerra Independentista, com el dels bastoners solidaris, el judici de la Rosa Díez, o l’imminent desallotjament de Can Vies, entre d’altres.
Per acabar l’exposició, en Ferran ens parla sobre Som Força, i com aquesta marca antirepressiva ha de ser una eina per al conjunt dels moviments socials dels Països Catalans.
En el torn de paraules, la vintena de persones assistents adrecen les intervencions cap a altres casos i reflexions sobre el paper de la repressió en la situació “sobiranista actual”. Es parla de la saturació mediàtica en casos com el de l’ANC-Manos Limpias i com això provoca un ocultament mediàtic del cas dels 7 d’aquest 11 de Setembre passat. La repressió com a eina no tant per empresonar com per atemorir la militància, casos pèssimament muntats per la policia i que es desmunten en els judicis.
Acabada la xerrada, els assistents han pogut recuperar forces amb els pintxos que s’havien preparat, i posteriorment la “cafeta” que ajudarà a sufragar els costos dels viatges dels companys s’ha allargat, gaudint d’una Jornada de solidaritat amb els solidaris.
Perquè si la repressió no s’atura, nosaltres tampoc!

[Poblenou] Nova victòria en el procés de recuperació permanent de la Flor de Maig: Comunicat i Nota de premsa

Comunicat

L’ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha arribat a un acord de compra de la primera planta de l’edifici de la Flor de Maig amb l’actual propietat i que iniciarà un procés de cessió a l’actual projecte d’Ateneu. Davant d’aquests importants esdeveniments pel projecte, volem expressar;

Primer, aquesta victòria la dediquem als milers de persones que van desenvolupar un model cooperatiu de vida antagònic i alternatiu, i que a més, van ser durament reprimides per aquest fet.

Segon, celebrem profundament que estiguem avançant cap a una recuperació permanent de l’històric edifici de la Flor de Maig.

Tercer, som plenament conscients que aquest pas no hauria estat possible sense un procés de desobediènciaveïnal i col·lectiva, sense una lluita en xarxa, i l’esforç i la perseverança de moltes persones i generacions!

Quart, seguim afirmant que l’actual propietat és il·legítima i que en cap cas no hauria de tenir lucre per retornar un patrimoni que amb les lleis franquistes, i el seu col·laboracionisme, es va apropiar.

Cinquè, volem mostrar tota la nostra solidaritat amb la resta de projectes que estan resistint situacions d’injustícia i que estan construint projectes alternatius de base.

Hem tornat per quedar-nos i per transformar la realitat!

26 de març de 2014 – Ateneu Flor de Maig
Nota de Premsa
flor
Com a conseqüència del procés de desobediència civil iniciat amb l’ocupació del immoble l’Octubre del 2012 i de les posteriors mobilitzacions, l’ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord d’adquisició de l’espai amb l’actual propietat i s’ha compromès a cedir l’espai sota el model de gestió autònoma al projecte que actualment l’estan utilitzant.

Avui, 26 de Març, un dia abans del judici civil contra l’Ateneu Flor de Maig, en una reunió entre membres de l’ateneu i del districte de Sant Martí, s’ha donat conèixer que l’ajuntament ha arribat a un acord d’adquisició amb la propietat de la part de l’edifici que actualment ocupa l’Ateneu la Flor de Maig. Així mateix, el regidor del districte, Eduard Freixedes, s’ha compromès a que l’espai no sigui desallotjat i a iniciar un procés que finalitzi amb una cessió, sota el model de gestió autònoma, a l’associació Ateneu la Flor de Maig, tal i com s’ha acordat amb Can Batlló al districte de Sants- Montjuic.

Des de la Flor de Maig entenem que aquest pas és fruit del procés de ferma desobediència civil iniciat ara fa més d’un any i mig, quan un grup de veïns i veïnes del barri vam decidir passar de les paraules als fets, i vam ocupar l’edifici després del tancament d’aquest. El procés actual és tan sols una continuació del moviment cooperatiu del Poblenou, els ideals i pràctiques del qual van portar a construir l’edifici i a omplir-lo de vida a finals del segle XIX, així com del moviment veïnal i social que el va recuperar com a ateneu en plena transició, després d’haver estar expropiat pel franquisme durant 40 anys.

Malgrat l’acord assolit, el judici contra l’Ateneu la Flor de Maig per part de la propietat es manté per demà a les 9.45h a la sala 210 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Entenem que aquest judici no s’hauria d’arribar a celebrar.

Volem recordar que aquest camí de desobediència i mobilització no hagués estat possible sense totes aquelles persones, col·lectius, entitats de Poblenou, i de fora, que ens han donat suport des del moment que vam prendre la decisió de reobrir les portes de l’Ateneu i omplir-lo de vida i de transformació social. Així mateix, mostrem la nostra solidaritat i el nostre suport als espais socials que estan en risc de desallotjament com l’ateneu la Sèquia de Manresa i Can Vies al barri de Sants entre d’altres. Continuarem teixint resistències i complicitats.

26 de Març del 2014 – Ateneu La Flor de Maig

Per a més informació: http://ateneuflordemaig.wordpress.com

[Poblenou] Nova victòria en el procés de recuperació permanent de la Flor de Maig: Comunicat i Nota de premsa

Comunicat

Primer, aquesta victòria la dediquem als milers de persones que van desenvolupar un model cooperatiu de vida antagònic i alternatiu, i que a més, van ser durament reprimides per aquest fet.

Segon, celebrem profundament que estiguem avançant cap a una recuperació permanent de l’històric edifici de la Flor de Maig.

Tercer, som plenament conscients que aquest pas no hauria estat possible sense un procés de desobediènciaveïnal i col·lectiva, sense una lluita en xarxa, i l’esforç i la perseverança de moltes persones i generacions!

Quart, seguim afirmant que l’actual propietat és il·legítima i que en cap cas no hauria de tenir lucre per retornar un patrimoni que amb les lleis franquistes, i el seu col·laboracionisme, es va apropiar.

Cinquè, volem mostrar tota la nostra solidaritat am

b la resta de projectes que estan resistint situacions d’injustícia i que estan construint projectes alternatius de base.

Hem tornat per quedar-nos i per transformar la realitat!

26 de març de 2014 – Ateneu Flor de Maig

Nota de Premsa
flor
Com a conseqüència del procés de desobediència civil iniciat amb l’ocupació del immoble l’Octubre del 2012 i de les posteriors mobilitzacions, l’ajuntament de Barcelona ha arribat a un acord d’adquisició de l’espai amb l’actual propietat i s’ha compromès a cedir l’espai sota el model de gestió autònoma al projecte que actualment l’estan utilitzant.

26 de Març del 2014 – Ateneu La Flor de Maig

[Baix Maestrat] Mural contra el fracking

Endavant-OSAN ha pintat aquest mural a les afores de Sant Mateu, el Baix Maestrat, per conscienciar la població de les nostres comarques del perill que representa la pràctica del fracking.

La tècnica de fractura hidràulica (coneguda com a fracking) consisteix en la pressió per injecció d’aigua barrejada amb sorra i altres productes altament tòxics per a fragmentar les roques del subsòl i provocar així l’alliberament del gas o petroli contingut entre aquestes roques.

16-03-2014 mural Fracking Sant Mateu Endavant-OSAN

El fracking és una tècnica extractiva especialment agressiva, que genera uns riscs de contaminació d’aqüífers i del subsòl absolutament inassumibles pels més mínims paràmetres de qualitat ambiental.

Alhora, pretendre obtenir combustibles fòssils a través d’una tècnica tan agressiva i costosa és la constatació que el model energètic imposat continua ancorat en una dinàmica obsoleta, que té data de caducitat.

En els darrers temps s’ha accelerat la presentació de projectes per a poder fer aquest tipus de tècniques.
En total, s’han presentat 14 projectes als Països Catalans.
Aquests projectes van comptar d’inici amb el ple suport de les administracions que, conscients dels riscos que implicaven, van gestionar-ne els permisos amb una total opacitat i d’amagat de les institucions locals dels territoris afectats.

La mobilització social continuada sense rebaixes ni pactes ha permès aturar alguns d’aquests projectes, com el que afectava la comarca de la Garrotxa, però altres com els que afecten la Franja de Ponent o les comarques del nord de Castelló continuen fent el seu camí.

Per tot això, des d’Endavant-OSAN:

Exigim la revocació de totes les llicències atorgades i la prohibició de la tècnica del fracking, convertint els Països Catalans en territori lliure de fracking.
Recordem que només amb la plena sobirania és possible articular un pla energètic pel conjunt delsPaïsos Catalans que permeti la preeminència de les energies renovables, la no agressivitat amb el territori i el poder de decisió dels nuclis locals i comarcals en les problemàtiques derivades de la generació d’energia.
Fem una crida a la població dels territoris afectats per projectes de fracking a continuar lluitant sense cedir a les propostes enverinades de pacte que el govern i les empreses puguin oferir. La lluita frontal és l’única via per a aturar aquesta agressió contra el territori.

Defensem la terra!
Per uns Països Catalans lliures de fracking!

Enllaç al video mural

Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional

Assemblea comarcal de la Plana

[Clot – Camp de l'Arpa] Per un Casal Popular i Independentista: Presentació i Assemblea Oberta

El proper 5 d’abril ENS PRESENTEM!
Presentació del Grup Promotor per un Casal Popular i Independentista al Clot Camp de l’Arpa, i ASSEMBLEA OBERTA posterior per debatre:
– Volem un nou espai al barri?
– Com el voldríem?
– Quines funcions tindria?
A l’acte hi participarà gent provinent d’altres casals i ateneus d’altres barris de Barcelona que explicaran les seves expierències locals, i després de l’assemblea hi haurà pica-pica.
Tant si et vols implicar en el projecte, com si només vols venir a escoltar, a fer preguntes o a fer arribar les teves aportacions i idees, vine i participa!
Entre tots i totes fem Clot-Camp de l’Arpa!

Pels nostres drets, dignitat i lluita!

Nosaltres, la classe treballadora, som la majoria explotada, oprimida i silenciada. Nosaltres som la majoria, els i les condemnades de la història, els i les oblidades, els i les sense veu.
Som els i les milers i milers de treballadors en atur, sense treball. Som els i les milers de treballadores en precari, que patim l’explotació i unes condicions laborals que empitjoren anys rere anys -amb cada nova reforma laboral-.
Som les milers de persones desnonades cada dia, sense dret a sostre.
Som els i les treballadores que veiem com els nostres drets socials -subsidis, pensions, ajudes a la dependència- són retallats i ens condemnen a la marginalitat.
Som els i les que patim la degradació de la sanitat, l’educació i la resta de serveis públics. Som els i les que sofrim les llistes d’espera als centres sanitaris quan ens posem malaltes. Som els i les estudiants que suportem unes escoles autoritàries i sense recursos.
Som les dones, les més precàries, les que engreixem majoritàriament les estadístiques de l’atur, les que quedem relegades a treballar en negre i tornar a les tasques de cura. Som les dones, agredides i violades, condemnades a no poder decidir sobre els nostres cossos.
Som els i les joves sense treball o amb un treball precari, vulnerables i més susceptibles d’explotació. Som la generació que volen condemnar sense futur.
Som els i les invisibles que fugim de la misèria, sense papers. Som els i les que emigrem i cerquem un futur millor lluny de les nostres cases, encara que ens hi juguem la vida en les pasteres i els murs. Som els i les caps de turc: insultades, acusades, perseguides i tancades en els CIE’s.
Som els i les que no ens conformem i ens rebel·lem, els i les que patim la repressió: quan ens persegueixen i ens jutgen, quan ens tanquen en els calabossos i les presons.
Som els pobles la llengua i la cultura dels quals són perseguides i reprimides. Som les nacions oprimides.
Però mentre les nostres condicions de vida empitjoren, hi ha una minoria que se’n beneficia. Hi ha culpables de la nostra misèria, i tenen noms i cognoms.
Les grans empreses i els seus propietaris són responsables de la misèria, són els que ens acomiaden i ens exploten per a enriquir-se. Són els que deslocalitzen les empreses, els que ens abaixen els salaris, els que ens imposen unes pitjors condicions de treball, els que juguen amb les nostres vides… Són sangoneres que ens xuclen la sang per aconseguir més guanys. Són les empreses com Mercadona, Mango, Coca-cola o Panrico. Són els empresaris Roig, Matutes o Lara.
Els bancs també són els causants del patiment de milers de famílies desnonades mentre són rescatats amb diners públics, fan negoci i especulen amb les nostres vides per acumular més beneficis.
Els polítics corruptes són culpables, ells fan les lleis que afavoreixen les oligarquies, els bancs i les grans empreses. Els diferents partits que governen -PP, PSOE, CiU…-, tant a l’estat espanyol com a les autonomies, compleixen els dictats de la Troika (el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea). Eixos polítics que ens han fet endeutar i ara avantposen el pagament d’aquest deute il·legítim, són responsables de les retallades i les privatitzacions, els causants de la nostra misèria.
També són còmplices i culpables els mitjans de comunicació que manipulen i amaguen la realitat. I els sindicats grocs que pacten les nostres condicions de treball, les pensions i els EROs a canvi d’unes subvencions, que ens enganyen i juguen amb les nostres esperances, amb la nostra lluita. I els jutges que fan complir lleis injustes i ens condemnen. I la policia que ens colpeja i ens reprimeix.
Només nosaltres, la classe treballadora dels Països Catalans, podem aturar aquestes agressions amb organització i lluita. Cal plantar-los cara, tant al carrer com als llocs d’estudi i de treball. Cal crear espais de lluita i resposta contra les violències. Cal articular de forma efectiva l’exercici real del dret d’autodeterminació del nostre poble. Cal treballar constantment i a consciència en la construcció d’un nou model econòmic, un nou sistema polític, una nova societat, sense explotació, sense opressió, lliure i realment democràtica.
En aquest context, cal ser presents en les lluites del nostre poble. Manifestant-nos contra el feixisme i combatent-lo barri a barri. Aturant desnonaments i enfortint la solidaritat veïnal. Defensant el nostre dret a l’autodeterminació i la nostra proposta independentista, i fent front a les agressions contra la nostra llengua. I és en aquesta context, i des d’aquesta lògica, que des d’Endavant fem una crida a participar en els diferents actes que tindran lloc arreu dels Països Catalans en solidaritat amb les marxes del 22M. Cal que omplim els carrers i places de dignitat i lluita.
Pels Països Catalans! Pel Socialisme!
Independència per canviar-ho tot!

[Alacant] Milers de persones per l'escola pública i en valencià

Milers de persones es van manifestar el passat dissabte 15 de març als carrers d’Alacant per tornar a reivindicar una escola pública, de qualitat i en valencià. Després de l’arranjament escolar de la Conselleria d’Educació, s’han eliminat 136 llocs de treball, es tancaran 70 línies d’ensenyament en valencià i perillen altres 82; a més, es tancaran 6 escoles a tot el País Valencià, la totalitat de les quals oferien ensenyament en valencià. D’aquesta manera, uns 3000 manifestants van recòrrer els carrers cèntrics d’Alacant, una ciutat que perdrà 4 unitats d’Infantil, de les quals 3 són de línia en valencià: el Joaquin Sorolla, el Mora Puchol i l’Emilio Varela.
L’Esquerra Independentista del Sud eixí al carrer, de nou, per contribuir amb les seues capacitats a fer front a aquesta nova agressió contra l’escola pública valenciana. Darrere d’una pancarta on es podia llegir “Prou retallades nacionals i socials, l’escola pública i en valencià”, les militants d’Endavant, Arran i el Sepc no deixaren de cridar al llarg de tot el recorregut consignes en defensa de l’educació pública i l’ensenyament de qualitat i en valencià. Així mateix, es repartiren centenars de còpies del manifest elaborat pels col·lectius.

Prou retallades nacionals i socials

Escola pública, de qualitat i en valencià!

Les darreres setmanes hem conegut al País Valencià noves agressions a l’escola pública, al català i als drets de la classe treballadora. Concretament, l’arranjament escolar aprovat el 18 de febrer suposa l’acomiadament de 136 treballadores i el tancament de 146 unitats d’educació infantil. L’any vinent es tancaran 70 línies d’ensenyament en valencià, i unes altres 82 es troben en perill. A més, es tancaran 6 escoles a tot el País Valencià, la totalitat de les quals oferien ensenyament en valencià. Al mateix temps que s’ataca l’escola pública, s’acomiaden treballadores, es tanquen centres i s’eliminen les línies en valencià, continua el tracte de privilegi a l’escola privada catòlica: recentment, els Ajuntaments respectius i la Conselleria d’Educació han regalat sòl públic a Calp (9.300 m2) i a Elx (11.000 m2) per a la construcció de dos centres privats.

Aquests nous atacs a l’escola valenciana no són més que una part de l’ofensiva generalitzada del capital contra el català, l’educació i serveis públics, i les condicions de vida de la classe treballadora, però també contra l’existència dels Països Catalans en tant que projecte vertebrat per la llengua compartida i la justícia social. La clausura de les emissions de TV3, RTVV i Catalunya Ràdio són un bon exemple dels intents per negar l’espai comunicatiu en català i la possibilitat d’articular una consciència i una identitat a partir de la llengua comuna.

L’oligarquia procura desviar el conflicte nacional i lingüístic que realment existeix entre el capitalisme uniformitzador espanyol i la classe treballadora del País Valencià, tot atiant els fantasmes del catalanisme i negant una vegada més la unitat de la llengua amb la desqualificació de la recent definició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Quaranta anys de rèdits electorals i polítics avalen aquesta estratègia, renovada en l’actualitat davant el descrèdit provocat pels escàndols de corrupció (11 diputats i 100 dirigents i alts càrrecs imputats), el saqueig a la Hisenda pública, i la inoperància governamental.

Tots aquests atacs responen a la necessitat de l’oligarquia espanyola de construir el discurs ideològic necessari per a la supervivència del seu projecte polític i de la seua pròpia classe. La desaparició del valencià de les aules i dels carrers del País Valencià és el complement imprescindible de la LOMQUE, amb la pretensió d’aconseguir en un futur immediat una classe treballadora inculta, submisa i monolingüe, aliena de si mateixa i dirigida per unes elits preparades als centres privats catòlics que gestionaran Espanya i el capitalisme.

Defensar l’escola pública ja no és suficient, sobretot quan aquesta defensa no va més enllà de la retòrica parlamentària i no suposa la superació de la lògica mercantilista, la desaparició de la xarxa privada i la construcció d’una alternativa sistèmica al capitalisme; hem de denunciar els cada vegada més freqüents cants de sirena que ens volen fer creure que l’alternança institucional poden transformar el grau de misèria a què ens ha sotmès el capital, frenar les retallades i privatitzacions, i retornar a sistema públic anterior al 2008. Fals.

En el capitalisme ja no és possible ni una escola pública, ni de qualitat ni en valencià, ja que el seu grau de desenvolupament exigeix una educació adaptada a la llei de l’oferta i la demanda, una mà d’obra no qualificada i submisa, i un estat-nació monolític i uniforme en el qual desplegar la contínua política de retallades socials i laborals. Només en el marc d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes podrem tindre una escola pública, de qualitat i en valencià que atenga a les necessitats de la classe treballadora.

Endavant (OSAN)

Arran

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Alacant, març de 2014

[Sabadell] Setmana de lluita i denuncia contra el al BBVA

Des de l’assemblea local d’Endavant OSAN Sabadell, així com des de la resta de col·lectius del Moviment Popular de Sabadell (MPS), ens sumem a la setmana de lluita contra el BBVA, organtizada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHC): http://www.afectatscrisisabadell.cat/2014/03/setmana-de-lluita-contra-el-bbva-a-sabadell/
Una de les primeres accions realitzades ha estat assenyalar diferents seus del BBVA des Barris de Ca N’Oriach, Can Llonch, la Creu Alta i el Centre com a responsables de la situació de les 10 famílies a les que volen treure la vivenda per haver estat avaladors de familiars directes. Les activitats prosseguiran durant els propers dies, en els que hi haurà activitats lúdiques i de denúncia dins de la seu ocupada, al carrer Tres Creus de Sabadell. La setmana finalitzarà el proper dimarts 25 de març amb una manifestació que recorrerà els carrers de la ciutat en denuncia de l’entitat financera i en suport a les families hipotecades.