[Sant Andreu] Butlletí n. 46 – Assalts anticapitalistes des del carrer

Butlletí andreuenc n. 46 – Juliol 2015

Assalts anticapitalistes des del carrer

Setanta-nou anys després, i aquí no ha canviat res. Seguim plantant cara al feixisme al carrer. Avui, però, en lloc d’assaltar les casernes, assaltem les institucions per combatre-les i destruir-les des de dins, mentre fora seguim construint moviment popular: la nostra veritable força, el carrer.

Per això, a principis de mes sortíem al carrer per cridar ben fort que volem la llibertat del Sergi, perquè ser antifeixista no és cap delicte, ans al contrari: és un deure. Una setmana després, en Sergi rebia la notificació de l’ingrés a presó. La petició d’indult ha aturat momentàniament aquest ingrés, però les mostres de suport no s’aturen, i s’estenen arreu dels Països Catalans.

Just aquell mateix dijous 9, la PAH aconseguia que la ILP sobre mesures urgents per fer front a l’emergència d’habitatge i la pobresa energètica es debatés al Parlament del Principat. El debat arribava després d’una intensa campanya de recollida de signatures, a principis d’any. El PTAC va ser un dels col·lectius col·laboradors, tot fent parades setmanals durant tres mesos a plaça Comerç i recollint més de 1.300 signatures. Finalment, dues setmanes després, el 23 de juliol, la ILP era aprovada per la totalitat del Parlament, que també va aprovar mesures contra els CIE, la vergonya dels Centre d’Internament d’Estrangers, presons encobertes per a persones a qui una falta administrativa se’ls torna en delicte pel sol fet de consider-les il·legals.

Entremig, la lluita institucional amb un clar enfocament rupturista seguia construint-se passa a passa, com les formiguetes que treballen poc a poc. El dissabte 4, la CUP Capgirem Barcelona feia una assemblea oberta de ciutat que tindria continuïtat tres setmanes després, tot posant-se les piles per encarar el nou curs. I és que ja el dimarts 29 es constituirien els districtes, n’Ivan Altimira va ser l’encarregat de fer el discurs de la candidatura rupturista a Sant Andreu.

Just l’endemà, la CUP-Crida Constituent feia públics els resultats de les votacions de les primàries per les eleccions del 27S al Parlament del Principat. Al poble, el Casal Independentista El Noi Baliarda havia estat punt de votació per qui hagués de fer-ho presencialment. La llista, encapçalada per Antonio Baños, tindrà la militant d’Endavant (OSAN) Anna Gabriel com a número 2 per Barcelona.

Precisament, tant ell i ella com el número 3, l’economista i pastisser Josep Manel Busqueta, havien estat algunes de les protagonistes de l’acte polític organitzat per Endavant (OSAN) del Barcelonès una setmana abans, amb el títol Lluita institucional, unitat popular i veritable ruptura als Països Catalans. L’acte, que va aplegar més de 150 persones, va comptar també amb la presència de les alcaldesses Montse Venturós (Berga) i Aleix Auber (Capellades), així com el regidor per Barcelona i conductor d’autobusos Josep Garganté. Totes les ponències van anar encaminades a la crítica implacable del poder institucional establert i a la creació de les nostres pròpies institucions, populars.

I és que sabem que és al carrer on es guanyen les lluites. I on es pateix la repressió: parlant de busos i lluita, el dissabte 18, Stop Pujades feia una botifarrada popular a Sant Andreu per tal de fer diners per fer front a la repressió que estan patint algunes de les activistes que van formar part de l’exitosa lluita de l’any passat, que va aconseguir una rebaixa mínima del preu del bitllet, per contra del sempre augment de preu anual.

Que la lluita comporta repressió també ho estan veient i patint a la #ResistènciaMovistar. A finals de mes, van fer públic un comunicat on denunciaven un “precoupant i intolerable augment de la repressió després de la vaga indefinida”. I tot això, mentre Telefónica no para de guanyar milers de milons d’euros.

El proper curs, doncs, tocarà tornar al carrer amb Movistar i totes les vaguistes en lluita per una vida digna. I ho farem, també, de la mà del PTAC, que acaba el segon any d’existència fent una valoració crítica i tota una declaració d’intencions: A poc a poc però amb bona lletra. Només amb humilitat i honestedat es pot créixer i anar consolidant projectes populars!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Juliol 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

Acte a Barcelona aquest dijous sobre lluita institucional i unitat popular

Després del 24 de maig, el 27 de setembre. En aquest calendari electoral, l’esquerra independentista i la Unitat Popular estem esdevenint actors importants de la política institucional. Enmig de la voràgine de les campanyes i del pim-pam-pum de les declaracions sobre la marxa, és bo aturar-se a reflexionar sobre què fem a les institucions i perquè ho fem. Sobretot per encertar en el què farem i perquè ho farem.
Des d’Endavant OSAN hem apostat per la lluita institucional i el treball al sí de la CUP i també al sí d’altres candidatures alternatives. Per això aquest dijous hem convocat un acte amb alcaldes, regidors i participants a les primàries de la CUP pel 27S. Serà a dos quarts de vuit del vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona. Us hi esperem!
endavant_lluita_institucional_23J2015

[Sant Andreu] Butlletí n. 45 – Amb la ràbia de la vaga i la tendresa de la solidaritat

Butlletí andreuenc n. 45 – Juny 2015

Amb la ràbia de la vaga i la tendresa de la solidaritat

De vaga en vaga, i lluitem perquè no hi ha un altre camí: som classe treballadora. Mes de juny amb la falç al puny, la falç de la determinació, la solidaritat i la convicció que només lluitant tenim futur.

Iniciàvem el mes seguint la històrica vaga de Movistar. Històrica, perquè marca un abans i un després en la lluita contra les externalitzacions i la subcontractació, és a dir, el model extens de precarietat del segle XXI. Ho fèiem protestant contra la signatura del MWC. La reunió era just dos dies abans de la primera reunió entre vaguistes i patronal, amb la falsa mediació de Telefónica, l’autèntic culpable de tot plegat. A l’endemà, Sant Andreu seguia amb la lluita. I una setmana després, manifestació i ocupació incloses, les vaguistes es reunien de nou amb una empresa que els prendria el pèl perquè no té altra sortida dins la lògica il·lògica del capitalisme: la seva misèria són els seus beneficis. I tot i així, un portaveu encara hauria d’anar a judici per l’ocupació de la botiga #OccupyMovistar, pocs dies abans que les vaguistes anunciessin una aturada temporal de la vaga. Carreguen piles per la tardor.

Entremig, sortiríem al carrer a deixar ben clar que si ens reprimeixen per lluitar, #LluitantRespondrem. El dimarts 9, membres d’Endavant, el PTAC, Arran i el Grup Elissa repartíem fulls volants convocant a la manifestació del següent dissabte. I aquell dissabte 13, preníem contundentment els carrers de Sants fins que la BriMo rebentava, un altre cop, una manifestació que deixava clar que la repressió no ens aturaria. Aquell mateix dissabte 13, les formiguetes de la CUP Capgirem Barcelona entraven finalment a l’Ajuntament. I ho feien gràcies a les lluites del carrer, com la d’Stop Pujades, que a principis de mes havia estat jutjada per lluitar per un transport públic a preus populars. I per denunciar el que dos dies abans havíem denunciat en roda de premsa: la persecució contra l’antifeixisme combatiu.

A mitjans de mes recordaríem que la repressió, a vegades, s’allarga en el temps per convertir-se en un ‘càstig previ’, en una condemna encoberta. I així, tres anys després de la vaga general del 29M, arribava la convocatòria de judici per en Mercader i en Roger -aquest últim, militant de la nostra assemblea-. En només dues setmanes, el Grup de Suport 29M desplegava una campanya comunicativa, agitativa i mobilitzadora per tal de denunciar el cas i aconseguir la solidaritat necessària per denunciar una bajanada esperpèntica: que es pugui empresonar sis anys a un vaguista per fer vaga, i condemnar a dos anys a un altre per solidari amb el primer.

Des del dilluns 15 que llançaríem la campanya #AbsolucióVaguistes29M a les xarxes socials, l’activitat frenètica no va parar. Comunicats conjunts d’Endavant, CGT i COS, un altre de la CUP Sant Andreu, nombroses entrevistes i articles publicats arreu [Directa, Accent, Nació Digital, Catalunya Plural, Diari del Treball, El Singular], presència en revetlles d’arreu de Barcelona i una roda de premsa que aconseguia trencar el silenci mediàtic. Finalment, una concentració que es convertiria en manifestació amb més de 200 persones, i un judici que no es va arribar a celebrar perquè la jutgessa va donar la raó a la defensa: s’havien saltat els procediments legals. Ara, toca a esperar, de nou, sabent que la força de la raó és més que mai amb nosaltres, i que la primera batalla ja l’hem guanyat.

Malauradament, però, aquells dies al poble vam perdre un espai: el dijous 25, i en el que era el tercer intentat d’aquest any, els Mossos d’Esquadra feien efectiu el desallotjament del CSO La Gordíssima. Aquella mateixa tarda una concentració va denunciar que Sant Andreu es quedi sense espai alliberat, regalant de nou un espai per al turisme i la gentrificació del poble.

Afortunadament, un espai que cada cop està més arrelat i rep més el caliu del poble és el Casal Independentista El Noi Baliarda. Per segon any consecutiu, el Casal ens recordava que som Països Catalans, tot celebrant la revetlla de Sant Joan, el solstici d’estiu, festa nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Una quarantena llarga de persones gaudiren d’un sopar popular a la fresca del carrer, que també va vestir-se amb pancarta solidària del 29M.

I acabàvem el mes, com no podia ser d’una altra manera, manifestant-nos tal i com som, així: rebentant tots els armaris. Conscients que sense alliberament personal i sexual no podrem construir un poble i terra lliures, sortiríem al carrer per deixar clar que els nostres cossos també són un camp de batalla!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Juny 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)

endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

Carles Salvador en la memòria

El 7 de juliol de 1955, fa 60 anys, moria el mestre i poeta valencià Carles Salvador i Gimeno. Nascut en una família de fusters del barri del Carme de València, fill de classe obrera, va exercir com a mestre a Aielo de Malferit, Benassal i Benimaclet. Com a docent, va impulsar l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, que -com l’entitat homònima a Catalunya- exigia la normalització del català en l’ensenyament.

Apassionat de l’idioma, va ser un dels signants i màxims difusors de les Normes del 1932, l’ortografia de base fabriana que sancionava la unitat de la llengua als Països Catalans. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Carles Salvador va desenvolupar una important obra filològica i va impulsar l’ensenyament del valencià. En ple franquisme, va organitzar la secció filològica de Lo Rat Penat, i els cursos de català que allí s’impartien van ser un focus d’atracció i refugi per a joves d’esquerres i nacionalistes.

El compromís de Carles Salvador amb la cultura i la llengua pròpia és indestriable de la seua consciència nacional catalana. Carles Salvador es declarava “un català de València”, i defensava la integració del País Valencià com una entitat autònoma dins un estat català. Potser aquesta claredat en l’afirmació dels Països Catalans com a entitat política, ha fet que durant molts anys la seua figura haja estat oblidada pel sectarisme regionalista que fins ara ha imperat en les institucions autonòmiques, o fins i tot que incomodara a determinats sectors del valencianisme polític i els obviaren.

Des d’Endavant (OSAN), considerem profundament injust aquest oblit, i reivindiquem la figura de Carles Salvador en la seua plenitud. No només en la faceta literària, cultural o filològica, sinó també en la vessant nacional, doncs ja que unes i altres s’expliquen (entre si) indestriablement, i és impossible entendre el mestre de mestres sense aquesta perspectiva global. Són massa anys de desmemòria, i cal fer justícia a qui tant va treballar per la construcció nacional dels Països Catalans.

Assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN)

L'Esquerra Independentista de l'Horta, amb el poble grec

L’Assemblea d’Endavant de l’Horta es va afegir ahir a la concentració de suport al poble grec contra el xantatge de la Unió Europea . La concentració, que va reunir centenars de persones va estar convocada per la Campanya valenciana de solidaritat amb el poble grec, baix el lema “Grècia no estàs sola”. A l’acte van participar militants d’Endavant i d’altres organitzacions de l’Esquerra Independendista com al Coordinadora Obrera Sindical. Una pancarta amb el lema Per la sobirania del pobles, en català i grec, va servir per mostrar la solidaritat de l’EI amb aquest poble de la mediterrània.
Comunicat nacional d’Endavant (OSAN) davant la convocatòria del referèndum a Grècia
 
IMG-20150704-WA0010
 

Per la sobirania dels pobles i els drets de la classe treballadora, tot el nostre suport al poble grec i tot el nostre rebuig a la dictadura de la Unió Europea

Davant la convocatòria d’un referèndum a Grècia per acceptar o rebutjar les mesures proposades per la UE per al refinançament del deute, des d’Endavant OSAN creiem que és pertinent fer un seguit de reflexions.
El resultat dels plans de xoc aplicats per la UE i pel FMI a Grècia ens tornen a demostrar que l’objectiu d’aquestes institucions és el de maximitzar i salvaguardar els beneficis del gran capital, sense importar-los les conseqüències que això té damunt les classes populars dels països empobrits.
La reacció amenaçant de la UE contra la convocatòria d’un referèndum per part del govern grec és un bon termòmetre per veure quina és la reacció de les institucions europees quan un poble vol prendre la paraula, i fent-ho amenaça els interessos de la Unió. Als Països Catalans faríem bé de prendre’n nota i entendre que el nostre procés emancipador serà acompanyat per la solidaritat dels pobles europeus, però no pas per la protecció de les institucions de la UE.
Els fets tornen a demostrar una vegada més que la Unió Europea no és aquell espai de progrés, pau i drets humans que se’ns volia vendre. La UE és un espai dissenyat pel gran capital per a fer més i millor allò que li és propi: extreure la riquesa de les classes populars per a que se la quedi l’elit econòmica, i prendre la sobirania als pobles. I ens tornen a demostrar que si per assolir aquest objectiu cal enfonsar en la misèria àmplies capes de població o exportar la guerra fins a les fronteres de la Unió, no tenen cap escrúpol per fer-ho. Des de les forces d’esquerres cal perdre la por a dir les coses pel seu nom i posar damunt la taula de forma clara la proposta de sortida de la UE i de l’euro.,
La situació actual a Grècia indica que pels pobles europeus del Mediterrani només hi ha dos camins: o continuar sotmesos a la dictadura del deute i a l’explotació cada cop més aguda de les classes populars, o emprendre camins propis a partir de la sobirania política i econòmica. Això ens porta a redoblar l’aposta per una República independent i socialista, per la construcció d’una societat feminista, i per la creació d’un espai euromediterrani de pobles lliures. Sabem que aquest no és un camí senzill ni una sortida a curt termini. Però l’alternativa a això, per molt que la pintin de colors diversos, és la submissió als estats espanyol i francès, la manca de sobirania i unes condicions de vida cada vegada pitjors per a les classes populars.
Països Catalans, 3 de juliol de 2015

28J Dia de l'alliberament LGTBI. Els nostres cossos, un camp de batalla

Manifest de l’esquerra independentista

No són poques les veus que apel·len a la -falsa- democràcia i a la llibertat de l’individu per afirmar que la llibertat d’opció sexual és un fet palés a casa nostra, i que les discriminacions no són sinó casos aïllats o fets que només es donen de manera habitual en països estrangers i llunyans. Però la realitat que vivim lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex és ben diferent i, 46 anys després que les companyes d’Stonewall prengueren els carrers de Nova York, continuem veient-nos obligades a prendre els carrers dels Països Catalans per reivindicar el dret i la necessitat de desenvolupar les nostres sexualitats, la nostra vida, lliurement i sense cap tipus de coerció ni limitació.

A finals d’abril d’aquest mateix any, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perpetuava i institucionalitzava una d’aquestes discriminacions avalant que els Estats membres podran excloure permanentment els homes que han mantingut relacions homosexuals de la possibilitat de donar sang. La decisió de la sentència assenta, d’aquesta manera, una pràctica que ja s’estava donant a l’Estat Francés i, per tant, a casa nostra, al nord dels Països Catalans. Es tracta d’una prohibició que es basa en la idea que les pràctiques sexuals gais comporten un alt risc a l’hora de transmetre Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).

Aquesta anàlisi no només és falsa sinó que, a més, conté una clara voluntat estigmatitzadora de les relacions homosexuals, visualitzant-les com quelcom perillós i no saludable. I assumint de facto que els gais són un factor de contagi. En aquest sentit, és important tindre en compte que no existeixen grups de risc i que la possibilitat de transmetre ITS es dóna en major o menor manera en qualsevol pràctica sexual, independentment que aquesta siga homosexual o heterosexual.

Les institucions, però, van més enllà i també pretenen limitar les possibilitats de desenvolupar la nostra vida a nivell familiar. En aquest sentit, la llei de 2006 sobre reproducció assistida destacava pel seu caràcter heterocentrista donant pas a ambigüitats pel que fa a la possibilitat que les parelles de lesbianes poguérem fer ús del mètode ROPA, el qual permet que les dues dones siguen mares biològiques ja que una d’elles dóna un òvul a l’altra, qui es converteix en receptora i gesta l’embrió després de ser fecundat. Les ambigüitats legals provocaven que fóra decisió dels hospitals realitzar o no aquestes pràctiques, deixant les parelles lesbianes que decidien ser mares en una total indefensió i arbitrarietat.

Però per si aquesta situació d’arbitrarietat no era suficient, el Partit Popular decidí fer un pas més enllà i, el passat mes d’octubre, exclogué a les parelles lesbianes i a les dones solteres que decideixen ser mares, de la possibilitat de practicar aquests mètodes de reproducció mitjançant la sanitat pública. D’aquesta manera, es produeix una vegada més un altre cas de discriminació per qüestions d’opció sexual que, a més, en aquest cas suposa també un component classista en tant que les dones lesbianes i solteres amb recursos sí que podran accedir a aquestes tècniques de reproducció mitjançant la sanitat privada.

L’aprovació, aquest darrer any, de la Llei contra la LGTB fòbia pel parlament de Catalunya pot atenuar, almenys en una part del nostre país, aquestes i altres situacions discriminatòries suposant, d’aquesta manera, un pas important en la defensa dels drets de les persones LGTB. Tanmateix, sabem que moltes vegades les bones intencions es queden en paper mullat, per la qual cosa caldrà, i així ho exigim, voluntat política per desplegar aquesta llei i convertir-la en una vertadera eina contra la discriminació per qüestions d’identitat sexual.

Per tot això, però també contra tots i cadascun dels atacs que pretenen fer, de les nostres, unes sexualitats obedients i heteronormatives, l’Esquerra Independentista fem una crida a omplir els carrers aquest 28 de Juny, dia contra l’LGBTIfòbia, i fer dels nostres barris, pobles i comarques un clam per la dissidència sexual i familiar.

 
CONVOCATÒRIES
Barcelona  27 de juny  19h   Plaça Urquinaona
València    27 de juny   19,30h   Parterre
Palma        27 de juny    19h   Plaça de la Cort
Lleida        27 de juny    18,30h   Plaça Sant Francesc
Tarragona    28 de juny    12h    Plaça de les Cols
Girona          28 de juny    12h    Pont de Pedra
 
28j_ei

Comencem a difondre la iniciativa Eurostop

Aquest dijous 25 de juny, a les 19h al Casal Cancapablanca de Sabadell, farem la primera xerrada per parlar de la iniciativa Eurostop. Aquesta iniciativa pretén coordinar diverses organitzacions polítiques i moviments populars dels països europeus de la Mediterrània per augmentar la capacitat de lluita i mobilització contra la Unió Europea, l’euro i les seves conseqüències sobre la vida de les classes populars i la sobirania dels pobles.
En aquesta xerrada hi intervindrà un representant d’Endavant OSAN i un representant de la Rete dei Comunisti de l’estat italià, que és una de les organitzacions iniciadores d’Eurostop.
eurostop_sbd

TTIP, TISA, Unió Europea, OTAN: la dictadura de les multinacionals

L’esquerra independentista inicia una campanya contra el TTIP i les altres formes de segrest de la sobirania a través de les polítiques i tractats econòmics de la Unió Europea. Aquesta campanya es complementa amb la que des del mes de gener hem estat desenvolupant Endavant OSAN per tal de conscienciar de la necessitat d’oposar-nos frontalment a aquests tractats i a la mateixa Unió Europea.

Manifest

TTIP, TISA, UNIÓ EUROPEA, OTAN: LA DICTADURA DE LES MULTINACIONALS

Des de fa uns anys plana una nova amenaça contra la classe treballadora dels Països Catalans: es tracta del TTIP (Acord de Comerç i Inversions Estats Units – Unió Europea).

Un mer instrument mitjançant el qual s’articula l’actual model de governança neoliberal, en l’actual fase de capitalisme canalla patriarcal, on juntament amb altres tipus de tractats (com el paral·lel TISA en el sector serveis, el CETA amb el Canadà, el NAFTA al nord d’Amèrica, el TPP a la regió del Pacífic, o el que abans es pretenia a Europa amb l’Acord Multirateral d’Inversions), comparteixen els mateixos vectors: Absència de transparència pública en la negociació i absoluta permeabilitat, per contra, envers els lobbys empresarials; absoluta prevalença dels criteris de circulació mercantil de mercaderia transfonterer per sobre de qualsevol eventual política limitadora per part dels Estats en favor dels drets humans, econòmics o socials; la fixació d’estandars de liberalització de serveis públics elevadissims que fa que àmbits com la sanitat i l’educació siguin objecte de mercantilització; i la creació d’organismes o de panells dominats per taurons de les finances, (com l’ISDS en el cas del TTIP), que permetrien que companyies privades poguessin demandar als Estats en cas que consideressin que les seves polítiques fessin minvar la seva expectativa de beneficis.

Els impactes econòmics de la consolidació de la proposta que planteja el TTIP serien enormes, tant per la classe treballadora dels estats suposadament beneficiaris com dels receptors de les inversions. Segons estudis independents, l’aprovació del TTIP comportaria la pèrdua de més de 600.000 llocs de treball a la UE. Els antecedents avalen aquests estudis, ja que els EEUU i Mèxic en el cas del NAFTA, han perdut vora de 1.300.000 llocs de treball, entre 1994 i 2002, quan no feia ni 10 anys que s’havia implementat. Mentre se seguiria desenvolupant un model social basat en l’exclusió d’una capa cada cop més gran de la societat, amb la depredació accelerada del medi, mercantilitzant tots els aspectes de la vida, precaritzant les condicions laborals, i promovent el racisme i l’imperialisme tan dins de les nostres societats com en les relacions internacionals.

Des de L’Esquerra Independentista fem una crida a que els moviments d’oposició contra el TTIP no ens esgotem en la lluita limitada contra aquest tractat de lliure comerç, perquè entenem que aquest no és més que la certificació d’un model de capitalisme patriarcal globalitzat que en paral·lel avança i es consolida en diferents àmbits.

És el fruit de la simple evolució del capitalisme, de l’afany d’acumular benefici empresarial privat. És l’evolució natural de l’emprenedoria empresarial, del creixement econòmic basat en la competitivitat. De la petita empresa que aspira a ser mitjana, de la mitjana que aspira a ser gran, i del gran holding transnacional, que acaba tenint prou poder com per imposar condicions a les polítiques públiques i les regulacions laborals, socials i mediambientals. En definitiva, del que ens ha portat a la dictadura de les multinacionals.

És l’evolució natural del capitalisme que s’ha servit del patriarcat, del colonialisme, del militarisme, de l’espoli, depredació i mercantilització dels recursos naturals, de l’esclavisme i l’explotació del treball assalariat, de l’especulació amb les finances, els aliments, l’habitatge…

És la imposició de l’hegemonia neoliberal, consolidada després de guerres imperialistes, cops d’Estat, dictadures militars; després de consensos polítics de Washington i de la Unió Europea; després del pensament únic acadèmic i cultural de les universitats i la maquinària mediàtica; després de l’aplicació de les doctrines del xoc econòmiques i socials des del Banc Mundial i Fons Monetari Internacional…

Evolució natural del capitalisme i hegemonia neoliberal que no pot tolerar cap marge de dissidència, un cop exhaurits els anomenats “pactes socials”, ni als pobles sobreexplotats de la perifèria mundial, ni a les noves perifèries del sud europeu, ni a les mateixes metròpolis dels centres imperials.

L’actual model de capitalisme canalla patriarcal ha passat del simple objecte d’obtenció de la plusvàlua de l’àmbit de l’esfera de la producció a incrementar l’acumulació per despossessió, o el directament latrocini desacomplexat cap a la classe treballadora, ja sigui del Nord o del Sud geogràfic i polític.

Per això necessitem anar més enllà i bastir entre tots els col·lectius anticapitalistes un pol de resistència vertebrat contra l’actual model de governança neoliberal, enfrontant les directrius econòmiques (com el TTIP i el TISA), les institucions de disciplinament econòmic i social dels Estats (FMI o BM), les estructures polítiques (Unió Europea), i les militars (OTAN).

Des dels Països Catalans, les organitzacions de l’Esquerra Independentista que estem per una ruptura amb el model econòmic capitalista patriarcal, entenem que un exercici real i material de la plena sobirania del nostre poble passa invariablement per la via del socialisme feminista, i la confrontació directa amb les polítiques de xoc capitalista, que ens volen imposar el seu model de disciplinament econòmic, polític i social mitjançant el TTIP o qualsevol altre artifici.

Contra el TTIP, el TISA, la Unió Europea, l’OTAN…
Contra la dictadura de les multinacionals…
La classe treballadora dels Països Catalans, agermanada amb la classe treballadora internacional, hem de respondre:
Independència!
Socialisme!
Feminisme!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
COS, Coordinadora Obrera Sindical
SEPC, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Endavant, organització socialista d’alliberament nacional
Alerta Solidària
CUP, Candidatura d’Unitat Popular
Als Països Catalans, 19 de juny del 2015