Per la sobirania dels pobles i els drets de la classe treballadora, tot el nostre suport al poble grec i tot el nostre rebuig a la dictadura de la Unió Europea

Davant la convocatòria d’un referèndum a Grècia per acceptar o rebutjar les mesures proposades per la UE per al refinançament del deute, des d’Endavant OSAN creiem que és pertinent fer un seguit de reflexions.
El resultat dels plans de xoc aplicats per la UE i pel FMI a Grècia ens tornen a demostrar que l’objectiu d’aquestes institucions és el de maximitzar i salvaguardar els beneficis del gran capital, sense importar-los les conseqüències que això té damunt les classes populars dels països empobrits.
La reacció amenaçant de la UE contra la convocatòria d’un referèndum per part del govern grec és un bon termòmetre per veure quina és la reacció de les institucions europees quan un poble vol prendre la paraula, i fent-ho amenaça els interessos de la Unió. Als Països Catalans faríem bé de prendre’n nota i entendre que el nostre procés emancipador serà acompanyat per la solidaritat dels pobles europeus, però no pas per la protecció de les institucions de la UE.
Els fets tornen a demostrar una vegada més que la Unió Europea no és aquell espai de progrés, pau i drets humans que se’ns volia vendre. La UE és un espai dissenyat pel gran capital per a fer més i millor allò que li és propi: extreure la riquesa de les classes populars per a que se la quedi l’elit econòmica, i prendre la sobirania als pobles. I ens tornen a demostrar que si per assolir aquest objectiu cal enfonsar en la misèria àmplies capes de població o exportar la guerra fins a les fronteres de la Unió, no tenen cap escrúpol per fer-ho. Des de les forces d’esquerres cal perdre la por a dir les coses pel seu nom i posar damunt la taula de forma clara la proposta de sortida de la UE i de l’euro.,
La situació actual a Grècia indica que pels pobles europeus del Mediterrani només hi ha dos camins: o continuar sotmesos a la dictadura del deute i a l’explotació cada cop més aguda de les classes populars, o emprendre camins propis a partir de la sobirania política i econòmica. Això ens porta a redoblar l’aposta per una República independent i socialista, per la construcció d’una societat feminista, i per la creació d’un espai euromediterrani de pobles lliures. Sabem que aquest no és un camí senzill ni una sortida a curt termini. Però l’alternativa a això, per molt que la pintin de colors diversos, és la submissió als estats espanyol i francès, la manca de sobirania i unes condicions de vida cada vegada pitjors per a les classes populars.
Països Catalans, 3 de juliol de 2015

Compartir: