La mort d’una dona a Reus el passat 15 de novembre degut a un incendi provocat per la manca d’electricitat, és només la punta de l’iceberg d’una realitat social que afecta a parts importants de la nostra societat.
Les dades són concloents. 1 de cada 10 llars passa fred a l’hivern per no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. Mentre el poder adquisitiu de la classe treballadora ha caigut més d’un 20% en els darrers 8 anys, la llum s’ha encarit un 73% i el gas un 67%. No són una anècdota, és un empobriment generalitzat de gran part de les classes populars. Davant d’aquesta realitat, les companyies elèctriques han guanyat 4.154 milions d’euros entre gener i setembre d’enguany.
Els fets de Reus i les posteriors declaracions dels responsables de Gas Natural demostren el menyspreu per la dignitat humana d’aquestes companyies i els seus dirigents. Només cal veure els personatges que figuren en els seus consells d’administració i comprovar que són els responsables directes de la misèria en què viu una part de les nostres classes populars. Hem d’assenyalar amb noms i cognoms els responsables que porten a diari a la misèria a gent del nostre poble.
Aquests són els responsables de la mort de la dona de Reus i, per extensió, els responsables de la pobresa energètica al nostre país. Ho són en tant que mentors i executors d’una pràctica empresarial consistent en deixar sense serveis bàsics a aquells que no s’ho poden pagar. Ho són en tant que utilitzen la seva influència i el seu poder per a que es legisli al seu favor i en contra dels treballadors i treballadores. I ho són com a destacats representants d’aquest sistema capitalista que ha arruïnat milers i milers de persones amb atur, desnonaments, preferents i especulació. Aquestes són les classes altes que actuen com una veritable màfia.
[box style=”2″]

Membres del Consell d’Administració de Gas Natural

Isidre Fainé: expresident de La Caixa.
Josu Jon Imaz: expresident del PNV.
William Allan Woodburn: delegat del fons d’inversió Global Infrastructure Partners.
Rafael Villaseca: antic president de les empreses públiques TABASA, Túnels del Cadí i GISA.
Ramon Adell: president de la comissió econòmica del Barça.
Enrique Alcántara-García Irazoqui: advocat de l’estat, exvicepresident de La Caixa i Abertis.
Xabier Añoverso Trías de Bes: fundador d’UPN, membre de la junta del Círculo Ecuestre i marit de Júlia García-Valdecasas.
Marcelino Armenter: exdirector general de CaixaBank.
Mario Armer: vicepresident de la patronal automobilística ANFAC i conseller de CHL.
Francisco Belil: president de la Fundació Princesa de Girona i vicepresident de la Fundació Bertelsmann.
Benita Maria Ferrero-Waldner: excandidata a la presidència d’Àustria i excomissària europea.
Alejandro Garcia-Bragado Dalmau: ha estat secretari general de CaixaBank, d’Abertis i d’Immobiliaria Colonial.
Cristina Garmendia Mendizábal: exministra de Ciència i Innovació del govern Zapatero.
Helena Herrero Starkie: consellera delegada de HP.
Miguel Martínez San Martín: conseller de Repsol.
Luis Suárez de Lezo Mantilla: vicepresident de la Fundació Repsol.
[/box]
Tot i que la responsabilitat darrera dels fets de Reus i de la pobresa energètica recau sobre les companyies energètiques, les diverses administracions també són responsables de preferir mantenir intocables els interessos de les grans companyies que no pas de dur a terme polítiques efectives per combatre la pobresa energètica.
El model de l’estat com a redistribuïdor de la riquesa i protector social ha desaparegut i no tornarà. Els governs tenen com a principi inalterable no perjudicar els interessos de la gran burgesia. Per tant, només els queda la propaganda per intentar convèncer una majoria social que l’estat vetlla pels seus interessos.
Era propaganda quan ens deien que amb la privatització i liberalització els preus baixarien i el servei seria millor. És propaganda quan el Tribunal Constitucional suspen les lleis socials afirmant que ho fa per garantir la “igualtat entre tots els espanyols”, quan en realitat actua en favor dels grans oligopolis. Es propaganda quan l’administració autonòmica afirma que substitueixen les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional per noves lleis que tenen el mateix efecte, quan en realitat les han buidat de tots aquells elements que podien incomodar el poder econòmic. És propaganda que opinadors, tertulians i diputats diguin que es posicionen en defensa dels interessos de la població, quan en realitat només es posicionen si el tema en qüestió no esquitxa l’administració que ells governen.
Mesures com pagar algunes factures pendents amb fons públics o fer dependre la dignitat de les persones de la caritat dels fons socials de les mateixes multinacionals que les han portades a la ruïna -i que gràcies a aquesta caritat obtenen bonificacions fiscals-, són un rentat de cara i un pedaç que no soluciona el problema en la seva totalitat.
L’única solució és la nacionalització dels serveis bàsics i la seva gestió des d’una orientació socialista. Només així podem garantir que la dignitat de les persones passa per davant de l’afany de lucre, i que el patrimoni col·lectiu es posa al servei de les persones i no al servei d’una multinacional que té com a únic objectiu l’obtenció del màxim benefici. I mentre això no arriba, cal exigir una legislació que impedeixi per llei que cap persona al nostre país es quedi sense subministraments bàsics perquè no pot pagar-los, i que el cost que això generi vagi a compte dels beneficis que obtenen aquestes empreses. Així mateix, també cal potenciar els projectes alternatius en la gestió de l’energia, tant per anar-nos desvinculant de les grans multinacionals, com per anar posant en pràctica un model energètic basat en les energies renovables.
És per això que animem a participar a les mobilitzacions que aquests dies s’estan duent a terme contra la pobresa energètica, i també animem a participar en la construcció d’una alternativa que permeti recuperar la sobirania energètica.
 

Aquest 5 de novembre, el moviment catalanista i l’esquerra independentista de Catalunya Nord celebren la manifestació anual per commemorar la signatura del Tractat dels Pirineus, que suposà l’annexió de Catalunya Nord a França.
Des d’Endavant OSAN fem una crida a participar d’aquesta manifestació i ens fem solidaris de les reivindicacions que les companyes i companys de l’esquerra independentista nord-catalana defensen al llarg de tot l’any.
El context polític i social a Catalunya Nord en aquest darrer any ha estat especialment dur. Les mobilitzacions contra la Llei Treball s’han alternat amb algunes de les vagues més llargues de la història, com la dels carters de Ribesaltes. Les lleis d’excepció posades en marxa després dels atemptats de París han servit com a eina per a escampar la por, per al control social i han tingut com a conseqüència un envalentonament dels sectors xenòfobs i la continuació de les expulsions de veïns immigrats. La destrucció del territori ha tornat a planar amb el projecte de macroestació d’esquí de Cerdanya-Capcir. La centralització, encara més, que ha suposat la reorganització del mapa regional ha servit de pretext per a l’enèsim atac a la identitat catalana, diluïnt-la en el marc d’una macroregió sense cap referència al caràcter català de Catalunya Nord i amb un buidatge encara més accentuat dels pocs àmbits de decisió política departamentals.
És per tot això que creiem que el futur de Catalunya Nord no passa per un estat francès cada vegada més centralista i autoritari. Un futur digne i en llibertat per a la Catalunya Nord és un futur d’independència, socialisme i feminisme. De construcció d’uns Països Catalans sense perifèries, regions de tercera, població empobrida, dones explotades ni llengües perseguides.
Us animem a assistir a la manifestació que sota el lema “Sem Catalunya Nord, sem un país català. Volem decidir” sortirà a les 16 hores de la Plaça Catalunya. Prèviament, a les 11 del matí, a la Plaça dels Peluts, la CUP de Perpinyà farà un acte polític i posteriorment un dinar popular al Casal de Perpinyà.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El proper dissabte 5  de novembre  a Tarragona, des del moviment  feminista dels Països Catalans s’ha organitzat una mobilització  en  contra dels feminicidis. O sigui contra  l’assassinat sistemàtic i per motius ideològics de dones. Serà a les 12h a la Plaça Imperial Tarraco i des d’Endavant animem a assistir-hi.
Lucinda, Maria , Lisa, Francisca, Victoria, Teresa, María del Carmen, Cristina, Ada, Johana…  Són alguns dels noms de les 25 dones assassinades tan sols aquest 2016 als Països Catalans. Si mirem 5 anys endarrere, la suma puja a 218 dones assassinades en mans d’homes. Sembla que  les escandaloses xifres i el degoteig continu de dones assassinades no immuta en el més mínim el dia a dia de les  institucions ni de cap àmbit d’aquesta societat.
Considerem la lluita contra els feminicidis una prioritat política de la nostra organització, i ho ha de ser de qualsevol  moviment que pretengui ser alliberador i emancipador del poble català.  Les dones no som part del poble, som el poble i no  hi ha llibertat possible sense vida. En aquesta lluita contra la violència masclista és fonamental la presencia del moviment feminista, i celebrem que per primer cop les feministes de les Illes, País Valencià i Catalunya s’hagin organitzat per fer un crit conjunt contra les  violències masclistes.
També sabem que amb això no n’hi ha prou, que ens cal fer un pas més enllà i passar del lament a l’ofensiva. Denunciant tots aquells estaments i institucions que amb la seva pràctica són còmplices dels feminicidis. Ens estem referint a les institucions polítiques i educatives, als estaments judicials i cossos repressius  i als mitjans de comunicacions. Tots i cada un d’ells poden i tenen en els seves mans possibilitat de  implementar mesures que poden ser útils per respondre a l’emergència que estem vivint.  Com per exemple:

• Que els serveis d’atenció a les víctimes no depenguin de si la denúncia judicial segueix endavant o no, i que hi hagi serveis d’atenció oberts les 24 hores.
• Que es donin més ordres de protecció, ja que actualment el nombre és molt baix respecte el nombre de dones que pateixen maltractaments.
• Detectar millor els casos amb personal especialitzat, que no recaigui en mans dels cossos policials avaluar el risc i la gravetat de cada cas.
• Un cos judicial especialitzat en violència masclista que no revictimitzi a la dona denunciant.
• Canvis legals que obliguin a testificar els familiars dels agressors, així com la possibilitat que altres testimonis puguin exercir la denúncia d’agressions.
• Que totes aquelles mostres de masclisme que es manifestin en la vida diària siguin reprovades, penalitzades i castigades.
• Que les campanyes de prevenció es dirigeixin als homes, que en són la causa del problema.
• Que s’obrin les portes de les escoles per tractar els diferents models de relacions sexo-afectives i de masculinitat i feminitat.

No inventem  pas la sopa d’all. Aquestes són mesures que fa anys que s’han reclamat des dels serveis especialitzats en l’atenció a la  violència masclista i  des del moviment feminista.  I sabem que no són cap solució màgica, perquè no és possible una societat igualitària i feminista en el marc de relacions capitalistes. Però ens volem i necessitem vives per la llarga lluita  cap a la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.