"Un home de veritat", o com els homes fins i tot acaben acaparant el protagonisme del 25N

Dimarts es presentava al MuVIM la campanya “Un home de veritat”, impulsada per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives amb motiu del 25 de novembre (dia internacional contra les violències masclistes).
Aquesta diada ha arrancat amb el llançament de cartells, vídeos i falques de ràdio. S’hi han sumat els ajuntaments d’Alacant, de Castelló, de València, d’Elx i de Torrevella, la Diputació de València i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), no així ni les diputacions d’Alacant i ni de Castelló.
A l’acte de presentació deia el president de la Generalitat, Ximo Puig, que “la campanya posa el focus on està el problema” perquè “la violència no és un problema de les dones, sinó dels homes, però no de tots” i que són els homes de veritat els qui han d’expulsar els homes que no són de veritat. En aquest sentit, afirmava Mònica Oltra, vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que “durant molt temps s’ha carregat sobre les esquenes de les dones, i especialment sobre les víctimes, el pes de la lluita. Ara toca que l’altra meitat s’hi involucre”. Finalment, ha afirmat que “cal fer front als agressors i assassins”.
Des d’Endavant-OSAN volem fer una breu valoració d’aquesta campanya:
En primer lloc, es tracta d’una campanya centrada en l’enaltiment de la figura ideal dels “homes bons”. Aquella suposada majoria d’homes (concretament, el 92% d’homes -apuntava Mónica Oltra-, segons dades de Delegació del Govern al País València) que rebutgen la violència de gènere. Els “homes de veritat”, aquells que no ens peguen, no ens controlen i no ens miren el mòbil, els que comparteixen les decisions amb la parella i els que no paguen per sexe (exemples extrets literalment de la campanya).
D’aquesta manera, l’enfocament de la campanya el que aconsegueix és promocionar la idea que les violències (en plural) que patim les dones són qüestió d’uns quants homes violents i no d’un sistema de poder i de dominació dels homes sobre les dones, tot obviant qualsevol referència al sistema capitalista i patriarcal; obviant el fet que si les dones valencianes patim cada dia violències masclistes, en qualsevol de les seues expressions, és impossible que aquesta violència siga exercida únicament pel 8% associat als homes “dolents”. No és un problema aïllat, és estructural.
Desmuntada aquesta falsa divisió entre homes bons i dolents, passem a la següent qüestió: la responsabilitat de la lluita feminista. Sota el pretext d’implicar els homes en la lluita contra les violències, s’ha obviat el subjecte principal i també la idea central de qualsevol campanya que es pretén feminista: independentment d’ells, les dones som persones. Una idea tan simple i radical a què al·ludia Angela Davis per a definir el feminisme. I és sempre des d’aquesta idea des d’on cal construir discurs i no a l’inrevés. El resultat: els homes al centre del discurs, per a variar.
També cal fer menció dels desencertats exemples que apareixen al vídeo de la campanya. “Un home de veritat no compra una dona”. Les treballadores sexuals no estan en venda i frases lapidàries com aquesta l’únic que aconsegueixen és estigmatitzar-les des d’un fals moralisme i crear un imaginari de dones objecte. “Com que mitja taronja? Un home de veritat vol al seu costat una dona completa”. I ací queda un mal intent de desmuntar l’amor romàntic. No es tracta del que ells vulguen al seu costat, nosaltres ja som completes.
En definitiva, entenem que és una oportunitat perduda de visualitzar la profunditat del sistema patriarcal en totes les seues expressions. Un error d’enfocament, de discurs i de llenguatge. Una oportunitat perduda per a fer pedagogia en la societat respecte a totes les violències sense caure en la invisibilització de les dones ni tampoc en l’enaltiment d’aquells homes que, simplement, ens tracten com a persones. Tanmateix, entenem que la lluita contra les violències masclistes no és qüestió d’un dia internacional al calendari institucional. Per això, entenem que només des de la pràctica i lluita feminista i socialista podrem combatre les violències masclistes.
Contra les violències masclistes: autodefensa feminista!
Ens volem vives i amb vides dignes!

Compartir: