Skip to content
Endavant Osan

Lesbianes, gais, trans, bisexuals; Plantem-nos per una vida digna

Per 45è any consecutiu, sortim als carrers dels Països Catalans amb motiu del 28 de Juny, diada per a l’alliberament sexual i de gènere. Els reptes i les problemàtiques que ens imposa el capitalisme patriarcal són les mateixes que aquell 1977, quan vam sortir sota la consigna «Llibertat sexual, amnistia total», i per això les bordes, desviades, bolleres, trans, bis i marietes tenim igual de clar que hi ha una altra manera de viure.

En l’àmbit laboral, patim més desocupació i discriminació, salaris més baixos i un constant assetjament LGBT-fòbic. El nostre orgull és l’orgull de ser de classe treballadora, i la nostra lluita és la mateixa que la de la resta de la nostra classe: per la derogació de les reformes laborals, per unes pensions públiques dignes, per la renda bàsica universal, per la reducció de la jornada laboral i per uns serveis públics i de qualitat.

Pel que fa a l’habitatge, patim més desnonaments i tenim més dificultats per emancipar-nos. Ben sovint ens veiem obligades a conviure en entorns LGBT-fòbics, amb qui no respecta la nostra identitat de gènere o opció sexual. Un sostre garantit i poder decidir amb qui i com conviure són drets bàsics, i per això exigim l’aturada immediata dels desnonaments, l’expropiació dels pisos buits de grans tenidors i la creació d’un parc públic de lloguer social.

També ens afecten el racisme i el colonialisme, que s’instrumentalitzen com l’LGBT-fòbia per dividir-nos com a classe i situar bona part del col·lectiu en una posició de doble o triple opressió i discriminació. No hi ha alliberament sense les migrades, racialitzades i refugiades, i per això cal derogar una llei d’estrangeria que impedeix que les persones trans puguem canviar la nostra documentació, tancar els CIE, regularitzar totes les persones i fer efectiu el dret d’asil i refugi per a les persones obligades a exiliar-se per LGBT-fòbia.o: resaltado

És urgent donar resposta a totes les violències que patim pel fet de ser LGBT i ho farem de la mà del conjunt de la classe treballadora, organitzant-nos. Ho volem tot: plantar cara a la violència masclista i LGBT-fòbica i al feixisme; l’accés gratuït i universal a la salut tot incloent el trànsit, l’avortament i l’atenció a les ITS; i l’aplicació efectiva de la legislació contra l’LGBT-fòbia de les empreses i cossos repressius.

No ens ajuntem per qui som, per com ens definim ni per com ens etiqueta el sistema. Ens ajuntem pel que farem entre totes, per la societat lliure que volem: els Països Catalans socialistes, feministes i lliures d’LGBT-fòbia, el nostre futur sense explotació ni opressió. Perquè ho volem tot, perquè hi ha una altra manera de viure!

La justícia francesa ataca de nou el català a l’escola

A la Catalunya del Nord l’ensenyament en català és atacat pels tribunals francesos que han tombat part de la llei que possibilita la immersió lingüística a les escoles públiques. Els tribunals consideren que es relega el francès a un segon pla.

A l’estat francès, les llengües pròpies de les diferents regions són patrimoni de l’estat, però la llengua de la república és el francès, de manera que tota llengua està subordinada a aquesta, “la llengua de la nació” i, a la vegada, l’única llengua vehicular a les escoles públiques.

El català, com altres llengües de la resta de l’estat francès són considerades regionals, és a dir, amb un estatus menor que la llengua d’estat i, per tant, són relegades a segon terme, malgrat que són patrimoni de França. El rerefons de diferenciar entre les llengües regionals i la llengua de la república és la idea de subordinar la resta dels pobles a la nació francesa i el centralisme exercit des de París.

Tots els avenços i drets lingüístics adquirits per les catalanes del nord han estat fruit de la militància i l’activisme cultural i lingüístic. Defensant infraestructures culturals, com mitjans de comunicació, una xarxa d’escoles, llibreries, campanyes i actes. I exercint pressió política amb la resta de nacions oprimides per l’estat francès, pel reconeixement de drets d’aquestes.

En un context en el qual el català cada cop té menys presència a Catalunya del Nord i la poca escolarització pública basada en la immersió lingüística, que es tombi aquesta llei és un atac contundent que limita la supervivència de la llengua. Una llengua que és l’eix vertebrador dels Països Catalans i ens uneix arreu del territori com a poble i ens vehicula a través de la cultura. Sota aquest atac es vulneren, una vegada més, els drets col·lectius dels catalanoparlants per imposició del model nacional centralitzat de l’estat francès a Catalunya del Nord i una estructura judicial que defensa per damunt de tot la força de l’estat i les seves estructures de poder, com passa a la resta dels Països Catalans amb l’estat espanyol.

Per aquest motiu, la defensa de la llengua no es pot destriar de la confrontació amb els estats i davant de cada atac i vulneració dels nostres drets com a poble ens hi trobaran dempeus i, aquest pròxim 29 de maig, omplirem Perpinyà.

Plantem-nos contra l’aniquilació planificada de la nostra llengua i cultura.

Als Països Catalans, en català!

25 d’abril Diada del País Valencià 2021

Vídeo del 25 d’abril Diada del País Valencià 2021.
Amb imatges de la roda de premsa de presentació del nostre llibret, acte polític de presentació del llibret el 24 d’abril a València i la manifestació de l’Esquerra Independentista el 24 d’abril a la tarda pels carrers de València.

L’ofensiva té nom d’Enric Valor

Al municipi de Mutxamel la dreta espanyolista, ha emprès un atac contra la figura d’Enric Valor, volent-li negar el nom d’una avinguda. Els atacs a la llengua catalana i a la cultura són constants i la presència de Vox en institucions municipals i autonòmiques els han incrementat.

Ens toca respondre amb una ofensiva nacional arreu dels Països Catalans, que no faciliti fer passes enrere en la defensa de la llengua i la cultura, que confronti el feixisme i la dreta espanyolista i la seva voluntat de negar el català, els Països Catalans i les centenars de referents  que els nodreixen i també reforçar la construcció nacional dels Països Catalans.

Des d’Endavant tenim una primera proposta: Si el que pretenen és buidar el nostre espai públic de referències a la nostra nació i a la llengua i cultura que ens uneix, aconseguiran just el contrari. Omplim de carrers, passatges, places i carrerons, d’Enric Valor, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

Hem preparat una moció per presentar als ajuntaments d’arreu, perquè es treguin referències a l’estat, el franquisme i l’espanyolisme i els omplim d’Enric Valor. Perquè cada agressió a la llengua ens afecta a totes. Perquè si ens ataquen a Mutxamel respondran els Països Catalans.

Descarregueu aquí baix la moció:

Moció d’Enric Valor

 

Visita la pàgina principal de la campanya nacional Als Països Catalans, en català!

Més de seixanta entitats i quatre-centes persones adherides al manifest Als Països Catalans, en català!

El 21 de febrer d’aquest 2021, dia internacional de les llengües maternes, Endavant feia públic el manifest, Als Països Catalans, en català!
I engegava una campanya pròpia que pretén fer extensiva al màxim d’agents possibles. Perquè la defensa de la nostra llengua és cosa de totes i una eina per reforçar el moviment popular i la lluita de la classe treballadora dels Països Catalans.

Durant les darreres setmanes s’han recollit adhesions al manifest de la campanya, que compta ara amb més de seixanta assemblees, col·lectius i organitzacions i més de quatre-centes adhesions individuals d’arreu de la nació.

Podeu consultar a continuació el llistat d’entitats adherides, el qual anirem actualitzant i podeu adherir-vos tan individual, com col·lectivament en aquest enllaç

[wptb id=23087]

La classe treballadora com a protagonista en la defensa de la llengua

Debat al voltant de la relació entre la construcció del subjecte de la classe treballadora amb la lluita per la llengua.

Modera: Maria Plana, professora de català a secundària i militant d’Endavant.
Intervenen:
– Marina Massaguer: Sociolingüista de la UOC i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.
– Manel López: Doctor i professor d’història, i militant d’Endavant Gràcia.
– Isidor Marí: Professor i sociolingüista eivissenc, exmembre de la Secció Filològica de l’IEC.
– Carles Rebassa: Poeta i professor al CPNL.
– Najat Najmaoui: Exactivista de Voluntaris per la llengua.

Segueix-nos a les xarxes socials:
– Twitter: twitter.com/Endavant_OSAN
– Telegram: t.me/Endavant_OSAN
– Instagram: instagram.com/endavant_osan/
– Web: www.endavant.org

Visita la pàgina principal de la campanya nacional Als Països Catalans, en català!

Unim-nos i lluitem: organitzem-nos contra el capitalisme

Manifest Primer de Maig Endavant:
Unim-nos i lluitem: organitzem-nos contra el capitalisme.
Un any més, les treballadores dels Països Catalans i de tot el món afrontem una Diada Internacional de la Classe Treballadora enmig d’una crisi sistèmica que dura ja massa temps i que, com a classe, fa massa també que en seguim pagant les conseqüències.
Les múltiples crisis derivades de la pandèmia provocada per la Covid-19 han posat en relleu els interessos contraposats entre la classe treballadora i la resta de les classes populars, que som la majoria de la població, i els interessos particulars dels poderosos i el gran capital. La patronal està intentant que el cost d’aquesta crisi el pagui la classe treballadora, i els governs faciliten aquests objectius amb una gestió antisocial de la crisi.
Les contradiccions que el capitalisme arrossegava des de la crisi econòmica i financera del 2008 han esclatat sota el brutal impacte de la pandèmia, i el marge per mantenir els beneficis sense tocar els drets socials i polítics de la classe treballadora ha desaparegut completament. La pràctica neoliberal de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, imposada amb mà de ferro per la Unió Europea, implica que els nostres impostos serviran per rescatar les grans empreses, mentre les nostres condicions materials de vida es degraden a un ritme sense precedents.
La situació d’emergència a la qual ens ha abocat la pandèmia ha posat de relleu que el mercat, com a mecanisme d’articulació de la producció i gestió dels recursos, no ha permès cobrir les necessitats més bàsiques, ni en salut pública ni en cap altre aspecte essencial per a la vida de les persones. Les ajudes temporals impulsades pels diferents governs són només mesures temporals basades majoritàriament en crèdits, amb els corresponents beneficis per a la banca i la soga al coll que suposa per a les treballadores haver-los de tornar. Totes aquestes mesures simplement tiren la pilota endavant, posposen els problemes reals de l’impacte econòmic de la crisi per mantenir l’ordre tant de temps com sigui possible.
L’única solució a llarg termini que garanteix que estarem preparades en situacions semblants és la racionalització i planificació de l’economia, i el repartiment equitatiu del treball. La crisi derivada de la Covid-19 ens obligarà a reconstruir el país, haurem d’assumir sacrificis i treballar conjuntament per recuperar les nostres vides. Ara és, doncs, el moment de preguntar-nos quin país volem reconstruir: posarem els nostres esforços per reflotar els beneficis de les grans empreses i els bancs, o canviarem el rumb de la societat i construirem un país que tingui els recursos materials necessaris per, d’una banda, garantir pa, sostre i treball a totes les persones i, de l’altra, disposar d’un sistema de salut públic que sigui capaç de fer front a situacions d’emergència que vindran en el futur?
Només si som capaces de recuperar la sobirania com a poble i exercir efectivament el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, entès com un procés permanent de decisió sobre les directrius econòmiques, polítiques i socials que han de guiar la nostra societat, podrem capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per l’oligarquia i pel capitalisme depredador. Aquesta és la clau de volta per aconseguir les profundes transformacions socials necessàries per posar realment la vida al centre del desenvolupament social, apropiant-nos dels mitjans de producció, qüestionant la propietat privada, eliminant la divisió sexual del treball i la doble jornada per a les dones, garantint la protecció del nostre territori i molt més. Aquesta és la clau: construir una societat socialista i feminista.
Des d’Endavant OSAN fem una crida a tota la classe treballadora dels Països Catalans a sortir aquest Primer de Maig als carrers, a organitzar-se i lluitar per una vida que valgui la pena ser viscuda.
Aquest Primer de Maig, unim-nos i preparem-nos per al que vindrà.
Aquest Primer de Maig, plantem-nos pel socialisme, construïm la Unitat Popular!

[Llibret] Autodefensa feminista com a resposta a la crisi

Us presentem el llibret d’autodefensa feminista. Aquest llibret està pensat per compartir els aprenentatges col·lectius acumulats durant generacions per les dones. És una eina per l’autodefensa feminista en tots els aspectes de la nostra vida. Un llibret fet per dones i per a dones.
En un context de crisi extrema i ofensiva patriarcal, les dones prenem el protagonisme en defensar-nos. Perquè l’única alternativa és aquella que construïm nosaltres.

https://issuu.com/endavantosan/docs/llibret_autodefensa_feminista

Pots descarregar el llibret aquí

La independència del nostre poble, la força per fer-los caure

Manifest de l’Esquerra Independentista en motiu del 25 d’abril Diada del País Valencià

El canvi que prometia el govern del Botànic no ha arribat i les herències del cicle de corrupció i malbaratament del PP no serveixen ja d’excusa. Les polítiques de l’actual govern valencià no han estat capaces de posar fi a les condicions d’extrema precarietat i explotació que patim les treballadores. I això és degut a que la nostra vida no millorarà mentre no canviem el sistema.

Els anys d’hegemonia del PP a les institucions valencianes van ser anys de governs que servien a l’Estat, la banca i la patronal. Els anys de tripartit del Botànic amb Ximo Puig al capdavant han sigut pur continuisme. És per això que aquest 25 d’abril hem de fer de la diada del País Valencià un clam per la unitat del nostre poble als Països Catalans. Un clam contra la via autonomista valenciana que avantposa els interessos del govern espanyol per damunt del dret a la salut, la vida i la dignitat del nostre poble. Un clam contra un Estat irreformable.

L’últim any de pandèmia ha constatat que sense independència no hi ha sobirania per controlar l’economia i posar-la al servei dels nostres interessos: els de la classe treballadora. Ni les més de 7.000 morts, ni els milers de morts a residències de majors, ni el negoci amb la vacunació o les proves PCR. Res ha servit per a revertir les privatitzacions i internalitzar serveis als nostres hospitals i centres de salut. Necessitem d’un sistema sanitari 100% públic que no permeta fer negoci amb la nostra vida!

El mateix model de país que ha depredat el nostre territori abocant-lo al turisme, és el que rep ara totes les ajudes públiques. La mateixa patronal hotelera, els mateixos que han viscut d’explotar treballadores, de pagar-nos 3 euros l’hora i d’imposar un model marcat per la precarietat; reben ara tot el suport del govern. Entre tant, el govern valencià ven el nostre territori a Florentino Pérez o permet la reactivació de la construcció de la Línia de Molta Alta Tensió Morella-Almassora. Despoblament a les comarques de l’interior, precarietat i explotació a les comarques que depenen del turisme, i destrucció del territori a tot arreu.

Malgrat que ens desnonen, ens expulsen dels nostres barris i facen impossible a les joves un futur digne, ni la llei valenciana d’habitatge, ni una llei estatal que premia els propietaris, seran cap solució. La magnitud de la tragèdia és estructural. Més de 4.000 desnonaments anuals al País Valencià, una pujada del 68% del preu de lloguer des de l’any 2015… L’única solució és l’expropiació de cases a bancs i fons d’inversió i la seua socialització entre les classes populars.

Fins i tot es vol imposar un retrocés a les conquestes lingüístiques que amb dècades de lluita i organització popular li hem arrabassat a l’Estat. Amb la llei de plurilingüisme de Marzà perd el català: menys hores de docència a l’escola, fi de l’ensenyament integrat en català als centres on es feia, i més impediments per avançar cap a la immersió lingüística. No podem tolerar aquesta regressió històrica: la defensa del català a l’escola està per damunt d’interessos partidistes.

Per molt que s’amague baix de discursos eloqüents i demandes superficials, el govern del botànic al País Valencià ha promogut la conciliació amb la monarquia espanyola i les polítiques d’austeritat de la Unió Europea. Ens volen resignades i desorganitzades mentre l’espanyolisme i la repressió cap als moviments populars s’imposen. Però hi ha una alternativa; l’autodeterminació dels Països Catalans és la nostra força per fer-los caure!

Organitzem-nos a les nostres comarques i barris, als nostres centres de treball i als moviments populars. Enfortim el sindicalisme de classe i d’habitatge. Sumem forces amb el moviment feminista. Responguem juntes des de l’antifeixisme. Demostrem que si som la mà d’obra necessària per a fer sobreviure la seua economia, de la nostra unitat naixerà la força per aturar-ho tot.

Per la salut, la vida i la dignitat del nostre poble! Comarca a comarca: som Països Catalans!

País Valencià: del canvi que no va arribar a l’autodeterminació dels Països Catalans com a motor d’alliberament

Amb tot, ara i com sempre, només ens queda organitzar-nos.

Aquest llibret és moltes coses. Primerament és tot un procés col·lectiu de la militància d’Endavant OSAN en l’esforç per, des de la nostra humil aportació, contribuir a recuperar la centralitat política del País Valencià en la construcció nacional dels Països Catalans. És també una constatació del caràcter estructural de les condicions d’explotació i opressió que patim com a treballadores, i de com l’agudització d’aquestes en un futur imminent marcat per la crisi del capitalisme i la forma concreta que prendrà a casa nostra ens obliga no només analitzar la realitat, sinó a lluitar per transformar-la.

És el fruit d’un procés de reflexió i autocrítica, però també un refermament de la validesa de les tesis centrals de l’Esquerra Independentista. Des de la força que té l’autodeterminació en el desafiament al règim del 78 i per a l’emancipació total del nostre poble, fins a la necessitat de construir un programa comú d’Unitat Popular que permeta l’avenç i la conquesta drets que facen millorar la vida de les classes populars.

Per la nostra dignitat com a poble. Unitat, organització i lluita. Sempre endavant.

https://issuu.com/endavantosan/docs/pa_s_valenci__86f8ba9ef001e7

Pots descarregar el llibret aquí: Descàrrega