Manifest de l’Esquerra Independentista en motiu del 7N Diada de la Catalunya Nord

Un 7 de Novembre més reivindiquem la necessitat de sobirania de Catalunya Nord front un Estat francès que materialitza políticament els interessos de les classes dominants.

L’Estat francès ha vist en els darrers anys com les seues contradiccions han esdevingut conflicte. La incapacitat de mantenir el miratge cohesionador francès basat en la idea de l’avenç social i la millora de la qualitat de vida (degut a la crisi d’acumulació capitalista que fa inviable qualsevol miratge de redistribució) ha obert les escletxes per lo confrontar. Les protestes per les mesures antipopulars del govern de Macron, l’organització de les treballadores contra la reforma de la jubilació, l’augment de les reivindicacions nacionals dels pobles dins de l’estat, les revoltes populars als barris segregats o l’exercici de sobirania del Níger, posen en qüestió la legitimitat social de què gaudia l’estat.

En el context internacional, la necessitat de les potències mundials occidentals per augmentar les seves posicions geopolítiques ha comportat un espiral bèl·lic on la classe treballadora i les classes populars veuen empitjorar les seues condicions.

La resposta de l’Estat davant d’aquest context és intensificar el nacionalisme centralista, incorporar els discursos de l’extrema dreta, tot excloent sectors racialitzats del desenvolupament de l’Estat, negant el dret dels pobles a la seua sobirania i aprofundint en la militarització, tant interna com externa. Tot això, acompanyat d’un augment de la militarització  i repressió de les protestes internes (com hem vist darrerament en el cas de les protestes en suport a Palestina)

Aquest nacionalisme xovinista, que troba el seu recolzament en el  projecte polític de l’extrema dreta, es confronta amb la lluita per la sobirania a Catalunya Nord, tractat com a perifèria i territori de conquesta, li reserva un desenvolupament econòmic basat en el turisme i la precarització, l’explotació del territori i la negació del fet català.

Aqueixa voluntat de l’Estat de nos destruir com a poble  té un dels principals instruments en la imposició del francès i limitació de l’ús del català tant en l’educació com l’administració. Actualment, són poques les escoles que puguin oferir algunes hores de llengua catalana. L’Estat, amb una mà subvenciona l’OPLC (Oficina Pública de la Llengua Catalana) mentre, amb l’altra mà, redueix els recursos a les fileres bilingües i tanca classes cada nova reentrada. Des de l’Esquerra Independentista, apostem per una escola pública i immersiva, que permeti a tota la població nord-catalana se beneficiar d’un aprenentatge de qualitat i en català.

La situació en l’àmbit administratiu i als municipis, com a exemple concret, no és pas millor. Només cal mirar les 5 iniciatives municipals de Portvendres, Tarerac, Elna, Els Banys i Sant Andreu de Sureda, de proclamar la validesa del català als plens dels ajuntaments, amb traducció instantània al francès, ha sigut tombada pel Tribunal Administratiu de Montpeller.

Si uns mots en català posen en dubte el marc nacional francès, vol dir que han imposat les seues fronteres sobre un territori que no és pas el seu. Cal construir alternatives que no passin pas pels poders estatals i que mirin més cap al Sud. Alternatives que passin pels Pirineus i la Mediterrània i no pas pel centralisme parisí. Només podrem trencar amb aqueixes dinàmiques amb una perspectiva de Països Catalans, construir un nou marc nacional i social, lluny de marcs mentals jacobins i colonialistes. Per això des de l’esquerra independentista exigim l’obertura dels passos fronteres que esquarteren el territori dels Països Catalans.

Les reivindicacions que precisa Catalunya Nord per poder sàller d’aqueixa situació comporten la recuperació de la sobirania política i econòmica. Nos cal vertebrar un projecte per a Catalunya Nord i la classe treballadora que hi vivim; posar sobre la taula el dret a decidir a tots els nivells.

L’únic instrument que tenim per ho fer possible és el de la lluita, passant per sobre les barreres mentals, els límits dels estats opressors i les seves derivades autonòmiques o departamentals, regionalistes totes. Activar totes les lluites que posen en contradicció l’Estat oferint un marc de transformació política: els Països Catalans feministes i socialistes.

SEM LLUITA, SEM PAÏSOS CATALANS!