Valoració d'Endavant (OSAN) dels resultats de les Eleccions Europees

1. Volem felicitar als centenars de persones que, al conjunt dels Països Catalans, han format part dels Grups de Suport a Iniciativa Internacionalista pel seu esforç, treball i compromís militant. Uns Grups de Suport que han comptat, també, amb la participació humil i honesta de la militància d'Endavant (OSAN) arreu del país. Entre totes hem bastit una modesta però combativa aposta de confrontació amb l'estat espanyol. La confluència de militants de diverses organitzacions, generacions, experiències i pràctiques polítiques ha estat un element enriquidor i il·lusionant que ajudarà a enfortir la construcció de la Unitat Popular i els lligams entre totes aquelles que lluitem per la transformació social i la sobirania nacional. Tot el nostre respecte cap a aquelles militants i organitzacions que han preferit no participar directament.


2. Els resultats electorals als Països Catalans demostren l'extraordinària solidesa de l'oligarquia que, tant en la seua versió més conservadora (representada per PP, CiU i UMP) com en la socialdemòcrata (PSOE, PSF, ERC, EU-ICV) està fortament consolidada en els mecanismes de poder, tan necessaris per a la seua pròpia supervivència.

3. El bloc ideològic de la dreta és la força majoritària al conjunt dels Països Catalans; la suma dels resultats del Partit Popular, Convergència i Unió (amb els seus aliats valencians i mallorquins) i Unión, Progreso y Democracia, catapulta a la dreta cap als 2.000.000 de vots, que sumats als 34.000 obtinguts per la UMP i als 12.000 del Front Nacional al Departament dels Pirineus Orientals, reforcen l'enemic de classe.

4. La socialdemocràcia catalana pateix una important reducció dels seus suports electorals, si bé ha pogut salvar els mobles. La suma de PSOE, ERC i Esquerra Unida-Iniciativa se situa en les proximitats dels 1.900.000 sufragis. Ni la crisi econòmica que està afectant durament les classes populars ni la gestió del tripartit de la porra han fet perdre un substanciós suport electoral, si bé és latent el declivi de les opcions que, com Esquerra i Iniciativa, han abandonat les seues promeses de transformació per una còmoda poltrona des de la qual gestionar les engrunes del poder.

5. La suma electoral de les opcions de classe (II, Pcpe, EA-RV-NPA) estem encara lluny d'esdevenir una alternativa real per al conjunt de les treballadores, si bé hem demostrat que allà on la feina política és intensa som capaços de sumar suports populars significatius. Els més de 40.000 sufragis d'aquestes candidatures als Països Catalans, amb les seues diferències estratègiques i polítiques, han de ser un estímul per a continuar avançant en la construcció del subjecte polític revolucionari.

6. L'abstenció se situa en el 58'3%, demostrant el desinterès de les classes populars envers aquest processos electorals. Malgrat l'elevada abstenció i el significatiu ascens del vot nul i del vot en blanc (que signifiquen un 2'5% al conjunt del territori), aquests no són encara elements de deslegitimació del sistema. La democràcia burgesa no necessita una ampla participació per a legitimar-se; la pròpia existència de les eleccions, i el control aferrissat sobre la propaganda electoral i els mitjans de comunicació són instruments suficients en els moments actuals per a que l'oligarquia espanyola i francesa es validen a si mateixes com a estats de dret.

7. L'objectiu polític que des d'Endavant (OSAN) ens marcàrem a l'hora de participar als Grups de Suport era denunciar la Unió Europea capitalista i imperialista i les seues polítiques econòmiques i socials que ens han conduït a la crisi, defensar la necessitat de la independència i la sobirania nacionals, i aprofundir en la lluita pels drets polítics i civils que conculca l'Estat espanyol amb les seues lleis i amb el beneplàcit de la comunitat internacional. Entenem que el context de la campanya electoral, malgrat els entrebancs,  ha estat un espai propici per a la difusió i extensió d'aquest missatge.

8. Les dificultats amb què Iniciativa Internacionalista ha hagut d'enfrontar la campanya electoral han estat enormes; la criminalització mediàtica, institucional i judicial han obstaculitzat les condicions per a un desplegament polític òptim; la discreció amb la qual s'ha hagut de configurar la candidatura per tal d'evitar filtracions policials i l'anul·lació de la candidatura per part del Tribunal Superior de Justícia han condicionat enormement l'extensió i socialització de la proposta de la candidatura.

9. Els 22.000 vots assolits als Països Catalans també ens demostren que encara som molt lluny de tenir les forces i les estructures necessàries per realitzar l’assalt electoral a llocs on no hi tenim una implantació social com a moviment. Aquestes eleccions ens han de servir com a lliçó d'humilitat davant les expectatives generades. És clar, en canvi, que els resultats allà on existien grups de suport actius han estat molt superiors a la resta, assolint percentatges significatius, fins i tot en alguns nuclis urbans de l'àrea metropolitana de Barcelona.

10. La manca de força militant suficient en poblacions importants i a la major part del territori demostren que encara hi ha molta feina a fer per tal que l'esquerra independentista catalana pugui presentar batalla també en convocatòries electorals supramunicipals. Treballar per una major expansió territorial i organitzativa del moviment, consolidar la base militant, enfortir la feina municipalista, cohesionar el conjunt del moviment i eixamplar el pes a les grans poblacions han de ser els objectius a curt i mitjà termini.

11. Les nombroses irregularitats que des d'Iniciativa Internacionalista s'han detectat en el recompte dels vots demostren que l'estat espanyol encara guardava una carta per tal de mitigar l'impacte electoral de la candidatura. Les diverses denúncies que han aparegut en diversos mitjans, l'expulsió d'un membre d'II en el recompte oficial de vots a Barcelona, les dificultats i entrebancs mostrats per alguns funcionaris ministerials en els recomptes (que, entre altres coses, ha portat a impugnar els resultats a Mallorca), o el substanciós augment del vot nul i blanc, palesen la dimensió del repte quan una candidatura decideix enfrontar-se obertament a l'estat.

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, 12 de juny de 2009

Compartir: