A Mataró tenim un problema d’emergència social pel que fa a l’habitatge i l’Ajuntament de Mataró s’ho mira i no fa res. La fuga de capitals de la burgesia local cap a la importació ha deixat un teixit productiu destrossat. Ha deixat una ciutat dedicada als serveis i un consistori més preocupat en vendre fum Seguir llegint “[Mataró] Sempre al cantó de les que lluiten. Ni gent sense casa, ni cases sense gent.”