A Mataró tenim un problema d’emergència social pel que fa a l’habitatge i l’Ajuntament de Mataró s’ho mira i no fa res. La fuga de capitals de la burgesia local cap a la importació ha deixat un teixit productiu destrossat. Ha deixat una ciutat dedicada als serveis i un consistori més preocupat en vendre fum promocionant esdeveniments que en enfortir l’economia productiva.
En aquest procés s’han destruït els llocs de treball qualificats de la indústria tèxtil, deixant una gran quantitat de treballadores amb molta experiència en l’atur, sovint de llarga durada. Amb el sector de la construcció sota mínims després de l’esclat de la bombolla immobiliària, les mataronines estem abocades a triar entre l’atur o el treball precari.
Mataró encara té una taxa d’atur al voltant del 20%, la més alta de les ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants. Aquesta xifra puja dramàticament si ens centrem en les joves, els aturats de llarga durada i majors de 45 anys. Molts d’ells no reben ara mateix cap tipus de prestació.
Font: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/publicacions/observatori/dades/150da.pdf
En aquest context l’accés a un dret bàsic com és l’habitatge es torna gairebé impossible. A Mataró en 2014 els lloguers costaven de mitjana 484 euros, representant més del 75% del salari mínim interprofessional i per sobre de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) de 420 euros.
Font: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=731&t=2014
Amb la crisi iniciada en 2008 s’ha produït un procès de despossessió de la classe treballadora, de manera directa a través dels abusos hipotecaris i els desnonaments d’habitatges de propietat. En alguns moments a Mataró hi havia hagut fins a dos llançaments hipotecaris diaris. Un cop espoliada la classe treballadora, aquest procés s’ha traslladat ara als habitatges de lloguer. Avui en dia representen més de la meitat de casos de desnonament i el resultat acaba sent el mateix, tant si la casa és de propietat com de lloguer, la família es queda al carrer.
Actualment a Mataró és un secret a veus que es produeixen més de 15 desnonaments per impagament de lloguers cada mes. A això hem de sumar els centenars de famílies que viuen ocupant pisos deshabitats, les anomenades ocupacions silencioses, difícils de quantificar i que representen en alguns casos un bon negoci per algunes màfies locals.
Així doncs, creiem que Mataró té una prioritat política, garantir la necessitat d’habitatge social. Tot això ocorre davant els ulls i la passivitat de l’Ajuntament de Mataró. Tot i haver aprovat que multaria les entitats financeres amb pisos buits:
Font: http://www.totmataro.cat/ciutat/societat/item/29029-mataro-tambe-sancionara-les-entitats-financeres-que-tinguin-pisos-buits
Cap d’aquestes sancions s’ha fet efectiva mai i ara davant de la creixent mobilització popular prometen modificar l’ordenança municipal per apujar els impostos als propietaris de pisos buits i bonificar aquells que els posin al mercat de lloguer:
Font: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/950322-mataro-fara-una-ordenanca-per-gravar-els-pisos-buits.html
A més de no confiar en el compliment de la mesura, entenem que aquesta mesura és del tot insuficient i només alimenta el mercat immobiliari, ara mateix amb els preus a l’alça.
El que demostra la nul·la voluntat d’aplicar sancions és la nova proposta de l’Ajuntament de Mataró. Es tracta de salvaguardar el dret dels bancs a fer negoci del dret a l’habitatge en el cas de pisos amb valor al mercat. En lloc de penalitzar amb multes de fins a 100.000 euros per tenir-los buits i especular amb ells, podran a canvi finançar la rehabilitació d’habitatges privats per una quantitat no superior a 5000 euros per posar-los a disposició de Benestar Social, amb lloguers de 150 a 180 euros.
Font: http://capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=40083&sec=132&portada=1
El negoci a costa de la misèria està servit, doncs. Els bancs podran continuar especulant amb els nostres drets.
Tot això ocorre mentre hi ha més de 3.400 habitatges desocupats a Mataró, més de 860 en mans de constructors i entitats bancàries. Així ho va denunciar la Plataforma d’Afectats per la Crisi de Mataró el darrer 5 de febrer en una acció a la seu de l’empresa municipal de promoció urbanística PUMSA reclamant més lloguer social a la ciutat.
Font: http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/939241-la-pac-vol-mes-pisos-socials-a-mataro.html
D’aquesta inoperància davant la injustícia en fem responsables tant els equips de govern anteriors de CIU com ara la Isabel Martínez, actual regidora de Benestar Social, Convivència i Política Social d’Habitatge i també en David Bote, alcalde de Mataró.
Així, fem nostres les reclamacions dels més de 300 famílies afectades i organitzades amb la PAC per forçar l’ajuntament a sancionar immediatament les entitats financeres que acumulin pisos desocupats i que quantifiqui i garanteixi un nombre suficient d’habitatges amb un lloguer social, que mai representi més del 20% de la renda familiar.
Per això donem tot el nostre suport a la concentració que convoca la PAC el pròxim dia 5 de maig a les 18.30 h davant l’ajuntament per forçar el consistori a afrontar d’una vegada per totes l’emergència social a la ciutat que diu governar o a admetre la seva incapacitat. Llavors les solucions hauran de venir de l’autogestió, la solidaritat i el suport mutu.
Sols el poble salva el poble. La lluita és l’únic camí!
Mataró, maig de 2016
