Més informació i fotografies a http://alcarrer.org/?p=245
La mobilització, convocada per la xarxa de lluita AlCarrer!, (formada per CGT, Endavant (OSAN), ASSACS, SEPC, l’Assemblea Antiautoritària i persones a títol individual), ha arrencat amb un esmorzar al punt de trobada de la Rambla a les 11h del matí. Prèviament, agents dels Mossos d’Esquadra han identificat i escorcollat diverses activistes que reunien el material per a la jornada de l’1 de maig.
La manifestació s’ha iniciat a les 12h en punt i ha recorregut el centre de la ciutat amb crits de “No és una crisi, se’n diu capitalisme”, “No devem, no paguem”, o “No és democràcia, no és llibertat, és dictadura del capital”.
La marxa s’ha anat aturant a diversos punts com la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, la Cambra de Comerç, una entitat bancària i la patronal FOEG, on s’han llegit textos denunciant el seu paper en la situació actual, mentre s’empaperaven les parets de murals on es podien llegir frases com “Rescaten els bancs, enfonsen les persones” o “Ja n’hi ha prou de pactar, ara és hora de lluitar”. La primera parada en el recorregut ha estat davant la seu de la Generalitat on el col·lectiu ASSACS, assemblea de treballadores del camp social, ha llegit un manifest denunciant les retallades socials i la precarietat que comporten. Endavant (OSAN) ha estat l’organització responsable de la següent parada davant una seu bancària, on s’ha recordat el rescat als bancs amb diners públics, el deute il.legítim i la necessitat de l’organització i la lluita per avançar cap a la superació del capitalisme. No hi podia haver una nova protesta social a Girona sense passar per la Cambra de Comerç, blanc de les crítiques en la passada Vaga General del 14-N, i edifici on les protestes que hi van haver acabaren amb 8 vaguistes encausats. Així el text llegit ha estat per recordar les cíniques declaracions del president de la Cambra, Domènec Espadalé, que va afirmar que “els gironins ens hem d’acostumar a treballar més i cobrar menys”. Tampoc ha faltat una crida en favor de l’absolució dels 8 detinguts per la Vaga General del 14-N. La última parada ha estat a la seu de la patronal FOEG, on la CGT ha fet una crida a utilitzar la vaga com a arma de defensa de la classe treballadora i a iniciar una lluita d’acció directa contra les agressions als drets laborals que s’estan patint.
La manifestació de l’1 de maig ha acabat al mateix punt d’on ha començat amb la lectura dels manifestos de la CGT i d’Endavant (OSAN), el parlament d’AlCarrer! i la cantada d’himnes com a cloenda de l’acte. En el parlament s’ha remarcat el fet que no és casualitat l’origen de la commemoració de l’1 de maig en record dels màrtirs de Chicago i la mort de centenars de persones a Bangladesh la setmana passada. La història de lluites es repeteix i els últims anys en són un exemple a nivell internacional, amb les primaveres àrabs o el cas de Grècia, que avui vivia la seva última convocatòria de Vaga General. També a nivell més local s’han recordat les múltiples mobilitzacions que s’han realitzat, com el moviment antiglobalització o més recentment la indignació del 15-M o les marees en defensa dels serveis públics.
Des d’AlCarrer! finalment s’ha volgut recordar que ningú lluitarà per nosaltres i que hem de fer fortes entre totes les lluites als nostres llocs de treball, als barris i a través dels múltiples col·lectius socials, sindicals i polítics combatius que existeixen.
La suspensió per part del Tribunal Constitucional espanyol de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de la CAC el passat gener posa de relleu, una vegada més, la naturalesa il·legítima i antidemocràtica de l’estat espanyol.
Un estat amb un ordenament jurídic sorgit sota la tutela de l’exèrcit franquista, que nega l’autodeterminació als pobles i els esquartera territorialment, que impedeix l’accés al poder polític i econòmic a la majoria de població, que es sustenta sobre un sistema de corrupció política generalitzada, no pot tenir cap legitimitat per a jutjar la voluntat d’un poble.
Davant d’un estat il·legítim i antidemocràtic, és més necessari que mai confrontar-hi, mitjançant la desobediència, la legitimitat d’una majoria social a través d’una onada democràtica al marge de les seves restrictives regles de joc.
Aquesta suspensió també posa davant l’hora de la veritat a les forces que durant 30 anys han participat de l’autonomisme al Principat. En els darrers sis mesos, tot i una certa gesticulació patriòtica, aquestes forces han mantingut una estratègia que ha defugit tota confrontació democràtica amb l’estat. La pròpia declaració suspesa n’és un exemple, i fins i tot avui Artur Mas situava la seva línia de defensa en afirmar que la declaració de sobirania només tenia un caràcter merament simbòlic.
Juntament amb aquesta dilació, han reaparegut nous escenaris de pacte amb l’estat, com la declaració de “sobirania” bis, presentada pel PSC, i la pressió de la burgesia i d’una part de CiU per a rebaixar els objectius sobiranistes. Cada vegada es fa més patent que les elits del Principat són incapaces de conduir cap procés d’independència, i que aquest només és possible sota l’impuls democràtic de les classes populars.
Ara és l’hora de la veritat:
Des d’Endavant-OSAN fem una crida al teixit social més actiu del nostre poble a organitzar una resposta popular que aconsegueixi sobrepassar els límits marcats per l’estat.
La lluita és l’únic camí! Independència i socialisme!
Països Catalans, 8 de maig de 2013
El passat 30 d’abril al vespre diferents col·lectius de l’esquerra independentista i anticapitalistes de Gràcia van convocar una manifestació pel barri de Gràcia en motiu de l’1 de maig. La convocatòria va aplegar unes 150 persones.
Per sorpresa de totes, la Brigada Mòbil dels Mossos va prendre els carrers de la Vila. Més de 250 antiavalots i un centenar de policies de paisà es van desplegar pels carrers de Gràcia, a peu o amb furgonetes d’aquest cos policial. Els antiavalots, a més a més, anaven amb la cara tapada, armats amb escopetes per disparar les perilloses bales de goma i portaven màscares antigas, sembrant la por entre els veïns i veïnes per arreu on passaven.
Els col·lectius i organitzacions sotasignants, mitjançant aquest comunicat volem mostrar el nostre rebuig a la desproporcionada actuació dels Mossos d’Esquadra, emmarcada dins l’escalada repressiva de la Conselleria d’Interior, i amb l’únic objectiu de fer una demostració de força i intentar estendre la por la vigília de les manifestacions de l’1 de Maig.
A més a més, en un moment de retallades en molts serveis públics essencials, no entenem com es pot fer un desplegament repressiu sense motiu i totalment desproporcionat que té un cost aproximat de 95.000 euros (calculant només hores extres, dietes, benzina…del desplegament dels Mossos).
El mateix 1 de maig, durant i després de la manifestació de la tarda, Gràcia va tornar a patir un setge policial. Desenes d’antiavalots van prendre els carrers adjacents al carrer Còrsega, amb una actitud desafiant identificaven arbitràriament a tothom qui volgués accedir a la Vila. Als voltants d’aquests carrers es va produïr l’incident més sonat, on en un intent de justificar tot el dispositiu, els antiavalots van entrar a un bar situat al carrer Girona amb Pau Claris desallotjant a la gent que en aquells moments es trobava a dins. Desenes de persones van recriminar l’actuació dels antiavalots que desbordats per la situació van detenir a en Sergi, un noi que es trobava fotografiant l’esperpèntic espectacle.
Per tot això, exigim:
-acabar amb aquestes pràctiques policials que vulneren les llibertats de Manifestació.
-que els diferents organismes implicats detallin el cost que va tenir el desplegament, tant per part dels Mossos d’Esquadra com de la Guàrdia Urbana, així com la retirada de contenidors que es va efectuar en alguns carrers de la Vila.
-que els Mossos d’Esquadra compleixin d’una vegada l’obligació de mostrar el seu número d’identificació
-que el Ple del Districte de Gràcia rebutgi aquest tipus d’actuacions al barri
-que el ple del Districte demani la dimissió de Ramon Espadaler
Tot això no ens farà recular. Pensem seguir lluitant contra el robatori i saqueig dels serveis públics, contra l’explotació salvatge i eliminació dels drets de la classe treballadora, contra l’esclavatge del deute, i per la veritable sobirania del poble. I tornarem a sortir al carrer cada vegada que sigui necessari. Ni Valdecasas, ni Joan Saura ni Felip Puig, han pogut fer callar ni atemorir la lluita dels i les gracienques, ni ho farà ara Espadaler per molt que ens envii els seus miserables mercenaris armats una vegada i una altra.
Contra l’actuació dels mossos a Gràcia el passat 30 d’abril, la persecució i la criminalització de la dissidència, Cassolada el proper dissabte 11 de maig a les 18h a la Plaça de la Vila, per la llibertat d’expressió i manifestació.
Signen:
Arran Gràcia, Endavant OSAN Gràcia, CUP Gràcia, Coordinadora de Músics de Gràcia, La Tele, Ateneu independentista La Barraqueta, Assemblea de la Vila de Gràcia, Coordinadora d’Estudiants de Gràcia i Sant Gervasi, CGT, Lluita internacionalista
El passat divendres 26 d’abril el Partit Popular va impedir que l’Ajuntament de Manises dedicara un carrer a Guillem Agulló en aquesta localitat de l’Horta. Davant la moció presentada al ple pels regidors de l’Agrupament Progressista de Manises-Compromís Municipal -a iniciativa d’Endavant (OSAN)-, que instava el ple a aprovar aquesta resolució, el PP va presentar una esmena a la totalitat que condemnava genèricament la violència dels extremismes polítics. L’esmena, aprovada en solitari pel grup municipal del PP, que hi governa amb majoria absoluta, va impedir que es votara la proposta de posar el nom de Guillem Agulló a un carrer de Manises.
No era aquesta la primera vegada al llarg del mes d’abril que el PP negava el reconeixement institucional al militant antifeixista i independentista assassinat en 1993 per un grup d’extrema dreta. Dos dies abans, el dimecres 24, el grup parlamentari del PP a les Corts Valencianes votava en contra d’una proposició no de llei que incloïa instar el Consell a concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a Guillem Agulló. I fins i tot, un membre de les Noves Generacions del PP de Burjassot, poble de Guillem, va arribar a justificar l’assassinat el dia que se’n complien 20 anys.
La decisió dels populars de Paterna, municipi veí de Manises, de votar a favor de posar-li el nom de Guillem a un carrer i de no autoritzar la celebració de cap acte amb connotacions feixistes, racistes i homòfobes al terme municipal queda com a anècdota.
L’actitud del PP valencià respecte a la memòria de Guillem Agulló palesa, d’una banda, la tolerància i la comprensió, quan no la connivència i la complicitat, de la dreta espanyolista amb el feixisme; de l’altra, la perversió que ha sofert la paraula víctima a mans dels conservadors, els quals només permeten d’utilitzar-la políticament per referir-se a les persones que pateixen la violència a causa dels seus espanyolisme militant o als polítics que han rebut un escratx als seu domicili.
Davant d’aquest capteniment del Partit Popular, l’assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN) vol fer públiques aquestes consideracions:
Contra el feixisme, ni oblit ni perdó.
No passaran!
Comarca de l’Horta, Països Catalans
3 de maig de 2013
Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
La difusió que se n’havia fet anunciava: “Cassolada mòbil per la sanitat pública. El 1r de Maig, a les 9 h a Arc de Triomf”. A l’hora esmentada i al lloc indicat, prop d’una cinquantena de persones es reunien per dur a terme una acció que moltes encara no sabien en què consistiria (una xifra gens menyspreable per ser un dia festiu de bon matí). Al crit de consignes com “Retallar en sanitat és assassinar” i “Qui sembra la misèria recull la ràbia”, i sense deixar de fer sonar cassoles i xiulets, les manifestants pujaven pel passeig de Sant Joan. La destinació: el número 20 de la plaça de Tetuan, edifici on viu el conseller Boi Ruiz, el gran privatitzador del sistema de salut principatí.
Seguir llegint “[Barcelona] Escratxe al conseller Boi Ruiz”
El judici a l’antifeixista va tenir lloc el passat 9 d’abril, malgrat que els fets es remunten a l’Onze de Setembre de 2008. La campanya de suport ja ha anunciat que presentaran recurs, ja que durant el judici van haver-hi molts defectes de forma i, igualment, no va quedar realment provat que ell fos l’agressor del feixista membre d’UNC. És més, si quelcom va quedar clar és que va ser una baralla, i no una agressió. Reproduïm a sota el comunicat inormatiu de la campanya.
Sentenciat el company antifeixista
Ha sortit la sentència al company antifeixista de Cornellà, l’Adri, acusat d’agressió a León Beltran García, membre d’Unitat Nacional Catalana, organització xenòfoba amb ideologia nacional-socialista.
La sentència és de 2 anys de presó, 3.300 euros d’indemnització per al feixista (1.500 euros per les lesions i 1.800 per les seqüeles) més les costes del judici (que podrien ser de 2.000 a 2.500 euros).
El company no entrarà a presó ja que la sentència no és superior a 2 anys, tot i que s’ha posat un recurs d’apel·lació. De moment, l’Adri segueix amb la seva postura de no pagar cap indemnització al membre de l’organització racista i xenòfoba, cosa que quan es resolgui el recurs podria afectar a la decisió del jutge sobre si el nostre company hauria o no d’entrar a la presó.
Fem una crida a que tot el moviment estiguem alerta, seguirem informant dels propers esdeveniments.
Ara i sempre, solidaritat amb l’antifeixisme combatiu! El feixisme avança si no se’l combat!
A les acaballes de la jornada de lluita de l’1 de maig, que ha omplert els carrers d’arreu dels Països Catalans de multitudinàries manifestacions amb un fort component anticapitalista i de lluita contra les retallades, la repressió política dels Mossos d’Esquadra ha aparegut de nou a la ciutat de Barcelona. La policia autonòmica ha intentat inútilment rebentar la manifestació anticapitalista de la tarda, tot trencant-la amb l’aparició de furgones de la Brimo (Brigada Mòbil) i separant les manifestants en diversos blocs. Cal destacar, però, la fermesa i resistència de les manifestants, que han aguantat l’agressió i els cops de porra, tot mantenint la mobilització. Seguir llegint “Comunicat davant les detencions a Barcelona per l'1 de maig”
Un Primer de Maig multitudinari i amb un marcat to anticapitalista. La feina organitzativa del dia a dia, la xarxa social creada per combatre les retallades, el ressò de les nostres propostes polítiques, tot això s’ha donat cita avui als carrers dels Països Catalans. L’esquerra independentista i Endavant hi han estat presents, participant i impulsant les mobilitzacions al carrer en una vintena de localitats. Desenes de milers de persones han secundat les mobilitzacions anticapitalistes, que cada vegada compten amb el suport i simpatia de més i més persones colpejades per la crisi i el capitalisme. Ara cal convertir tota aquesta ràbia en acció política capaç de posar en escac el seu sistema i el seu estat.
Llegeix la crònica de la jornada a L’ACCENT
Visita la nostra pàgina de facebook per veure el recull sencer d’imatges
*Diego Muñoz és militant d’Endavant-OSAN i membre de l’Assemblea d’Aturats de Sabadell.
No és res de nou que des de l’inici de la crisi econòmica en la que estem immersos la retallada de drets i llibertats que estan patint les classes populars ha estat una constant. La dreta aplica, setmana rere setmana, decrets regressius al més pur estil de la recentment difunta Miss Tatcher en matèria de drets civils, socials i laborals. La patronal fa i desfà amb el consentiment dels governs de torn i els sindicats grocs es mostren més preocupats per mantenir els privilegis que per defensar els drets de la ciutadania. La socialdemocràcia ha perdut, ja, tot el discurs amb la desaparició del malanomenat ‘Estat del benestar’ i es mostra incapaç de donar resposta a la, cada cop més minsa, classe mitja.
El capitalisme, per tant, s’ha tret la màscara i es mostra com el que ha estat des dels seus inicis: un sistema econòmic pensat per tal que uns pocs acumulin la majoria de la riquesa mentre aboca la major part de la població mundial a la més absoluta misèria. A casa nostra, els Països Catalans, la situació és crítica i les dades parlen per sí mateixes:
Pots continuar llegint aquest article a La Drecera.
La misèria avança de manera imparable als Països Catalans. Es destrueixen llocs de treball. Augmenten les aturades. Es llancen a milers de persones al pou de la pobresa. Es desnonen famílies mentre hi ha més habitatges buits que mai. Es retallen els drets socials. Creix la violència masclista. Augmenta el racisme i la xenofòbia. Els joves no tenen futur i els avis no tenen present. Ens estan posant la soga al coll i només falta que ens donin l’empenta per a enterrar-nos. Per a enterrar-nos en vida.
El nostre patiment el provoca algú. Darrere de la crisi, de les condicions estructurals de l’economia, de les retallades i l’agenda de la misèria, hi ha noms i cognoms, hi ha tots aquells que s’estan omplint les butxaques amb cada família que perd la casa, amb cada acomiadat, amb cada privatització del nostre sistema sanitari o amb el tancament de les nostres escoles. Perquè amb el patiment de les treballadores, de la desesperació de l’atur i de les estafes bancàries hi ha uns clars beneficiats que no paren d’augmentar la seva riquesa, cal que els assenyalem. Que els assenyalem fins a fer-los fora, fins a fer-los la vida impossible i fins a treure’ls de les nostres vides.
Els banquers, els polítics al seu servei, les patronals i els sindicats del pacte i la renúncia només tenen por a un poble organitzat, a un poble que els assenyala, que irromp a les seves vivendes i que diu les coses pel seu nom. Mentre tota aquesta gent no pagui el mal que ens està fent no hi haurà solució possible. Amb les classes dominants, amb el capitalisme no hi ha solució. Cal treure’ns la soga que ens han posat al coll i el primer pas és assenyalar-los. Cal posar la por al cos als estafadors de les preferents, als que desnonen, als escanyapobres, als polítics de corbata i cotxe oficial i als que els justifiquen.
Perquè la nostra misèria no durarà sempre, comencem a posar-hi fi: Assenyalem-los per tal que ho paguin. Que ho paguin per a construir uns Països Catalans dignes i sense explotació.
A Alacant, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Sud celebràrem el 25 d’abril amb un concert del cantautor alacantí Natxo Gironès i de Cesk Freixas. Endavant, Arran i el Sepc aconseguírem omplir el centre cultural municipal de Las Cigarreras amb un concert emotiu, pròxim i engrescador. Natxo Gironès ens oferí tant composicions pròpies com cançons del seu disc La veu d’un poble, en el qual musica poemes de Vicent Andrés Estellès. Per la seua banda, Cesk Freixas tornà a Alacant després de molts anys amb energia i la seua tendresa característiques, oferint no només les seues belles caçons sinó també una bona dosi de coratge i il·lusió per a totes les persones que, des del sud, luitem diàriament per uns Països Catalans lliures i feministes.
