[Sant Andreu] Butlletí n. 29 – Any nou de somnis nous i vells malsons

Butlletí andreuenc n. 29 – Gener 2014

Any nou de somnis nous i vells malsons

Comencem 2014, comença un nou any i ho fa amb bones noves a Sant Andreu i arreu del pla de Barcelona i més enllà. Somnis que es fan realitat, somnis que malden per esdevenir-ho i malsons que voldríem no haver de patir mai més.

El 2014 s’iniciava i continuaria amb la lluita contra la pujada dels preus del transport públic arreu del territori afectat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Arran d’una primera i incipient convocatòria de la Trobada Alternativa de Nou Barris, replicada aquell 30 de desembre a Sant Andreu i Santa Coloma, gener ha vist com les mobilitzacions eren sostingudes i elevades fins a una trentena de convocatòries arreu del pla de Barcelona i de comarques com el Bages, el Maresme, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental.

Centenars de persones s’han mobilitzat cada dimecres arreu de l’àrea metropolitana; s’han aturat totes les línies de metro de Barcelona; s’han obert portes a desenes d’estacions de metro i de rodalies de diverses comarques; s’ha bloquejat l’estació del TAV a Sants; en definitiva, s’ha estès una lluita que té un ampli suport popular, perquè som les classes populars les principals víctimes d’aquest espoli que perpetren principalment TMB i l’Ajuntament de Barcelona. Ens apugen el preu del bitllet molt per sobre de l’IPC mentre mantenen 603 directius amb sous fora de conveni, tant desorbitats que els fa vergonya publicar-los. La lluita d’StopPujades, doncs, no només ha crescut aquest mes de gener sinó que ha agafat forces per continuar combativa el mes de febrer.

Del combat que no defalleix, a un somni fet realitat: Sant Andreu ja té Casal!! El Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda va ser inaugurat, finalment, el passat 18 de gener. Després d’un parell d’anys fent feina de formiga i uns quants mesos condicionant el local, l’Esquerra Independentista ja disposa d’un espai físic de trobada, un espai on seguir teixint complicitats en la construcció de la Unitat Popular en clau local.

I és que els espais, ja siguin casals, ateneus o centres socials, són peces imprescindibles per construir contrapoder. Això ho sap l’Estat tant bé com nosaltres, per això ara hi ha tota una amenaça contra nombrosos centres socials okupats d’arreu del pla de Barcelona. Començant pel CSO la Gordíssima, al poble, i passant pel Banc Expropiat de Gràcia, la Flor de Maig del Poblenou, l’Ateneu Popular de l’Eixample, la Carboneria a Sant Antoni o Can Vies a Sants. La seva defensa és la defensa dels nostres espais de construcció popular.

I seguint amb la repressió a les lluites locals i a la solidaritat, hem de destacar que, properament, a finals de febrer, desenes de persones seran jutjades acusades d’haver aturat les obres del TAV al barri de Sants. Els fets es remunten a l’estiu del 2007; els demanen desorbitants quantitats de diners i 6 mesos de presó. Entre aquestes persones, hi ha una veïna andreuenca; per ella i per totes les encausades, absolució i solidaritat!

Precisament, el 29 de gener, Can Vies va ser víctima d’un assalt policíac desproporcionat. Fins a 200 agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra (la criminal BriMo) van actuar com a exèrcit d’ocupació al barri de Sants. Més de 12 hores registrant el centre social i bloquejant els voltants de plaça de Sants. L’excusa: la denúncia d’uns feixistes espanyolistes que el 12 d’octubre haurien estat agredits per antifeixistes; sis persones havien estat detingudes el dia abans de l’assalt a Can Vies, i entre ells, un militant d’Endavant. Després de tres dies detingudes -un període excessivament llarg-, cinc d’elles van sortir en llibertat amb càrrecs mentre que una era enviada en presó preventiva.

Resumint, doncs, CiU és tant desvergonyida que, després de plorar que per la Diada de l’Onze de Setembre membre seus fossin agredits per feixistes espanyolistes a Madrid, no té cap problema en detenir i empresonar a qui acusa d’haver-se defensat d’aquests mateixos feixistes un mes després. Enmig dels famosos ‘pals al procés’, CiU es desemmascara: li fa més por el ‘seu propi’ poble treballador, antifeixista i potencialment revolucionari, que no pas els feixistes aliats de la burgesia espanyolista. Cal tenir clar que l’antifeixisme i tots els mitjans necessaris són igual de vàlids avui que als anys 30 del segle passat, i és per això que cal mostrar la màxima solidaritat amb l’antifeixisme combatiu.

No debades, un altre feixisme el tenim ben instal·lat a casa nostra: el racisme institucionalitzat. N’hi diuen Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), però en realitat són presons racistes contra persones que, senzillament, no tenen els papers en regla. Aquest és el seu delicte. Com si una persona fos engarjolada per no portar el carnet de conduir o el carnet d’identitat al damunt. La lluita contra els CIE és una qüestió humanitària i de justícia contra aquesta Europa fortalesa, racista i xenòfoba, que fa lleis ad hoc per mantenir aquests Guántanamo a casa nostra. Perquè el feixisme té mil cares i avança si no se’l combat.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Gener 2014. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org

[Alacant] Cesk Freixas i Tigre de Paper plenen Alacant de cultura emancipatòria i compromís

DSC_0558
El passat dijous 13 de febrer l’Esquerra Independentista del Sud organitzà a Alacant la presentació del llibre Paraules per a Gaeta, en la qual participaren tant el seu autor, el cantautor Cesk Freixas, com un dels responsables de Tigre de Paper Edicions, Arnau Carné. D’aquesta manera, els col·lectius locals volgueren transcendir el simple fet cultural com quelcom lúdic i aproximar-lo als paràmetres de transformació social necessaris per a l’emancipació col·lectiva. Aquest, i no altre, és l’objectiu de Tigre de Paper Edicions, que tal i com assenyalà uns dels seus editors pretén contribuir a la generació de capacitats crítiques mitjançant la publicació de narrativa amb un fort contingut social. En aquest context s’emmarca la publicació de Paraules per a Gaeta, que segons el seu autor incideix en els temes fonamentals de la seua trajectòria musical: l’amor, la lluita i el país.
DSC_0543
DSC_0549Després de la magnífica presentació de l’editorial i del llibre, Cesk Freixas oferí un nou concert a Alacant, després del realitzat el passat 25 d’abril. Cesk plenà el Casal Popular Tio Cuc no només de gent, sinó també (i fonamentalment) d’emocions, compromís, esperança i lluita, oferint un llarg recital que ens deixa a totes satisfetes i amb l’optimisme de la feina ben feta.
DSC_0552

Sí a la independència, sí a la desobediència

Les organitzacions de l’Esquerra Independentista volem manifestar-nos davant la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació a la Comunitat Autònoma de Catalunya i l’ofensiva recentralitzadora per part de l’Estat espanyol als Països Catalans.
En primer lloc, denunciem les agressions que l’Estat espanyol està practicant contra les classes populars dels Països Catalans que es concreten en els atacs a la llengua i cultura catalanes, a l’educació, la sanitat, els serveis públics, i una major recentralització del poder estatal buidant de contingut les minses estructures autonòmiques.
Aquesta ofensiva, que en l’aspecte econòmic i social compta amb la col·laboració i complicitat de totes les administracions autonòmiques, es produeix en el context de la crisi capitalista i la imposició com a sortida de la dictadura del deute i l’austeritat, en el que ha estat una operació de transferència de riquesa col·lectiva a mans del capital i de segrest de la democràcia i sobirania dels pobles.
En l’aspecte nacional, el procés recentralitzador pretén l’anorreament nacional dels Països Catalans i s’inscriu en el context d’un intent de tancar el conflicte nacional mitjançant una reestructuració de l’estat que liquidi les autonomies del País Valencià i les Illes i permeti reconduir el procés al Principat cap a un nou acord de subordinació a Espanya.
La resposta popular a aquesta ofensiva recentralitzadora està mostrant un cada vegada major desvetllament de la consciència als Països Catalans. A les Illes, ha viscut una intensa mobilització per part dels docents i de tota la població davant les imposicions contra la llengua i l’educació. Al País Valencià, la Primavera Valenciana, la denúncia permanent de la corrupció, la defensa de la llengua i la lluita dels treballadors de RTVV davant del tancament de Canal 9. I a Catalunya també s’ha viscut una intensa mobilització contra les retallades i sobretot un creixement de l’independentisme que ha forçat la convocatòria d’un Referèndum d’Autodeterminació.
L’esquerra independentista treballa per l’alliberament de tota la nostra nació, els Països Catalans i defensa davant aquesta ofensiva l’acció conjunta contra els atacs espanyolistes arreu del territori com eix central de la seva actuació política, fent convergir les lluites i l’avanç de les opcions d’alliberament nacional, social i de gènere. No fer-ho seria afavorir la divisió i l’esquarterament i aniquilació nacional que persegueix l’Estat espanyol. Cap part del nostre país és moneda de canvi, ni cap pas en l’alliberament es farà afavorint o permetent els atacs a la nostra nació.
Per altra banda, les organitzacions signants denunciem que la pregunta que ha plantejat el President de la Generalitat de Catalunya no és la que ha defensat el moviment popular independentista amb totes les mobilitzacions dels darrers anys. No és una pregunta binària, clara i explícita sobre la independència. És un engany a tots els sectors populars que s’han mobilitzat en els darrers anys exigint un referèndum d’autodeterminació, i suposa una concessió a l’autonomisme en donar aire a una opció intermitja entre l’estatus quo i la independència. A més, suscita dubtes seriosos sobre el reconeixement de la seva validesa a nivell internacional. Tanmateix, preguntar a una part dels Països Catalans sobre la Independència representa un desafiament democràtic vers l’Estat espanyol.
L’esquerra independentista s’oposarà a qualsevol intent de tancar en fals aquest conflicte mitjançant una nova relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, que a més pugui afavorir la liquidació de fet de l’autonomia a la resta dels Països Catalans sota ocupació espanyola.
Denunciem també que l’Estat espanyol ja ha anunciat que no està disposat a permetre que una part dels Països Catalans pugui decidir sobre la Independència, escenari davant del qual només amb la desobediència i la mobilització popular es podrà garantir la voluntat popular, desbordant tant la legalitat espanyola i el marc autonòmic com la subordinació del procés a les forces polítiques que representen els interessos elits socials i polítiques que pretenen un nou pacte amb Espanya.
Treballarem doncs perquè es pugui materialitzar el referèndum desobeint la prohibició espanyola, i emplacem totes les organitzacions del sobiranisme i els moviments populars a aglutinar forces per la celebració del referèndum, i a impedir maniobres que segrestin el dret a l’autodeterminació.
ESQUERRA INDEPENDENTISTA:
Alerta Solidària, ARRAN, CUP, COS, Endavant, MDT, SEPC
Als Països Catalans, 28 de gener de 2013

[Alcoià-Comtat] Es presenta l'Esquerra Independentista de l'Alcoià-Comtat

eiac2“Independència no és un canvi de bandera: és una presa de decisions constant per salvar-nos com a classe i com a poble”. Amb aquesta contundent frase la diputada al Parlament de la CAC per la CUP-AE Isabel Vallet va sintetitzar la seua intervenció el passat dissabte 8 de febrer a Alcoi, en el marc de la presentació de l’Esquerra Independentista de l’Alcoià-Comtat. Amb un Centre Ovidi Montllor ple d’expectatives i interès, els responsables de la nova Coordinadora van plantejar la necessitat d’impulsar la necessària articulació independentista, socialista i feminista a la comarca. Ho feren amb aquest primer acte, on intervingueren Eloi Mayordomo, un dels responsables de l’Espai Fàbrica, entitat impulsora de la revista Perspectives, i Isabel Vallet. Amb la revista Perspectives, el grup promotor pretén traslladar als col·lectius en lluita instruments de reflexió i anàlisi útils per al seu escenari quotidià de combat; per la seua banda, Isabel Vallet presentà la campanya Independència per Canviar-ho Tot, impulsada per les diferents organitzacions de l’Esquerra Independentista per tal d’articular un veritable procés sobiranista al voltant de l’emancipació nacional, de classe i de gènere, i no un simple pacte entre les elits del Principat que només servisca per a mantenir els privilegis de classe de la burgesia d’aquella Comunitat Autònoma.

eiac1

logo-16

[Xàtiva] Gran èxit de la xarrada pel dret al propi cos

Bf5e_sSIMAI5BkK.jpg:large
El passat divendres 7 de febrer el local de CaMot es va plenar per a participar en la xarrada “Parir és un dret, no una imposició”, organitzada per les assemblees de la Costera d’Arran i Endavant i realitzada per les companyes Nerea Roig i Patrícia Garcia, militants de les assemblees alacantines d’ambdues organitzacions.

Les ponents van introduir la xerrada explicant el retrocés en la lluita feminista, l’atac contra la nostra com a dones autonomia que suposa la proposta de reforma i com l’avortament és un fet al llarg de tota la historia i un dels exemples mes significatius de desobediència feminista. Les dues militants van partir de la responsabilitat i importància que donen a la maternitat com de la no obligatorietat, que cada dona amb el seu projecte de vida i la seua consciència faça el que estime oportú, afirmant que la línia divisòria que separa l’ésser humà de no humà és cultural i el posicionament que es pren sobre l’avortament és una qüestió política entorn a la posició que una dona té a la societat. El que canvia amb un posicionament o altre és la vulnerabilitat, la infantilització i l’estigmatizació que es fa de les dones que avorten. Malgrat l’avortament és una qüestió que afecta a totes les dones, les conseqüències de la seua penalització té una clara connotació de classe ja que ho patirem més les dones de classe treballadora.
IMG-20140209-WA0013

Van continuar parlant del patriarcat i com les connotacions que ens atorga relacionades amb la dependència, la passivitat o la feblesa, que coincideixen amb les característiques que l’aprovació de l’avortament fa de nosaltres. Per altra banda incidiren en el dret a decidir sobre les nostres vides, la nostra sexualitat i la nostra maternitat, de manera lliure i sense por.
Així mateix, les ponents vincularen el capitalisme amb la reforma, ja que l’objectiu final es fer-nos tornar a casa, en una situació de crisi, les dones com sempre serem les primeres en eixir de l’esfera productiva i tornar a casa, amb la contradicció oblidada de la compatibilitat del món reproductiu i el món productiu. Quins mecanismes fan servir perque tornem a casa? Desmantellament dels serveis públic amb retallades principalment als serveis del món reproductiu, aquestes tasques tornen a recaure sobre les unitats familiars i som les dones per qüestions de gènere (a causa del paper de cuidadores que ens atorga el patriarcat) i qüestions com que tenim pitjor condicions laborals (interrelació entre el patriarcat i capitalisme) les que tornem a casa per cuidar d’allò necessari que l’estat deixa d’assumir (majors, criatures, depenents, malalts…). L’altre mecanisme per fer-nos tornar a casa és la reforma de l’avortament. La nostra funció és ser mares. Les dones de classe treballadora trobarem grans dificultats per avortar i ho farem en condicions de vulnerabilitat i inseguretat, no tindrem a qui demanar responsabilitats del que puga passar, quan no assumir un embaràs en situació de precarietat que no farà més que condemnar-nos a més precarietat. D’altra banda, ressaltaren el nou paradigma al mercat il.legal que suposarà aquesta contrareforma, amb l’absència de control de preus i condicions, amb la hipocresia del discurs “dret a la vida” en un context de misèria estructural.

IMG-20140209-WA0006
Per a finalitzar la xarrada, Nerea i Patri explicaren en què consistia la reforma per qui no la coneguera, concloent la seua intervenció amb les exigències plantejades pel moviment feminista: Dret al propi cos, despenalització de l’IVE i aquest com a dret lliure i gratuit, dret a la salut sexual i reproductiva, educació sexual amb perspectiva de gènere, dret a la diversitat sexual i a la informació i accés als mètodes anticonceptius.

[Sabadell] Comunicat en resposta a la repressió de la manifestació feminista del 8F

La repressió no ens atura!
La plataforma Vallès per l’avortament lliure i gratuït, juntament amb Alerta Solidària, volem manifestar el nostre rebuig a l’actuació policial duta a terme pels Mossos d’Esquadra avui 8 de febrer de 2014 després de la manifestació realitzada a Sabadell per reivindicar el dret al propi cos a les dones i l’avortament lliure i gratuït.
02-feb-08-mani-fi2
Malgrat que la manifestació ha estat un èxit de participació i ha transcorregut amb tota normalitat, minuts després que aquesta fos desconvocada, sis furgonetes policials dels Mossos d’Esquadra han encerclat entorn d’una trentena de persones i les han retingut durant prop d’una hora sense informar-les del motiu de la seva retenció. L’actuació policial ha tingut lloc a la Carretera de Barcelona amb carrer Sant Cugat (Sabadell).
Els Mossos d’Esquadra han identificat a totes aquestes persones, així com d’altres que es trobaven a prop de la zona. En cap moment s’ha informat del motiu de les identificacions. Els Mossos d’Esquadra han escorcollat a totes i cadascuna de les persones sense identificar-se amb el seu número de placa.
Poc a poc s’ha anat creant de manera espontània una concentració de suport i solidaritat amb les persones retingudes. Davant d’aquesta situació, els Mossos d’Esquadra han respost amb violència i intimidació envers les persones concentrades, arribant a identificar-ne algunes.
Des de la plataforma Vallès per l’avortament lliure i gratuït i des d’Alerta Solidària volem lamentar l’actuació policial i denunciar aquest atac contra el dret bàsic de manifestació. Un cop més, els Mossos d’Esquadra demostren estar al servei de tots aquells agents que estan atemptant contra el dret al propi cos de les dones (i en aquest cas, sobretot, del Partido Popular i l’església).
La plataforma Vallès per l’avortament lliure i gratuït i Alerta Solidària volem expressar que la repressió no només no ens atura, sinó que ens fa més fortes. La solidaritat és la nostra millor arma!
Per l’avortament lliure i gratuït, visca la lluita feminista!
Vallès per l’avortament lliure i gratuït i Alerta Solidària

[Alacant] Lluita, debat i alegria en la 3a Festa per la Independència

IMG_20140208_195117603
La ciutat d’Alacant va viure aquest dissabte 8 de febrer la Festa per la Independència, organitzada per l’Esquerra Independentista del Sud i celebrada per tercera edició als locals del Casal Popular Tio Cuc. Novament, el Casal va acolllir una interessantíssima xarrada, que va omplir el local amb desenes de persones ben atentes i interessades. Al debat plantejat per les organitzacions que treballen a la comarca (Endavant, Arran i el Sepc) li va precedir una concentració en defensa del dret a l’avortament, palesant que teoria i praxi revolucionàries van de la mà.
DSC_0535
Enguany, de mans de l’Espai Fàbrica, van intervenir Anaïs, col·laboradora d’aquest projecte i de la revista-llibre Perspectives, que va contextualitzar aquestes dues iniciatives en la necessitat de dotar d’instruments d’anàlisi i reflexió als moviments polítics en lluita.  Seguidament, Josep Garganté, conductor de busos, sindicalista de la COS i coautor d’un dels articles, va realitzar la seua intervenció al voltant del “fotut pa nostre de cada”. Garganté assegurà que només des de la lluita és possible, per a la classe obrera, crear els instruments teòrics i pràctics que possibiliten la seua emancipació. En aquest sentit, explicà la llarga i fructífera batalla plantejada al Transport Metropolità de Barcelona, plantejada no com una lluita sindical de “pressing catx”, on el desenvolupament i el resultat està negociat abans del combat, sinó de boxa, on les treballadores rebrem colps, en donarem, i el resultat dependrà no del pacte sinó de les pròpies capacitats i forces. Per la seua part, Manel López, incidí en la necessitat de la classe obrera de continuar amb les lluites parcials en aquesta agressió contínua del capitalisme, d’emmarcar-les en un projecte general de transformació política, de crear espais d’autonomia política i ideològica, d’aprofundir en la militància i l’organització com a instruments d’operativitat política, i de convertir la construcció nacional dels Països Catalans en un instrument de transformació real per al nostre poble, amb la plena reapropiació de sobirania, tant institucional com econòmica i cultural.
IMG_20140208_200235728
A la xarrada va seguir un animat debat, finalitzant l’acte dues hores i mitja després d’haver començat amb la satisfacció de continuar creixent en els plànols polític, ideològic i organitzatiu. La 3a Festa per la Independència va seguir amb el necessari espai lúdic i festiu, perquè sense alegria no pot haver combat fructífer. Després d’unes primeres rialles al Casal, el gruix dels participants van continuar la nit en la festa organitzada al bar Marea Rock amb el dj Macondo.
Finalment, des de l’Esquerra Independentista del Sud, celebrem amb satisfacció la jornada de presentació de l’Esquerra Independentista de l’Alcoià-Comtat, que el mateix dia es presentava a Alcoi amb notable èxit d’assistència.

[Alacant] Desenes de veus en defensa del dret a l'avortament

DSC_0519
Al voltant de 100 persones es van mobilitzar aquest dissabte 8 de febrer al centre d’Alacant per tal de denunciar, novament, l’agressió contra el dret de les dones a decidir sobre el nostre propi cos. La concentració, convocada per l’Esquerra Independentista del Sud (Endavant, Arran i Sepc) i el PCPE-CJC, s’enquadrava en el marc de les jornades de lluita arreu del territori en defensa del dret a l’avortament i contra la reforma legislativa iniciada pel govern espanyol. Al llarg de l’hora que durà la mobilització, les participants no deixaren de cridar consignes com ara “patriarcat i capital, aliança criminal”, “sexe quan vull, embaràs quan decidisc”, “el nostre cos, la nostra decisió” o “avortament lliure i gratuït”, a més de llegir els manifestos de les organitzacions convocants. A més d’incidir en l’agressió contra les dones que suposa la reforma de la llei de l’avortament i en les limitacions a la pròpia capacitat de decissió, les organitzacions volgueren ressenyar també el caràcter profundament classista d’aquesta reforma, amb la inevitable privatització dels drets sexuals i reproductius.
DSC_0532
DSC_0516

Segona jornada de protesta en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora a Manresa

Segona jornada de protesta en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora a Manresa

Posted on febrer 5, 2014
Es convoca a una àmplia concentració pel dimecres 12 de febrer a les 19h a l’estació de la Renfe de Manresa

 DSC_0805

Seguint les convocatòries de la plataforma Stop Pujades, les quals s’estan estenent a desenes de municipis catalans, a primera hora del matí d’avui dimecres 5 de febrer de 2014, una trentena de persones convocades per la Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages s’han concentrat a l’estació de la Renfe de Manresa per protestar contra l’augment continu de les tarifes del transport públic.Durant la concentració s’han obert les portes de l’estació perquè les usuàries poguessin entrar sense haver de comprar el bitllet i s’han repartit octavetes alertant de l’augment de les tarifes (la T-10 de 6 zones ha passat d’un cost de 28,80€ l’any 2006 a 43,55€ el 2014), mostrant les reivindicacions de la Coordinadora i convocant a una propera concentració el proper dimecres 12 de febrer a les 19h a la mateixa estació de la Renfe de Manresa.DSC_0810-2Tot i el desplegament dins l’estació d’una desena de Mossos d’Esquadra, la concentració ha transcorregut amb normalitat i ha rebut un ampli suport de les usuàries, que no volien resignar-se a l’augment continu de les tarifes dels bitllets.
DSC_0841-2Des de la Coordinadora animem a la mobilització popular, considerant que ens cal fer pressió per aturar aquesta dinàmica de privatitzacions i encariment del transport públic.
DSC_0807DSC_0821-2
Manifest de la Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages:
Defensem un transport públic al servei de la classe treballadora!
 

Els últims anys hem anat suportant la deixadesa i l’encariment progressiu del transport públic.

 

El model de desenvolupament fomentat des de la Unió Europea, i des dels diferents governs espanyol i català, ha promocionat el transport privat desdoblant carreteres i construint autopistes de gestió privada; ha orientat les vies de comunicació a les necessitats de les empreses de mercaderies, en detriment de la sostenibilitat ambiental i de la mobilitat territorial descentralitzada; i ha ficat el sector del transport públic dins d’un procés de privatització que durà a la precarització de les seves treballadores.

 

Paral·lelament, la crisi capitalista ens ha anat desposseint de recursos econòmics, abocant-nos a les portes de l’exclusió social. I aquest augment de les tarifes del transport afecta directament sobre el nostre empobriment.

 

No permetrem que la necessitat de mobilitat per anar a treballar, per anar a estudiar, per anar a retrobar-nos, o visitar els diferents indrets del nostre poble, es vegi truncada per un augment desmesurat de la tarifa dels bitllets.

 

Tampoc permetrem que s’utilitzi el transport públic per perseguir aquelles nouvingudes que no disposen de prou recursos econòmics per legalitzar la seva situació, establint imatges pròpies d’un sistema d’apartheid a les estacions.

 

NO a l’augment dels preus del transport públic

NO als retards constants de la R4

NO al procés de privatització del transport públic

NO a la precarització de les treballadores

NO a les redades policials racistes

 

Per una mobilitat assequible, sostenible i segura, mobilitzem-nos en defensa d’un transport públic al servei de la classe treballadora!

Coordinadora per la Transformació Social contra el Capitalisme i el Patriarcat del Bages

Manresa, 5 de febrer de 2014

Set independentistes i la llibertat d’expressió, citades a l’Audiència Nacional

El tribunal polític de Madrid, l’Audiència Nacional, ha cridat a declarar 7 independentistes catalanes. Ho fa atribuint-los diversos delictes d’expressió per la crema de simbologia espanyola, monàrquica i per l’exhibició de fotografies de dues preses catalanes vinculades a ETA. Tot va tenir lloc després d’haver finalitzat l’acte de l’onze de setembre, organitzat per l’Esquerra Independentista, al Passeig del Born de Barcelona.

#7xLlibertatExpressió

Sota l’amenaça de fortes imputacions per “ultrages a España”, “injúrias a la Corona” i ni més ni menys que “apologia al terrorismo”, 7 catalanes inicien avui una sèrie de citacions que, en 7 dies diferents, han de realitzar al tribunal madrileny, a 650 quilòmetres de casa. El primer de tots, un veí de Vilanova i la Geltrú, l’Oriol qui va rebre la citació tot just fa deu dies.

Poc a poc el degoteig de citacions ha anat arribant i al despropòsit de les possibles imputacions s’hi suma el procediment (declaracions a Madrid, i en 7 dies diferents) i l’obstruccionisme que estem patint per part de la magistratura espanyola. I és que malgrat haver personat un procurador a l’Audiència Nacional amb tots els poders registrats davant notari el dijous de la setmana passada, aquest tribunal encara no ha admès a tràmit la personació dels nostres serveis jurídics i per tant, ha fet impossible, fins pocs minuts abans de la declaració que ha tingut lloc a les 12 del migdia, l’accés a l’expedient judicial amb els diferents informes adjuntats. Una primera i clara vulneració del dret a un procés judicial just.

La llibertat d’expressió: contra l’Espanya i la paret

Que 7 independentistes hagin estat citades a declarar a l’Audiència Nacional no és res d’anormal, malauradament, en la insòlita història recent de la lluita del nostre poble per separar-nos de tanta arbitrarietat judicial farcida de repressió política i privilegis reials. Però que a sobre el procés que ens ocupa dugui tres delictes d’expressió, ocorreguts un dia tan simbòlic com la Diada de Catalunya, en el format de 7 citacions diferents en 7 dies, és una mostra clara del debilitament d’un estat que malda per sobreviure a la seva enèsima desfeta imperial.

A ultrança la defensa de la Corona, portant de nou independentistes que cremen fotografies del decrèpit monarca espanyol. A la desesperada la invocació de la santa unitat territorial, exigint explicacions als independentistes que cremen banderes de la presó de pobles que és Espanya. I desfrenats en l’odi visceral quan reclamen fins a 5 anys de presó per la simple exhibició d’una fotografia d’una persona presa.

La llibertat d’expressió, duta fins al límit, demostra la incapacitat de l’estat per corregir-se a sí mateix i permetre la concurrència màxima d’opinions i manifestacions. L’estat, fonamentat en la imposició i la violència, en l’amenaça i el blindatge constitucional de l’uniformització constant, xoca un cop més amb la rebel·lia, en formes i continguts, d’uns valents lluitadors i lluitadores que van prendre part de la manifestació i actes independentistes del passat onze de setembre. I que amb la cara ben alta, i amb els punys tancats, acudeixen ara a Madrid obligats pel tribunal d’excepció i per la col·laboració traïdora dels Mossos d’Esquadra.

De nou units en l’interès de fer callar els qui els denunciem el saqueig social que suposen les retallades i les continues privatitzacions, el govern de CiU i ERC no només no resten impassibles a l’escarni directe dels poders més retrògrads de l’Estat contra militants de l’Esquerra Independentista, sinó que hi posen al seu servei els agents policials autonòmics amb la diligent Divisió d’Informació dels Mossos d’Esquadra al cap davant.

Canvien els colors de la brigada político-social. Canvien el nom al Tribunal de Orden Público. Però continua el color roig de la gent que lluita contra tota imposició i contra tota vulneració de qualsevol dels nostres drets, socials o nacionals. I continua la calor de la solidaritat amb els companys i companyes que avui comencen un nou periple repressiu a l’Audiència Nacional. Amb ells, amb el nostre reconeixement per la fermesa demostrada, i el nostre màxim suport.

Aturem els processos polítics a l’Audiència Nacional!

La repressió no ens aturarà!

Alerta Solidària | Comunicat al web

Països Catalans, 6 de febrer de 2014