Com cada any per la Diada de l’Onze de Setembre, Rescat (col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes) va organitzar una manifestació, que va sortir del passeig del Born en suport a les preses Marina Bernardó i Lola López, empresonades a l’esta francès. Un miler de persones van marxar cap a dos quarts de dues, encenent la flama de la solidaritat a ritme de consignes de suport a les preses, pel dret a tornar a casa i contra el sistema penitenciari que les manté allunyades de les seves famílies i companyes més pròximes.
La mobilització, després de passar per Marquès d’Argentera i Via Laietana, va acabar a la plaça de Sant Jaume amb la lectura d’un manifest explicant la situació de dos membres de Rescat, els quals l’Audiència Nacional els ha imputat un delicte d’apologia del terrorisme, després de pujar l’Onze de Setembre de l’any passat amb dues fotos de les preses a l’acte polític de l’Esquerra Independentista.
[Barcelona] Manifestació juvenil d'Arran
Tot seguit de concloure l’acte d’homenatge a en Gustau, va començar la manifestació juvenil. De seguida es va veure que la manifestació no seria un passeig: només començar, un jove va retirar una bandera espanyol del balcó d’un hostal del mateix C/Ferran. Al mateix temps, i durant tota la manifestació, grups de joves pintaven i encartellaven bancs, caixes, etc.
Molts eren els lemes que cantaven les prop de 300 persones, majoritàriament joves, que assistien a la manifestació: en favor de la llibertat dels Països Catalans, del socialisme, de la lluita contra el patriarcat, etc. Un, però, es repetia més insistentment, en veus i en pintades: ‘només lluitant tenim futur’.
La manifestació, que va canviar el seu recorregut habitual, va dirigir-se cap a les Rambles, per on en va baixar fins arribar al C/Ample. Allà, davant del govern militar, set furgonetes de la BriMo dels Mossos d’Esquadra protegien aquest edifici espanyol. En arribar la manifestació, van començar a baixar de les furgonetes i formar cordó per la vorera, entre les manifestants i l’edifici. Això no va impedir, però, que l’edifici i alguns Mossos quedessin tacats per ous de pintura que van caure.
La manifestació seguia, activa i combativa, mentre els Mossos intentaven bloquejar-ne el pas. En un moment donat, la capçalera va fintar el cordó i va trencar per un carreró, tot aconseguint, finalment, el seu èxit d’arribar al Fossar de les Moreres. Com cada any, el simbòlic emplaçament de la resistència catalana era ple a vessar, malgrat la pluja.
[Barcelona] Homenatge a en Gustau Muñoz
No venç el temps, venç la voluntat. I ni el mal temps ni la pluja s’enduen el record present de les que van morir per la vida. L’organització juvenil de l’Esquerra Independentista, que des de fa dos Onze de Setembre aixopluga tot el jovent sota el paraigües d’Arran, va dur a terme l’homenatge a Gustau Muñoz i, amb ell, a la resta de caiguts en combat per una terra lliure.
Fou precisament un Onze de Setembre de fa 35 anys, el 1978, quan el Gustau va caure abatut per la policia espanyola. Tenia només 16 anys, com molta de la militància d’Arran. Per això, l’organització juvenil va voler-lo recordar a ell i també a en Quim Sánchez, en Jordi Martínez de Foix, en Toni Villaescusa, i la resta de caiguts en combat.
A continuació va prendre la paraula el diputat per la CUP-AE David Fernández, qui va fer un repàs històric de les lluites arreu dels Països Catalans i la repressió que les acompanya. Com el plugim que acompanyava l’acte, el degoteig de lluites de la classe treballadora catalana no té aturador, i va calant.
Unes 200 persones assistien a l’acte, que tot seguit va continuar de la mà d’una ex-companya de lluita d’en Gustau, del PC(i). Finalment, una membre de Rescat va llegir el comunicat del col·lectiu de suport a presos i preses polítiques, tot recordant que na Lola i na Marina segueixen empresonades per lluitar per la llibertat dels pobles i la justícia social, així com tantes d’altres persones arreu del món.
Per cloure l’acte, hi va haver la interpretació musical de la Muixeranga, la Internacional i els Segadors, aquests dos darrers cantats pel públic assistent, sempre amb el puny alçat. En acabat, es va realitzar l’ofrena floral al lloc on va caure assassinat en Gustau, al C/Ferran.
[Barcelona] Difusió de material polític i de merxandatge durant la Diada
Un any més, la militància d’Endavant ha instal·lat punts de venda de material i distribució de material polític. Així, a les set del matí, una primera parada instal·lada al Fossar de les Moreres va ser punt de referència on aconseguir els nous models de samarretes que ha editat l’organització, o poder adquirir materials de la campanya “Independència per a canviar-ho tot”.
Ja a les nou del matí, un segon punt de venda de material es va ubicar a la fira de la Terra al passeig Lluís Companys. En aquest segon punt es va repartir gran quantitat de material polític. També a la mateixa fira, militants d’Endavant han fet torns a la parada de Som Països Catalans, organisme de construcció nacional. Malgrat la pluja matinal, es van poder fer les parades sense complicacions.
[Barcelona] Crònica de la 4a Marxa de Torxes de l’EIB
Nou Barris és l’escenari que ha acollit aquesta any la ja tradicional marxa de torxes que, cada 10 de setembre, organitzen els diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista del Barcelonès com a celebració prèvia a la Diada de l’Onze de Setembre. Aquest any, a més, la Trobada Alternativa de Nou Barris col·laborava en l’organització de l’acte que, sota el lema “Per la terra, pel treball i pel poble: encenem la flama de la revolta!”, volia omplir d’esperit reivindicatiu la vigília de la Diada.
El punt de trobada era la Via Favència, a l’alçada de l’estació de metro Canyelles, on a partir de les 20 h van començar a aplegar-se les primeres assistents a la Marxa. Durant més de mitja hora va anar arribant gent, fins que la part el parc on ens trobàvem va quedar ben atapeït. Va ser aleshores el moment d’encendre les torxes: desenes de flames il·luminaven els carrers de Nou Barris inflamant de calor revolucionària el cor de les assistents. El recorregut començava amb els parlaments d’activistes veïnals històriques de la zona, que explicaven les seves lluites durant els anys setanta i vuitanta per tal d’aconseguir un barri més digne.
A través de diversos espais, la Marxa de Torxes va recórrer els carrers del barri, tallant el trànsit quan era necessari, revivint alguns dels episodis més emblemàtics de la història de la lluita veïnal. Entre d’altres punts, destaquen l’edifici 15-O, que va ser ocupat posteriorment a la manifestació massiva del 15 d’octubre del 2011 i que encara resisteix. O la plaça de la República (oficialment plaça de Llucmajor), on una companya ens va explicar la històrica vinculació de la lluita social a Nou Barris amb el moviment antimonàrquic. Cada racó on ens aturàvem suposava un fragment d’història del barri, una batalla guanyada, una reivindicació acomplerta, un petit però heroic pas endavant en els drets de la classe treballadora.
La Marxa de Torxes tocava a la seva fi passades les onze de la nit, davant del Casal Popular Tres Voltes Rebel —un altre dels símbols de la lluita barrial—, on es va entonar La Internacional per cloure un acte marcat per la reivindicació i la recuperació de la memòria històrica.
Manifestació de l'Esquerra Independentista l'Onze de Setembre de 2013
Valoració d'Endavant OSAN de la Diada de l'Onze de Setembre
Aquest Onze de Setembre ha estat una jornada històrica per als Països Catalans. La mobilització popular en una part de la nació ha mantingut la tensió mobilitzadora iniciada l’any passat i continua determinant l’escenari polític al Principat.
La mobilització popular ha tornat a mostrar la seva distància envers la prudència i les ànsies per a acotar les reivindicacions independentistes des del poder polític i els seus portaveus mediàtics. Davant l’intent d’usar l’independentisme com a cortina de fum per a fer polítiques antisocials, els milers de persones mobilitzats en diferents accions per a reivindicar els drets socials. Davant l’ofensiva contra els Països Catalans, esborrant-los del mapa i de les reivindicacions, fins a considerar-los com un llast per al procés, milers de persones s’han mobilitzat a la Catalunya Nord, les Illes, la Franja i el País Valencià per a reivindicar que també volen ser protagonistes del procés.
Pensem que ara cal que aquesta vitalitat que a nivell de mobilització popular aconsegueix esquerdar el discurs oficialista, es traslladi també a nivell organitzatiu i institucional.
Creiem que cal aprofitar tota aquesta energia mobilitzada per a:
- Desplegar dinàmiques nacionals a tots els Països Catalans a nivell social, lingüístic, nacional, sobre el dret al propi cos i pels drets polítics que ajudin a la construcció nacional. Una construcció nacional dels Països Catalans que, com ha quedat demostrat en els darrers dies, és l’arma que més pànic genera a l’estat.
- Generar dinàmiques que permetin l’extensió, entre els sectors d’esquerres dels Països Catalans, de la idea que la independència és la clau del motor per a un canvi social en profunditat. Nosaltres, com a organització, ens comprometem a continuar participant, colze a colze amb les altres, en la campanya “Independència per canviar-ho tot”. Alhora, fem una crida al conjunt de l’esquerra anticapitalista dels Països Catalans per a sumar esforços en aquesta campanya. Uns esforços que han de permetre la presència en la confrontació política d’un programa constituent en favor de les classes populars.
Durant el proper 2014 pensem que veurem i viurem un intent del poder polític català de preparar el terreny per a abandonar el mandat democràtic de realitzar una consulta i transformar-lo en un mandat de negociació bilateral. Una negociació que, per la naturalesa dels cridats a negociar, només pot derivar en un acord amb l’estat espanyol que, tot i significar un canvi d’estatus jurídic o econòmic per a Catalunya, suposi continuar sotmesos a Espanya.
Alhora, creiem que les tensions polítiques i socials també adquiriran dinàmiques potents a la resta de Països Catalans. La vaga de mestres de les Illes Balears n’és només un exemple. Enmig d’aquests mesos de tensió política, el progressisme nacionalment sensible al País Valencià i a les Illes Balears tornarà a posar de nou sobre la taula l’opció de lliurar els governs autonòmics a un PSOE cada cop més en crisi. Una opció, que si bé a curt termini pot aglutinar un gran suport popular i revertir algunes de les mesures més retrògrades del PP, a mig i llarg termini té unes limitacions molt clares i un efecte polític de subordinació de totes les energies de canvi social i de construcció nacional a l’hegemonia del PSOE.
És en aquesta conjuntura que prendrà més sentit que mai la Unitat Popular com a eina al servei del poble que eviti que una nova transició frustri de nou les aspiracions de la nostra gent, i per aportar un projecte polític que sumi cada vegada més sectors populars i que ofereixi un horitzó de canvi real i en profunditat que els tripartits no poden oferir.
Mobilitzacions de l’esquerra independentista
Les mobilitzacions de l’esquerra independentista, que han aplegat desenes de milers de persones, han permès socialitzar els nostres plantejaments polítics i acumular forces per als propers mesos. Valorem com un èxit important la concurrència a les nostres manifestacions. Van ser més de 20.000 persones a la de Barcelona, unes 7.000 a Reus, unes 3.000 a Girona i més de 500 a Lleida. També valorem molt positivament el prop d’un centenar d’actes realitzats en la darrera setmana arreu del Principat, ja sigui per l’esquerra independentista o bé per la campanya “Independència per canviar-ho tot”. En aquest sentit cal recordar les dues manifestacions fetes a l’Hospitalet i Reus que van aplegar centenars de persones.
El manteniment d’un discurs i d’una posició autònoma per part de l’esquerra independentista envers el conjunt del sobiranisme és imprescindible per a fer avançar políticament la Unitat Popular. I això vol dir que si la Unitat Popular avança, també avança el dret d’autodeterminació, i també avança un programa constituent favorable a les classes populars.
És per tot això que fem una crida a treballar, ara més que mai, pel creixement de l’esquerra independentista i per l’articulació de la unitat popular. Organitzar i mobilitzar les desenes de milers de persones que aquest Onze de Setembre s’han manifestat amb l’anhel d’una independència per a un canvi social ha de ser una tasca prioritària de les organitzacions que conformen l’esquerra independentista.
La victòria és possible. Ho guanyarem tot!
Addenda 1: Quan els feixistes assalten locals d’organitzacions independentistes i d’esquerres, la premsa i els polítics acostumen a parlar de baralles entre tribus urbanes. Nosaltres no farem el mateix. Denunciem la connivència de les trames ultres amb el sistema policial i judicial espanyol que han permès l’agressió als locals de la Generalitat de Catalunya a Madrid. Una connivència que diàriament observem als carrers de la nostra nació i que al País Valencià ha estat usada per a combatre l’expansió de l’independentisme.
Addenda 2: Cal denunciar l’intent de guerra bruta dels Mossos d’Esquadra contra l’esquerra independentista. Un cop finalitzats els actes al Fossar de les Moreres, la camioneta de l’EI que transportava tot el material logístic ha estat aturada i registrada. També es té constància d’identificacions al metro. Els registres han estat il·legals i els Mossos es van endur samarretes de la camioneta, de les quals es tem un ús il·lícit. L’arribada al lloc dels fets de desenes de militants de l’EI, juntament amb tres advocats i dos diputats de la CUP, va evitar que l’abús anés a més.
Addenda 3: És necessari aprofitar l’embranzida de la mobilització per a enllaçar-ho amb la solidaritat amb la vaga indefinida de l’ensenyament a les Illes Balears. Cal fer arribar al màxim de sectors populars la necessitat de suport actiu a la vaga, i recuperar l’eina de les caixes de resistència com a formes de suport popular a la vaga.
Països Catalans, 12 de setembre de 2012
[l'Alacantí] Mobilització antiimperialista contra l'agressió a Síria
Al voltant de 200 persones s’han concentrat aquest dimarts 10 de setembre a Alacant convocades pel Moviment de Resistència Global per tal de protestar per l’amenaça d’agressió imperialista contra Síria. En moments en què tant Estats Units com França han anunciat la seua determinació d’atacar el poble de Síria en atenció als seus interessos geoestratègics, el MRG d’Alacant ha volgut recordar que els únics terroristes en aquest planeta són aquelles potències imperialistes que fabriquen i venen armes de tot tipus, realitzen i donen suport a colps d’estat, invadeixen altres països com ara Iraq, Afganistan o Líbia, i provoquen conflictes entre religions.
La Plaça del Mar ha ressonat amb els continus crits, com ara “contra la barbàrie capitalista, resistència antiimperialista”, “solidaritat amb el poble siri, és lluitar contra el capital”, “OTAN no, bases fora”, o “que visca la lluita del poble siri”. A més d’aquesta primera mobilització antiimperialista, el MRG ha recordat que en cas d’agressió imperialista convocarà una nova mobilització de solidaritat amb Síria l’endemà de l’atac a les 20:00h a la Plaça de Bous d’Alacant.
El Moviment de Resistència Global d’Alacant és l’espai unitari antiimperialista que treballa a la ciutat d’Alacant des de l’any 2000, i en el qual estan integrades l’Associació d’Amistat amb Cuba Miguel Hernández, PCPE, CJC, Endavant (OSAN), Marxa Patriòtica i Esquerra Unida.
Comunicat d'Endavant OSAN contra la prohibició de la cadena humana al País Valencià
Davant la prohibició de la convocatòria de cadenes humanes per la independència al País Valencià, des d’Endavant OSAN volem fer les següents valoracions:
- Aquesta prohibició és un atemptat greu contra els drets polítics més fonamentals, conculcant el dret de manifestació i “estrangeritzant” l’oposició política, tàctiques pròpies dels règims feixistes. El governs valencià i espanyol, de nou, intenten reviscolar l’anticatalanisme al País Valencià amb la finalitat d’amagar les seues misèries, que l’ha dut a batre rècords en atur, especulació i corrupció.
- La prohibició també demostra que l’estat espanyol té pànic a l’articulació política dels Països Catalans. Un estat que per reforçar i blindar la seva unitat ha de construir fronteres interiors com les que ha estat construint incansablement entre Catalunya i el País Valencià, és una anomalia. S’ha demostrat en diferents ocasions: en les infraestructures, en tancar els repetidors de TV3, en els entrebancs a la normalització lingüística… Cal que posem en valor la potencialitat dels Països Catalans com a projecte veritablement rupturista. Eixe ha de ser el clam durant aquesta diada: construir els Països Catalans.
- La prohibició se suma a altres fets que ens indiquen com les reivindicacions nacionals fetes des del Principat són respostes amb un enduriment de l’ofensiva espanyolista al País Valencià i a les Illes. Per trencar aquesta dinàmica perversa, només tenim l’opció de plantejar respostes nacionals als atacs fets en qualsevol dels territoris dels Països Catalans. Respostes nacionals contra les agressions lingüístiques, respostes nacionals contra les agressions socials, respostes nacionals contra la destrucció del territori, respostes nacionals contra la negació al dret al propi cos, respostes nacionals contra la repressió. Si no treballem per articular aquesta alternativa nacional, la resta de territoris dels Països Catalans acabaran sent les víctimes col·laterals del procés sobiranista del Principat.
- Des d’Endavant OSAN sempre hem mostrat la nostra crítica oberta a les iniciatives del sobiranisme del Principat que han negat -per acció o omissió- el marc nacional dels Països Catalans. Emplacem, des de la modèstia, al sobiranisme principatí a fer una reflexió en profunditat sobre el paper que juguen alguns dels seus plantejaments en l’estratègia d’esquarterament de la nació.
- Davant d’aquests fets, volem mostrar el nostre rebuig a la prohibició de fer una cadena humana en una part de la nostra nació. Així mateix, fem una crida a treballar per bastir una alternativa nacional per als Països Catalans. És possible i és necessari.
Països Catalans, 10 de setembre de 2013
[Sants] Trobada per la Unitat Popular al barri de La Marina
El passat dia 7 de setembre, la Candidatura d’Unitat Popular del districte de Sants-Montjuic va realitzar la primera trobada d’unitat popular al districte.
La jornada va començar amb el muntatge de més de 10 parades informatives i de venda de material d’entitats del districte. L’assemblea d’Endavant a Sants hi vam ser presents muntant parada i col·laborant amb la CUP amb la jornada.
En l’acte polític, presentat pel company Xavier Idrach, hi van intervenir Irene Escorihuela que va posar el context local de la trobada, i les reivindicacions de la CUP a nivell de barri i districte. Després, el regidor de la CUP de Molins de Rei, Roger Castillo, va aprofundir en la feina feta per la CUP des de l’Ajuntament. Finalment, Isabel Vallet, militant d’Endavant a Barcelona i diputada de la CUP al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya, va fer un repàs a les lluites del país, a la triple crisi que patim a nivell nacional, social i democràtic, va desemmascarar el procés de retallades que amaguen darrera del procés sobiranista el govern de CiU amb el vist i plau d’ERC, i va animar a la gent a mobilitzar-se per la independència dels Països Catalans, la independència per a canviar-ho tot. Un cop acabat l’acte, i sota amenaça de pluja, va començar un dinar popular que va acabar passat per aigua.
Degut a la pluja, el concert del cantautor Marcel Marimon no es va poder dur a terme. Malgrat el mal temps, va ser una jornada d’agitació política amb un centenar de persones en un barri massa sovint titllat de poca lluita independentista.
(en breu publicarem fotografies de la jornada)
[L'Hospitalet] Crònica de la manifestació 'Independència per canviar-ho tot'
Malgrat ser un dia d’intensa pluja, més de 100 persones s’han manifestat pels carrers de l’Hospitalet en el primer acte d’aquesta mena que s’organitzava en el marc de la campanya ‘Independència per canviar-ho tot’. La manifestació, molt intensa i combativa, ha despertat sorpresa i complicitat entre gran part de la gent que l’ha vista passar pels carrers de la ciutat. Moltes de les consignes anaven dirigides contra el capitalisme, contra les retallades i a favor d’uns Països Catalans lliures i socialistes. Tal com deia de la pancarta que encapçalava la marxa, avui els carrers de l’Hospitalet s’ha fet palès que al Baix Llobregat es vol la independència per canviar-ho tot.
La manifestació ha acabat a la Plaça de l’Ajuntament, on els assistents han pogut escoltar els parlaments de gent d’aquí i de fora que volia contribuir en aquesta campanya que s’acaba d’iniciar. En primer lloc, ha presentat l’acte un membre de la CUP de l’Hospitalet, que ha destacat la idoneïtat de realitzar la manifestació en aquesta ciutat per les declaracions clarament espanyolistes de la de seva alcaldessa. Seguidament a pres la paraula Aitor Blanc, portaveu de la campanya ‘Independència per canviar-ho tot’, que ha explicat l’objectiu de la campanya: mobilitzar les classes populars catalanes perquè dirigeixin un procés d’alliberament nacional que de moment està sent segrestat per la burgesia catalana. En segon lloc, el Néstor Salvador, membre del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), ha fet un discurs molt emotiu en què ha recordat l’especial connexió que té el poble andalús amb el poble català, i ha defensat el dret de la classe treballadora a l’acció directa. El següent parlament ha anat a càrrec d’Ildefonso García, de la CGT de Sanitat, que ha fet un petit repàs de la història de la sanitat pública i ha explicat com els darrers trenta anys han vist una continua precarització i privatització d’aquest dret fonamental. Després ha estat el torn d’Iñaki Gil de San Vicente, un històric intel·lectual i activista de l’esquerra abertzale, que ha fet un discurs més teòric en què ha desvelat els tres grans secrets per guanyar: confiança en les pròpies forces, pensament propi i autoorganització. Finalment, el diputat de la CUP Quim Arrufat ha explicat sense embuts com el capital financer, principal detonant de la crisi que estem vivint, està buscant la nova extracció de plusvàlua en la rebaixa dels sous, la precarització laboral i la privatització de tots els serveis públics.
En definitiva, un acte molt potent que donat un important tret de sortida a una campanya que s’espera llarga i intensa, i que culminarà el 19 d’octubre en una gran manifestació a Barcelona.
Font: Endavant Baix Llobregat
[Benicàssim] MURAL: “només lluitant tenim futur”
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant-OSAN ha fet aquest mural polític emmarcat en la campanya “només LLUITANT tenim FUTUR!” de l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista ARRAN.
Aquesta vegada s’ha escollit un mur del riu sec prop de la Torre de Sant Vicent, mentre Benicàssim acollia el Rototom, un gran festival de música reggae.
.
Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional