Nou Barris és l’escenari que ha acollit aquesta any la ja tradicional marxa de torxes que, cada 10 de setembre, organitzen els diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista del Barcelonès com a celebració prèvia a la Diada de l’Onze de Setembre. Aquest any, a més, la Trobada Alternativa de Nou Barris col·laborava en l’organització de l’acte que, sota el lema “Per la terra, pel treball i pel poble: encenem la flama de la revolta!”, volia omplir d’esperit reivindicatiu la vigília de la Diada.
El punt de trobada era la Via Favència, a l’alçada de l’estació de metro Canyelles, on a partir de les 20 h van començar a aplegar-se les primeres assistents a la Marxa. Durant més de mitja hora va anar arribant gent, fins que la part el parc on ens trobàvem va quedar ben atapeït. Va ser aleshores el moment d’encendre les torxes: desenes de flames il·luminaven els carrers de Nou Barris inflamant de calor revolucionària el cor de les assistents. El recorregut començava amb els parlaments d’activistes veïnals històriques de la zona, que explicaven les seves lluites durant els anys setanta i vuitanta per tal d’aconseguir un barri més digne.
A través de diversos espais, la Marxa de Torxes va recórrer els carrers del barri, tallant el trànsit quan era necessari, revivint alguns dels episodis més emblemàtics de la història de la lluita veïnal. Entre d’altres punts, destaquen l’edifici 15-O, que va ser ocupat posteriorment a la manifestació massiva del 15 d’octubre del 2011 i que encara resisteix. O la plaça de la República (oficialment plaça de Llucmajor), on una companya ens va explicar la històrica vinculació de la lluita social a Nou Barris amb el moviment antimonàrquic. Cada racó on ens aturàvem suposava un fragment d’història del barri, una batalla guanyada, una reivindicació acomplerta, un petit però heroic pas endavant en els drets de la classe treballadora.
La Marxa de Torxes tocava a la seva fi passades les onze de la nit, davant del Casal Popular Tres Voltes Rebel —un altre dels símbols de la lluita barrial—, on es va entonar La Internacional per cloure un acte marcat per la reivindicació i la recuperació de la memòria històrica.
