Pàgina 85 – Endavant Osan

Milers de manifestants prenen els carrers de Barcelona per defensar el dret a l’avortament lliure

Una marea lila es va apoderar de Barcelona la tarda del 28 de setembre, jornada de lluita global per la despenalització de l’avortament. Com ja comença a ser tradició, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya va ser el punt de trobada de més de dos mil militants feministes i activistes de moviments socials d’índole diversa que s’aplegaven per exigir que es respecti el dret de la dona al propi cos i per rebutjar la criminalització cada vegada més intensa de l’avortament. Una demanda més urgent i necessària que mai, atès el caire extremista que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, està adquirint envers aquest assumpte. La probable aprovació d’una reforma de la Llei de l’avortament que faria retrocedir tres dècades els drets de les dones és una de les principals amenaces i motivacions per cridar més fort que mai “Jo decideixo, jo desobeeixo”, el lema que encapçalava la manifestació i la campanya de diversos moviments feministes.

Cap a dos quarts de set es va llegir, des del camió que acompanyava la mobilització, es va llegir el manifest, que fa una crida a “totes les assemblees i organitzacions feministes, assemblees de barri, plataformes i sectors en lluita; a la societat en general” per tal d’impedir aquesta nova retallada en els drets de les dones i de la població en general. “Les dones sempre hem decidit i ho seguirem fent”, sentencia el text, “sota la dictadura i en suposada democràcia, a la clandestinitat i amb la nova Llei, sense importar-nos la hipocresia amb que s’aborda la interrupció voluntària de l’embaràs.” El manifest insistia en la importància de la insubmissió a les lleis injustes per tal de defensar els drets individuals i col·lectius: “si ens neguen la capacitat d’elecció nosaltres desobeirem les lleis patriarcals que coarten la nostra llibertat.” La lectura va finalitzar amb efusives proclames feministes, al crit de “Visca, visca, visca la lluita feminista” i “Avortament lliure i gratuït”. Aprofitant l’avinentesa, una militant de la CGT Catalunya cridava a la solidaritat amb el company Eduardo San Juan, treballador de Correos a Madrid expedientat i represaliat per exercir el seu dret a l’objecció de consciència en negar-se a repartir propaganda antiavortista.

El recorregut de la manifestació va avançar sense entrebancs fins al passeig de Gràcia, amb consignes com ara “L’únic terrorista, l’Estat antiavortista” o “Sense les dones no hi ha revolució”, i des d’allà fins a la plaça de Catalunya. El bloc de l’Esquerra Independentista, amb pancarta pròpia i un dels més atapeïts de la convocatòria, tancava la manifestació. Al pas per la plaça, algunes de les manifestants van plantar ruda a un dels hortets que hi ha, tal com s’havia fet fa més de dos anys durant l’ocupació de l’espai en el marc del 15M. La ruda és una planta que s’utilitzava com a mètode per provocar l’avortament en èpoques en què aquest estava totalment perseguit i penalitzat i, en aquest cas, es va plantar com a símbol de la resistència feminista, donant a entendre que cap llei impedirà a les dones exercir el seu dret sobre el propi.

Després d’aquesta acció, la manifestació va continuar per les Rambles fins al carrer Ferran, per on va tombar fins arribar a la plaça de Sant Jaume. Aquest era el punt de finalització del recorregut, on s’hi va tornar a llegir el manifest. A més a més, van fer parlaments algunes membres emblemàtiques del moviment feminista català, activistes de Ca la Dona i de Feministes Indignades. Entre les seves demandes cal esmentar el dret a decidir sobre tots els aspectes de les nostres vides i, en especial, sobre l’embaràs i la maternitat, i la importància de la fermesa i la desobediència en un moment cabdal de la lluita de gènere.

Comunicat sobre la ràtzia policial contra l'organització basca Herrira

Avui, dilluns 30 de setembre, ha tingut lloc una nova agressió contra l’organització popular del poble basc arreu d’hego Euskal Herria (sota domini espanyol). Al migdia, es té coneixement que aquesta ràtzia repressiva ha suposat la detenció, per part de la Guardia Civil, d’un mínim de 18 persones de l’organització Herrira. Aquesta organització es dedica al suport a les refugiades i exiliades així com a les preses polítiques basques, un col·lectiu que agrupa més de 700 persones en presons d’arreu del món, principalment als estats espanyol i francès.
A més, l’Audiencia Nacional espanyola ha decretat el bloqueig dels comptes corrents de l’organització de solidaritat, així com la suspensió de les seves xarxes socials i presència a Internet. També es té constança del registre forçat a diverses seus de l’organització. Arreu d’on s’han produït detencions i registres s’hi han concetrat nombroses persones, cridant, entre altres, “Estat espanyol, estat terrorista”, “Presoak kalera, amnistia osoa” (presos al carrer, amnistia total) i “Parlen de pau, torturen i assassinen”
Cal tenir en compte que Herrira basa la seva acció solidària en el reconeixement dels drets humans més elementals, el reagrupament del col·lectiu de presos a Euskal Herria, l’alliberament dels malalts terminals, així com aquelles preses que ja han complert condemna i que se´ls allarga la pena mitjançant l’anomenada doctrina Parot, una doctrina que rep cada dia més crítiques polítiques i judicials arreu del Món. Precisament, el Tribunal d’Estrasburg tenia previst pronunciar-se en breu sobre l’allargament de condemnes d’algunes preses polítiques basques.
Amb aquesta nova ràtzia repressiva, però, l’Estat espanyol deixa clar que no té cap interès en resoldre el conflicte polític que l’enfronta amb Euskal Herria des de fa segles durant els quals he pres diferents formes. Precisament, el darrer format que ha adoptat el conflicte ha estat la unilateralitat per part de l’esquerra abertzale a l’hora de fer passos i resoldre el conflicte de manera estrictament pacífica, amb processos polítics i democràtics.
Aquesta unilateralitat no ha estat mai corresposta per part dels estats ocupants, especialment l’espanyol, qui demostra novament quina és la seva aposta: militarització del conflicte, repressió política, persecució de la solidaritat i negació de l’existència de presos i preses polítiques, anomenant terrorista a qualsevol expressió de disidència política. L’Estat espanyol evidencia una nul·la voluntat de diàleg o d’actuar d’altra manera que no sigui la policíaca. Que la imputació contra membres d’Herrira sigui per enaltiment del terrorisme, integració i finançament a banda armada palesa el surrealisme de tot plegat.
En aquest sentit, cal entendre la repressió d’avui en vista a la proximitat de la manifestació pel drets humans que cada gener es celebra a Bilbao. Cada any, Herrira convoca una manifestació en favor dels drets dels presos i preses polítiques basques que suma cada any milers de persones a principis de gener. Aquesta mobilització, vol fer enguany un salt qualitatiu, entenent que allò important no és només la massiva manifestació sinó l’activació als barris i pobles per una mobilització constant, tot recuperant la centralitat del carrer. És aquest el punt clau al que l’Estat espanyol ver fer-hi front de l’única manera que coneix: la repressió.
Des de les organitzacions l’Esquerra Independentista dels Països Catalans volem denunciar, un cop més, la repressió de l’Estat espanyol. Així mateix, volem solidaritzar-nos amb l’esquerra abertzale, l’única part del conflicte que ha fet passes per superar la situació política actual. Entenem que és precisament la mobilització i la lluita al carrer la que ha de permetre que sigui el poble qui decideixi el seu futur.
Prou repressió contra el poble basc! Preses al carrer!
Països Catalans, 30 de setembre de 2013

Crònica de la presentació de la campanya "Independència per canviar-ho tot" al CSA Can Vies de Sants

“Les lluites socials en la construcción nacional dels Països Catalans”. Aquest va ser el lema triat per el comité de la campanya “Independència per canviar-ho tot” al barri de Sants, i que va comptar amb la participación de la sectorial de la COS Educació i un representant de Caldes en lluita, que ens van fer un repàs de les lluites que están duent a terme en defensa de la sanitat i l’ensanyament públic.
Primer de tot, en Marc ens va fer un breu resum del que significa aquesta campanya, tant a nivel nacional com a nivel comarcal/local, i va emplaçar a les assistents a a participar de la manifestació que tindrà lloc a Barcelona el proper dissabte 19 d’octubre.
Després, el company Ignasi de la COS Educació, va fer un repàs de totes les lluites que s’estan treballant des d’aquesta sectorial del Sindicat, i del suport i els treballs per ajudar a fer un èxit de l’actual vaga indefinida de docents a les Illes.

Després en Jordi, de Caldes en lluita, ens va explicar les accions i el treball col·lectiu que fan a la comarca del Vallès Oriental, i va emplaçar a totes les assistens a treballar amb ls plataformes de suport mutu i de construcción d’unitat popular, per ser capaces d’articular aquestes lluites a nivell nacional.
Després de les intervencions, va haver-hi un debat molt interessant sobre la participació de l’EI i els moviments socials en les plataformes unitàries.
Per acabar l’acte, es va fer una cafeta amb pintxos a preus populars i música a càrrec de PD Ràdio Rebelde.

El sentit de les paraules

Article publicat per Andreu Ginés, militant d’Endavant (OSAN), a L’Accent número 257
Des que vaig començar a militar, encara no recorde una definició del nostre moviment polític que fóra plenament funcional. Mai he tingut clar del tot qui formava part d’allò anomenàvem MCAN i que ara es coneix com esquerra independentista. Supose que la precarietat del moviment -la seua joventut, potser- ha dificultat que mai haja hagut un acord al respecte; potser ni tan sols haja sigut necessari mentre ens reconstruíem durant els difícils anys noranta i creixíem poc a poc amb el canvi de segle
Tanmateix, la manca d’una estructuració orgànica o d’una definició política era suplida per una feina al carrer comuna i un llenguatge compartit. És així com hem anat tirant durant els últims anys, reconeixent-nos en el dia a dia, en el carrer i en les proclames, al marge de les inevitables divergències ideològiques.

A partir del Procés de Vinarós el moviment va encetar un camí de reconstrucció i redefinició que va servir per assentar les bases d’unes futures organitzacions unitàries. La unitat -la consecució i preservació de la unitat- ha sigut el discurs organitzatiu hegemònic dins l’esquerra independentista des d’aleshores. I sembla que ha donat els seus fruits.
Així, hem arribat a un punt en què dins de l’esquerra independentista el concepte de moviment està més consolidat que mai: totes les organitzacions que en formen part es reconeixen les unes a les altres. I n’hi ha d’altres que s’han deixat fora o s’han autoexclós.
La meua impressió és que s’ha avançat molt orgànicament, però en canvi, políticament, les divergències s’han agreujat. Tenim organitzacions unitàries, estructures de coordinació i campanyes compartides, però en canvi, hem deixat de parlar el mateix llenguatge.
Així, darrerament, comprove que hi ha una part important de l’esquerra independentista amb qui no compartisc el significat dels mots; i és obvi que no entenem el mateix per unitat popular si uns opten per assumir objectius -i estratègies- interclassistes; que no entenem el mateix per independència si uns pensen que ara hem de treballar per crear un nou estat burgès; que no entenem el mateix per Països Catalans, si alguns volen dir primer Catalunya -que no Principat- i la resta ja veurem.
Potser és la meua perspectiva la que ha canviat o potser la successió d’esdeveniments al Principat ha despullat d’innocència les proclames tants anys repetides. Siga com siga, no puc entendre com una part de l’esquerra independentista ha donat suport a la Via Catalana, com tampoc vaig entendre que en el seu moment s’acceptarà concórrer a les autonòmiques del Principat. I em sorprèn la facilitat amb què tot plegat s’ha defensat políticament amb el vocabulari propi de l’esquerra independentista.
El preu de la unitat ha sigut buidar de sentit els mots i les proclames; i, la conseqüència, oblidar-se d’allò perquè hem lluitat tants anys. Potser la meua incomprensió siga només un defecte personal, però pense que l’esquerra independentista faria bé de repassar el seu llibre d’estil i concretar significats abans d’endinsar-se encara més en el camí que ha encetat. I si ho fa, potser hauria de començar per un senzill enunciat que tots hem cridat alguna vegada arreu del país: “sense València no hi ha independència!”

Canviar-ho tot

Article publicat per Aquil·les Rubio, militant d’Endavant (OSAN), al número 257 de L’Accent.

Independència perquè tot continue igual; això voldrien alguns. Perquè CiU o ERC gestionen els interessos de la burgesia de les províncies de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona; perquè la UE, el FMI i el Banc Mundial dicten la política econòmica; perquè la patronal de torn puga imposar l’enèsima reforma laboral fins a arribar a l’acomiadament gratuït; perquè l’església continue condicionant la maternitat lliure i desitjada; algunes persones en tenen prou, amb una estrelleta més en el blau de la bandera de la Unió Europea i amb el reconeixement de l’ONU; i si fa falta, el de l’OTAN. O Independència per canviar-ho tot; per continuar construint la nació, per posar els interessos de la classe treballadora en l’eix central de qualsevol política econòmica, social, educativa, o sanitària; per poder desenvolupar-nos harmònicament amb el nostre territori; per poder establir vincles de solidaritat i fraternitat amb la resta de pobles del món.

Per això és tan important construir i defensar l’autonomia de la classe treballadora, per no tornar a ser entabanats per cants de sirena. Si a la Transició ens prometeren pau social, estat del benestar, autonomia, ara amb la independència, només amb la independència, d’una trosset de la nació, sembla que els problemes agafaran la drecera de la solució. O desallotjant el PP de les institucions valencianes, balears i pitiüses. No confonguem l’inici de la caminada amb l’arribada. Per això és tan important que la classe treballadora es dote d’un programa polític propi, d’unes organitzacions autònomes, i d’una capacitat mobilitzadora que vaja més enllà del toc de campana dels interessos partidistes dels representants de la burgesia i del poder. En això estem i semblen inqüestionables els avanços polítics i orgànics, que cal consolidar. Avançar en la consciència de la classe treballadora o influir en les decisions de l’oligarquia. I això val a tota la nació, tant al Principat, com al País Valencià i les Illes. Ni la suposada radicalització, més estètica que real, de CiU, ni els esforços d’ERC per legitimar-se davant els poders fàctics, ni l’enèsima coalició nacionalista a les Illes, ni el futurible tripartit PSOE-Esquerra Unida-Compromís. Més del mateix, sense excepció. Ja hem tastat Tripartits a les Illes i al Principat i podem valorar que preferim el mal menor, però també que aquest no serveix per a representar els interessos de la classe treballadora ni serveix com a defensa a les agressions del capital; ben al contrari, és el dic de contenció del capital! Així que una vegada més en la llarga història que escriuen els pobles que es volen lliures, podem continuar apostant per la gestió de la misèria, per l’acceptació dels límits territorials i institucionals imposats, per la reforma d’un sistema econòmic que ens ha portat a l’abisme; o canviar-ho tot. De dalt a baix.

[Alacant] Mobilització en defensa de l'avortament lliure i gratuït

Desenes de persones s’han mobilitzat a Alacant aquest 28 de setembre, dia internacional per la despenalització de l’avortament, seguint la convocatòria de l’Esquerra Independentista del Sud (Endavant, Arran i el Sepc) i del PCPE-CJC; a la cèntrica plaça de Calvo Sotelo una setantena llarga de persones han reivindicat que parir és un dret, no una imposició i contra la privatització dels drets sexuals i reproductius, tal i com es podia llegir a les dues pancartes dels convocants. Els i les militants pels drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos no han parat de cridar consignes al llarg de tota l’hora que ha durat la concetració, com ara “el nostre cos, la nostra decisió”, “patriarcat i capital, aliança criminal”, “sexe quan vull, embaràs quan decidisc”, “fora rosaris dels nostres ovaris” o “anem a cremar la conferencia episcopal per masclista i patriarcal”.

La setmana prèvia a aquesta mobilització ha estat plena de compromís militant, amb una intensa activitat de difusió, agitació i propaganda; centenars de cartells van ser enganxats pels carrers d’Alacant, on també van aparèixer diverses frases a les parets de diferents indrets.

Barcelona clama per l'avortament lliure i contra les imposicions de l'ultracatolicisme

Encara faltaven dos quarts per les vuit quan un mosso d’esquadra s’acostava a demanar explicacions a una de les organitzadores de l’acte. En una hora, a l’altra punta de l’avinguda Gaudí, començaria a concentrar-se un grup d’antiavortistes ultracatòlics, com el dia 25 de cada mes, com sempre fan, per intentar que li sigui negat a la dona el dret a decidir sobre el seu propi cos. Tot estava encara a mig muntar: multitud de persones anaven amunt i avall muntant l’escenari, endollant l’equip de so i penjant un bon grapat de pancartes on es podien llegir consignes a favor del dret al propi cos i d’uns Països Catalans independents i feministes. La intenció de l’agent no era altra que intimidar la companya. Tot i que ella li explicava una vegada i una altra que s’havia demanat permís per fer l’acte i la intenció d’aquest no era la confrontació física amb els ultracatòlics, sinó l’escarni públic, el mosso va deixar molt clar que, si s’arribava a les mans, no dubtaria en exercir la violència contra les feministes i facilitar el recorregut als cristians. Res de nou: les forces repressives sempre del costat de la jerarquia eclesiàstica i patriarcal.

Malgrat les amenaces policials, però, no van trigar en congregar-se davant la tarima prop de dues-centes persones. Després d’una breu introducció de l’acte, en què es remarcava la importància de vincular els drets nacionals amb el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos, una representant de la campanya pel dret al propi cos engegava el primer parlament, recordant que després de tants i tants anys de lluita, l’actual ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, vol acabar amb tots els drets conquerits en els últims trenta anys a cop de contrareforma de la llei de l’avortament. A continuació, una companya d’Independència per Canviar-ho Tot feia un repàs a la història del feminisme als Països Catalans, tot recordant que al 1937 vam tenir una de les lleis de l’avortament més avançades del món, que permetia una interrupció de l’embaràs per a tothom abans del tercer mes i, per motius terapèutics, fins i tot passat aquest període. La lectura de diversos poemes de temàtica feminista va aportar la nota artística a l’acte, que va concloure amb una reinterpretació paròdica d’una missa cristiana, afegint-li un nou sentit i un caire alliberador i feminista.

Passava un quart de les nou quan, finalment, va aparèixer, a l’altra banda de l’illa, el grupuscle de catòlics fonamentalistes amb les seus càntics i cartells contra la llibertat de les dones. Un grupuscle de poc més de vint persones envoltat i defensat per un dispositiu policial de més de quaranta agents. La multitud concentrada en favor dels drets de les dones i les llibertats sexuals els rebia amb consignes feministes de tot tipus i amb una convençuda defensa pel dret a decidir. Evidentment, el cordó policial destinat a facilitar el pas als ultracatòlics va impedir que cap de les manifestants pogués apropar-s’hi, però cap barrera podia aturar el crit convençut i ferm del poble en defensa dels drets de la dona. Amb el cap cot i intentant com podien continuar amb el seu patètic càntic ancestral —que, com la seva mentalitat, s’ha mantingut inalterable al llarg dels segles— la comitiva cristiana s’allunyava avergonyida de la multitud que l’escridassava, i es dirigien al portal de la Sagrada Família, on cada mes finalitzen el seu recorregut. La concentració, però, havia decidit empaitar-los en el seu camí en la mesura que el desplegament policial ho permetia. Els ultradretans farien la seva missa, sí però no podrien silenciar el clamor popular en favor del dret a decidir ni el rebuig del veïnat a les seves postures arcaiques i patriarcals.

Èxit de la xerrada sobre la construcció nacional i social al Clot-Camp de l'Arpa

Prop de 150 persones van assistir el passat dimarts 17 de setembre a la xerrada-debat sobre la construcció nacional i social, organitzada per la Comissió 11 de setembre del Clot-Camp de l’Arpa. L’acte va comptar amb la ponència d’Arcadi Oliveres, economista, activista per la justícia social i un dels impulsors de Procés Constituent, i Joan Sebastià Colomer, portaveu de la campanya “Independència per canviar-ho tot!”.
Durant l’acte els ponents van abordar la qüestió del model social del futur nou estat, els canvis que s’haurien de donar en diferents terrenys (economia, absència d’exèrcit, etc.), així com la no-conveniència de seguir pertanyent a la Unió Europea, estructura que els ponents van coincidir a catalogar com a “totalment antidemocràtica”. Posteriorment hi hagué un torn de debat amb preguntes, intervencions i dubtes, que contribuiren a reflexar els diferents punts de vista dels veïns i veïnes del barri, demostrant que el model social del possible nou estat és sens dubte un tema de gran interès.
Aquest és el segon acte de la Comissió 11 de setembre del Clot-Camp de l’Arpa, formada per organitzacions polítiques, socials, i individus del barri, després de la bicicletada pels drets nacionals i socials de l’any passat; i el qual valorem positivament tant per lassistència com per les ganes de participar dels assistents.

Èxit de la xerrada sobre la construcció nacional i social al Clot-Camp de l'Arpa

Recull d'actes previstos a Barcelona en solidaritat i suport amb el col·lectiu docent en vaga de les Illes

El Comitè de Suport amb el col·lectiu docent de les Illes vol informar de les següents CONVOCATÒRIES i animar-vos a difondre-les en les vostre assemblees i organitzacions:

DIMARTS 24/9: escridassada general a la basílica de la Mercè a les 12h. També en solidaritat amb la vaga docent de les illes. Amb JUTES PODEM !

DIMECRES 25/9: xerrada a Vilaweb, amb dues companyes del Comitè de suport.

DIJOUS 26/9: ASSEMBLEA OBERTA del comitè de suport al Casal Independentista de Sants Jaume Compte c/ Muntadas, 24, baixos M Sants-Estació a les 19.30h

DIVENDRES 27/9: inauguració de l’Espai Mallorca.

DISSABTE 28/9: Acte de la COS en suport a la vaga de les illes. Xerrada amb companys del comitè de suport i de COS-Educació i menjar per la caixa de resistència.

DIUMENGE 29/9: acte Independència per canviar-ho tot a Gràcia en suport a la vaga de docents: Amb la participació d’un company del grup de suport. Des de les 12:00 hores amb activitats infantils, vrmut, dinar i recital de poesia.

DIUMENGE 29/9: CONCENTRACIÓ DE SUPORT A LA PLAÇA ST. JAUME 18:00 HORES, coincidint amb la manifestació a les Illes.

DIMARTS 1/10: SomEscola fan acte a l’Espai Mallorca.

DIJOUS 3/10: ACTE CENTRAL a Can Batlló, a les 19h. Amb la participació de l’Assemblea de docents de les Illes Balers.

Feu difusió pels canals que creieu oportuns. I si coneixeu més actes feu-nos-els arribar per promocionar-los al web i al twitter, etc.

Organitza: Comitè de Suport amb el col·lectiu docent de les Illes

Informació via COORDINADORA OBRERA SINDICAL | educacio@sindicatcos.cat | http://coseducacio.wordpress.com/

PER DEFENSAR L’EDUCACIÓ PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

[Barcelona] Si no podem decidir, no podem ser lliures. Avortament lliure i gratuït!

Aquest 25 de setembre fem una crida a totes aquelles persones que estiguin fartes de l’ofensiva ultracatòlica i feixista contra els drets sexuals i reproductius de les dones.

Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem perdre si no seguim plantant cara a organitzacions com Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, E-Cristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto. Aquests són els promotors de les marxes feixistes en contra del dret a decidir de les dones, que cada dia 25 recorren els carrers que van des de l’hospital de Sant Pau a la Sagrada Família.

En les seves files hi trobem nombrosos grups de la ultradreta, com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal. No exagerem, doncs, quan titllem de feixistes aquestes marxes, no només per negar el dret al propi cos de les dones, sinó també per atacar totes aquelles sexualitats dissidents a la norma heterosexual i patriarcal, així com per mantenir postures racistes i espanyolistes, que recorden els temps de la dictadura franquista.

Però no són aquests els únics culpables, el govern espanyol del PP empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i feixista, i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Ens trobem, doncs, davant una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat.

Com a dones no vivim d’esquenes a la conjuntura actual. Patim la part més dura de l’ofensiva capitalista neoliberal i de les retallades de “l’estat del benestar“. I com a catalanes patim l’ofensiva espanyolista que nega els nostres drets com a poble i ataca la nostra cultura i llengua.

Se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures.

Ja no ens alimenten molles, ni ens valen antigues receptes, cal transformar d’arrel la societat. I la independència total és una oportunitat per fer-ho. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida sigui el centre de la nostra societat, i no els interessos especulatius i mercantils. Volem la independència per canviar-ho tot i aquesta serà feminista o no serà.

Si no podem decidir, no podem ser lliures. Avortament lliure i gratuït.

Crònica de la IV Ruta Crítica pel Poblenou: 22@, urbanisme i crisi.

Aquest segon dissabte de Festa Major, Endavant OSAN Poblenou-Clot i Arran Poblenou, hem realitzat la quarta Ruta Crítica pel Poblenou: 22@, urbanisme i crisi. Una trentena de persones hem recorregut els carrers i places del barri assenyalat els llocs afectats per les conseqüències del pla 22@. S’ha destacat com la proliferació d’hotels està provocant la tustificació del barri, que el patrimoni industrial s’ha alterat greument i que les promeses d’un gran flux de nous llocs de treball i d’habitatges per les veïnes no s’han complert.
La ruta va ser molt animada, amb força participació de les presents, que preguntaven o aportaven detalls sobre el Poblenou. A causa d’això el recorregut d’una hora i mitja es va fer breu per a les presents. Finalment la ruta es va acabar amb un refrigeri a l’Ateneu Popular Octubre.
D’altra banda recordem que si voleu adquirir un exemplar de l’estudi “Torres més altes han caigut: el 22@ al descobert” ho podreu fer al mateix ateneu. Més avall podreu veure el recorregut que hem fet enguany.
IV Ruta Crítica pel Poblenou (crisi, urbanisme i 22@)
0. Rodona Casino (Rambla Poblenou – Ramon Turró)
Ramón Turró – Llacuna
– Cànem:
– La Vanguardia
Doctor Trueta – Passatge de Bori
– Flor de Maig
Doctor Trueta – Ciutat de Granada
– Can Gili Nou:
– Can Gili Vell
Pallars – Llacuna
– La Caixa-Hotel
– Can Culleres
– Eix Llacuna
Pere IV- Diagonal
Hotel ME- Eix Pere IV- Parc Central
Marroc-Emilia Coranty
Can Ricart:
Pujades –Llull
– Antic camp del Júpiter:
Llull – Bilbao (B)
– Can Saladrigas ( 9. Final ruta: AP Octubre (Amistat, 14)