Comunicat sobre sentència condemnatòria a les feministes encausades de Palma

El passat 13 d’octubre 5 de les sis feministes de Palma van ser sentenciades a 1 any i mig de presó. Les companyes havien estat encausades per participar en la protesta que tingué lloc a l’església de Sant Miquel el febrer de 2014, en un context de forta commoció social davant la imminent reforma de la Llei de l’Avortament per part del Partit Popular.

Des d’Endavant OSAN cosiderem que aquesta sentència mostra que el Bisbat de Mallorca és el responsable d’una condemna a presó contra 5 joves compromeses amb l’alliberament de gènere, social i nacional. Sent L’audiència provincial un agent al servei dels sectors més masclistes i retrògrads de la dreta espanyola.

Tal i com valoraven les companyes d’Alerta Solidària (organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista) en el seu comunicat: “El text de l’auto judicial mostra una lamentable sintonia entre la posició del tribunal amb la de la fiscalia i l’acusació particular del Bisbat de Mallorca. La qüestió del seguiment policial a l’organització juvenil ARRAN seguint criteris polítics, evidenciada durant el judici, no només no sorprèn al tribunal, sinó que aquest considera la militància de les acusades com un factor que contribueix a determinar la seva culpabilitat. El caràcter polític del judici queda acreditat una vegada més”.

Davant aquest nou atac, des d’Endavant OSAN reiterem una vegada més el nostre compromís en seguir lluitant per l’alliberament social i de gènere als Països Catalans i arreu, i tota la solidaritat amb les que són represaliades per l’Església i l’Estat Capitalista per la seva lluita, que és la nostra. No estareu soles!

Països Catalans, 21 d’octubre de 2016

[Sants] 2n informe sobre l’estat dels preus de l’habitatge als barris de Sants

Davant l’alarmant detecció de la pujada del preu de l’habitatge als nostres barris i a la ciutat, des del segon trimestre de 2016, el nucli local d’Endavant (OSAN) Sants hem vist la necessitat de començar a analitzar cíclicament aquestes dades a nivell dels barris de Sants: Badal, Sants, Hostrafrancsi Bordeta. Ara, us fem aarribar la segona onada de l’estudi, del qual hem constatat dades com ara:

  • El preu del metre quadrat de lloguer ha pujat en només dos anys un 45,7% a Barcelona i un 34,6% al districte
    de Sants-Montjuïc.
  • Els preus a Badal, Sants, Hostafrancs i la Bordeta de lloguer, venda i lloguer d’habitacions pugen un 5,65% de mitjana. 10 dels 12 valors estudiats pugen de preu.
  • Recollim una situació dramàtica a Hostafrancs amb una baixada de l’oferta i un incrment del preu del metre quadrat de lloguer d’un 15,2% i d’un 17,4% en els preus de venda.
  • Seguirem denunciant els efectes de la nova onada d’especulació, vinculada a la marca Barcelona i al turisme massiu que afecta els nostres barris.

Podeu descarregar l’informe al següent enllaç:
Informe preus habitatge octubre 2016

Prou impunitat policial. Prou complicitat amb el feixisme. Sobre els fets posteriors a la manifestació del 9 d'octubre.

Des de l’independentista volem posar de manifest que l’aparent normalitat democràtica que el mal anomenat govern del canvi al País Valencià ha volgut vendre dels actes de la diada 9 d’octubre no és real.
Així ho evidencia la connivència en la participació d’organitzacions feixistes com España 2000, Alianza Nacional, el GAV o VOX a la processó cívica institucional. Aquests grupuscles continuen desfilant, tot i comptar amb nombroses denúncies per amenaces i agressions. Tot i això, la novetat des de fa un parell d’anys és que ja hi ha gent que els planta cara al carrer, i cada vegada els resulta més incòmode eixir a manifestar-se. El que no ha canviat amb el nou govern del canvi a la ciutat de València és que les identificacions i la repressió policial continua assenyalant i perseguint el moviment antifeixista.
Que les coses no han canviat gaire també ho demostren els fets ocorreguts després de la manifestació de la vesprada, la qual es va desenvolupar sense cap incident remarcable i on la militància de l’Esquerra Independentista va patir una greu persecució policial. Abans de començar la manifestació es van produir identificacions i retencions per requisar els pals de les banderes, i curiosament només es van realitzar en el nostre bloc. Va ser una vegada finalitzada aquesta quan dues línies de policia nacional, una per cada costat, feren seguiment al conjunt de les participants que abandonaven la manifestació fins que van arribar a una zona on hi havia quatre furgons de la policia nacional esperant-les. En primer lloc en van identificar i escorcollar un militant, i tot seguit davant les persones que l’acompanyaven van obligar la gent a posar-se contra la paret per procedir a les corresponents identificacions.
Durant aquestes, la violència policial va ser una constant, van agredir diverses militants de l’Esquerra Independentista i es van encarar amb una companya tot espentant-la i agafant-la del pit. Una altra militant va ser agafada pel braç i llançada a terra per a després ser escorcollada i identificada a banda del grup i rebre una notificació verbal d’una possible multa per desobediència. Un nou muntatge policial.
Al mateix temps, a uns altres carrers de la ciutat de València es produïa una agressió feixista per part d’una colla de neonazis que va assaltar dues persones a crits de “catalufo de mierda” i “guarro”, les quals havien participat de la manifestació de la vesprada. La impunitat de les actuacions dels grups feixistes que lliurement es mouen per la ciutat contrasta amb la vigilància, el control i la persecució policial que hem patit per l’únic fet de manifestar-nos.
És per això que volem denunciar l’actuació tant dels cossos repressius de l’estat, com dels governs municipal i autonòmic valencians que per la via de la indiferència i sota una aparent normalitat democràtica han emparat indirectament les agressions feixistes i han deixat via lliure a una actuació policial arbitrària.
Exigim, per tant, que aquestes agressions siguen perseguides i investigades i que la ciutat que va veure néixer una Primavera Valenciana no continue sent, malgrat suposats canvis polítics, un terreny d’impunitat policial i feixista. Tanmateix no confiem que això es duga a terme, perquè les clavegueres de l’estat capitalista espanyol són molt profundes i fan molta pudor, perquè la connivència entre la policia i l’aparell judicial no és nova al regne d’Espanya.
Denunciem aquestes agressions de les forces d’ocupació i dels grupuscles feixistes, simplement perquè en quede constància, però no tenim cap esperança que els mateixos partits polítics que miren cap a un altre costat, o els mitjans de comunicació que criminalitzen els i les joves, o els empresaris que financen els feixistes, o els policies que els alenen, facen res per evitar-ho. Per això fem una crida a perdre la por i a l’organització per recuperar els carrers.
Reivindiquem com sempre el lema triat pel moviment antifeixista per la diada del 9 d’octubre: els carrers seran sempre nostres! Prou impunitat!
Com deia el poeta de Burjassot,

«No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu.»

Ni CETA ni TTIP, sortim de la Unió Europea

El CETA és l’Acord Integral Econòmic i Comercial entre la Unió Europea i el Canadà, un acord comercial i d’inversions que pretén aprovar el Parlament Europeu al desembre del 2016 i el Parlament Canadenc a la primavera del 2017. L’acord és un projecte polític, ideològic i social del capitalisme patriarcal que va més enllà del comerç i que tindrà conseqüències greus en el nostre dia a dia

Volem aturar el CETA perquè:

Atempta contra la sobirania de poble català. Restringeix i pràcticament elimina la nostra capacitat per decidir la planificació i intervenció del sector públic en l’economia, per garantir el control popular dels sectors estratègics i assegurar uns bons serveis públics. Com el TTIP, i la Unió Europea, és contrari a la llibertat dels pobles, per tant, suposa una batalla clau per al projecte d’emancipació nacional dels Països Catalans de l’esquerra independentista.

Suposarà noves privatitzacions de serveis públics. L’objectiu del CETA, i també del TTIP és obrir tots els sectors de serveis, sobretot els serveis públics, a la competència de les empreses de l’altra banda de l’atlàntic. Sanitat, educació, aigua, energia, serveis socials, serveis de salut mental, cultura.

Empitjorarà la vida de les dones. La desreglamentació general i la privatització de les activitats més bàsiques de la vida quotidiana, serveis sanitaris, serveis socials, residències i altres tasques de cures, impactarà en les càrregues de treball que haurem de suportar les dones, reforçarà la divisió sexual del treball que situa en la llar la responsabilitat de sostenir la vida.

Empitjorarà les condicions laborals de les treballadores i els treballadors europeus. Suposarà menys drets. Els convenis i acords de l’OIT (Organització Internacional del Treball) quedaran en entredit per l’homogeneïtzació normativa. Les empreses podran denunciar totes les normatives que proposin millorar les condicions laborals existents. Amb el CETA el treball serà més precari, sí més encara.

Provocarà la reducció dels salaris i la pèrdua de llocs de treball. Al 2023, els treballadors hauran vist reduïts la mitjana dels seus ingressos anuals, la mitjana dels països que formaran el CETA serà de -742 € per treballador, al Canadà -1.778 €/ i la UE entre -316 € (Regne Unit) i -1.331 € (França), menys sou pels Estats amb proporció més gran d’ingrés laboral i desocupació. Es perdran al voltant de 230.000 llocs de treball, dels quals 200.000 correspondran a la UE, i 80.000 més a la resta del món.

Impedirà la municipalització dels serveis que presenten els Ajuntaments i que ara estan externalitzats o privatitzats. La clàusula trinquet prohibeix la possibilitat de revertir privatitzacions. A més els Ajuntaments no podran aplicar criteris de proximitat en la seva compra ni de promoció local, ni restringir l’ús de tècniques que es considerin perilloses perquè estarà prohibit.

Agreujarà l’especulació amb els habitatges, ja que els interessos dels promotors i dels fons d’inversors privats prevaldran sobre la capacitat dels poders públics per posar per davant els interessos de les veïnes. A més, hi haurà ingerències de les grans empreses en el planejament i el desenvolupament urbà.

Repercutirà negativament sobre la nostra alimentació i afectarà greument la pagesia ja que no reconeix el Principi de Precaució de la política europea de seguretat alimentària. Tampoc reconeix les denominacions d’origen. I s’eliminaran quasi tots els aranzels a les importacions agràries i forestals des del Canadà cosa que farà augmentar els residus de pesticides als aliments i obre la porta la importació de tota mena de transgènics sense etiqueta.

Degradarà de les normes sanitàries i agrícoles. El CETA degradarà la nostra salut. La tendència a l’homogeneïtzació normativa provocarà la pèrdua de la protecció sanitària que hi ha a Europa respecte als aliments i als productes fitosanitaris utilitzats.

Establirà un sistema d’arbitratge privat (format per tres advocats) que atorga a les multinacionals la capacitat de demandar als Estats que aprovin mesures que amenacin els seus beneficis potencials. Aquests tribunals acostumen a admetre les demandes milionàries de les corporacions que paguem amb els nostres diners públics.

Volem aturar el CETA perquè suposa donar TOT el poder a les multinacionals i per reproduir la vida en condicions dignes per les classes populars cal construir TOT el poder per al POBLE.

Presentacions a la Plana del llibret "Dones i crisi"

Presentacions “Dones i crisi" a la Plana 2016 Endavant (OSAN)Xerrada i presentació del llibret “Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps” a quatre Centres Socials Autogestionats (CSA) de la Plana.
El present document, editat per primera vegada el 2008, està emmarcat en la situació actual de crisi econòmica i pretén fer visibles i denunciar les conseqüències que té sobre les dones, ja que els efectes de les crisis són més nefastos sobre la població que parteix de condicions més desfavorables. Sis anys després de la publicació d’aquest document, la comissió de lluita feminista d’Endavant (OSAN) considerem que cal actualitzar-lo. Encara que el document segueix sent vàlid, des de 2008 els efectes de la crisi i les retallades en els serveis bàsics han suposat i suposen una ofensiva contra les dones de les classes populars dels Països Catalans.
dissabte 15 octubre
19:00 La Cosa Nostra (carrer Sant Miquel, 2 – Castelló de la Plana)
Acte emmarcat en les “VI Jornades Anticapitalistes” de la “Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa”.
dissabte 12 novembre
19:00 Casal Popular de Vila-real (carrer Cronista Traver, 30 – Vila-real)
Acte emmarcat en el “Novembre antipatriarcal” del “Casal Popular de Vila-real”.
dissabte 26 novembre
19:00 Casal Popular d’Onda (carrer Ceramista Alòs, 34 – Onda)
dissabte 3 desembre
19:00 La Maranya: centre de cultura i joventut de Benicàssim (carrer els Dolors 42-44 – Benicàssim)
 
Publicació: “Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps”


Les crisis són períodes econòmics en què s’interromp la circulació del capital i la generació de beneficis, i es caracteritzen per una davallada del PIB, un augment de l’atur, una caiguda del consum i grans variacions dels preus. La crisi actual, doncs, suposa una agudització de les contradiccions del sistema i, per tant, un increment de les desigualtats que li són pròpies.
8març2016 Endavant (OSAN) adhesiuAixí doncs, en aquest llibret prenem com a punt de partida la situació desigual d’homes i dones, les causes d’aquesta situació i la seva evolució fins arribar als nostres dies, per analitzar els efectes de la crisi en els diferents àmbits en què es manifesta l’opressió de les dones.
Les dones veuen condicionades les seves vides, el seu entorn i elles mateixes, a causa dels interessos econòmics del capital i de la burgesia. Socialment es projecta sobre elles les tasques de cura i d’atenció a les persones; la cura de la
infància, de la vellesa i de les persones malaltes i dependents; com també es projecta i condiciona socialment la seva sexualitat. Es fomenta la doble o triple jornada de treball, l’augment del consum de psicofàrmacs, l’alcohol i altres drogues…
I no podem oblidar l’increment del terror i de la por davant la violència patriarcal i de gènere. Tots aquests efectes que s’analitzen en aquest document tenen causes econòmiques i socials que, com hem dit, en situacions de crisi, s’aguditzen.

Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional

Assemblea comarcal de la Plana

Diada del 9 d'octubre. "País Valencià, Països Catalans: un poble, una lluita, un futur"

Ja fa més d’un any de la desfeta del PP i del canvi de govern a les principals institucions del País Valencià. Ara, els que hi manen són el PSOE, Compromís i Podemos. Darrere queden més de vint anys d’hegemonia del PP: polítiques reaccionàries, caciquisme i corrupció, espanyolisme ranci i destrucció del territori… Semblava que s’obria un nou cicle, però més d’un any després, el panorama no és molt millor, perquè la crisi que viu el País Valencià -com la resta dels Països Catalans- no és conjuntural, sinó estructural. Els problemes no han estat, només, l’esclafit de la bombolla immobiliària, ni els anys de govern del PP, sinó que els problemes són més profunds: les pròpies dinàmiques del capitalisme i la inserció a l’estat espanyol i a la Unió Europea.

Així la situació econòmica del País Valencià, continua exactament igual, o pitjor tant per a l’agricultura com per al teixit industrial, i s’ha agreujat encara més el monoconreu del turisme. Tampoc no ha millorat l’infrafinançament que pateixen les nostres comarques i ha augmentat la dependència del FLA, i la taxa de risc de pobresa afecta el 20’5% de la població. I si s’han creat més llocs de treball en els darrers anys, ha estat possible a l’augment de la precarització. Sí, l’estat espanyol espolia el País Valencià i la resta dels Països Catalans, però també ens empobreixen les polítiques de les elits i les classes dominants autòctones. I això no ha canviat amb el nou govern autonòmic, que tot just s’ha limitat a gestionar una mica millor les engrunes que ens donen.

Quant a la destrucció del territori, de moment s’han aturat els megaprojectes i les noves urbanitzacions. Tanmateix, aquesta treva sembla que és causa més aviat de la fi de la bombolla immobiliària, i no tant de les polítiques del govern valencià. Què passarà quan finalitze aquest cicle i s’hi torne al mateix model? Podrà o gosarà el govern valencià canviar les lleis que han desregulat la gestió del sòl les darreres dècades? I podríem parlar dels incendis, en el portem d’any, al País Valencià ja han cremat més de 7.000 hectàrees. Enguany no poden llançar les culpes al govern del PP, a les seues retallades.

I si parlem d’educació o sanitat, les coses no canvien gaire. Continua la gestió privada dels equipaments sanitaris públics i també es manté l’actual sistema classista de concerts en l’educació, i l’actual govern simplement s’ha limitat a frenar aquest procés, però no a revertir-lo. De moment no hi ha cap pla de xoc per acabar amb els privilegis de l’escola privada i els seus concerts.

D’altra banda, el masclisme ha continuat assassinant i violant dones. La violència contra les dones es continua exercint des de l’Església. El masclisme continua actuant contra les dones a les empreses i als carrers, a la publicitat i al sistema educatiu. Cap govern del canvi ha evitar açò, ni pot fer-ho. Perquè l’única manera de fer-ho és enderrocant el patriarcat!

Les dues dècades de govern del PP van suposar un atac constant, conscient i planificat contra la identitat del País Valencià, per anorrear tot allò que suposa de trets compartits amb la resta dels Països Catalans, sobretot la llengua. La intenció ha estat clara: folkloritzar la nostra cultura, diluir-la dins de la identitat espanyola. Després de més d’un any de PSOE-Compromís-Podemos, continuem sense mitjans de comunicació propis (RTVV), sense rebre les emissions en català des d’altres territoris (TV3, IB3…), sense el requisit lingüístic en l’administració pública, continuem amb una educació que no garanteix l’ús ni l’aprenentatge del valencià als diferents nivells educatius…

No es tracta, doncs, d’una nova reforma constitucional o d’un valencianisme regionalista que persegueix un nou encaix del País Valencià en el projecte espanyol, ni tampoc d’aconseguir un «poder valencià» a Madrid. No es tracta doncs d’una millora del finançament autonòmic o d’una major transferència de competències. No volem pidolar les engrunes ni gestionar la misèria. La retòrica i les polítiques del nou govern valencià no frenen la depauperació de les classes populars al País Valencià, sinó més aviat per posar pedaços, per frenar una resposta més contundent. Això és continuar a l’atzucac.

Ara és el moment de compartir la necessitat d’un projecte d’alliberament social, un projecte per a construir el socialisme i el feminisme als Països Catalans, com a única via per enderrocar l’explotació i l’opressió, tant nacional com de classe i de gènere. Ara és el moment de donar el nostres suport a les lluites com les que han dut a terme els treballadors i les treballadores d’arreu del país, com els de l’empresa Esfosa enfront les contínues coaccions i extorsions que han patit i pateixen. És el moment de donar suport a la lluita antifeixista front als discursos d’odi que proliferen; o de donar suport a les lluites dels barris contra l’especulació que no s’atura.

Ara toca continuar la construcció nacional dels Països Catalans com l’únic projecte que afirma la plena sobirania per al País Valencià. Perquè no ens podem permetre projectes que ens esquarteren més, que ens divideixen més, que ens marquen diferents estratègies i diferents velocitats. Perquè som una nació, perquè som un poble, ara toca construir els Països Catalans des de les perifèries, des del País Valencià, des de les Illes, des de la Catalunya Nord i des de la Franja. Perquè els Països Catalans som un poble, compartim una lluita i anhelem un mateix futur.

València, Diada del 9 d’Octubre de 2016

9oct_xarxes

Endavant celebra unes Jornades Organitzatives nacionals

Aquest proper dissabte 1 d’octubre, Endavant OSAN celebrem una jornada organitzativa nacional. En l’Assemblea Nacional del passat mes de novembre vam fer una aposta per reforçar el caràcter nacional de la nostra organització. Fins aleshores, la nostra organització havia treballat sobretot a través dels seus nuclis locals, aspecte que valoràvem molt positivament però que considerem que no era suficient.
Enteníem que en l’actual conjuntura de crisis i canvis, necessitàvem reforçar el caràcter nacional de la nostra organització per a poder intervenir amb més eficàcia en la conjuntura política i social dels Països Catalans. La voluntat d’Endavant d’esdevenir un partit-moviment -és a dir, una organització política que alhora impulsa i dinamitza fronts de lluita amplis-, necessitava d’una posada al dia de les nostres estructures organitzatives.
Així mateix, crèiem que també era hora d’actualitzar la mateixa esquerra independentista. L’aposta decidida per a construir moviment es demostra en el fet que Endavant ha contribuït en gran mesura a dinamitzar amb propostes l’acció de l’esquerra independentista (campanyes Independència per canviar-ho tot i Desobeïm, campanya contra la Unió Europea, campanya contra el TTIP…). Però creiem que cal respondre als canvis amb canvis. Per això pensem que cal un replantejament intern per adequar l’estructura de l’esquerra independentista als canvis polítics i socials dels darrers tres anys als Països Catalans. És a partir d’aquest anàlisi, i del convenciment que nosaltres som només un actor més dels que conformen el moviment, que estem fent un procés de debat per llançar una proposta oberta a la resta de moviment.
Un any després de l’Assemblea Nacional, és important que fem una valoració i una posada al dia dels objectius que ens vàrem marcar. En aquestes jornades organitzatives abordarem aspectes d’organització interna tant des de la seva vessant organitzativa com de la seva vessant política. Entenem que la forma d’organitzar-nos no és una decisió simplement tècnica sinó que deriva de l’estratègia política decidida col·lectivament. És per això que les jornades porten per lema “Noves vies per als mateixos objectius”, i com a sublema, “Les idees no perviuen sense organització”.
Les jornades organitzatives les celebrarem al CSA L’Obrera de Sabadell. La cloenda la farem a l’espai La Quartera del Casal Independentista Can Capablanca, amb la inauguració d’una exposició de cartells històrics d’Endavant.
jor_org_end

Avortar no és cap delicte! #AbsolucioFemis

Ens trobem davant d’un altre 28 de setembre, una diada important per nosaltres, les feministes. Sí, el 28 de setembre també és una diada important, tant com el 8 de març o el 25 de novembre, perquè el dia 28 de setembre ens reivindiquem dones lliures amb cossos lliures. El dia 28 de setembre posem de manifest que sobre els nostres cossos i les nostres maternitats, nosaltres decidim i decidim lliurement. Per això aquest 28 de setembre, diada internacional per la despenalització de l’avortament, sortirem al carrer.
Sortirem al carrer per defensar una altra vegada que l’avortament no és cap delicte, mostrant així tot el nostre suport a les companyes feministes encausades a Mallorca, per defensar aquest dret i que seran jutjades els dies 29 i 30 de setembre. La fiscalia demana 1 any i 6 mesos de presó per a les 6 encausades i l’acusació particular, el Bisbat de Mallorca, demana 4 anys de presó per a cadascuna.
Sortirem al carrer per recordar que cap lobby de poder ni repressiu, ni estat ni església ni jutges, ens aturaran en la defensa de les nostres llibertats. Sortirem cridant que estem cansades de ser criminalitzades i que es decideixi sobre els nostres cossos, sortirem exigint el dret a avortar dignament i gratuïta. Sortirem al carrer per denunciar que avortar és un dret bàsic i que per tant l’objeció de consiència no hi té cabuda, dins d’aquest procés i que els qui s’acullen no deixen d’estar subeditats i accepten el xentatge de les èlits conservadores i catòliques.
Sortirem al carrer perquè les nostres llibertats no poden estar lligades als diners que tinguem a la butxaca, ni la nostra capacitat d’elecció a la nostra situació socioeconòmica. Mentre l’avortament no sigui un dret garantit de manera universal pels serveis públics les dones de les classes populars tindrem minvada la nostra capacitat per decidir sobre el nostre cos.
Sortirem per les nostres mares, que van iniciar aquesta lluita per avortar dignament, sortirem per les companyes feministes que incansablement treballen pel dret al propi cos i sortirem per les joves que es troben en una situació de vulnerabilitat absoluta arrel de la darrera reforma de la llei, sortirem per totes elles i amb totes elles.
I sortirem a Barcelona, Mallorca, València i Andorra, on el dret a l’avortament ha estat prohibit, sortirem arreu dels Països Catalans recordant que si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Defensar el dret a l’avortament no és cap delicte, absolució feministes encausades!
Països Catalans, 28 de setembre de 2016
 
MOBILITZACIONS
Barcelona      Dimecres 28 de setembre      19h Canaletes
Palma            Dimecres 28 de setembre      19.30h Plaça de la Porta Pintada
Palma            Dijous 29 i divendres 30 de setembre    9.30h Audència Provincial (Plaça del Mercat)


 
RECULL DE PREMSA

Les feministes encausades de Palma anuncien noves accions prèvies al judici (Directa)

Les feministes que entraren a Sant Miquel ho tornarien a fer (ARA Balears)Advertisement

El bisbe Taltavull convida les feministes encausades a arribar a una “entesa” si es penedeixen (ARA Balears)
Les feministes encausades consideren que l’oferiment de Taltavull “és una prova clara” que és un cas polític (ARA Balears)

Entrevista a una feminista encausada, abans de la reunió amb el Bisbat (Contrainfo.cat)

Les feministes encausades i el Bisbat de Mallorca no arriben a cap acord per evitar el judici (Directa)

 Seguiu l’allau de mostres de solidaritat a través de l’etiqueta de Twitter #AbsolucioFemis

[Castelló de la Plana] El Casal Popular de Castelló vos necessita!

El Casal Popular de Castelló vos necessita 2016L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant (OSAN) participa activament en el Casal Popular de Castelló, des d’on estem impulsant aquest projecte.
El Casal Popular de Castelló ha obert un nou espai per dur a terme la seua tasca aglutinadora dels moviments socials i de barri. Aquesta vegada ho ha fet ocupant com a forma de protesta contra les polítiques financeres executades pels bancs amb el suport de la classe dominant, la burgesia. Estem restaurant l’edifici per adaptar-lo a les necessitats socials del barri, participa econòmicament en la recuperació d’aquest espai abandonat amb la campanya de micromecenatge que estem impulsant.

Verkami: FEM el Casal Popular de Castelló! 

Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Nacional