Negociació o unilateralitat, dos camins cap al mateix objectiu.

Article d'opinió de Marc Garcia, militant d’Endavant (OSAN)  i membre d’Amics i Amigues d’Euskal Herria.

Al llarg de la història hi hagut dues maneres de finalitzar els conflictes polítics, una guanyant-los i l’altre dient que els has guanyat. Segurament entre aquestes dues posicions es debatran els estats espanyol i francès i l’esquerra abertzale i per extensió la societat basca, en els propers dies, mesos i segurament anys, fins que allò inevitable esdevingui realitat, realitat palpable i cartografiable en els Atlas dels nens del futur immediat, com ho van ser les ex-republiques soviètiques, bàltiques, kosovo, i cada nou Estat, que ha fet revisar tant sovint la cartografia i els mapes escolars en els últims anys.

Avui, a Donosti, s’ha celebrat una “Conferència internacional per promoure la resolució del conflicte al País Basc”, una cimera que ha comptat amb la participació de l’ex-secretari general de l’ONU Kofi Annan, l’ex-ministre francès Pierre Joxe, l’ex-primera ministra Noruega Harlem Bruntland, i personalitats que ja van participar en el procés de pau a Irlanda, com el negociador britànic i mà dreta de Tony Blair, Joathan Powell, el líder del Sinn Féin Gerry Adams i l’ex primer ministre irlandès Bertie Ahern. Una cimera que comptarà amb una àmplia presència de la majoria social, política, econòmica d’Euskal Herria i que només s’ha vist boicotejada pel Partit Popular i Union del Pueblo Navarro.

De la declaració d’avui se’n treuen diverses conclusions:

Primera. El debat intern de l’esquerra abertzale, es demostra sòlid, coherent amb els passos donats, i determinat a encarrilar la solució política al conflicte, independentment del que facin els estats espanyol i francès al respecte del mateix. Ara més que mai pren notorietat la unilateralitat dels moviments donats, per l’organització armada ETA, l’estructura política EKIN i el suport tant de la base social i militant com del col•lectiu de presos i preses politiques basques.

Segon, Aquells que a cada nou moviment a l’entorn del conflicte, segueixen mantenint que tot forma part de l’estratègia d’ETA, haurien de començar a pensar si aquest tipus de declaracions, informacions i articles, son compatibles amb les seves pròpies afirmacions sobre la debilitat d’ETA i l’eficàcia jurídica i policial. Segons les seves teories, acabarem per pensar que una colla de joves de 18 anys amb fracàs escolar, sense experiència militar, formació política, ni contacte amb la realitat política i social basca, que han de dormir en tendes de campanya al mig del bosc per falta de recursos econòmics i infraestructura, son els mateixos que han convençut primer a l’esquerra abertzale que ha d’apostar, des de la majoria socio-politica per les vies estrictament no violentes, que han convençut a Brian Curryn de muntar un grup de contacte internacional que faciliti l’acord presentat avui, i que finalment han convençut a  Kofi Annan que s’involucri en la conferència de pau. Les seves teories son contradictòries entre elles, i qualsevol persona amb dos dits de seny ho veu a la primera. Potser és això, que les falta el seny.

Tercer. En tot conflicte hi ha un mínim de dues parts. I la manera de solucionar-los passa o bé per la força, que condicioni una negociació, com en els últims 50 anys, o bé pel diàleg, com ja s’ha intentat en algun moment d’aquests darrers cinquanta anys. Ara però ens podem trobar que a la taula de diàleg hi ha dos parts, els estats i ETA amb els negociadors enmig, com ja va passar amb el cas Irlandès o bé que a la taula de negociació només hi hagi ETA, un got mig ple o mig vuit i un negociador mirant el rellotge, i preguntant-se si els estats no troben la cita o simplement no hi pensen anar. A Kosovo, la contrapart no va voler anar a la taula de diàleg i el negociador, en el seu seguiment en va prendre nota. És per aquest motiu que pren especial rellevància, el compromís adquirit per la comunitat internacional de seguiment del conflicte i les negociacions, per dir, quan faci falta, que Euskal Herria ha donat tots els passos descrits per la comunitat internacional cap a la seva llibertat, i cap intervenció per part dels Estats podrà justificar-se si no han tingut la voluntat de negociar-ne la resolució.

És aquí on la paraula unilateralitat torna a prendre importància, i on pren encara més importància l’acumulació de forces en clau nacional que l’esqueerra abertzale ha fet en el darrer any i en coherència amb el debat intern dels darrers quatre anys. Demostrant que passats 50 anys de conflicte, la societat basca ja veu superats els marcs polítics i les divisions territorials imposades, i que el “café para todos” de les autonomies, pot ser el projecte del PNV, però no pas de la majoria social i política d’Euskal Herria legitimament representada amb institucions nacionals com Udalbiltza, o les que en un futur puguin crear. Cal apuntar, que aquest repartiment actual de forces és fruit de l’esforç, el compromís, i determinació d’un sector social que fa cinquanta anys era minoritari i que només l’agudització de les contradiccions en clau social i nacional mitjançant la confrontació, ha estat la que ha fet avançar aquesta minoria cap a la majoria social. És gràcies a aquesta agudització de les contradiccions que avui,
a Euskal Herria hi ha la correlació de forces existent. Negar això, formarà part del discurs oficial alhora de deslegitimar a l’actual militància que encara forma part de l’estructura d’ETA, com de qualsevol interpretació futura d’avenç, en les lluites socio-politiques per mitjans que no siguin estrictament els electorals.
Si tal com marca el full de ruta de l’esquerra abertzale, desapareix ETA i es concreta el desarmament via verificació internacional. L’Estat serà només un tigre de paper mullat que intenta amb urpes i dents mantenir el seu status quo sobre un territori que entonarà Maragall i l’adéu Espanya (i França) mentre la comunitat internacional els recordarà el dia i l’hora en que ells comptaven els minuts mentre els estats seguien sense anar a la taula de negociació.

I quart, allò que deia al principi, que hi haurà guanyadors i gent que dirà que ha guanyat. L’estat dirà que l’estratègia legislativa de la darrera dècada, que la dispersió dels presos, que la tortura, els judicis sumaríssims, la tolerància als grups ultres i para-policials, que el tancament de diaris, revistes i empresonament de politics, periodistes, advocats, la criminalització dels joves, que la ilegalització d’opcions polítiques, que les llistes negres de candidates, que el seu llarg etcètera els ha donat la raó i que finalment, ETA ha claudicat davant la democràcia espanyola. Ells diran que han guanyat, però simultàniament veuran davant dels seus ulls com es construeix la seva pròpia derrota. La victòria de la democràcia, de la majoria política i social que durant els últims 50 anys no ha claudicat, ha forçat les contradiccions, i ha acumulat les forces necessàries per impulsar una majoria social cap a la defensa dels seus interessos, una majoria social que actuarà amb  la determinació de tot un poble que no entén de lleis fetes a l’ús de l’opressor, sinó de lleis fetes a l’ús de la voluntat, popular i majoritària que els encamina decidida, negociada o unilateralment cap a la independència.

Les mobilitzacions del 15-O als Països Catalans

Cròniques de la manifestacions que van tindre lloc arreu dels Països Catalans durant la convocatòria internacional del 15 d'octubre per un canvi global (s'anirà actualitzant). Endavant OSAN ha participat d'aquestes mobilitzacions de nord a sud del territori. 

Centenars de milers de persones eixiren al carrer als Països Catalans per denunciar la dictadura del capital i rebtutjar les retallades socials. Hi hagueren mobilitzacions a Barcelona (400.000), València (80.000), Alacant (20.000), Tarragona (15.000), Palma (10.000), Girona (4.000), Castelló de la Plana (3.000), Elx (2.000), Lleida (1.000), Reus (500), i també a altres municipis com ara Elda, Sant Vicent del Raspeig, Gandia, Sagunt, Benidorm, Dénia,…

Arreu hi hagueren mobilitzacions com ara Berlín, Madrid, Toronto, Sevilla, Mèxic, Lima, Londres, Tòquio o Roma, on la manifestació indignada aplegà 200.000 persones i acabà amb un fort enfronament amb la policia al centre de la ciutat. Cal afegir també la presència del moviment "Ocupa Wall Street" a Nova York, que congregà 20.000 persones en una nova jornada de lluita.

El períodic L'Accent ha publicat al seu web galeries de fotos de les mobilitzacions a València , Barcelona i la resta del país.

     

 

Continua llegint «Les mobilitzacions del 15-O als Països Catalans»

[Sant Andreu] Butlletí andreuenc n. 3 – setembre 2011

Acumulant forces pel nou curs polític i la tardor calenta!

Sempre es diu que el curs polític comença l’Onze de Setembre. Sens dubte que la data de la diada nacional marca, simbòlicament, el final de l’estiu. Però a Sant Andreu, ni l’estiu ha pogut deturar la feina.

Continua llegint «[Sant Andreu] Butlletí andreuenc n. 3 – setembre 2011»

Emotiu i reivindicatiu homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç

L'acte situa la necessitat d'una lluita com la d'aleshores a causa de l'empitjorament de les condicions socials, laborals i nacionals del país

El mateix dia que es complien 33 anys de la seva caiguda en combat, el divendres 14 d'octubre de 2011, l'Assemblea d'Endavant (OSAN) de Sant Andreu-Nou Barris va retre el ja tradicional homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Per setè any consecutiu, Endavant va voler recordar la seva mort, però, sobretot, el context en què va viure i va lluitar en Jordi, un andreuenc que va perdre la vida als 21 anys quan manipulava uns artefactes explosius amb els que preparava una acció per a l'endemà, commemoració de l'afusellament del President Lluís Companys.

Continua llegint «Emotiu i reivindicatiu homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç»

Xàtiva reclama l'escolarització pública de 0 a 3 anys

La Plataforma contra la crisi i les retallades de Xàtiva continua treballant per a determinar els problemes que preocupen a la immensa majoria de la ciutadania i que no troben resposta suficient en les institucions que haurien de donar-li resposta.

Les persones integrants d'aquesta Plataforma estem convençudes que no és temps de silencis i també que les queixes i les lamentacions no són suficients. Hi ha molta indignació en el carrer, és massa el desemparament en què es troben cada vegada més famílies d'aquesta ciutat i és palesa la falta d'interès o de possibilitats de qui haurien de representar-nos.

Per això estem treballant per a ser la veu que des del carrer exigeix la fi de la corrupció i la ineficàcia i reclamar la participació que garantisca que s'afronten els problemes de la majoria i se'ls done solució. Estem fermament decidits a impedir que les retallades d'aquesta crisi els paguem qui no l'hem originat, mentre que els seus causants: bancs i mercats, segueixen rebent el suport i els diners dels nostres governs.

En aquesta recollida d'informació que estem realitzant hi ha una que creiem convenient difondre perquè és revelador de la penosa falta de serveis d'aquesta ciutat. Qualsevol família de Xàtiva que vulga escolaritzar al seu fill o filla menor de tres anys, no comptarà amb cap escola pública i gratuïta on fer-ho i per això haurà de pagar una mitjana de 250 euros mensuals. Quantitat que amb els salaris que s'estan pagant està molt damunt de les possibilitats de molts i suposa una càrrega difícil de dur per a moltes famílies.

Escolaritzar a un menor d'aquesta edat significa donar-li les millors possibilitats de partida així com en molts casos facilitar el treball d'ambdós membres de la parella. Gairebé totes les ciutats , fins i tot de molt menor població que Xàtiva, compten amb aquest servei, amb aquestes places que han estat mil vegades promeses.

Aquest és doncs, un exemple de les equivocades prioritats que els governants de Xàtiva han triat i de la seua falta de resposta a les necessitats reals de la població.

Xàtiva, 14 d’octubre del 2011

xativacontralacrisi@gmail.com

Plataforma contra la crisi i les retallades de Xàtiva

(L'Assemblea de la Costera d'Endavant OSAN en forma part)

A Gràcia de la indignació a l'acció!

Què està passant?

Mentre es continua rescatant les entitats financeres amb diners públics, que sovint van a parar a les butxaques dels seus executius, se'ns diu que no hi ha prou recursos per mantenir els serveis públics essencials.

Mentre la dació en pagament dels crèdits hipotecaris es dóna com a privilegi a les companyies immobiliàries, milers de famílies són abandonades al carrer i queden endeutades per a tota la vida. Mentre a Gràcia hi ha 8000 habitatges tancats i en desús, els jutges continuen autoritzant diàriament desnonaments de famílies al barri.

Mentre el govern català continua subvencionant l'escola concertada nega a nenes i nens places atorgades des d'abans de l'estiu per a les escoles bressol Jaén i Caspolino. Mentre el conseller de Sanitat acudeix a inaugurar mútues i ens aconsella fer-nos-en l'assegurança privada, a l'Esperança ja ha tancat les urgències de nit, algunes plantes i diversos serveis.
Mentre s'acomiaden auxiliars, infermeres, metges,,… i es redueixen serveis vitals, l'estructura burocràtica i els càrrecs inútils es mantenen (caps d'unitats inexistents, directors i sotsdirectors generals, adjunts…).
Mentre la Generalitat va invertir i segueix invertint 1.300.000 euros a l'inoperant l'aeroport de Lleida, ha deixat sense transport públic a més de 15.000 ciutadans.
Mentre RENFE tanca línies regionals ADIF constreix l'opulent túnnel de la Sagrera i les rodalies continuen desateses
Mentre la Generalitat s'estalvia les ajudes a gent gran indepenent la dóna catalana rep tota la càrrega que el govern no vol assumir.

  • Dijous 14 a les 19 h a la Plaça de la Vila cercavila contra les retallades a la sanitat de Gràcia fins a l'Hospital de Sant Pau.
  • Dissabte 15:

15.00h         Sortida de la columna des de l'hospital del'Esperança
16.00h         Aturada a la seu de C.I.U (c/Còrsega 331)
17.00h         Trobada manifestació internacional a pça. Catalunya

L'Esquerra Independentista crida a participar de la Tardor Calenta

Les organitzacions de l'Esquerra Independentista fem una crida a totes les persones indignades, afectades per la retallades i la precarietat, i compromeses amb els drets socials, a participar activament en la #tardorcalenta; cicle de mobilitzacions que ha de servir per mostrar el nostre rebuig a l'allau de retallades als drets socials, i als serveis públics, que estem patint en tots els àmbits de la nostra vida.

Fem una crida a participar en les següents mobilitzacions:

Manifestació internacional 15 d'octubre Diverses mobilitzacions arreu dels Països Catalans sota el lema "De la indignació a la Acció".

  • Barcelona. Plaça Catalunya 17.00h
  • Palma. Parc de la Mar 19.00h
  • València. Plaça Sant Agustí 18.00h

Vaga a les Universitats Públiques el proper 17 de novembre, per tal de mostrar el rebuig a la dràstica reducció de pressupostos.

Mobilització social els dies previs al 20 de novembre (Eleccions generals espanyoles), per tal de promoure l'abstenció activa i la desobediència. Per aquest motiu, animem a tothom a reocupar les places durant els darrers dies de la campanya electoral, acampant i organitzant actes de denúncia de la falta de democràcia de l'Estat Espanyol i la farsa de les eleccions espanyoles.

Jornada de Lluita Combativa als Països Catalans que coincideixi amb la investidura del futur president de l'Estat Espanyol, molt possiblement Mariano Rajoy, per tal de demostrar que si continuen les agressions neoliberals i el desmantellament de l'estat, cap govern podrà gaudir de treva ni pau social.

Continua llegint «L'Esquerra Independentista crida a participar de la Tardor Calenta»

Prop d'un centenar de persones a la inauguració del Casal Obrer i Popular de l'Olivereta

 El passat divendres 7 d'Octubre, tingué lloc l'acte d'inauguració del nou Casal Obrer i Popular, i d'homenatge al nostre estimat company Paco Santacatalina.

Només podem dir que l'acte fou realment emocionant, molt bonic i combatiu.
Prop de 100 persones, entre companys i companyes del Casal, de les organitzacions, veïns i veïnes, i membres del 15M del barri, plenaren l'espai amb bones vibracions i molta alegria.

En primer lloc, i durant més de mitja hora les companyes i companys de les colles de dolçaina i tabal de la Societat Coral el Micalet i l'Estrela Roja de Benimaclet, ens estigueren amenitzant i engrescant l'inici de l'acte. Tot seguit, la companya Aina, ens va del·lectar amb una meravellosa albà, per acabar els actes al carrer, amb una miqueta de pòlvora i correfoc a càrrec de les companyes i companys de la Colla de Dimonis de Benimaclet.

 

 

Una vegada dins del local, i després d'escoltar puny en alt, una vibrant i emocionant interpretació de la Muixeranga, tingueren lloc els dos parlaments. En primer lloc, de la companya Pepa Gea, que en nom de tota la família del company Paco Santacatalina, ens va parlar del nostre benvolgut company, i va agrair la iniciativa de posar en marxa aquest nou espai i centre social. En segon lloc, parlà el company Gonçal Bravo en nom del Casal i de la COS, que va explicar les raons de la creació del nou espai, el seu funcionament, etc., va presentar l'exposició sobre la situació als camps de refugiats i als territoris ocupats del Sàhara Occidental (cedida i montada per les companyes i companys de Sàhara Acció Solidària, de Silla, a l'Horta Sud), i va agrair tota l'ajuda i col·laboració rebudes, i en demanà més encara per poder-li donar la màxima vida possible al Casal.

Tot va acabar amb un berenar i uns quants refrescos, enllestint una jornada realment inoblidable i engrescadora.

Des del Casal volem agrair molt sincerament tota l'ajuda i col·laboració rebudes, i l'assistència, per part dels companys i companyes del CAS-PV, de la COS, del Fòrum per la Memòria del País Valencià, d'Eurôpa Maldesktro, d'Endavant-OSAN, del 15M de l'Olivereta-Nou Moles, del Grup Germinal, del PSAN, de KrisàlidaTV, d'En Voz Alta, de l'Assemblea de Veïns i Veïnes de Benimaclet, del SEPC, de les colles de dolçaina i tabal del Micalet i Estrela Roja de Benimaclet, del PCPE, de l'MDT, del Bassot, etc. Gràcies de tot cor.

Per la llibertat i dignitat dels pobles, 12 d'octubre res a celebrar !

El 12 d'octubre se celebra el dia de la Hispanitat o “Día de la Raza” en què s’enalteix el projecte imperialista espanyol a Amèrica: s’exalta l’ocupació, el genocidi i el racisme que per a milions de persones ha significat l’explotació, la repressió, la tortura i la mort.
Un projecte imperialista espanyol que no dista molt del que es va iniciar fa 300 anys als Països Catalans i que té continuïtat institucional amb el passat franquista amb figures com el cap d’Estat i Cap suprem de les forces armades, o a través del tribunal d’excepció de l’Audiència Nacional.

Manifest unitari per un 12 d'octubre antifeixista, anticapitalista i antiracista a Barcelona.

  • Manifestació a Barcelona 17.00h Plaça Universitat 
  • Manifestació a Sabadell 16.00h Plaça Sant Roc
  • Concentració a Santa Perpètua de Mogoda 12.00h Parc dels Països Catalans
  • Manifestació a Badalona 18.00h Plaça dels Països Catalans
  • Concentració a Girona 12.00h Plaça dels Països Catalans
  • Concentració a Sitges 11.00h Plaça de l'Ajuntament

Actes locals relacionats amb un 12 d'octubre antifeixista.
Continua llegint «Per la llibertat i dignitat dels pobles, 12 d'octubre res a celebrar !»