L'ACCENT 234

A aquestes alçades, alguns comencem a pensar que les coses ja no responen a simples casualitats. L'últim capítol l'hem tingut aquesta darrera setmana d'agost, quan ens alçàvem amb un parell de titulars de premsa si més no inquietants. El primer el reproduïa el diari digital Vilaweb, a la seua edició del 23 d'agost: "Els independentistes valencians estudien una candidatura conjunta". Al interior de la notícia Josep Guia, dirigent del PSAN, i membre de la coordinadora de la coalició Solidaritat Catalana per la Independendència-PSAN, feia unes declaracions a un acte organitzat a la Universitat Catalana d'Estiu, per Solidaritat-PSAN, ERPV i l'MDT, a Prada, on manifestava que a hores d'ara, una sèrie d'organitzacions independentistes i amb presència al País Valencià (la seua coalició amb la resta d'organitzacions convocants de l'acte) havien iniciat una campanya centrada en la reivindicació de la figura de Joan Fuster que estava servint per "generar complicitats entre ells i que en un futur podrien traduir-se en una opció electoral pels valencians que volen votar independentisme". Dos dies després, qui complementava la notícia era el periòdic Levante-EMV. En aquesta ocasió però, les declaracions les feia Agustí Cerdà, la cara més visible al País Valencià d'Esquerra Republicana, qui hauria aclarit que les reunions entre les quatre formacions "progressen adequadament" en la consecució de la suposada l'aliança electoral.

Val a dir, en primer lloc, que en això d'articles periodístics els independentistes ja estem acostumats a patir manipulacions, per la qual cosa, vaig preferir esperar uns dies per saber si algunes de les organitzacions esmentades feien algun tipus de desmentit sobre un tema que sembla tant delicat. Després d'un parell de dies l'única puntualització vingué d'una de les organitzacions implicades i que era, justament, de la qual no es reproduïen declaracions de cap tipus: l'MDT. En el seu comunicat oficial, publicat al seu web nacional i reproduït al portal Llibertat.cat, el Moviment de Defensa de la Terra, que és l'única de les quatre organitzacions que té vincles de treball reals amb el conjunt de l'Esquerra Independentista, almenys al País Valencià, es veia forçada a expressar quins eren els seus objectius i línies de treball actuals. Malauradament, aquest intent d'aclariment no només no ha dissipat els dubtes sinó que, tot al contrari, ha contribuït a tensar encara més el nus. Perquè la referida nota de premsa, almenys al meu parer, no només no desmenteix ni el que tant Josep Guia va anunciar a l'acte de Prada, ni el tampoc, suposadament, va dir Agustí Cerdà i que reprodueix el Levante, sinó que es podria interpretar que ho confirma, encara que ho faça d'una manera indirecta.

En la seua nota, l'MDT diu, i reproduïsc textualment que: "les seves prioritats al País Valencià passen tant pel desplegament de la Unitat Popular i, per tant, de la CUP, com pel treball conjunt amb altres forces independentistes en l'espai que anomenem de la Ruptura Democràtica per la independència". Sobre la suposada aliança electoral, l'única manifestació que fa aquesta organització és que "avui en dia ens trobem en un escenari en què el que cal és continuar treballant unitàriament tant en el pla social com a nivell polític per tal d'incrementar la capacitat de mobilització del nostre poble contra les polítiques capitalistes, autonomistes i espanyolitzadores". Personalment estic absolutament d'acord amb aquesta última afirmació, el problema que hi veig és que en el context polític generat per les declaracions de Guia i Cerdà, que evidentment van incomodar l'altra organització i que van forçar la publicació de la nota aclaridora, el fet de no desmentir-les amb rotunditat el que fa l'MDT és reconèixer-les. Potser és massa pressuposar, però o bé les quatre organitzacions que participen de la campanya "Nosaltres els fusterians" no s'han posat d'acord en el què, el com i el quan han d'anunciar els seus plans futurs o ací hi ha algú que omet les seues veritables intencions.

Per referir-se a aquesta contemporització en les accions, les declaracions, el com i el quan, existeix una paraula, tactisme. I aquest terme no l'utilitze en un sentit pejoratiu. El tactisme és una fenomenal ferramenta revolucionària, ja que pretén, amb els propis moviments, forçar aquells que ens envolten que canvien d'ubicació. El que em costa més digerir és sobre qui es pretén exercir aquest tactisme. Alguns podem assumir que aquestes maniobres recaiguen sobre les nostres pròpies organitzacions. En el cas de la meua, Endavant, aquesta va refusar la proposta de participació dels actes de la campanya de "Nosaltres els fusterians", quan vam veure clarament que la dita campanya, el que realment pretenia era un intent d'encetar una via de treball conjunt que forçara a això, a presentar-se a unes eleccions. Els nostres objectius eren uns altres, i passaven inexorablement per l'impuls de la Unitat Popular, però des d'uns altres paràmetres i amb una altres actors, i que pareix que són diferents als de l'MDT. Per aquest motiu declinarem l'oferiment. Com deia, el que em costa més digerir és que aquest tactisme, el de fer unes coses i no desmentir-ne altres, puga planar sobre el conjunt de l'Esquerra Independentista, més enllà d'Endavant i que a més està en un moment de debat intern, tant a nivell nacional com local.

Des del punt de vista nacional, i ací no m'allargaré, el fet que una part de l'Esquerra Independentista, l'MDT, es prodigue en delicats actes conjunts amb altres actors polítics que estan al marge de les dinàmiques de construcció de l'Esquerra Independentista, com són ERC-ERPV i Solidaritat Catalana per la Independència, és evident que a hores d'ara afebleix un dels principals projectes de l'EI com és la CUP. Amb uns debats encara pendents com els de la concurrència a les pròximes eleccions autonòmiques, i altres més latents com el de la participació a dins l'Assemblea Nacional Catalana, a alguns no se'ns escapa que aquestes filtracions periodístiques poden intentar accelerar uns debats que encara semblen força lluny de resoldre's amb claredat.
Des del punt de vista local, i entenent aquest terme en la seua major accepció territorial, la del País Valencià, la filtració, potser el que pretén transmetre és una idea molt equivocada a la resta dels Països Catalans: que als País Valencià, els independentistes, siguen de l'EI o de fóra, estem per iniciar-nos en aventures electorals. Bé, no vaig a negar que sí que hi ha una part que està per eixes dinàmiques, co
m les declaracions de Guia, Cerdà i el no desmentit de l'MDT proven. Però és que l'independentisme al País Valencià va més enllà de les quatre organitzacions que semblen referencials per Vilaweb, almenys si ens hem de fonamentar en el titular de la seua notícia. Al país Valencià, des de fa uns mesos, hi ha contactes entre persones provinents de l'EI (inclosa gent de l'MDT), persones organitzades i altres que no ho estan, unides per treballar conjuntament en la creació i reforçament de les Candidatures d'Unitat Popular. Un treball lent, però constant gràcies a l'esforç de molta gent i on, evidentment, ara mateix resta al marge qualsevol tipus de debat polític sobre la conveniència de presentar-se a cap elecció autonòmica o sobre cap tipus de política d'aliances. Uns debats que poden i que segurament existiran, però en el seu just moment, quan aquest procés estiga més consolidat i rodat i que tampoc no necessiten d'ingerències o pressions externes.

Per aquests motius, sobta molt que al mateix temps que s'està participant en la promoció del referent de lluita institucional de l'EI com és la CUP, algun sector estiga alimentant iniciatives en base a tactismes no explicats a la resta del moviment de l'EI, que no fan més que generar confusió o que, inclús pitjor, poden generar recels i faltes de confiança que dificulten el projecte abans de nàixer. Per això, estaria bé un major aclariment de per quina via de treball s'aposta realment al País Valencià, per la de la vertebració i consolidació de l'espai de lluita institucional de l'EI que representa la CUP, o per un treball junt a altres opcions polítiques que no només són competidores de la CUP (tant al País Valencià com al conjunt dels Països Catalans), sinó inclús oposades en els seus plantejaments econòmics i socials i que a més ajuden a consolidar-les i reforçar-les. En definitiva en quina clau es vol pensar, en la de la construcció de l'Esquerra Independentista al País Valencià, o en la del sacrifici de l'Esquerra Independentista del País Valencià per aconseguir posicions més avantatjoses al Principat.

A. Silvestre és militant de l'Assemblea d'Endavant de l'Horta.