L'Esquerra Independentista i el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana

A4IjFZ8CIAAAFLO El present document fa una anàlisi crítica de la proposta d’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ho fa a partir de l’anàlisi acurada de la documentació pública de l’ANC. En cap cas pretén ser una crítica al treball dels centenars de membres de l’ANC que participen de les seves estructures, ni a la seva reconeguda capacitat mobilitzadora, sinó una crítica a les propostes polítiques que es desprenen dels postulats orgànics de l’ANC i també als postulats ideològics del post autonomisme.

Crítica al plantejament del full de ruta de l’ANC

  • Sense CiU no hi ha independència: El plantejament de l’ANC és el d’exercir de moviment popular que pressioni l’actual govern per tal que prengui el comandament d’un procés independentista. El resultat final d’aquesta estratègia, almenys de moment, ha estat el de dipositar totes les esperances d’un procés independentista en la decisió d’Artur Mas, fet que ha estat usat de forma molt eficaç pel líder convergent per a assegurar-se una posició totalment avantatjosa davant les eleccions del 25N. Existeixen altres tipus de models de moviments populars que, més que pressionar el govern, en qüestionen les seves bases ideològiques i pretenen ajudar a fer créixer una alternativa política.
  • Simplificació del context socioeconòmic: El discurs socioeconòmic que s’ha articulat al voltant de la Marxa per la Independència ha estat molt simplificador i demagògic. S’ha transmès la imatge que la crisi econòmica actual és deguda a factors exògens a la societat catalana, bàsicament centrats en l’espoli fiscal a què ens sotmet el govern espanyol. Aquest discurs aplana el camí per a facilitar que les elits catalanes puguin desaparèixer, embolicant-se amb la bandera, del punt de mira on les havia situat la població per la seva responsabilitat en la crisi econòmica.
  • El nou estat, un instrument pretesament neutre: En un moment en què a nivell mundial es debaten conceptes vinculats a la sobirania dels estats i dels pobles (sobirania econòmica, sobirania alimentària, sobirania energètica), no es proposa ni s’explicita que aquest hagi de ser un dels eixos de treball del procés cap a la independència.
  • Els Països Catalans no existeixen: En el full de ruta cap a la independència de l’ANC no apareix el nom de la nostra nació. Ni tampoc existeixen a la proposta política de l’ANC amb un mínim de seriositat. Simplement que l’ANC assumeix a la pràctica que la nació catalana es redueix al territori i població de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Una estratègia nacional no vol dir ni implica necessàriament actuar exactament de la mateixa manera a tota la nació. Una estratègia nacional vol dir tenir un objectiu final nacional (en aquest cas, la independència) i dissenyar un seguit d’actuacions per tal d’arribar-hi, tenint en compte tota la complexitat i diversitat de la nació completa.
  • El marc de la Unió Europea com a única opció: Directa o indirectament s’entén el marc de la UE com a únic espai on una Catalunya amb estat hauria de participar. Un espai que, lluny de ser transversal, ens suposa una aposta a mitjà termini per la pèrdua de sobirania nacional i econòmica acompanyada de privatitzacions, i legitima el projecte imperialista europeu.


Naturalesa de l’ANC

  • L’ANC és filla directa de les consultes, però la gènesi i naturalesa del grup és quelcom més complex, i està fortament influenciat per les vicissituds polítiques de l’etapa autonòmica.
  • Els antecedents polítics de la majoria de membres dirigents de l’ANC se situen en el que podríem anomenar espai d’esquerra nacional. Malgrat el que s’hagi pogut rumorejar, la presència de militants vinculats a CiU és molt minoritària.
  • Un dels eixos centrals de l’ANC és la creença que sense CiU no hi ha independència. Aquest plantejament, fet per persones que han militat en el camp de l’esquerra nacional, es pot interpretar com a fruit de la convicció que l’estratègia de disputar l’hegemonia del catalanisme a CiU és impossible.
  • El sorgiment de l’ANC també és la resposta al fracàs electoral dels intents d’articular candidatures independentistes transversals.
  • L’ANC també és la voluntat de reconstruir una organització de l’independentisme cívic després del fracàs i conflicte de la PDD, amb alguns canvis rellevants: l’articulació del paper dels partits polítics, que a l’ANC es vehicula a través de la seva complementarietat amb l’AMI (associació controlada per CiU), i l’articulació d’un model organitzatiu basat en la militància individual, que nega cap paper orgànic a les diferents famílies del sobiranisme.

Contradiccions de la intervenció de militància de l’Esquerra Independentista a l’ANC

  • Tant el full de ruta com els pressupòsits ideològics de l’ANC entren en contradicció amb postulats essencials de l’esquerra independentista. És per això que el debat que ha generat la posició de l’esquerra independentista respecte l’ANC ha estat tan viu.
  • Un dels conceptes més utilitzats pels partidaris de treballar al sí de l’ANC ha estat el de la lluita ideològica. L’objectiu, sobre el paper, és intervenir en organitzacions àmplies, amb gent oposada ideològicament per tal de confrontar idees i guanyar partidaris entre els indecisos. Però aquesta concepció redueix la lluita ideològica al sí d’una estructura que orgànicament rema en el sentit contrari al nostre. En realitat, la lluita ideològica és quelcom que no cal fer al sí d’una organització, sinó que es pot fer al sí d’un context polític des d’organitzacions, moviments o estratègies diferenciades.
  • La principal acció de lluita ideològica de l’esquerra independentista ha estat la convocatòria pròpia de l’Onze de Setembre, fet que va posar damunt la taula no només el nostre discurs concret, sinó també la necessitat de prevenir-nos davant discursos acrítics que acaben confluint cap als interessos de CiU, tal com es va demostrar en la rebuda a Mas a la Plaça de Sant Jaume el passat 20 de setembre. En canvi, els resultats del treball dins l’ANC de cara a posar en valor els principis de l’esquerra independentista han resultat estèrils.
  • Cal ser conscients que en determinades conjuntures locals, restar al marge de la dinàmica local de l’ANC és vist com a absolutament incomprensible per bona part de l’entorn de l’esquerra independentista. En aquest sentit és comprensible l’aposta d’alguns nuclis per a fer treball d’agitació independentista juntament amb l’ANC.
  • L’aposta existent en alguns sectors de l’esquerra independentista per confluir amb totes les conseqüències amb l’estratègia política de l’ANC suposaria canviar plantejaments fonamentals de l’estratègia del nostre moviment, començant pel marc nacional i acabant pel programa polític de la Unitat Popular. És a dir, suposaria subordinar l’estratègia política de l’EI a la de l’ANC.
  • En l’actual conjuntura política del Principat, la principal tasca de l’esquerra independentista ha de ser la de continuar amb la construcció de la Unitat Popular. Només reforçant i ampliant aquest teixit serà possible anar sumant al nostre projecte els sectors més conscients de la nova onada sobiranista.
  • L’Esquerra Independentista ha de ser capaç de posar en valor una agenda pròpia i un discurs propi. El nostre moviment ha marcat calendaris mobilitzadors i ha participat de forma destacada en tota l’agitació social i nacional dels darrers anys. Aquesta tardor hi ha mobilitzacions que s’han posat en marxa amb l’esforç i el treball del nostre moviment.

Alacant es mobilitza en solidaritat amb la Vaga general a Euskal Herria

Més de 500 persones es van manifetsar ahir a Alacant en solidaritat amb la Vaga General a Euskal Herria i en reclam d’una nova vaga general en el marc de la jornada de lluita anticapitalista convocada  a la ciutat per l’Espai Crític Assembleari, que agrupa els col·lectius anarquistes de la ciutat i el 15M. A la mobilització se sumà, així mateix, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, que agrupa les organitzacions anticpaitalistes i de classe de la ciutat com ara el PCPE-CJC, Endavant, Arran, els Comitès per la Unitat de Classe, l’Assemblea de Treballadors per la Vaga General i l’Associació d’Amistat amb Cuba. La Plataforma de Lluita Contra les Retallades mobilitzà un nombrós, unitari, digne i combatiu bloc, que no deixà de cridar al llarg de tot el recorregut uni"unitat popular contra el capital, "la crisi dels banquers, que la paguen els rics, i no la classe obrera", "la reforma, les retallades, les aturarem amb la vaga" o "contra les retallades i la precarietat, vaga vaga vaga general".

Les convocatòries de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades continuaran la setmana vinent, amb una xarrada dimarts 2 d'octubre sobre la sanitat pública i una concentració el dimecres, en el marcd e la setmana europea de lluita per la sanitat i la jornada de lluita convocada per la Federació Sindical mundial.
 
 

Parir és una decisió, no una imposició. Pel dret a l'avortament lliure i gratuït!

En motiu del Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament, aquest divendres 28 de setembre l'Esquerra Independentista convoca a sortir al carrer per reclamar l'avortament lliure i gratuït.

Manifest de l'Esquerra Independentista

Tot a punt pel Correllengua de Gandia

El proper divendres 5 d'octubre tindrà lloc el Correllengua de Gandia, per això, i com tots els anys, us animem a vindre i a formar part del bloc de l'esquerra independentista (Endavant, Arran ,COS i Independentistes de la Safor). Aprofitem  l'avinentesa per informar-vos que enguany el Correllengua es finaça via Verkami, ací teniu el link per si voleu col·laborar:Verkami Correllengua 2012.
Ah! El programa del Correllengua d'enguany és aquest:

  • 18h Jocs populars i tallers per als més menuts a la Plaça del Rei En Jaume I.

  • 20h Cercavila de cultura popular que acompanyarà la flama de la llengua pels carrers del centre de Gandia.
    Actuaran: Grup de Danses Roda i Volta, Muixeranga de la Safor, Muixeranga de Pego, Colla de Dimonis Fem Fredat de Simat de la Valldigna, Colla de Dolçainers i Tabaleters de la Safor, Xaranga El Rebrot.
    Seguidament es llegirà el manifest del Correllengua 2012.

  • 21:30h Sopar popular de pa-i-porta i en acabat,

  • 22.30h Concert: Toni de l'Hostal, Obrint Pas (en acústic) i Alterkat

Manifest d'Endavant OSAN i Arran pel Correllengua de Gandia: 

Que no ens retallen la llengua! Defensem el valencià, el nostre català!

Enguany es compleixen 50 anys de la publicació del llibre de Joan Fuster, Nosaltres els valencians i, curiosament, també fa 30 anys que l’assagista de Sueca va pronunciar aquestes paraules a Castelló:

“El que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no! Ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua […]. O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai!”

30 anys després, lamentablement, els responsables polítics de les retallades socials practicades arreu dels Països Catalans són els mateixos que posen de nou en vigència aquestes paraules. Una petita mostra d’açò, són els atacs, sistemàtics, que pateixen el català i els seus parlants per part PP, soci polític habitual de CIU al Principat, mitjançant decrets, lleis i recursos: el decret de plurilingüisme al País Valencià; la llei de funció pública a les Illes; el recurs a la llei d’ensenyament al català al Principat, avalat amb una sentència favorable pels tribunals espanyols, etc.

Centrant-se en la Safor, i altres comarques del País Valencià, podem veure com les retallades i privatitzacions dels serveis públics inclouen: l’eliminació de les oficines de promoció i normalització lingüística dels nostres ajuntaments; la supressió d’unitats de PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià) a escoles i instituts; la no inclusió de la música en valencià en els programes de festes, etc.

Aquells que donen lliçons sobre valenciania, emplenant de banderetes els nostres carrers i ofrenant noves glòries a Espanya cada 9 d’octubre, són els mateixos que condemnen el nostre poble a la misèria ofegant-nos amb les seues mesures econòmiques i perseguint un dels nostres trets més definitoris, la llengua.

Aquesta política és i ha estat avalada també per l’actuació còmplice de l’altre partit que ha ostentat el poder en les institucions estatals i autonòmiques espanyoles, el PSOE. L’esquerra independentista sempre ha tingut clar que els enemics dels treballadors i treballadores dels Països Catalans són els mateixos que els de la seua llengua i cultura, concebent l’alliberament social del nostre poble com una part indestriable i indissoluble del seu alliberament nacional. Qui retalla i vol eliminar els nostres drets socials és qui retalla la nostra llengua. I les nostres organitzacions i col·lectius els combatem i els combatrem, fins que deixen de gestionar cap aspecte de les nostres vides. Us animem a unir-vos a la lluita fent nostres les paraules de Fuster: O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble! O ara o mai!

Que no ens retallen la llengua! Defensem el valencià, el nostre català!

Independència i socialisme!

Endavant (OSAN) i Arran

Gandia, Països Catalans, 5-10-2012

 

De tactismes i notes de premsa

 L'ACCENT 234

A aquestes alçades, alguns comencem a pensar que les coses ja no responen a simples casualitats. L'últim capítol l'hem tingut aquesta darrera setmana d'agost, quan ens alçàvem amb un parell de titulars de premsa si més no inquietants. El primer el reproduïa el diari digital Vilaweb, a la seua edició del 23 d'agost: "Els independentistes valencians estudien una candidatura conjunta". Al interior de la notícia Josep Guia, dirigent del PSAN, i membre de la coordinadora de la coalició Solidaritat Catalana per la Independendència-PSAN, feia unes declaracions a un acte organitzat a la Universitat Catalana d'Estiu, per Solidaritat-PSAN, ERPV i l'MDT, a Prada, on manifestava que a hores d'ara, una sèrie d'organitzacions independentistes i amb presència al País Valencià (la seua coalició amb la resta d'organitzacions convocants de l'acte) havien iniciat una campanya centrada en la reivindicació de la figura de Joan Fuster que estava servint per "generar complicitats entre ells i que en un futur podrien traduir-se en una opció electoral pels valencians que volen votar independentisme". Dos dies després, qui complementava la notícia era el periòdic Levante-EMV. En aquesta ocasió però, les declaracions les feia Agustí Cerdà, la cara més visible al País Valencià d'Esquerra Republicana, qui hauria aclarit que les reunions entre les quatre formacions "progressen adequadament" en la consecució de la suposada l'aliança electoral.

Val a dir, en primer lloc, que en això d'articles periodístics els independentistes ja estem acostumats a patir manipulacions, per la qual cosa, vaig preferir esperar uns dies per saber si algunes de les organitzacions esmentades feien algun tipus de desmentit sobre un tema que sembla tant delicat. Després d'un parell de dies l'única puntualització vingué d'una de les organitzacions implicades i que era, justament, de la qual no es reproduïen declaracions de cap tipus: l'MDT. En el seu comunicat oficial, publicat al seu web nacional i reproduït al portal Llibertat.cat, el Moviment de Defensa de la Terra, que és l'única de les quatre organitzacions que té vincles de treball reals amb el conjunt de l'Esquerra Independentista, almenys al País Valencià, es veia forçada a expressar quins eren els seus objectius i línies de treball actuals. Malauradament, aquest intent d'aclariment no només no ha dissipat els dubtes sinó que, tot al contrari, ha contribuït a tensar encara més el nus. Perquè la referida nota de premsa, almenys al meu parer, no només no desmenteix ni el que tant Josep Guia va anunciar a l'acte de Prada, ni el tampoc, suposadament, va dir Agustí Cerdà i que reprodueix el Levante, sinó que es podria interpretar que ho confirma, encara que ho faça d'una manera indirecta.

En la seua nota, l'MDT diu, i reproduïsc textualment que: "les seves prioritats al País Valencià passen tant pel desplegament de la Unitat Popular i, per tant, de la CUP, com pel treball conjunt amb altres forces independentistes en l'espai que anomenem de la Ruptura Democràtica per la independència". Sobre la suposada aliança electoral, l'única manifestació que fa aquesta organització és que "avui en dia ens trobem en un escenari en què el que cal és continuar treballant unitàriament tant en el pla social com a nivell polític per tal d'incrementar la capacitat de mobilització del nostre poble contra les polítiques capitalistes, autonomistes i espanyolitzadores". Personalment estic absolutament d'acord amb aquesta última afirmació, el problema que hi veig és que en el context polític generat per les declaracions de Guia i Cerdà, que evidentment van incomodar l'altra organització i que van forçar la publicació de la nota aclaridora, el fet de no desmentir-les amb rotunditat el que fa l'MDT és reconèixer-les. Potser és massa pressuposar, però o bé les quatre organitzacions que participen de la campanya "Nosaltres els fusterians" no s'han posat d'acord en el què, el com i el quan han d'anunciar els seus plans futurs o ací hi ha algú que omet les seues veritables intencions.

Per referir-se a aquesta contemporització en les accions, les declaracions, el com i el quan, existeix una paraula, tactisme. I aquest terme no l'utilitze en un sentit pejoratiu. El tactisme és una fenomenal ferramenta revolucionària, ja que pretén, amb els propis moviments, forçar aquells que ens envolten que canvien d'ubicació. El que em costa més digerir és sobre qui es pretén exercir aquest tactisme. Alguns podem assumir que aquestes maniobres recaiguen sobre les nostres pròpies organitzacions. En el cas de la meua, Endavant, aquesta va refusar la proposta de participació dels actes de la campanya de "Nosaltres els fusterians", quan vam veure clarament que la dita campanya, el que realment pretenia era un intent d'encetar una via de treball conjunt que forçara a això, a presentar-se a unes eleccions. Els nostres objectius eren uns altres, i passaven inexorablement per l'impuls de la Unitat Popular, però des d'uns altres paràmetres i amb una altres actors, i que pareix que són diferents als de l'MDT. Per aquest motiu declinarem l'oferiment. Com deia, el que em costa més digerir és que aquest tactisme, el de fer unes coses i no desmentir-ne altres, puga planar sobre el conjunt de l'Esquerra Independentista, més enllà d'Endavant i que a més està en un moment de debat intern, tant a nivell nacional com local.

Des del punt de vista nacional, i ací no m'allargaré, el fet que una part de l'Esquerra Independentista, l'MDT, es prodigue en delicats actes conjunts amb altres actors polítics que estan al marge de les dinàmiques de construcció de l'Esquerra Independentista, com són ERC-ERPV i Solidaritat Catalana per la Independència, és evident que a hores d'ara afebleix un dels principals projectes de l'EI com és la CUP. Amb uns debats encara pendents com els de la concurrència a les pròximes eleccions autonòmiques, i altres més latents com el de la participació a dins l'Assemblea Nacional Catalana, a alguns no se'ns escapa que aquestes filtracions periodístiques poden intentar accelerar uns debats que encara semblen força lluny de resoldre's amb claredat.
Des del punt de vista local, i entenent aquest terme en la seua major accepció territorial, la del País Valencià, la filtració, potser el que pretén transmetre és una idea molt equivocada a la resta dels Països Catalans: que als País Valencià, els independentistes, siguen de l'EI o de fóra, estem per iniciar-nos en aventures electorals. Bé, no vaig a negar que sí que hi ha una part que està per eixes dinàmiques, co
m les declaracions de Guia, Cerdà i el no desmentit de l'MDT proven. Però és que l'independentisme al País Valencià va més enllà de les quatre organitzacions que semblen referencials per Vilaweb, almenys si ens hem de fonamentar en el titular de la seua notícia. Al país Valencià, des de fa uns mesos, hi ha contactes entre persones provinents de l'EI (inclosa gent de l'MDT), persones organitzades i altres que no ho estan, unides per treballar conjuntament en la creació i reforçament de les Candidatures d'Unitat Popular. Un treball lent, però constant gràcies a l'esforç de molta gent i on, evidentment, ara mateix resta al marge qualsevol tipus de debat polític sobre la conveniència de presentar-se a cap elecció autonòmica o sobre cap tipus de política d'aliances. Uns debats que poden i que segurament existiran, però en el seu just moment, quan aquest procés estiga més consolidat i rodat i que tampoc no necessiten d'ingerències o pressions externes.

Per aquests motius, sobta molt que al mateix temps que s'està participant en la promoció del referent de lluita institucional de l'EI com és la CUP, algun sector estiga alimentant iniciatives en base a tactismes no explicats a la resta del moviment de l'EI, que no fan més que generar confusió o que, inclús pitjor, poden generar recels i faltes de confiança que dificulten el projecte abans de nàixer. Per això, estaria bé un major aclariment de per quina via de treball s'aposta realment al País Valencià, per la de la vertebració i consolidació de l'espai de lluita institucional de l'EI que representa la CUP, o per un treball junt a altres opcions polítiques que no només són competidores de la CUP (tant al País Valencià com al conjunt dels Països Catalans), sinó inclús oposades en els seus plantejaments econòmics i socials i que a més ajuden a consolidar-les i reforçar-les. En definitiva en quina clau es vol pensar, en la de la construcció de l'Esquerra Independentista al País Valencià, o en la del sacrifici de l'Esquerra Independentista del País Valencià per aconseguir posicions més avantatjoses al Principat.

A. Silvestre és militant de l'Assemblea d'Endavant de l'Horta.

Alacant: massiva mobilització en defensa de l'ensenyament públic

 15.000 persones s'han manifestat hui dissabte pel centre d'Alacant per tal d'exigir més inversió i la fi de les retallades en educació. Amb aquesta primera mobilització del curs a la ciutat d'Alacant, s'inicia una tardor calenta en previssió de les contónues retallades socials i laborals que tant el govern espanyol com l'autòmic cotinuen aprovant setmanalment. L'inici del curs escolar ha palesat la greu situació dels serveis públics en general i de l'educació en particular, amb 20.000 alumnes afectats sense professorat a les comarques d'Alacant. A la multitudinària marxa s'han sumat amb pancarta i blocs propis les organitzacions anticapitalistes de la ciutat, com ara els CUO, els PCPE-CJC, la CGT i l'Esquerra Independentista (Endavant, Arran i Sepc), que han estat els més combatius i cridaners al llarg de l'hora i mitja que a durat la convocatòria.

Aquesta primera manifestació del curs a la ciutat tindrà la seua continuació el proper dimecres 26, on a partir de les 20:00 des de la Plaça de la Muntanyeta diverses organitzacions han fet una crida a la mobilització anticapitalista i en suport a la Vaga General a Euskal Herria.
 

Catalans quan convé

 Article publicat a L'ACCENT

L'èxit de la Diada de l'Onze de Setembre ha obert més interrogants que certeses al País Valencià. Què passarà amb les i els valencians si la Comunitat Autònoma de Catalunya efectivament s'independitza?. Perquè això que semblava política ficció comença a no ser una possibilitat tan allunyada.

Pocs dies abans de la manifestació, Vicent Flor en deia algunes veritats al seu article “València, l’endemà de la independència de Catalunya”. Molt probablement el comportament d'Espanya cap a la resta de llengües i pobles perifèrics que ocupa empitjoraria, fonamentalment perquè sense `Catalunya´ -ni el País Basc- el pes econòmic, polític i social de la perifèria s'empetitiria. Aprofundint en aquesta tesi, gens descabellada, caldria preguntar-se si tindria sentit pràctic per als espanyols un estat de les autonomies sense el Principat ni els territoris basco-navarresos.

Les hipòtesis més bonistes dintre del moviment independentista al Principat parlen d'una independència per fases. Tanmateix, aquestes interpretacions no tenen en consideració -en la majoria dels casos, perquè no ho afronten com a problema propi- la situació en la qual quedaran el País Valencià i les Illes. Seria previsible una reacció espanyolista virulenta, des de l'estat i des de dins del País Valencià, així com -tal com diu Flor- un augment del secessionisme lingüístic. Però si anem més enllà, la previsible reformulació de l'estat -sense autonomies i amb una reforma electoral restrictiva- deixaria poques escletxes a la participació política dels partits "valencianistes". Si us sembla exagerat, només heu de vore què ha fet el Congrés espanyol amb l'ILP "Televisió sense Fronteres" aquest mateix 11 de setembre.

Un estat català independent difícilment podria fer més que protestes formals davant aquestes agressions perquè la pròpia independència suposaria certs pactes amb Espanya i la Unió Europea -entre els quals respectar la sobirania territorial i les fronteres. Suposaria, a la pràctica, acceptar que valencians i mallorquins seríem espanyols que, en el millor dels casos, compartim una història i una llengua.

M'ha semblat interessant apronfundir en l'article de Vicent Flor precisament perquè sembla que alguns independentistes no se n'adonen del que suposa construir un estat dins el marc jurídic internacional i dins la Unió Europea. Si realment es vol fer aquest pas, com a mínim haureu de ser honestos a l'hora de preveure les reaccions de l'enemic, a no ser que us rellisque completament el que passe al sud de l'Ebre (per exemple).

En tot cas, una cosa se li hauria de retreure a Vicent Flor. Si s'assenyala d'aquesta manera els efectes perversos de la independència de `Catalunya´ per a les i els valencians, trobe important que s'hi actue en conseqüència. La pròpia tesi de Vicent Flor condueix a rescatar la metàfora de la mata de jonc: sense els Països Catalans el País Valencià no té cap possibilitat. Si això és així (i jo també ho pense) em sembla que totes i tots els valencianistes hauríem de pensar en construir els Països Catalans, i ràpid, per tal que la independència no ens deixe enrere. Ho dic fonamentalment perquè no em sembla que ni Compromís ni el Bloc hagen, ni tan sols, plantejat la possibilitat d'avançar cap a un escenari així. Més aviat continuen amb la mateixa tàctica de no voler tractar molt els temes nacionals per no parèixer massa catalanistes. Doncs caldrà que espavilen, i que ho fem el conjunt dels i les valencianes, perquè potser hi arribem massa tard.

Tanmateix, aquesta lògica regionalista no és pròpia únicament del valencianisme majoritari. També s'hi dóna en bona part d'aquells que han promogut la massiva Diada de l'Onze de Setembre a Barcelona. Que em perdone Josep Guia però per a l'aclaparadora majoria de catalans i catalanes d'arreu la nació, "Catalunya nou estat d'Europa" només vol dir una cosa: la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Si, ja sé a que al full de ruta de l'ANC es preveu (se suposa, més aviat) que els altres territoris s'alçaran un cop `Catalunya´ siga independent, però bé, ja hem parlat d'això. El que està clar és que la reivindicació de la nació completa era marginal dins la mobilització.

Quan vaig començar a pensar en clau nacional sovint sentia l'argument que els únics que volíem realment els Països Catalans érem els catalanistes valencians. S'afirmava que tot eren bones paraules, però que a l'hora de la veritat "el Principat passa de nosaltres". Vint anys després, precisament en la ressaca de la major de les manifestacions independentistes de la història, tinc la temptació de donar per bona aquesta tesi.

Parle de la tendència històrica de cert regionalisme principatí (reconvertit ara en soberanista) a pensar que els catalans autèntics són ells. Són ells quan convé, clar. Així doncs, per explicar el Segle d'Or de la Literatura Catalana, Ausiàs March és un poeta català. Per mostrar al món la "nostra" gastronomia, la paella i la fideuà són plats catalans. Per presentar-nos internacionalment com a espai cultural i lingüístic potent som 12 milions de catalanoparlants. I així via. En canvi, la corrupció, les agressions urbanístiques, el balafiament, les majories del PP, el blaverisme i la ultradreta…. això són coses dels valencians, i "per tant" completament alienes a la nació catalana. Casos com els de Millet i Montull, #Barcelonaworld, el text final de l'Estatut vigent, les retallades, l'ascens de Plataforma per Catalunya… són anècdotes sense importància, coses que passen a l'oasi, i que no tenen res a vore amb l'erm que hi ha al sud de l'Ebre. Segons aquesta perspectiva per a plantejar la voluntat del poble català per la independència, per comptar la salut de la llengua catalana als mitjans de comunicació, o per parlar d'un projecte nacional, els catalans són els del Principat (sota domini espanyol). Quina sort!

Evidentment, no sembla estrany que els quadres regionalistes de la Comunitat Autònoma de Catalunya -els nous sobiranistes- adopten aquest discurs aprofitat al voltant dels Països Catalans. Al cap i a la fi, això és el que sempre han defensat. El que m'ha dolgut és vore la manera en la qual aquest discurs, que aparca la construcció nacional dels Països Catalans per l'endemà de la independència, és adoptat per certs sectors de l'independentisme històric. Perquè aquest discurs precisament, en el qual els Països Catalans no són un eix central, desacredita (molt més
del que es puga percebre al nord de l'Ebre) la tasca dels i les independentistes valencians. Estem treballant per un projecte nacional o per una quimera?.

Amb preocupació escric aquestes línies des del sud del País Valencià, des del migdia de la nació catalana. De manera conscient envie un missatge tant als promotors d'aquesta Diada de l'Onze de setembre com als valencianistes que, en la seua pràctica política, amaguen la nació completa i l'autodeterminació. Prou de tacticismes. Com deia Fuster: o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O construïu els Països Catalans, o condemnareu el vostre propi poble a l'extinció.

*Pau Fabra és militant d'Endavant OSAN

Comunicat respecte la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy a Madrid

Després de la reunió que ha tingut lloc entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional) vol fer públiques les següents consideracions:

  • Per topar amb el previsible i recurrent “no” del Govern espanyol a les peticions de la Generalitat no calia anar fins a Madrid a celebrar una reunió el resultat de qual, per cert, beneficia electoralment tant a CiU com al PP. El partit majoritari de la dreta catalana necessitava el “no” del Govern espanyol per reforçar la seva retòrica suposadament independentista de cara al procés electoral que s’està preparant per aquesta tardor. Mentrestant, la dreta espanyola tenia la necessitat de mostrar mà dura davant el seu electorat, sobretot, després de les exitoses mobilitzacions que han tingut lloc aquest passat Onze de Setembre arreu del Principat de Catalunya.
  • Durant la roda de premsa posterior a la reunió, el president Artur Mas ha tornat a corroborar quines són les seves preferències i motivacions en la nova estratègia sobiranista empresa per CiU. Mas ha reconegut que no vol que es produeixi cap “ruptura”, ni amb la Unió Europea, ni amb l’Estat espanyol. De fet, Mas ha estat molt clar en assegurar creure en la Constitució espanyola com el marc on poder encaixar el nou model de finançament i de relacions entre Espanya i Catalunya. 
  • El president català i màxim responsable de CiU, doncs, no només ha tornat a admetre que la seva voluntat passaria per aconseguir un nou pacte fiscal, sinó que ha reconegut també que la prioritat del Govern català és la d’arribar a acords amb la classe política espanyola per trobar solucions consensuades. Artur Mas corrobora, a més, que l’única via que es planteja el Govern català és la d’un procés dins el marc de l’euro i de la Unió Europea, en un context en que la UE suposa creixents retallades de drets socials, democràtics i de sobirania, i en que el projecte de la UE, al servei del capital financer i contra els drets dels pobles i de la immensa majoria està en una creixent crisi de legitimitat.

 Davant el nou escenari que s’està plantejant, doncs, amb l’auge i l’importantíssim reforç del moviment sobiranista, des d’Endavant (OSAN) instem a totes les independentistes catalanes a seguir lluitant per la plena independència dels Països Catalans, i a enfrontar-se amb el model polític, econòmic i social de les classes dominants espanyoles i catalanes, que segueixen coincidint en l'essencial, això és, evitar per tots els mitjans que els pobles puguin decidir el seu futur en tots els àmbits de les seves vides. Avui, el deure de l'esquerra independentista és fer passes endavant per a la construcció d'un projecte polític i social que aspiri a representar el conjunt dels Països Catalans, i no només un territori singular, que sigui democràtic per tal de poder configurar lliurement i sobirana les seues pròpies institucions socials, econòmiques i culturals, i al servei dels interessos de les classes populars, confrontant les politiques imperialistes, capitalistes i racistes que planteja avui en dia la Unió Europea.

Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
Països Catalans, 21 de setembre de 2012

 

Aprofitem per adjuntar:
Valoració d'Endavant (OSAN) de l'Onze de Setembre de 2012

Valoració d'Endavant (OSAN) de l'Onze de Setembre de 2012

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) vol fer pública la seva valoració de les mobilitzacions de la Diada de l'Onze de Setembre de 2012.

  

Llegir valoració d'Endavant (OSAN)

Comunicat respecte la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy a Madrid

Imatges de la Diada de l'11 de setembre a l'ACCENT

Informació de la Diada a l'ACCENT

Informació de la Diada a Pobleviu.cat

 

 

Continua llegint «Valoració d'Endavant (OSAN) de l'Onze de Setembre de 2012»

Parlamenent de l'Esquerra Independentista de Mallorca l'11 de setembre

Marcel Pich, militant d'Endavant (OSAN) va parlar en nom de l'Esquerra Independentista de Mallorca en finalitzar la manifestació del passat 11 de Setembre de 2012 a Barcelona. El portaveu va fer una crida en defensa de la territorialitat dels Països Catalans i de la unitat popular contra les retallades que practica la dreta, el PP i CiU, des del govern espanyol i els executius autonòmics.

Enllaç al vídeo del parlament al Passeig del Born de Barcelona.