Contra l'espanyolisme i el feixisme als nostres carrers: resposta antifeixista

Tradicionalment, el 12 d'octubre a Barcelona era l'ocasió que tenien els grupuscles espanyolistes i feixistes per visibilitzar el seu discurs racista i reaccionari pels carrers dels nostres barris. La lluita antifeixista feta al tombant del segle va aconseguir apartar-los al seu reducte de Montjuïc. Enguany, però, el context de mobilització independentista arreu del Principat ha portat a partits polítics com PP i C's a sumar-se a un acte en contra del dret d'autodeterminació, juntament amb organitzacions clarament feixistes i homòfobes com MSR, PxC, Falange i el Casal Tramuntana.
 
Així, per primera vegada des de la "Transició", la pràctica totalitat de la dreta espanyolista i/o feixista existent al Principat s'ha mobilitzat conjuntament convocant un acte a plaça Catalunya. Intentant mostrar una imatge democràtica i pacífica vol socialitzar el seu projecte entre la població. La seva iniciativa ha comptat amb el suport mediàtic d'empresaris i mitjans espanyolistes, així com TV3, que han llogat diversos autocars per portar manifestants espanyolistes de ciutats de la resta de l'Estat.
 
Davant d'aquest escenari, l'antifeixisme barceloní es va activar per respondre a l'acte espanyolista. Des de les 11h del matí, més de dues-centes persones es van concentrar a plaça Universitat. Sota el lema "Hispanitat és genocidi, el 12 d'octubre res a celebrar" es van desplegar diverses pancartes i entonar lemes com "Fora feixistes dels nostres barris" i "Espanyolisme és feixisme". Diverses dotacions de d'antidisturbis dels Mossos d'Esquadra controlaven els accessos a plaça i van realitzar identificacions.
 
Durant la concentració, es van produir moments de tensió entre els antifeixistes i provocadors espanyolistes. Davant d'això, la resposta dels responsables policials era que no podien impedir el pas dels espanyolistes per la mateixa plaça Universitat, al mateix temps que impedien als antifeixistes apropar-se a l'acte contrari. El caràcter arbitrari i repressiu d'aquesta decisió policial va quedar palès quan un antifeixista, en respondre a la provocació d'un espanyolista que passava pel mig de la concentració, va ser colpejat per un policia antidisturbis, provocant-li una greu ferida al cap que va requerir la seva hospitalització.
 
Passades les 12h la concentració es va desconvocar i diversos persones s'han traslladat primer al CAP de Manso i després a l'Hospital Clínic per donar el seu suport a la persona agredida. En una actuació clarament intoxicadora, una dotació dels Mossos d'Esquadra també es va desplaçar a Manso i va detenir aquesta persona. Després de passar per la secció d'oftalmologia de la Maternitat i ser conduït a la Comissaria de Les Corts, el detingut va ser deixat en llibertat a les 2h de la matinada del divendres al dissabte.
 
Però la impunitat espanyolista i feixista no es va limiar al dia. Durant la nit, dotzenes de militants neonazis es van reunir al Casal Tramuntana, davant la impotència dels veïns i veïnes del Clot. Malgrat les contínues trucades a la Guardia Urbana, la festa nazi va continuar amb total impunitat. Aquesta situació de permissivitat policíaca i institucional es va repetir al centre de Barcelona on militants neonazis  van agredir vianants i realitzaven salutacions feixistes impunement.
 
Des d'Endavant Barcelonès exigim la retirada de tots els càrrecs del jove agredit i detingut pels mateixos Mossos d'Esquadra. I denunciem el doble joc tant de l'Ajuntament de Barcelona com de la conselleria d'Interior, que mentre s'envolta d'una retòrica independentista, autoritza mobilitzacions espanyolistes i feixistes i reprimeix les militants independentistes i antifeixistes que s'hi oposen.
 
Hispanitat és genocidi! Autodeterminació Països Catalans!
 

Un cim una estelada corona Aitana sota vigilància militar

 Al voltant de 50 persones de totes les edats han pujat aquest matí del 12 d'octubre els 1558 metres del cim d'Aitana. La iniciativa, promoguda pel Centre Excursionista del Benicadell, l'Assemblea de Joves Greixers de Castelló de Rugat, i el grup de muntanyisme Viarany, ha coronat aquest migdia la Serra d'Aitana dins la campanya "Un cim una estelada". Aquesta campanya està plantejada com a mostra de rebuig al 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, una jornada en el qual els Països Catalans no tenim res a celebrar però sí molt a denunciar. En els més de deu anys que porta en marxa aquesta campanya s'han coronat amb estelades cims de diferents comarques del país, com ara el Benicadell, les Penyes Altes, el Puigcampana, la Serrella, el Mondúver, el Circ de la Safor, el Montcabrer o el Montgó.

La pujada d'enguany ha servit també per rebutjar la presència de l'exèrcit espanyol a Aitana. La protesta ha estat en tot moment sota vigilància militar que han filmat els participants des de la distància -tal i com s'aprecia en la segona foto que adjuntem. Una actuació denunciada pels i les independentistes, en paraules de l'organització: "l'assetjament demostra la urgència de procedir al complet desmantellament de la base d'Aitana, perquè la muntanya ha de ser del poble i no dels militars".

Ja estan ací les IV Festes Populars del Raval!

Veïnes i  veins, xiquetes i xiquets, pareu atenció, ja estan ací les IV Festes populars del barri del Raval!!

No són per la concessió de cap privilegi reial, ni tampoc per la gràcia del nostre estimat Ajuntament, ací el presupost municipal no arriba.  Són fruit de l’empenta i el coratge de la gent del carrer.

Tenim per davant un cap de setmana amb diverses activitats al carrer: vetllades populars, jocs pels més menuts, dansà popular… tot això per que durant aquest cap de setmana totes ens apleguem a la plaça per gaudir, per compartir, per aprendre, per participar.

Som un barri viu, que hem d’anar fent entre totes les veïnes.  Hem de recuperar les places com espai de contacte i intercanvi veinal, volem fer del Raval un referent de participació i activitat veïnal de tota Xàtiva.

Aquest és el quart any que quan arriba la tardor, el Raval es mou.  Aquestes festes ens han de servir per conèixer-nos una mica més, per compartir inquituds i problemes, i també per gaudir. En èpoques tant dures com la que ens toca viure, la solidaritat veïnal és un bon antídot. 

És hora que apaguem la televisió i baixem al carrer.  Que ningú es quede a casa, a la festa hi ha lloc per tothom.

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!

La Casa de la Cultura de Xàtiva s'ompli en l'homenatge a Fuster

Sota el nom ‘Vigència del pensament polític fusterià’ l’assemblea Endavant-la Costera organitzà dijous 4 d'octubre una xarrada d’homenatge a l’escriptor i assagista Joan Fuster per commemorar els 50 anys de la seua obra cabdal ‘Nosaltres els valencians’, així com els 90 anys del seu naixement i els 20 de la seua mort. La interessant xarrada duta a terme de l’historic militant independentista Josep Guia, va ser presentada per Toni Cucarella i per Maria Josep Martínez militant d'Endavant OSAN

Des de l'Assemblea de La Costera d’Endavant OSAN preteníem que aquest fos “el nostre xicotet homenatge a una figura tant oblidada i perseguida com la de Joan Fuster. Un assagista, intel·lectual,investigador, activista polític i escriptor que ha estat i està menystingut i maltractat per les nostres institucions i pels nostres governants”

Cròniques del 28 de setembre. Parir és una decisió, no una imposició.

El passat 28 de setembre, en el marc del Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament, es van convocar mobilitzacions i actes a diferents ciutats i viles dels Països Catalans. L'any 1990, l'Assemblea del Moviment Feminista Llatinoamericà va declarar aquesta diada afegint a les nostres agendes una data reivindicativa que enguany pren una especial importància als Països Catalans i l'Estat espanyol per la reforma de l'avortament que pretén aprovar el PP durant els propers mesos.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

A Alacant, Endavant i Arran convocaren una xarrada sota el títol “la nova reforma de la llei de l’avortament, un nou atac contra els drets de les dones”, a càrrec de dues companyes militants de les organitzacions convocants. Al llarg de l’acte, celebrat al Casal Popular Tio Cuc, es va fer una repassada a la influència del patriarcat sobre la negació a les dones del dret a l’avortament i a decidir sobre tots els aspectes relacionats amb el nostre propi cos i la nostra pròpia vida, la concepció de l’avortament al llarg de la història, les relacions entre capitalisme i avortament, i el dret de les dones a decidir sobre el nostre propi cos.

A Castelló de la Plana una cinquantena de persones assistiren a la concentració convocada pel recentment constituït grup feminista Dones en Lluita, col·lectiu que ha reprès la seva activitat després d'uns anys inactiu. A Girona. una quarantena de persones es van concentrar davant l'ajuntament , a la Plaça del Vi, convocades per la Plataforma Antipatriarcal de Girona i la CGT. L'acte va consistir en el desplegament d'una pancarta amb el lema Avortament lliure i gratuït, i en la lectura d'un manifest que assenyalava el lobbie ultracatòlic i el sistema patriarcal de la nostra societat, com a agressors dels drets de les dones.

A Barcelona unes 1500 persones recorregueren els carrers del centre de la ciutat; aquesta manifestació va néixer de la voluntat de diferents col·lectius implictas en la lluita feminista i antipatriarcal, tant de la ciutat com de fora de la mateixa (Ca la Dona, gatamaula, foradelesnostresvides, Salut Entretotxs, Feministes indignades…) de convocar de manera unitària per a reclamar el dret a l'avortament lliure i gratuït, i el resultat va ser una molt bona capacitat de convocatòria; cal destacar el nombrós bloc de l'EI.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

A Tarragona, diversos col·lectius,  entre ells Cau de Llunes-AFRT, el Brot Bord, l’Assemblea 15M, i Endavant (OSAN) van dur a terme una concentració a la Plaça de la Font. Van assistir-hi més d’un centenar de persones sota el lema “Avortament lliure i gratuït” d’una pancarta no signada. Després d’una breu presentació de la situació actual, es va llegir el manifest unitari.

Comunicat d'Endavant (OSAN) davant la convocatòria d'eleccions anticipades a la CAC

10jDavant la convocatòria d’eleccions anticipades el 25N Endavant vol exposar els que pensem que són els vertaders motius de CiU en aquesta precipitada maniobra. En efecte, Convergència i Unió convoca a corre-cuita aquestes eleccions i ens les presenta com un plebiscit a la “independència”. D’aquesta manera Artur Mas capitalitza els esforços i l’èxit de la societat catalana a la manifestació de l’11 de setembre. Ho fa sense haver-se compromès personalment amb la manifestació, sense haver-hi participat, i sense ni tan sols haver pronunciat la paraula “independència”. Però el gran èxit d’aquesta maniobra és el d’haver tret de l’agenda política les retallades en serveis socials, la seva privatització, el progressiu empobriment i precarització de la societat catalana, i la corrupció estructural que pateix el seu partit i el conjunt de la “classe política” d’aquest país.  Converteix així unes eleccions en les que hauria hagut de retre comptes per les retallades, en unes en les que fins i tot podria ser premiada amb una majoria absoluta. Esmentar la possibilitat d’un futur referèndum ha estat suficient per presentar-nos la dreta regionalista i corrupta de CiU com una opció de llibertat, i fins i tot d’independència, a les properes eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC).
Continua llegint «Comunicat d'Endavant (OSAN) davant la convocatòria d'eleccions anticipades a la CAC»

Finalitzen a Alacant les jornades de lluita en defensa de la sanitat pública

 La Plataforma de Lluita Contra les Retallades desenvolupà al llarg d'aquesta setmana una important agenda d'activitats en el marc de la Setmana europea contra la pricatització de la sanitat i la Jornada internacional de lluita convocada per la Federació Sindical Mundial. Dimarts 2, a la seu d'Esquerra Unida, i dimecres 3, a la Universitat d'Alacant, José Barril, membre de l'Assemblea de Treballadores per la Vaga General, oferí sengles xarrades al voltant de les causes i les conbseqüències de la privatització de la sanitat. 

En elles, explicà les dinàmiques seguides pels diferents governs per a deteriorar la sanitat pública, com ara augmentar les llistes d'espera, disminuir els recursos humans i materials, infrautilitzar els recursos, promoure indisciplines, males pràctiques i corruptel·les, usar les infrastructures públiques per a usos privats, o incrementar els concerts i les externalitzacions. Barril incidí que la introducció de l'ànim de lucre en la gestió de la sanitat no ha estat exclussiva dels governs del PP, ja que també el tripartit català, el govern del Psoe a les Illes Balears o el de Zapatero van aprofundir en la política de privatitzacions, de la qual se'n beneficien bancs i constructores amb l'edificació i les concessions dels hospitals privats, quesón entre 4 i 5 vegades més cars que els públics.

El negoci sanitari per als oligarques resulta rodó; el ponent destacà, entre altres, la cessió gratuïta de sòl públic per a construir i gestionar entre 30 i 60 anys els hospitals privats, els cànons multimil·lionaris que anualment paguen les administracions a aquests hospitals, els desorbitats beneficis (d'entre el 15% i el 25%) que obtenen els accionistes, els elevats salaris dels directius, o la desatenció dels casos greus i econòmicament costossos.

L'activitat formativa i divulgativa tingué també una vessant mobilitzadora; el dimecres 3, una cinquentena de militants de la PLataforma de Lluita Contra les Retallades es van concentrar a les portes de la delegació de la conselleria de sanitat situada a la plaça de bous; al llarg d'una hora, desplegaren pancartes, repartiren centenars de manifestos, arreplegaren signatures contra les retallades i la privatització dels serveis públics, i cridaren consignes contra la crisi del capital i per la Vaga General.

[Sant Andreu] Butlletí n.14 > La independència és una lluita de classes

Butlletí andreuenc n. 14 – Setembre 2012

La independència és una lluita de classes

Com si d'un exemple gràfic circular es tractés, setembre ha començat i acabat amb el dret a decidir damunt la taula. I no el dret a decidir només en qüestions nacionals, sinó en tot allò que afecta les nostres vides: l'economia i el nostre cos. La lluita per la plena independència és una lluita de classes que busca l'emancipació total i, per tant, no pot incloure cap tipus d'explotació. Ens hem d'alliberar de totes totes.

Així ho vam poder discutir l'1 de setembre, en la xerrada-debat que va organitzar el Grup de Suport 29M. Sota el títol “La construcció del poder popular com a superació del poder institucional”, el debat girava al voltant del procés sobiranista que s'està duent a terme a Veneçuela d'ençà que s'hi va declarar la Revolució Bolivariana. Amb la mirada posada en les eleccions presidencials del 7 d'octubre, un dels temes candents era la necessitat d'aconseguir la segona independència, és a dir, el procés per aconseguir la independència econòmica, defugint la globalització capitalista i construir una economia al servei de les classes populars.

També en la mateixa línia tingué lloc la presentació de la campanya per la Sobirania Econòmica engegada per Endavant (OSAN). L'acte inicial tingué lloc el 5 de setembre i comptà amb la participació de n'Arcadi Oliveres i en Josep Manel Busqueta. Ambdós apostaren per una independència doble, és a dir, política i econòmica, ja que tenen molt clar que només amb una independència formal, el president de torn no deixarà de ser un titella de l'FMI i la globalització capitalista. No debades, per a Busqueta la qüestió és ben clara: “el plantejament de sobirania econòmica ha d'anar deslligat del model capitalista”.

El 28 de setembre va servir per reclamar, de nou, el dret al propi cos. En ple segle XXI, l'amenaça de reforma de legislació per a les possibilitats d'avortament legal les està reduint dràsticament, retornant a la situació de 1985. Aquesta nova agressió contra les dones és un nou intent per reblar el clau del sistema patriarcal i capitalista, que considera les dones com a persones de segona o tercera categoria, negant-los el dret al seu propi cos, que és el dret a decidir sobre la seva vida. L'ofensiva retrògrada catòlica s'extrema en situació de crisi, i fer-hi front és una necessitat imperiosa per a qualsevol emancipació.

I entremig, l'esperpèntic espectacle de les conseqüències de l'Onze de Setembre. Després de tenir lloc la manifestació independentista més gran de la història, CiU, com era de preveure, vol capitalitzar-ne el rèdit electoral, convocant eleccions anticipades; en desvirtua el caràcter independentista, rebaixant ja les seves intencions i jugant encara a la puta i la Ramoneta -dóna vot favorable a pressupostos militars mentre convoca eleccions-; i busca desactivar qualsevol capacitat de perfil propi de l'ANC de qui n'aconsegueix seguidisme fidel i incondicional, convocant a rebre'l després de veure's amb en Rajoy.

En aquest context, la decisió de l'Esquerra Independentista de manifestar-se en l'àmbit de la Unitat Popular durant l'Onze de Setembre, es corrobora com més encertada que mai. L'EI no només va evitar deixar-se dur per una onada de patriotisme buit, fomentat per CiU i encobert per l'ANC, que busca evitar la crítica a les retallades amb el clàssic “Això no toca”, sinó que va refermar-se amb discurs propi i estenent la mà a les classes populars que lluiten a diari. En la manifestació més gran de l'EI, prop de 15.000 persones es manifestaren sota el lema “Ni pacte fiscal, ni pacte social. Independència, Socialisme, Països Catalans”, deixant ben clar que ni el Principat és la nació sencera, ni qualsevol independència serveix.

Cal dotar de contingut aquesta independència, i sens dubte que l'EI va demostrar aquesta capacitat tot aconseguint que alguns sectors populars com gent vinculada al 15M i assemblees de barri participessin de la convocatòria i ho donessin un suport més o menys explícit. La necessitat de fer front a l'ofensiva neoliberal de CiU i a l'excusa pseudo-independentista com a cortina de fum per fer oblidar les retallades va unir veus i manifestants en la línia de la Unitat Popular.

L'EI demostra aquesta aposta de lluita quan ens concentrem, juntament amb molta gent, per aturar el desnonament del Matías, veí de Sant Andreu. O quan prenem part de les mobilitzacions en defensa de l'educació sanitat pública. També quan participem del boicot a unes festes de la Mercè cada cop més allunyades i antagòniques al poble. Parlant de festes, a Sant Andreu, la Comissió de Festes i el Districte amenacen amb un apartheid polític contra la Festa Major Reivindicativa i les Festes Alternatives. Però seguim, i seguirem.

I sens dubte que és aquest el repte que ara té l'Esquerra Independentista davant del 25 de novembre: les CUP (Candidatures d'Unitat Popular) debaten obertament si presentar-se a les eleccions o no, i en cas que sí, com fer-ho. Cal tenir-ho clar: tot pas tàctic ha d'anar en la línia estratègica de reforçar les
estructures de contrapoder popular. I no oblidar que sense alliberament social no hi ha alliberament nacional.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Setembre 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

Que no ens retallen la llengua! Defensem el valencià, el nostre català!

Enguany es compleixen 50 anys de la publicació del llibre de Joan Fuster, Nosaltres els valencians i, curiosament, també fa 30 anys que l’assagista de Sueca va pronunciar aquestes paraules a Castelló:

“El que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no! Ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua […]. O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai!”

30 anys després, lamentablement, els responsables polítics de les retallades socials practicades arreu dels Països Catalans són els mateixos que posen de nou en vigència aquestes paraules. Una petita mostra d’açò, són els atacs, sistemàtics, que pateixen el català i els seus parlants per part PP, soci polític habitual de CIU al Principat, mitjançant decrets, lleis i recursos: el decret de plurilingüisme al País Valencià; la llei de funció pública a les Illes; el recurs a la llei d’ensenyament al català al Principat, avalat amb una sentència favorable pels tribunals espanyols, etc.

Centrant-se en la Safor, i altres comarques del País Valencià, podem veure com les retallades i privatitzacions dels serveis públics inclouen: l’eliminació de les oficines de promoció i normalització lingüística dels nostres ajuntaments; la supressió d’unitats de PEV (Programa d’Ensenyament en Valencià) a escoles i instituts; la no inclusió de la música en valencià en els programes de festes, etc.

Aquells que donen lliçons sobre valenciania, emplenant de banderetes els nostres carrers i ofrenant noves glòries a Espanya cada 9 d’octubre, són els mateixos que condemnen el nostre poble a la misèria ofegant-nos amb les seues mesures econòmiques i perseguint un dels nostres trets més definitoris, la llengua.

Aquesta política és i ha estat avalada també per l’actuació còmplice de l’altre partit que ha ostentat el poder en les institucions estatals i autonòmiques espanyoles, el PSOE. L’esquerra independentista sempre ha tingut clar que els enemics dels treballadors i treballadores dels Països Catalans són els mateixos que els de la seua llengua i cultura, concebent l’alliberament social del nostre poble com una part indestriable i indissoluble del seu alliberament nacional. Qui retalla i vol eliminar els nostres drets socials és qui retalla la nostra llengua. I les nostres organitzacions i col·lectius els combatem i els combatrem, fins que deixen de gestionar cap aspecte de les nostres vides. Us animem a unir-vos a la lluita fent nostres les paraules de Fuster: O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble! O ara o mai!

Que no ens retallen la llengua! Defensem el valencià, el nostre català!

Independència i socialisme!

Endavant (OSAN) i Arran

Gandia, Països Catalans, 5-10-2012

9 d'octubre contra les retallades socials i nacionals

 
  

La commemoració de la diada del 9 d'octubre ha aplegat milers de persones aquesta vesprada als carrers de València. Enguany les organitzacions de l’Esquerra Independentista, Endavant-OSAN, Arran, Coordinadora Obrera Sindical, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària, convocaven sota el lema “Contra les retallades socials i nacionals. Independència. Socialisme. Feminisme”, i han reunit al seu bloc el gruix de manifestants més combatius. Durant la marxa s'han pogut escoltar crits com “País Valencià, Països Catalans” o “Sense València no hi ha independència”. A l ’inici del recorregut, s'ha cremat una estructura amb les banderes dels Estats francès i espanyol i amb símbols representatius del capitalisme, la monarquia, la classe política, la policia o la banca.

 

Continua llegint «9 d'octubre contra les retallades socials i nacionals»