Vídeo del 25 d’abril Diada del País Valencià 2021.
Amb imatges de la roda de premsa de presentació del nostre llibret, acte polític de presentació del llibret el 24 d’abril a València i la manifestació de l’Esquerra Independentista el 24 d’abril a la tarda pels carrers de València.
L’ofensiva té nom d’Enric Valor
Al municipi de Mutxamel la dreta espanyolista, ha emprès un atac contra la figura d’Enric Valor, volent-li negar el nom d’una avinguda. Els atacs a la llengua catalana i a la cultura són constants i la presència de Vox en institucions municipals i autonòmiques els han incrementat.
Ens toca respondre amb una ofensiva nacional arreu dels Països Catalans, que no faciliti fer passes enrere en la defensa de la llengua i la cultura, que confronti el feixisme i la dreta espanyolista i la seva voluntat de negar el català, els Països Catalans i les centenars de referents que els nodreixen i també reforçar la construcció nacional dels Països Catalans.
Des d’Endavant tenim una primera proposta: Si el que pretenen és buidar el nostre espai públic de referències a la nostra nació i a la llengua i cultura que ens uneix, aconseguiran just el contrari. Omplim de carrers, passatges, places i carrerons, d’Enric Valor, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
Hem preparat una moció per presentar als ajuntaments d’arreu, perquè es treguin referències a l’estat, el franquisme i l’espanyolisme i els omplim d’Enric Valor. Perquè cada agressió a la llengua ens afecta a totes. Perquè si ens ataquen a Mutxamel respondran els Països Catalans.
Descarregueu aquí baix la moció:
Moció d’Enric Valor
Visita la pàgina principal de la campanya nacional Als Països Catalans, en català!
Més de seixanta entitats i quatre-centes persones adherides al manifest Als Països Catalans, en català!
El 21 de febrer d’aquest 2021, dia internacional de les llengües maternes, Endavant feia públic el manifest, Als Països Catalans, en català!
I engegava una campanya pròpia que pretén fer extensiva al màxim d’agents possibles. Perquè la defensa de la nostra llengua és cosa de totes i una eina per reforçar el moviment popular i la lluita de la classe treballadora dels Països Catalans.
Durant les darreres setmanes s’han recollit adhesions al manifest de la campanya, que compta ara amb més de seixanta assemblees, col·lectius i organitzacions i més de quatre-centes adhesions individuals d’arreu de la nació.
Podeu consultar a continuació el llistat d’entitats adherides, el qual anirem actualitzant i podeu adherir-vos tan individual, com col·lectivament en aquest enllaç
[wptb id=23087]
Manifestació de l’Esquerra Independentista 25 d’abril de 2021, València
Presentació del llibret País Valencià 25 abril Sala Octubre
Presentació del llibret
País Valencià: Del canvi que no arriba a l’autodeterminació dels Països Catalans com a motor d’alliberament
La classe treballadora com a protagonista en la defensa de la llengua
Debat al voltant de la relació entre la construcció del subjecte de la classe treballadora amb la lluita per la llengua.
Modera: Maria Plana, professora de català a secundària i militant d’Endavant.
Intervenen:
– Marina Massaguer: Sociolingüista de la UOC i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.
– Manel López: Doctor i professor d’història, i militant d’Endavant Gràcia.
– Isidor Marí: Professor i sociolingüista eivissenc, exmembre de la Secció Filològica de l’IEC.
– Carles Rebassa: Poeta i professor al CPNL.
– Najat Najmaoui: Exactivista de Voluntaris per la llengua.
Segueix-nos a les xarxes socials:
– Twitter: twitter.com/Endavant_OSAN
– Telegram: t.me/Endavant_OSAN
– Instagram: instagram.com/endavant_osan/
– Web: www.endavant.org
Visita la pàgina principal de la campanya nacional Als Països Catalans, en català!
Unim-nos i lluitem: organitzem-nos contra el capitalisme
Manifest Primer de Maig Endavant:
Unim-nos i lluitem: organitzem-nos contra el capitalisme.
Un any més, les treballadores dels Països Catalans i de tot el món afrontem una Diada Internacional de la Classe Treballadora enmig d’una crisi sistèmica que dura ja massa temps i que, com a classe, fa massa també que en seguim pagant les conseqüències.
Les múltiples crisis derivades de la pandèmia provocada per la Covid-19 han posat en relleu els interessos contraposats entre la classe treballadora i la resta de les classes populars, que som la majoria de la població, i els interessos particulars dels poderosos i el gran capital. La patronal està intentant que el cost d’aquesta crisi el pagui la classe treballadora, i els governs faciliten aquests objectius amb una gestió antisocial de la crisi.
Les contradiccions que el capitalisme arrossegava des de la crisi econòmica i financera del 2008 han esclatat sota el brutal impacte de la pandèmia, i el marge per mantenir els beneficis sense tocar els drets socials i polítics de la classe treballadora ha desaparegut completament. La pràctica neoliberal de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, imposada amb mà de ferro per la Unió Europea, implica que els nostres impostos serviran per rescatar les grans empreses, mentre les nostres condicions materials de vida es degraden a un ritme sense precedents.
La situació d’emergència a la qual ens ha abocat la pandèmia ha posat de relleu que el mercat, com a mecanisme d’articulació de la producció i gestió dels recursos, no ha permès cobrir les necessitats més bàsiques, ni en salut pública ni en cap altre aspecte essencial per a la vida de les persones. Les ajudes temporals impulsades pels diferents governs són només mesures temporals basades majoritàriament en crèdits, amb els corresponents beneficis per a la banca i la soga al coll que suposa per a les treballadores haver-los de tornar. Totes aquestes mesures simplement tiren la pilota endavant, posposen els problemes reals de l’impacte econòmic de la crisi per mantenir l’ordre tant de temps com sigui possible.
L’única solució a llarg termini que garanteix que estarem preparades en situacions semblants és la racionalització i planificació de l’economia, i el repartiment equitatiu del treball. La crisi derivada de la Covid-19 ens obligarà a reconstruir el país, haurem d’assumir sacrificis i treballar conjuntament per recuperar les nostres vides. Ara és, doncs, el moment de preguntar-nos quin país volem reconstruir: posarem els nostres esforços per reflotar els beneficis de les grans empreses i els bancs, o canviarem el rumb de la societat i construirem un país que tingui els recursos materials necessaris per, d’una banda, garantir pa, sostre i treball a totes les persones i, de l’altra, disposar d’un sistema de salut públic que sigui capaç de fer front a situacions d’emergència que vindran en el futur?
Només si som capaces de recuperar la sobirania com a poble i exercir efectivament el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, entès com un procés permanent de decisió sobre les directrius econòmiques, polítiques i socials que han de guiar la nostra societat, podrem capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per l’oligarquia i pel capitalisme depredador. Aquesta és la clau de volta per aconseguir les profundes transformacions socials necessàries per posar realment la vida al centre del desenvolupament social, apropiant-nos dels mitjans de producció, qüestionant la propietat privada, eliminant la divisió sexual del treball i la doble jornada per a les dones, garantint la protecció del nostre territori i molt més. Aquesta és la clau: construir una societat socialista i feminista.
Des d’Endavant OSAN fem una crida a tota la classe treballadora dels Països Catalans a sortir aquest Primer de Maig als carrers, a organitzar-se i lluitar per una vida que valgui la pena ser viscuda.
Aquest Primer de Maig, unim-nos i preparem-nos per al que vindrà.
Aquest Primer de Maig, plantem-nos pel socialisme, construïm la Unitat Popular!
[Llibret] Autodefensa feminista com a resposta a la crisi
Us presentem el llibret d’autodefensa feminista. Aquest llibret està pensat per compartir els aprenentatges col·lectius acumulats durant generacions per les dones. És una eina per l’autodefensa feminista en tots els aspectes de la nostra vida. Un llibret fet per dones i per a dones.
En un context de crisi extrema i ofensiva patriarcal, les dones prenem el protagonisme en defensar-nos. Perquè l’única alternativa és aquella que construïm nosaltres.
https://issuu.com/endavantosan/docs/llibret_autodefensa_feminista
Pots descarregar el llibret aquí
La independència del nostre poble, la força per fer-los caure
Manifest de l’Esquerra Independentista en motiu del 25 d’abril Diada del País Valencià
El canvi que prometia el govern del Botànic no ha arribat i les herències del cicle de corrupció i malbaratament del PP no serveixen ja d’excusa. Les polítiques de l’actual govern valencià no han estat capaces de posar fi a les condicions d’extrema precarietat i explotació que patim les treballadores. I això és degut a que la nostra vida no millorarà mentre no canviem el sistema.
Els anys d’hegemonia del PP a les institucions valencianes van ser anys de governs que servien a l’Estat, la banca i la patronal. Els anys de tripartit del Botànic amb Ximo Puig al capdavant han sigut pur continuisme. És per això que aquest 25 d’abril hem de fer de la diada del País Valencià un clam per la unitat del nostre poble als Països Catalans. Un clam contra la via autonomista valenciana que avantposa els interessos del govern espanyol per damunt del dret a la salut, la vida i la dignitat del nostre poble. Un clam contra un Estat irreformable.
L’últim any de pandèmia ha constatat que sense independència no hi ha sobirania per controlar l’economia i posar-la al servei dels nostres interessos: els de la classe treballadora. Ni les més de 7.000 morts, ni els milers de morts a residències de majors, ni el negoci amb la vacunació o les proves PCR. Res ha servit per a revertir les privatitzacions i internalitzar serveis als nostres hospitals i centres de salut. Necessitem d’un sistema sanitari 100% públic que no permeta fer negoci amb la nostra vida!
El mateix model de país que ha depredat el nostre territori abocant-lo al turisme, és el que rep ara totes les ajudes públiques. La mateixa patronal hotelera, els mateixos que han viscut d’explotar treballadores, de pagar-nos 3 euros l’hora i d’imposar un model marcat per la precarietat; reben ara tot el suport del govern. Entre tant, el govern valencià ven el nostre territori a Florentino Pérez o permet la reactivació de la construcció de la Línia de Molta Alta Tensió Morella-Almassora. Despoblament a les comarques de l’interior, precarietat i explotació a les comarques que depenen del turisme, i destrucció del territori a tot arreu.
Malgrat que ens desnonen, ens expulsen dels nostres barris i facen impossible a les joves un futur digne, ni la llei valenciana d’habitatge, ni una llei estatal que premia els propietaris, seran cap solució. La magnitud de la tragèdia és estructural. Més de 4.000 desnonaments anuals al País Valencià, una pujada del 68% del preu de lloguer des de l’any 2015… L’única solució és l’expropiació de cases a bancs i fons d’inversió i la seua socialització entre les classes populars.
Fins i tot es vol imposar un retrocés a les conquestes lingüístiques que amb dècades de lluita i organització popular li hem arrabassat a l’Estat. Amb la llei de plurilingüisme de Marzà perd el català: menys hores de docència a l’escola, fi de l’ensenyament integrat en català als centres on es feia, i més impediments per avançar cap a la immersió lingüística. No podem tolerar aquesta regressió històrica: la defensa del català a l’escola està per damunt d’interessos partidistes.
Per molt que s’amague baix de discursos eloqüents i demandes superficials, el govern del botànic al País Valencià ha promogut la conciliació amb la monarquia espanyola i les polítiques d’austeritat de la Unió Europea. Ens volen resignades i desorganitzades mentre l’espanyolisme i la repressió cap als moviments populars s’imposen. Però hi ha una alternativa; l’autodeterminació dels Països Catalans és la nostra força per fer-los caure!
Organitzem-nos a les nostres comarques i barris, als nostres centres de treball i als moviments populars. Enfortim el sindicalisme de classe i d’habitatge. Sumem forces amb el moviment feminista. Responguem juntes des de l’antifeixisme. Demostrem que si som la mà d’obra necessària per a fer sobreviure la seua economia, de la nostra unitat naixerà la força per aturar-ho tot.
Per la salut, la vida i la dignitat del nostre poble! Comarca a comarca: som Països Catalans!
País Valencià: del canvi que no va arribar a l’autodeterminació dels Països Catalans com a motor d’alliberament
Amb tot, ara i com sempre, només ens queda organitzar-nos.
Aquest llibret és moltes coses. Primerament és tot un procés col·lectiu de la militància d’Endavant OSAN en l’esforç per, des de la nostra humil aportació, contribuir a recuperar la centralitat política del País Valencià en la construcció nacional dels Països Catalans. És també una constatació del caràcter estructural de les condicions d’explotació i opressió que patim com a treballadores, i de com l’agudització d’aquestes en un futur imminent marcat per la crisi del capitalisme i la forma concreta que prendrà a casa nostra ens obliga no només analitzar la realitat, sinó a lluitar per transformar-la.
És el fruit d’un procés de reflexió i autocrítica, però també un refermament de la validesa de les tesis centrals de l’Esquerra Independentista. Des de la força que té l’autodeterminació en el desafiament al règim del 78 i per a l’emancipació total del nostre poble, fins a la necessitat de construir un programa comú d’Unitat Popular que permeta l’avenç i la conquesta drets que facen millorar la vida de les classes populars.
Per la nostra dignitat com a poble. Unitat, organització i lluita. Sempre endavant.
https://issuu.com/endavantosan/docs/pa_s_valenci__86f8ba9ef001e7
Pots descarregar el llibret aquí: Descàrrega
Lluitar en català és lluitar pel català
Podria semblar que si no surto massa de la meva bombolla social, si interactuo només amb la família, vaig a les quatre botigues seleccionades, miro i escolto determinats canals, emissores i selecciono detingudament quins continguts vull consultar a les xarxes, podria viure les 24 hores del dia en català. La realitat, però, no és aquesta, perquè ni vull viure en una bombolla ni podem tancar els ulls a la realitat que ens envolta i que fa que cada dia l’ús del català vagi en retrocés.
Als Països Catalans hi vivim més de tretze milions de persones o dit d’altra manera, hi conviuen més de tres-centes llengües. I, per tant, és evident que pensar en un futur on el català és la llengua única dels i les catalanes no és només una bajanada sinó també un error, ja que ningú en renunciarà al coneixement i perquè totes les tendències ens evidencien que el monolingüisme anirà a menys. Cal aspirar, això si, al fet que el català sigui la llengua vehicular del nostre dia a dia entre aquelles que tenim coneixements de dues o més llengües. Que triem el català per a comunicar-nos amb la resta de veïns que tenen com a llengua materna una de diferent de la nostra és el que farà que la llengua pròpia dels Països Catalans sobrevisqui, i serà l’única manera de cohesionar una comunitat d’iguals que faciliti l’articulació d’un subjecte polític capaç d’articular una resposta popular en clau antifeixista i antiracista.
I això els estats i els poders fàctics ho tenen clar. La lluita per l’assimilació de la classe treballadora cap a posicions de bilingüisme és el mecanisme ideal per a la substitució de la nostra llengua i cap a posicions d’enfrontament de classe. Un bilingüisme on el català és un accident i el castellà la llengua oficial. Un enfrontament de classe que vol negar el conflicte nacional i que s’expressa de manera molt evident quan es vol caricaturitzar els catalanoparlants com a burgesos, com si la classe treballadora s’hagués inventat amb la immigració, com si l’obrerisme del nostre país no tingués arrels en la cultura popular dels Països Catalans.
Davant d’aquest paradigma cal que articulem respostes de classe on la llengua formi part de la batalla. Allà on pa, sostre i treball siguin les reivindicacions. Les respostes siguin xarxes de solidaritat, expropiació i defensa dels habitatges o lluita obrera on el català sigui també la llengua vehicular. I això no passa per criticar des del sofà de casa les lluites que s’articulen en altres llengües, sinó passa per ser una més dins aquestes i dotar-les de continguts. Esdevenir part del conflicte. Ser altaveu del conflicte. Ser portaveu del conflicte. Ser el conflicte.
Només si lluitem en català per a una vida digna, la vida digna serà en català.
La nostra batalla sovint té a la contra les mateixes institucions públiques encarregades de vetllar pel seu manteniment. Els exemples són múltiples. Cossos policials, funcionaris administratius, empreses públiques, educació pública, mitjans de comunicació públics, publicitat estàtica a l’espai públic, producció audiovisual, les subcontractes de les empreses públiques… són exemples diaris sobre com la nostra llengua és menystinguda. Plantar batalla en aquestes situacions és imprescindible si després volem exigir els mateixos usos lingüístics als privats. Deixem d’interioritzar la derrota i comencem a exterioritzar el conflicte allà on es doni.
Només quan el català de cada territori sigui la llengua de conflicte, de la resistència i de la lluita, només quan en català es reivindica Miquel Grau, el Bloc Llavors del Poble Sec, l’escut de Perpinyà i la propera Vaga General és quan s’evidencien les dues cares de la moneda. La que lliga l’alliberament nacional al de classe i viceversa.
Article d’opinió de Marc Garcia, militant d’Endavant Sants, a L’Accent
Visita la pàgina principal de la campanya nacional Als Països Catalans, en català!
DEFENSEM ELS DRETS TRANS! Per unes vides dignes!
El proper 31 de març commemorem el Dia Internacional per la Visibilitat Trans, una jornada reivindicativa que pretén conscienciar sobre la situació de les persones trans i les problemàtiques específiques que ens travessen com a col·lectiu. Enguany, en un context més complicat i advers que mai: el d’una crisi econòmica i social que està provocant una regressió dels nostres drets i està esborrant les nostres expectatives de futur.
La precarització a què el sistema capitalista aboca el conjunt de la classe treballadora es veu particularment agreujada en el cas de les persones trans. La discriminació i els prejudicis que patim fan que sovint perdem els nostres llocs de treball o que directament se’ns impedeixi d’entrar al mercat laboral. El percentatge d’atur dins del col·lectiu trans arriba a unes xifres alarmants: un 80% de nosaltres no tenim accés al mercat de treball, i les que ho fan moltes vegades han d’amagar la seua condició trans per tal de mantenir la feina. Aquesta discriminació laboral tan vergonyosa fa que molts cops no puguem ni tan sols accedir a unes condicions de vida mínimament dignes i que ens vegem empeses a sobreviure en una situació d’exclusió social. Aquesta conjuntura, que ja era per si sola preocupant, ha empitjorat notablement amb les conseqüències derivades de la pandèmia de covid-19 que encara estem vivint; i el problema s’accentua encara més, per exemple, en casos com els de les nostres companyes migrades. Ens trobem davant d’una nova crisi que ens afecta a totes i que ha fet desaparèixer completament la poca estabilitat que havíem pogut assolir.
Per si això no fos prou, a tota aquesta misèria a la qual ens condemna el capital es suma el fet que les persones trans encara no tenim garantits ni els drets més bàsics que qualsevol persona hauria de tenir. El sistema legal i sanitari encara avui dia ens margina i ens patologitza. D’això, se’n deriva també que l’Estat es negui a reconèixer el nostre nom i el nostre gènere si no és acceptant un control sobre els nostres cossos i les nostres vides absolutament denigrant, un control innecessari per a la resta de la població. Tot plegat provoca que sovint els nostres documents siguin incongruents amb la nostra socialització, cosa que ens dificulta encara més poder accedir als serveis més bàsics o al món laboral. És intolerable que el sistema i les institucions ens discriminin d’aquesta manera pel simple fet de ser persones trans i que es neguin sistemàticament a garantir uns drets tan fonamentals per al nostre benestar. És indispensable que puguem comptar amb una legislació que ens reconegui, que no ens patologitzi i que ens protegeixi davant d’aquells que ataquen contínuament la nostra existència.
Ens trobem en un moment en què els discursos d’odi cap a les persones trans són en el focus del debat públic, amb mitjans, partits i institucions que donen veu a persones i moviments que es posicionen obertament en contra dels nostres drets. Cal assenyalar aquells agents que prenen posicions transexcloents i que inciten directament i indirecta a la violència contra nosaltres: des de la cada cop més desacomplexada transfòbia del PSC fins a les fal·làcies reaccionàries de l’extrema dreta. Tingueu-ho ben clar: davant de les vostres proclames transexcloents, ens hi trobareu de cara. L’Esquerra Independentista dels Països Catalans combatrem amb contundència la vostra transfòbia i reivindicarem fermament els drets trans. Som i serem resistència trans!
ELS DRETS TRANS NO ES NEGOCIEN!