Pàgina 118 – Endavant Osan

Carta a un sindicalista a sou

Article de Marcel Pich, militant d'Endavant (OSAN) Mallorca
Publicat a http://contrainfo.cat

Vostè no em coneixerà doncs ens movem en àmbits totalment diferents. Vostè viu de les penúries dels treballadors, jo som un treballador amb penúries (a l’atur, vaja). A final de mes, vostè rep un bon sou per no mobilitzar els treballadors i pactar (amb més o menys transcendència mediàtica) amb el govern afí les reformes convenients. A principis de mes, jo rep el meu subsidi i em serveix de consol per lluitar cada dia contra les reformes que vostè ha pactat o se n’ha fet el suec. Vostè és a un despatx, amb un horari més o menys regular, evitant vagues generals. Jo dedic totes les hores que puc a la lluita al carrer i conscienciar de la necessitat de vagues generals.Tot i això i moltíssimes coses més que no diré per peresa i per no ofendre’l, de vegades coincidim al carrer. Quan vostè es digna a sortir, és clar.

Avui una convocatòria popular a través de les xarxes socials ens citava a la plaça d’Espanya de Palma a les vuit del vespre per manifestar suport i enviar una abraçada als companys i companyes de la ciutat de València. Han rebut fort per part de la policia espanyola a ordres del PP. La mateixa que també repartia llenya no fa gaire al barri del Cabanyal (València) tot i que a ordres del PSOE. És el que té el turnisme.

Com que la lluita antiPP ven més que la antiPSOE (no record haver vist cap condemna seva ni del seu sindicat a la repressió dirigida per Ramon Socías durant anys a l’Esquerra Independentista de Mallorca, per posar un exemple) vostè ha acudit avui a la convocatòria.
Tot era políticament correcte i democràtic (pel seu gust, és clar) fins que s’ha decidit tallar les avingudes. No havien passat ni cinc minuts quan el seu tarannà democràtic ha començat a donar ordres (amb un estil a cavall entre paternalista i sofista) de tornar a la plaça. Vostè ha actuat com a element desmobilitzador de forma vergonyosa i creient-se amb la potestat de donar ordres al jovent antisistema que erem allà. No hi havia perill de càrrega policial. Però no em sorprèn, segur què, per a vostè, la policia espanyola són uns pobres funcionaris i clar, tenen dret a treballar sense incidents. Ben igual que jo, que tenc el dret a manifestar-me sense incidents i sense què vostè em digui quan he d’abandonar la protesta tot donant lliçons de la seva democràcia. La que el seu sindicat groc va pactar.

Política de veres

Article de Marcel Pich i Esteve, militant d’Endavant (OSAN) Mallorca
Publicat a http://contrainfo.cat

En aquest llarg viatge cap a Ítaca, on esperam arribar a veure un país lliure, reunificat, socialista i sense patriarcat, ens anam trobant amb molta gent que, d’una forma o altra, ens acompanyen en el camí. Són moltes les eines i estratègies que comparteixen tots o alguns dels objectius esmentats. Eines i estratègies que cadascú valorarà si són les més eficients i decidirà llavors militància i simpaties.

Sempre he respectat aquestes eines i estratègies, més quan hi ha gent que hi creu al darrera. No les compartesc totes i puc arribar a pensar que algunes resten més que sumen però no som ningú per impedir a ningú res. Com tampoc són ningú les persones que tracten l’Esquerra Independentista com els seus ‘cans de bou’. Aquelles que ens diuen que ‘quan vulguis fer política de veritat, entraràs al partit’.

Certament, encara hi ha una inèrcia que marca que la política es fa des dels partits, ja que és a través de les institucions des d’on surten lleis (i els titulars a premsa). Però què és la política institucional més enllà d’una cosa puntual? no és veritat que els moviments populars han fet avançar la societat molt més que certes lleis puntuals? algunes lleis han existit o han desaparegut perquè milers de persones s’han mogut. Milers de persones que també fan política quan surten al carrer. Vull dir que allò que queda, en bufar una forta ventada, dependrà de si la casa té bons fonaments. Jo estic per això, no per fer parets de paper (o lleis que es fan i es desfan tan fàcilment…).

Què em volen dir, doncs, quan em diuen ‘política de veres’? que obrir un ateneu, fer una campanya per la llengua, impulsar una assemblea per dotar la vaga general d’un contingut i praxis combativa, organitzar col·loquis,… no són ‘fer política de veres’? que la creació d’un contrapoder popular (els fonaments de la casa), des de baix, no és ‘fer política de veres’? N’hauríem de parlar, de si ells en fan de ‘política de veres’.

Certament, els partits polítics han estat, en determinats moments de la història, eines útils, populars, de base i avançades. Però en aquest moment dubt que ho siguin. És més: se’ls està esgotant aquella inèrcia de la qual parlàvem fa un moment. Els partits polítics de tall clàssic, la majoria dels que tenim a les institucions de Mallorca, són eines que ja no estan per davant ni tenen voluntat de liderar res. Ja no són eines d’avantguarda. Fins i tot, d’alguna manera, són un tant paràsits de la societat.

Per això i per no compartir estratègia, ideologia i sobretot cultura política, no milit a cap partit polític dels què hi ha actualment a Mallorca. (Alerta! si visqués a Felanitx o Pollença, segurament estaria actiu al Bloc o a Alternativa, respectivament). Amb això vull dir que pens que la lluita institucional, especialment la municipal, és important. Però no és ni l’única ni la prioritària. De moment, seguiré fent política de formigueta, de picar pedra, des de baix,… la que jo em crec i pens que sí és ‘de veres’.

Lluita de classes

Article de Guillem Colom, militant d’Endavant (OSAN) Mallorca.
Publicat a http://contrainfo.cat

El proper dijous hi ha vaga general. Al llarg de la història la vaga general ha estat una de les eines més efectives que la classe treballadora ha tengut per lluitar pels seus drets. A Occident ens trobam, avui dia, amb una de les pitjors crisis del capitalisme dels darrers 80 anys. Hi ha economistes que fins i tot diuen que aquesta crisi pot ser pitjor i més llarga que la que va suposar el crack de 1929.El que no se’ns explica moltes vegades és que aquesta crisi només l’està patint la classe treballadora. Les classes dirigents no pateixen la crisi; de fet, ara són més riques que abans, n’hi ha prou amb veure els resultats anuals de les entitats bancàries o de les grans corporacions. Les crisis són inherents al sistema capitalista, i com explica Naomi Klein a La doctrina del xoc, les classes dirigents les fan servir com a forma d’implementar mesures que en un context normal no es podria. Quan dic normal, em refereixo a un context on no s’hagi creat tota la ideologia de la por: la por a perdre la feina, a ser desnonat, a perdre la sanitat pública, a veure com les pensions no deixen de davallar mentre l’edat de jubilació no deixa de pujar…En una paraula, a perdre drets adquirits al llarg de la història.

El que tampoc no se’ns explica moltes vegades, i des dels moviments populars hem de continuar repetint i intentant explicar per rompre el silenci, és que aquests drets no han plogut del cel ni han estat oferts a la classe treballadora com a regal de Nadal. Tots aquests drets, tots i cada un d’ells, són el resultat de segles de lluita, de revoltes, de revolucions i d’organització popular. Quan falta menys d’una setmana per a la vaga ja han començat a aparèixer les primeres veus dels opinadors integrats al sistema, aquells que ens diuen que cal respectar el dret a no fer vaga, que la vaga no ha de causar grans ensurts a l’economia, que els piquets no haurien d’existir, i un llarg etcètera. Aquestes idees es basen, en primer lloc, en una defensa total i absoluta, gairebé cega, de les relacions econòmiques creades pel sistema capitalisme. És allò de que en un dia de vaga s’han perdut no sé quants milions d’euros, com si el fet que un dia els negocis no funcionin suposés perdre doblers. Aquesta idea resulta d’una concepció únicament economicista de la nostra existència, que no analitza les conseqüències socials de les decisions econòmiques dels governs.

I en segon lloc, aquestes idees es basen en un individualisme rampant, que posa l’individu i els seus drets per davant de tot, sense tenir en compte la col·lectivitat. La idea de llibertat individual, que fou teoritzada pels moviments llibertaris, ha estat fagocitada pel capitalisme, i reinventada com un concepte radicalment egoista, que no té en compte les persones vivim en col·lectivitat, i què el bé dels individus no pot passar per sobre del bé del col·lectiu. Cal explicar, així mateix, que el suposat dret a no fer vaga no té en compte les pressions de les empreses cap a les treballadores, que com ja s’ha anat explicant aquests dies, són nombroses. Això és una forma de violència. Simbòlica, però molt efectiva.
Davant aquests atacs, cal que els moviments populars responguem units i cohesionats, avançant en la lluita als carrers i desenvolupant la lluita ideològica, tot desmuntant els arguments de la classe dirigent i d’aquells que fan feina per a ella. Si bé hem de ser conscients que els grans mitjans de comunicació estan contra nosaltres, hem de seguir explicant a la població que només organitzant-nos podrem plantar cara a les mesures més antisocials des de la mort del dictador Franco. La nostra tasca és aturar els nostres pobles i barris el dia 29, i continuar lluitant el 30 des de tots els fronts. Aquesta vaga no tombarà la reforma laboral, però sí pot ser un seriós avís al Partit Popular i els seus aliats. Nosaltres, davant els seus atacs cap a les persones, hem de tenir ben clar, com deia Pierre Bourdieu l’any 95 durant una vaga general a l’Estat francès, que lluitam contra la destrucció d’una civilització. Bourdieu posa la paraula en cursiva per deixar clar que es refereix a la defensa d’una forma d’entendre les relacions entre els éssers humans, basada en la solidaritat i la col·laboració, i no en l’individualisme i l’acumulament de bens i propietats. Acab aquest article amb les seves paraules, tan vàlides avui com fa 17 anys:

“He vengut aquí per expressar el nostre suport a aquells que durant les tres darreres setmanes han estat lluitat contra la destrucció d’una civilització, vinculada a l’existència de serveis públics, a la igualtat de drets republicana, dret a l’educació, a la salut, a la cultura, a la recerca, a l’art i, per damunt de tot, al treball.”(1)

(1) Pierre Bourdieu: ‘Against the Destruction of a Civilization’.

Reformes i pacte social: 32 anys de retallades laborals

Endavant (OSAN) publica un document titulat “Reformes i pacte social: 32 anys de retallades laborals”. Aquest text és una reedició del llibret editat l’any 2010, anomenat “30 anys de reforma laboral”, però en aquesta nova edició s’ha afegint un anàlisi de les dues darreres reformes viscuda des d’aleshores: La reforma de les pensions de 2011 i la Reforma Laboral de 2012.
En el document s’analitza com cadascuna d’aquestes reformes ha generat un progressiu deteriorament dels drets laborals i socials dels i les treballadores. Alhora, es denuncia el paper que han jugat, per un costat, els successius governs de Madrid i la patronal espanyola com a principals impulsors de les reformes, i per l’altre, els dos grans sindicats CCOO i UGT, que han estat en la majoria de casos còmplices o encobridors d’aquest procés de retallades laborals.

[Alacant] Som la força, som el treball: vaga general!

Ahir, dissabte 24 de març, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades va organitzar tres marxes simultànies pels principals barris populars d'Alacant, per tal cridar a la vaga general del 29 de març. A les 11:00 del matí les tres marxes van partir del barri dels Àngels, de l''Hospital General i de Ciutat d'Asís. Cadascuna de les marxes va aplegar més de cent persones, cridant en tot moment consignes contra la crisi capitalista, les retallades i la reforma laboral; "contra la reforma, i la precarietat, vaga general", "som la força, som el treball, aturarem la reforma laboral", "a tu que estàs mirant, també t'estan furtant" van estar algunes de les més repetides.

Malgrat els intents de la Subdelegació del Govern de prohibir dues de les tres marxes, la fermesa i la contundència política dels membres de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades van permetre la realització de totes tres. Davant les dificultats tècniques que excusava l'administració, la Plataforma argumentà les dificultats vitals i laborals de la reforma laboral i el dret de manifestació. D'aquesta manera, les tres marxes es van poder desenvolupar amb normalitat i van poder difondre el missatge de lluita i reivindicació de cara a la vaga del 29 de març. Les tres marxes van confluir a la plaça del Mercat, on prop de 400 persones es van concetra i on es va llegir el manifest de la Plataforma convocant.

A la convocatòria de la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, integrada pel PCPE, CJC, Assemblea de Treballadors per la Vaga General, Endavant, Maulets, Esquerra Unida i l'Associació d'Amistat amb Cuba, es van sumar CCOO, PCE-ml, Republicanos i la CGT, ampliant l'abast quantitaiu i qualitatiu de la convocatòria.

29M Vaga General als Països Catalans

Mobilitzacions arreu dels Països Catalans

Informació Vaga General als Països Catalans
Web Vaga General de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)

Comitès locals de la Vaga General 29M Calendari i mobilitzacions

Manifestacions 29M

Palma: 19.00h Plaça Islàndia
Barcelona: 18.00h Plaça Catalunya
Castelló de la Plana: 18.00h Plaça de Maria Agustina
València: 18.30h Plaça de Sant Agustí
Alacant: 18.30h Estació de RENFE

Seguir llegint “29M Vaga General als Països Catalans”

La Vaga General a la Vila de Gràcia: Comitè de Vaga, l'esquerra independentista, les estudiants

Comitè de Vaga

Col·lectius i veïnes de la vila han creat el Comitè de Vaga de Gràcia, que amb el lema de” Mai tant pocs ens han robat tant “ està organitzant la campanya en favor de la vaga general el 29-M convocant una vaga no només contra la reforma laboral, sinó contra els desnonaments, contra les retallades de sanitat i educació, contra les pujades dels serveis bàsics ( llum, aigua, gas, transports,…) contra les privatitzacions, contra el pagament del deute il·legítim, contra el salvament els bancs, denunciant que aquesta democràcia s’ha convertit en la dictadura dels bancs, els mercats i la patronal.

Aquesta campanya consistirà en el repartiment de milers d’octavetes a les veïnes i veïns del barri, als diferents establiments comercials, empreses animant als i les treballadores, aturades, estudiants ,autònoms, jubilats a fer vaga i sortir al carrer per demostrar que cada cop som més gent que estem contra aquest sistema injust que s'ha tret la careta per socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis sense vergonya. Mobilitzem-nos amb determinació per l'única sortida possible: sortir del sistema capitalista i acabar amb la dictadura dels mercats.

Dissabte 24 de març

11h Cercavila a l aplaça de la Vila.

Diumenge 25 de març:

18h assemblea informativa a la plaça de la Vila

Dijous 29 de març, Vaga general:

A les 0:00 piquet nocturn a la plaça de la Vila que anirà recorrent els diversos carrers del barri

A les 8.00 del matí piquet a la plaça de la Vila que anirà recorrent els

A les 11:30 punt de trobada amb piquets d’altres barris a la plaça Lesseps

A les 12:00 cassolada a la plaça de la Vila

A les 13:00 Piquet Central

L'Esquerra independentista explica les raons de la vaga:

Dimarts 27 de març, l’esquerra independentista, que també participa en el comitè de vaga, ha organitzat a més una xerrada informativa per explicar els motius pels quals crida a la vaga general del dia 29

Xerrada informativa: Per què hem de fer vaga el 29 de març?

Amb:

Elena Idoate (Economista i membre del seminari Taifa)
Àlex Tisminetzky (Advocat laboralista membre del Col·lectiu Ronda)
Joan S. Colomer (militant d’Endavant)

19h. a l’Ateneu La Barraqueta (c. Tordera 34)

Organitzen: Endavant (OSAN) de Gràcia, CUP de Gràcia, Assemblea de Joves de Gràcia i Coordinadora Obrera Sindical.

Estudiants de Gràcia convoquen a la vaga general

Estudiants de set centres educatius de Gràcia i Sant Gervasi s’han unit en la Coordinadora d’Estudiants de Gràcia – Sant Gervasi per fer sentir el seu desacord amb la reforma laboral decretada pel govern del PP i les retallades en educació de la Generalitat. La Coordinadora convoca una xerrada el pròxim dilluns 26 de març a les 18:30h a l’Auditori del Casal de Joves de Gràcia on un militant de la CGT d’Ensenyament i un militant de la CAJEI abordaran l’actual reforma i els problemes intrínsecs del sistema capitalista.

El dia 29 de març convoquen una asseguda a la seu de convergència a les 11:30h i posteriorment al piquet central.

Han difós el següent manifest:

Manifest coordinadora d’estudiants

Des del 2008 la classe treballadora no ha deixat de perdre drets socials. Els atacs a l’educació i a la sanitat pública deixen clars les ambicions de la classe dominant i ens demostren una vegada més que els càrrecs que ens governen no són més que simples titelles de la patronal.

Nosaltres, com a joves, també ens veiem afectats per aquesta reforma laboral, ja que ens precaritza i ens fa susceptibles a tenir feines més temporals i menys remunerades. Alguns exemples són:

El contracte de formació s’amplia a tres anys i la formació depèn al 100% de l’empresa, no com abans.
L’empresari, al·legant pèrdues o previsió de pèrdues pot acomiadar a l’assalariat/ada o reduir-li el sou.
Les empreses de menys de 50 treballadors poden aplicar un contracte de prova durant un any amb acomiadament gratuït.
El conveni col·lectiu passa a estar a mans dels empresaris, ja que la ultractivitat dels convenis té un màxim de dos anys.És per això que el col·lectiu d’estudiants de Gràcia-Sant Gervasi hem vist la necessitat d’organitzar-nos per tal de plantar cara a aquesta situació. Amb aquest objectiu hem constituït la Coordinadora d’estudiants de Gràcia-Sant Gervasi, i cridem a tothom a secundar la Vaga General del 29 de Març i a participar en les següents mobilitzacions:

Dilluns 26

18:30h Xerrada sobre la Reforma Laboral i la Vaga General al Casal de Joves La Fontana (c/Gran de Gràcia 190) a càrrec d’un professor militant de la CGT i d’un membre de la CAJEI

Dijous 29

11:00h Concentració a la seu de Convergència (c/ Còrsega 331)
12:30h Piquet central

LA LLUITA ENS DÓNA EL QUE EL PODER ENS PREN!

Coordinadora d’estudiants de Gràcia- Sant Gervasi

(Assemblea d’estudiants de INS La Sedeta, Assemblea d’estudiants de l’INS Montserrat, Comitè de vaga de Súnion, Assemblea d’estudiants de l’INS Menéndez y Pelayo, SEPC INS Vila de Gràcia, Comitè de vaga del CIC i Comitè de vaga de l’INS Serrat i Bonastre)

Crònica de la xerrada al Clot sobre la sanitat als Països Catalans

El passat dissabte 17 vàrem realitzar una nova xerrada per a presentar el llibret editat recentment per Endavant "La sanitat als Països Catalans. Anàlisi i alternatives", aquest cop al barri del Clot-Camp de l'Arpa, concretament al Casal Popular La Forja del Clot on una vintena de persones van participar de l'acte.

Inicialment l'Elena Montserrate, metgessa de família i membre d'Endavant, ens va presentar el llibret i es centrà en l'anàlisi de la sanitat als diferents territoris del país, per a poder extreure una visió general. El relleu el va agafar l'Isa Garnika, infermera i també militant d'Endavant, que va explicar les alternatives i va fer molt d'èmfasi en la necessitat de realitzar la vaga general el 29 de Març com a punt de partida per a aturar les retallades i denunciar el pacte social. Finalment Lluís Camprubí, farmacèutic especialitzat en la salut pública i membre de Dempeus per la salut pública, va aportar més arguments per reforçar l'anàlisi i les alternatives proposades prèviament així com les mesures que s'estan prenent actualment per a frenar les retallades privatitzadores del sector com és la "Iniciativa Penal Popular contra els responsables del deteriorament de la sanitat catalana".

pic.twitter.com/OK6AOxqf pic.twitter.com/JimoFxFw

Posteriorment, amb un torn de paraula obert a tots els assistents es va posar el punt i final a l'acte, deixant pas a una nit ludicoreivindicativa amb els DJs del barri Clotsteady que a ritme de reggae, ska i rocksteady invitaven a tothom a "moure's contra la reforma laboral".

De la Primavera Valenciana a la Primavera Reus ! Organitzem la lluita contra les retallades !

De la Primavera Valenciana a la Primavera Reus ! Organitzem la lluita contra les retallades, la repressió i la corrupció arreu dels PaÏsos Catalans.

Endavant (OSAN) vol mostrar tot el seu suport a l'organització de la PrimaveraReus, un contracongrés de mobilització social organitzat per l'Assemblea Popular de Reus que es celebrarà de forma simultànea al congrés de Convergència Democràtica de Catalunya a Reus els propers dies 23, 24 i 25 de març. Des d'aquesta iniciativa, s'han organitzat tot un seguit d’actes, d’assembles, de debats, d’accions i de manifestacions a Reus per mostrar el rebuig radical i democràtic a les polítiques encapçalades per Artur Mas, Oriol Pujol, Boi Ruiz, Mas Colell o Felip Puig, membres de CDC i del Govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Per això, des d'Endavant (OSAN) ens sumem a la crida feta per l'Assemblea Popular de Reus als moviment socials, a totes les persones que han participat en els darrers mesos del moviment d'indignades, així com als col·lectius, organitzacions i sindicats de l’esquerra combativa i anticapitalista a participar de les mobilitzacions emmarcades en aquest cap de setmana de lluita. Especialment, fem una crida a participar a la manifestació que sortirà de la Pça. del Mercadal de Reus el proper dissabte 24 de març a les 16.30 hores, per dirigir-se al Tecnopark (lloc de celebració del congrés).

CONTRA LES RETALLADES! CONTRA LA REPRESSIÓ! I CONTRA LA REFORMA LABORAL!
ELS DIES 23, 24 I 25 DE MARÇ (I SEMPRE!) QUE QUEDI BEN CLAR QUE LES PERSONES NO SOM MERCADERIES!

Més informació i convocatòries www.primaverareus.cat

Crònica de la manifestació contra les retallades a Igualada

El passat dissabte 17 de març, la Plataforma “Prou retallades Anoia”, de la qual Endavant- Anoia (OSAN) i altres organitzacions de l’Esquerra Independentista de l’Anoia hi formen part, va convocar una manifestació contra les retallades social que aplica el govern, que va aplegar més de mig miler de persones.

La manifestació es va iniciar a les 5 de la tarda davant l’hospital general d’Igualada. La marxa estava encapçalada per una llarga pancarta on es llegia: ‘Junts i juntes aturem les retallades’. Al seu darrera, hi havia persones vingudes de diferents àmbits: educació, sanitat, entitats locals i comarcals; organitzacions socials, juvenils, veïnals, estudiantils; associacions de dones, sindicals, culturals; i també persones que, a títol individual es van voler adherir per mostrar el seu desacord.

La consigna principal era contra les retallades socials, però també es van sentir crits contra els banquers, els empresaris, i contra la problemàtica de la hipoteques i a favor de la Vaga General.

La manifestació va recórrer alguns carrers de la ciutat (Avinguda Balmes, carrer sant Magí, Rambla) i va acabar a la plaça de l’Ajuntament on es va llegir el manifest. Van mostrar el seu desacord amb les retallades del govern per que consideren que aquesta ‘no és la solució a la crisi’ i van manifestar que ‘som davant de la implantació d’un nou model de desmantellament de tots els nostres drets socials i laborals, davant la privatització de tots els serveis bàsics, fruits d’anys de lluites populars’.

En el manifest es van denunciar les retallades a la sanitat, a l’educació, als serveis socials. També van denunciar les 'successives reformes laborals aplicades a la Seguretat Social i a la Negociació Col•lectiva, l’abús realitzat al mercat de l’habitatge amb la complicitat de les entitats financeres, la nova reforma sobre la llei de l’avortament i la manca d’un futur de qualitat per al jovent'.

La plataforma
‘Prou Retallades a l’Anoia’ és una plataforma nascuda el 4 de març d’aquest any. La seva finalitat és ’activar un procés de lluites, mobilitzacions i reivindicacions que són imprescindibles per fer front a les retallades socials i per fer palès el malestar del conjunt de la societat vers les polítiques engegades pel govern, tan català com espanyol’.

Manifest
Des de l’esclat de la crisi el 2007 fins a dia d’avui, aquesta crisi s’ha anat fent més persistent i profunda. Ara, el 2012, tots els governants parlen d’ajustaments pressupostaris, retallades socials i fons de rescat per a països amb problemes de finançament.
Malgrat que els governs i la ciutadania sabem que el culpable de la crisi ha estat el sistema financer, amb les politiques neoliberals que apliquen els poders públics i els organismes internacionals, totes les mesures impulsades per la Unió Europea van exclusivament adreçades a garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris.
Així, hem vist com, en contra de tota lògica democràtica i fins i tot econòmica, els líders europeus s’aplanaven davant les exigències del sistema financer internacional i s’oblidaven de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en nom dels quals governen.
A Catalunya, l’actual Govern anuncia cada dia noves retallades, augmentant ja les aplicades per l’antic govern. Amb l’excusa de que són l’única sortida política i econòmica, amb la lògica de la culpabilització col•lectiva de la crisi estructural a totes les classes populars catalanes. Aquestes retallades són més que solucions: som davant de la implantació d’un nou model de desmantellament de tots els nostres drets socials i laborals, davant la privatització de tots els serveis bàsics, fruits d’anys de lluites populars.
Donem suport a les justes reivindicacions i mobilitzacions dels treballadors, treballadores i aturades, tant dels sectors públics com dels sectors privats, que pateixen injustament en la seva pròpia pell les retallades salarials, les retallades dels drets laborals, i la destrucció dels seus llocs de treball.

Un cop més, estem convençuts i convençudes que per sortir de la crisi, cal un nou model estructural de relacions econòmiques, politiques i socials que avantposin els drets de les persones treballadores,dels i les estudiants, de les dones, de les persones immigrades, de les pensionistes, dels aturats i aturades per davant de les empreses privades i de l’economia de mercat.

Ara i aquí, entitats, organitzacions socials, juvenils, veïnals, estudiantils,de dones, sindicals i culturals, ens manifestem per denunciar :

Les retallades a la sanitat, pel dret de treballadors i usuaris dels serveis públics de salut. Volem una Sanitat pública, universal, equitativa i gratuïta per tothom. La sanitat és un dret, no un privilegi !

Les retallades a l’educació i les noves polítiques neoliberals aplicades a l’ensenyament. L’educació no està en venda! les treballadores i treballadors volem treballar amb condicions dignes i poder donar un ensenyament de qualitat: els estudiants i les estudiants no som cap mercaderia!!!

Les successives reformes laborals aplicades a la Seguretat Social i a la Negociació Col•lectiva.No a l’abaretiment progressiu de l’acomiadament. No a la perdua progressiva del poder de negociació dels treballadors i treballadores. Aquest no és el futur que volem ! Pels drets dels i les treballadores !

L’abús realitzat al mercat de l’habitatge amb la complicitat de les entitats financeres. No als desnonaments. Sí a la dació en pagament retroactiu. Sí als lloguers socials. L’habitatge és un dret ! – No hipotequem les nostres vides!

Les retallades aplicades als Serveis Socials. No volem caritat. Necessitem cobrir les necessitats bàsiques !

L’augment de les tarifes i el detriment del servei del transport públic. El transport és un mitjà de desplaçament, no de negoci !! Volem un transport públic, digne i de qualitat !

La nova reforma sobre la llei de l’avortament que sobreposen les raons morals i religioses sobre el dret de les persones. És el nostre cos, nosaltres, les dones, decidim !!

La manca d’un futur de qualitat per als nostres joves. Volem una educació i una feina digne i de qualitat!!

Per tot això i molt més, hem sortit avui al carrer, aquest és l’inici per a construïr el nostre futur.

Sabadell encara la vaga general del proper 29 de març amb una intensa campanya d'agitació

La ciutat de Sabadell viurà de nou, el proper 29 de març, una jornada de lluita i mobilització no només contra la reforma laboral, sinó també contra la banca, la dictadura neoliberal i contra el sistema capitalista en general. Igual com succeí el passat 29-9-2010 i el 27-1-2011, s'ha tornat a constituir un espai de coordinació de l'esquerra política i sindical i els moviments socials de la ciutat, en la que participen Endavant OSAN, la resta de col·lectius del MPS, els sindicats COS, CGT i CNT i diferents assemblees de barris, d'instituts i altres col·lectius locals.

S'ha obert la pàgina web: www.sbdlluitant.org , des de la qual es podrà fer un seguiment de totes les convocatòries, tant durant les setmanes prèvies a la vaga com després d'aquesta.

A més a més, des d'Endavant ja s'ha començat a fer agitació de cara al dia 29 de març, a través d'encartellades i de la realització de murals. Aquesta passada nit la realització de murals s'ha centrat en els barris nord de la ciutat, com Ca N'Oriach o Can Deu, en els que s'han realitzat fins a una desena d'aquests.

A més a més, en els propers dies, la campanya d'agitació local si'ntensificarà gràcies a les plantilles que han realitzat els i les companyes de la COS (Coordinadora Obrera Sindical), convocant també a la Vaga General. El sindicat de l'esquerra independentista també ha realitzat una pàgina web especial per l'ocasió: http://www.vagageneral29m.cat/

Anàlisi dels moviments produïts a València d'ençà els fets del Lluís Vives

De la Primavera Valenciana a la Intifalla

Anàlisi dels moviments produïts a València d'ençà els fets del Lluís Vives

La Primavera Valenciana continua florint a la nostra ciutat i la nostra gent comença a perdre la por. El passat mes de febrer València assistí a una escalada de violència i repressió policíaca que féu la volta al món. Els colps i les detencions patides per un reduït nombre d'estudiants de secundària de l'IES Lluís Vives i sobretot la seua enorme valentia en perseverar en la desobediència contra l'autoritarisme i la lluita contra les retallades, significà un exemple tan colossal que commogué la societat valenciana i aconseguí despertar-la d'una letargia que potser durava massa temps.

No és que les classes populars no estigueren sensibilitzades amb les retallades socials o que no hagueren eixit al carrer abans per demostrar el seu rebuig. El salt qualitatiu iniciat al carrer de Xàtiva rau en el fet que per primera vegada en molt de temps la protesta massiva sobrepasava els caanals assumibles pel propi sistema i alhora era vista amb simpatia per la majoria de la població.

Seguir llegint “Anàlisi dels moviments produïts a València d'ençà els fets del Lluís Vives”