Article de Marcel Pich i Esteve, militant d’Endavant (OSAN) Mallorca
Publicat a http://contrainfo.cat
En aquest llarg viatge cap a Ítaca, on esperam arribar a veure un país lliure, reunificat, socialista i sense patriarcat, ens anam trobant amb molta gent que, d’una forma o altra, ens acompanyen en el camí. Són moltes les eines i estratègies que comparteixen tots o alguns dels objectius esmentats. Eines i estratègies que cadascú valorarà si són les més eficients i decidirà llavors militància i simpaties.
Sempre he respectat aquestes eines i estratègies, més quan hi ha gent que hi creu al darrera. No les compartesc totes i puc arribar a pensar que algunes resten més que sumen però no som ningú per impedir a ningú res. Com tampoc són ningú les persones que tracten l’Esquerra Independentista com els seus ‘cans de bou’. Aquelles que ens diuen que ‘quan vulguis fer política de veritat, entraràs al partit’.
Certament, encara hi ha una inèrcia que marca que la política es fa des dels partits, ja que és a través de les institucions des d’on surten lleis (i els titulars a premsa). Però què és la política institucional més enllà d’una cosa puntual? no és veritat que els moviments populars han fet avançar la societat molt més que certes lleis puntuals? algunes lleis han existit o han desaparegut perquè milers de persones s’han mogut. Milers de persones que també fan política quan surten al carrer. Vull dir que allò que queda, en bufar una forta ventada, dependrà de si la casa té bons fonaments. Jo estic per això, no per fer parets de paper (o lleis que es fan i es desfan tan fàcilment…).
Què em volen dir, doncs, quan em diuen ‘política de veres’? que obrir un ateneu, fer una campanya per la llengua, impulsar una assemblea per dotar la vaga general d’un contingut i praxis combativa, organitzar col·loquis,… no són ‘fer política de veres’? que la creació d’un contrapoder popular (els fonaments de la casa), des de baix, no és ‘fer política de veres’? N’hauríem de parlar, de si ells en fan de ‘política de veres’.
Certament, els partits polítics han estat, en determinats moments de la història, eines útils, populars, de base i avançades. Però en aquest moment dubt que ho siguin. És més: se’ls està esgotant aquella inèrcia de la qual parlàvem fa un moment. Els partits polítics de tall clàssic, la majoria dels que tenim a les institucions de Mallorca, són eines que ja no estan per davant ni tenen voluntat de liderar res. Ja no són eines d’avantguarda. Fins i tot, d’alguna manera, són un tant paràsits de la societat.
Per això i per no compartir estratègia, ideologia i sobretot cultura política, no milit a cap partit polític dels què hi ha actualment a Mallorca. (Alerta! si visqués a Felanitx o Pollença, segurament estaria actiu al Bloc o a Alternativa, respectivament). Amb això vull dir que pens que la lluita institucional, especialment la municipal, és important. Però no és ni l’única ni la prioritària. De moment, seguiré fent política de formigueta, de picar pedra, des de baix,… la que jo em crec i pens que sí és ‘de veres’.