“L’únic que proposa l’ imperialisme als pobles és la guerra sanguinària”.Amb aquesta aclaridora frase inicià Fayez Badawi la seua intervenció en la xerrada organitzada pel Moviment de Resistència Global d’Alacant aquest passat dijous 14 de febrer amb el títol “Guerra i imperialisme a l’Orient Mitjà”. L’analista polític palestí, habitual col·laborador del MRG, contextualitzà l’actual situació a Síria, Líbia, Tunísia o Egipte dins de les pretensions de l’ imperialisme per apropiar-se de les riqueses dels pobles; en aquest sentit, l’ imperialisme ianqui, mitjançant la doctrina Monroe, centraria el seu domini i control sobre dues regions estratègiques: Amèrica Llatina i l’Orient Pròxim, a l’igual que la Unió Europea i especialment França ho està fent actualment sobre Àfrica.

Per tal d’assegurar aquest domini i control, l’ imperialisme compta amb diversos instruments militars com ara l’ OTAN, les més de 800 bases dels EEUU arreu del planeta, o l’estat d’Israel, i instruments econòmics com ara l’ FMI, el BM i l’ OMC.

Badawi es mostrà molt crític amb les aliances entre l’administració nord-americana i el moviment islamista, especialment els germans Musulmans, que ha permès a aquest apropiar-se dels governs en tot el Nord d’Àfrica, a excepció d’Algèria, després de les revoltes protagonitzades pels treballadors. Aquesta aliança, després de la positiva experiència que per a l’ imperialisme suposa el govern islamista d’Erdogan a Turquia, es fonamenta en l’acceptació de l’economia de mercat, en la rebaixa de la reivindicació de la causa palestina, en la inexistència de canvis substancials en la línia  políticoeconòmica entre els antics règims i els actuals governs, i en l’establiment de mecanismes democràtics controlats i cosmètics.

En aquest context, Fayez Badawi considerà l’actual conflicte a Síria com una intervenció militar de l ’imperialisme mitjançant la introducció de milers de mercenaris de fins 20 nacionalitats diferents, amb l’únic objectiu de destruir el poble de Síria i el seu equilibri social, ètnic i polític. Badawi analitzà les errades i la repressió del govern sirià contra les protestes de les classe més desafavorides del país, així com l’ingent finançament per part de Qatar, Aràbia Saudita i Turquia als mercenaris.

Per ahir, 31 de gener, des de la plataforma No Paguem vam convocar una jornada d’accions de desobediència descentralitzada que pretenien facilitar a les usuàries del transport públic colar-se i evitar així pagar els preus abusius i reivindicar un transport públic al servei de les classes populars.

Alhora, amb les accions preteníem denunciar les retallades en tots els sectors i els repagaments que se’ns estan imposant augmentant l’explotació i l’empobriment de les classes populars i solidaritzar-nos amb diversos casos, com amb el CSA Can Vies o demanant la readmissió d’Andreu De Cabo, treballador de TMB acomiadat per denunciar la malversació dels directius de TMB.

La jornada ha estat un èxit i ha comptat amb més de 10 accions descentralitzades a diversos  punts Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu, Eixample, Sant Pau, Llucmajor, Virrei Amat, Sants, Fabra i Puig, Poblenou i Fort Pienc, entre altres. Accions que han generat espais d’entrada gratuïta al metro per on han passat almenys 5000 usuàries de forma directa però que haurien permès colar-se a la xarxa de metro sense conseqüències a un nombre indeterminat d’usuàries que han al·legat no haver pogut pagar en alguna de les estacions.

La jornada no obstant també ens ha deixat la trista actuació dels Mossos d’Esquadra que han identificat a desenes d’activistes i n’haurien multat almenys un per desobediència. Avui hem fet un pas endavant que ha estat respost per l’alcalde Xavier Tries i el nou conseller d’interior Ramon Espadaler amb repressió intentant frenar aquesta onada de protestes que s’està multiplicant i disseminant arreu de l’Àrea Metropolitana.

Davant els seus intents de frenar la lluita, fem una crida a multiplicar-la i intensificar-la, promovent accions de desobediència des de tots els punts per forçar un transport públic a preus populars. El transport públic és un dret fonamental del conjunt de treballadors i treballadores  i hem  de frenar  aquest nou procés d’espoli que estem patint,  un robatori social en tota regla, així doncs no pararem fins a aconseguir-lo!

I anem més enllà, en un moment en que ens volen fer creure que els i les treballadores som els responsables de la situació, els responem que el deute no es nostre i no el pagarem, així doncs volem fer una crida a estendre la desobediència als diversos serveis públics que estan essent robats, esquarterats i privatitzats, com les aigües, la sanitat, l’educació i una llarga llista tan sols per a que uns quants puguin continuar enriquint-se i saquejant-nos.

Nosaltres no devem, i no pagarem la seva corrupció, les seves privatitzacions, la seva especulació, els seus bancs, els seus sobresous i els seus sobres. No paguem!

Fem una crida a participar a l’Assemblea Oberta de NoPaguem el proper dissabte 9 de Febrer a les 11h del matí a la Casa Groga (carrer Ali Bei 120) per a continuar planificant mobilitzacions i jornades de lluita.

NO DEVEM, NO PAGUEM!!

Continua llegint «[Barcelona] Valoració de la jornada d’accions de desobediència descentralitzada del 31 de gener»

Amb el lema "Sí a la llengua, sí a la cultura, sí al País! No a les agressions feixistes!", unes 150 persones es van concentrar dissabte de matí a la plaça de la Muntanyeta d'Alacant per solidaritzar-se amb el Casal Popular Tio Cuc i denunciar la impunitat total amb què actuen els grupuscles feixistes a la ciutat.

Les persones convocants van agrair totes les mostres de solidaritat mostrades cap al Casal, tant individuals com col·lectives, i van recordar que aquests atacs feixistes, més que intimidar-los, els donen més forces per continuar endavant amb la seua lluita per la Terra, la democràcia i el progés social.

• Imatges de la concentració en el bloc del Casal

Butlletí andreuenc n. 18 – Gener 2013

Només desobeint avançarem!

“Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant els caçadors”, va deixar escrit Eduardo Galeano al Libro de los abrazos. Certament: si qui fa les lleis és una minoria que les escriu al seu favor, la immensa majoria de la població sempre en sortirem perdent. I encara pensarem que el món és així i no hi ha res a fer.

Sempre en sortirem perdent? Bé, sempre que n'acatem la seva legalitat com si fos asèptic, neutral, equànime i igualitària. Res més lluny de la veritat. I per sort, cada cop més gent s'adona de la injustícia de la seva legalitat: de la injustícia de les seves lleis. Les que vesteixen la seva justícia.

I és així com gener ha estat un mes en què hem posat damunt la taula la necessitat de la desobediència. El dissabte 5 de gener, una vintena d'activistes pujaven dalt d'un bus turístic de TMB per denunciar l'augment del bitllet del transport públic. La classe treballadora no ens podem pagar un bitllet a preu de luxe, per això #NoPaguem. Era el tret de sortida. Els dimecres 9 i 16 de gener, sengles accions obrien les portes als metros de Catalunya i Diagonal. Poc després, accions als barris, al Fort Pienc i Les Corts.

Finalment, el dia 31 va arribar l'acció coordinada descentralitzada. Nombroses estacions del metro van ser testimoni de l'obertura de portes per part de persones (treballadores, aturades, estudiants, etc.) que denunciaven l'encariment del transport o reclamaven la readmissió de l'Andreu de Cabo, entre altres. A Sant Andreu, l'acció es va fer matí i tarda, aconseguint que prop de 1500 persones passaren sense pagar. Les accions de desobediència de #NoPaguem només acaben de començar: el dissabte 9 de febrer, en assemblea, es decidiran noves passes a fer.

En el camí de la desobediència vam transcórrer, també, tot manifestant-nos en contra de les afectacions 'definitives' de la modificació del Pla General Metropolità. Vam sortir tant ràpid de casa a prendre els carrers del nostre poble que 'Salvem el Casc Antic' va néixer amb un sol objectiu: guanyar. I així ha estat. Aquest mes de gener hem pogut veure com la mobilització i la ferma determinació de no acatar el que ens imposen les administracions són útils, necessàries i imprescindible per guanyar el que és nostre.

S'han aconseguit la majoria de desafectacions i 'Salvem el Casc Antic' pot presumir de mobilització popular, de la mateixa manera que la mobilització popular pot presumir de legitimitat, que és del que aquí parlem. Enfront de la legalitat injusta, la legítima desobediència és el camí per lluitar i aconseguir petites victòries que ajudin a créixer en consciència i més mobilització.

És aquesta la filosofia amb la que les diputades de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) van emetre els seus vots a la 'Declaració de sobirania' de CiU, ERC i ICV. Perquè, més enllà dels vots la declaració aprovada, allò important és allò que recollia la declaració presentada per la CUP i que va ser rebutjat de ple per tots els partits signants de l'altra, inclosos els autoanomenats “d'esquerres”: la mobilització i la desobediència com a motors claus d'un procés que ha de ser massiu, popular i conscient de confrontar la legitimitat a la legalitat.

En aquesta confrontació, hem d'entendre que la lluita comportarà, com sempre, la repressió, com el cas del nostre company de València, detingut i absolt el mateix dia per la vaga general del 14 de novembre. Els caçadors faran servir les seves escopetes per seguir-nos matant, més encara si decidim deixar de ser trofeus a les seves parets i esmolar les urpes. Cal, per tant, desenvolupar xarxes de suport mutu, estratègies de lluita i resistència col·lectives que ens permetin fer front a l
es envestides del capitalisme.

En aquest sentit, el Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi segueix treballant en la formació interna per poder-se presentar públicament i oferir a la població andreuenca un espai de lluita des de la solidaritat de base més propera i arrelada. El cas de les companyes de la PAHC de Sabadell, que vingueren a compartir la seva experiència, és tot un referent en la creació d'estructures de contrapoder bastides des de la legitimitat, la lluita col·lectiva, la mobilització i la desobediència.

Comencem a escriure la nostra història, comencem a desobeir. Seguim construint legitimitat.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Gener 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

Crònica de l'acte realitzat a l'AP Octubre. El nucli d'Endavant Clot-Poblenou hi va participar i hi dóna suport.

Crònica de l’acte “La solidaritat la nostra millor arma”

Dissabte l’Ateneu es va omplir de gent per donar suport als quatre vaguistes poblenovins imputats arran de la vaga general del vint-i-nou de març de 2012. Una trentena de persones varen assistir a la xerrada per a conèixer el cas,  més tard el casal va es va omplir de gom a gom en la cafeta solidària posterior.

En primer lloc es va fer una breu introducció del context d’aquella vaga, amb un piquet anticapitalista que va moure’s per les diferents empreses del Poblenou sense incidents fins a ser dissolt per una violenta carrega dels Mosssos d’Esquadra. A continuació, Andrés Garcia advocat dels encausats, va explicar la situació del cas ara en fase d’instrucció i la poca consistència de l’acusació. Posteriorment els vaguistes encausats varen explicar com van viure la jornada i la seva detenció.

Després es va obrir el torn de paraules i les persones assistents varen poder fer preguntes sobre el cas així com donar el seu suport als vaguistes. En acabat es va celebrar la cafeta solidària, prova de la implicació del teixit social poblenoví  varen ser les dotzenes de persones que van participar-hi ballant al so de la música fins la 1h.  Tots els beneficis de la barra d’aquella nit aniran la caixa de resistència del cas.

Continua llegint «[Poblenou] “La solidaritat la nostra millor arma”»

Per a tot això, es comptà amb la presència inestimable de David Fernàndez, coautor del llibre amb Julià de Jòdar, periodista del setmanari La Directa i diputat electe per les CUP al parlament del Principat de Catalunya. David Fernàndez inicià la presentació del seu treball comentant les diferents parts i insistint en la llarga trajectòria de les CUP arreu dels municipis catalans, fet sovint escamotejat pels mitjans de comunicació que han assimilat el fenomen de les CUP, especialment a partir de les darreres eleccions municipals i autonòmiques catalanes, a l'esclat sobiranista promogut per altres formacions polítiques.

La dilatada trajectòria de les CUP, que podria remuntar-se a les assemblees de barri de la II República a les grans ciutats catalanes, es pot rastrejar a través de totes les eleccions municipals des de la caiguda de la dictadura. Aquest treball de formiga, com sovint s'acostuma a qualificar, de vegades silenciat o marginat, ha cristal·litzat en un moviment de masses. Però sobretot de masses molt polititzades, amb lligams estrets i orgànics amb tots els moviments socials de les nostres comarques (assemblees d'aturats, plataforma d'afectats per les hipoteques, 15-M, moviment okupa, cooperativisme, ecologisme, feminisme autònom, corrents llibertaris, etc.), fet que ajuda a entendre un dels pilars ideològics de les CUP: no es pot aconseguir l'alliberament nacional si no s'acompanya d'alliberament social.

Aquesta òptica, junt a les corretges de transmissió assembleàries, potencien una imatge i un discurs realment popular de les CUP i, per tant, atractiu a molts sectors de la població. Amb el final de la presentació s'establí un torn de paraula en què el públic, que omplí la sala de gom a gom, podia preguntar a David Fernàndez al voltant de temes relacionats amb el llibre o amb les CUP. El debat tornà a fer visible doncs com s'estructuren les assemblees des del carrer, des de cada porta dels pobles, tot formant una mena arbre d'idees i propostes que des de les arrels va remuntant tots els nivells de participació ciutadana. A més a més, David Fernàndez no deixà de banda la seua recent experiència com a diputat per descriure quines són les traves institucionals que impedeixen o dificulten l'exercici real de la democràcia. Finalment, per al diputat de la CUP, problemàtiques com la corrupció o la violència policial no són falles del sistema, sinó que són propiciades pel sistema mateix.