Un Primer de Maig multitudinari i amb un marcat to anticapitalista. La feina organitzativa del dia a dia, la xarxa social creada per combatre les retallades, el ressò de les nostres propostes polítiques, tot això s’ha donat cita avui als carrers dels Països Catalans. L’esquerra independentista i Endavant hi han estat presents, participant i impulsant les mobilitzacions al carrer en una vintena de localitats. Desenes de milers de persones han secundat les mobilitzacions anticapitalistes, que cada vegada compten amb el suport i simpatia de més i més persones colpejades per la crisi i el capitalisme. Ara cal convertir tota aquesta ràbia en acció política capaç de posar en escac el seu sistema i el seu estat. Llegeix la crònica de la jornada a L’ACCENT Visita la nostra pàgina de facebook per veure el recull sencer d’imatges
*Diego Muñoz és militant d’Endavant-OSAN i membre de l’Assemblea d’Aturats de Sabadell.
No és res de nou que des de l’inici de la crisi econòmica en la que estem immersos la retallada de drets i llibertats que estan patint les classes populars ha estat una constant. La dreta aplica, setmana rere setmana, decrets regressius al més pur estil de la recentment difunta Miss Tatcher en matèria de drets civils, socials i laborals. La patronal fa i desfà amb el consentiment dels governs de torn i els sindicats grocs es mostren més preocupats per mantenir els privilegis que per defensar els drets de la ciutadania. La socialdemocràcia ha perdut, ja, tot el discurs amb la desaparició del malanomenat ‘Estat del benestar’ i es mostra incapaç de donar resposta a la, cada cop més minsa, classe mitja.
El capitalisme, per tant, s’ha tret la màscara i es mostra com el que ha estat des dels seus inicis: un sistema econòmic pensat per tal que uns pocs acumulin la majoria de la riquesa mentre aboca la major part de la població mundial a la més absoluta misèria. A casa nostra, els Països Catalans, la situació és crítica i les dades parlen per sí mateixes: Pots continuar llegint aquest article a La Drecera.
La misèria avança de manera imparable als Països Catalans. Es destrueixen llocs de treball. Augmenten les aturades. Es llancen a milers de persones al pou de la pobresa. Es desnonen famílies mentre hi ha més habitatges buits que mai. Es retallen els drets socials. Creix la violència masclista. Augmenta el racisme i la xenofòbia. Els joves no tenen futur i els avis no tenen present. Ens estan posant la soga al coll i només falta que ens donin l’empenta per a enterrar-nos. Per a enterrar-nos en vida.
El nostre patiment el provoca algú. Darrere de la crisi, de les condicions estructurals de l’economia, de les retallades i l’agenda de la misèria, hi ha noms i cognoms, hi ha tots aquells que s’estan omplint les butxaques amb cada família que perd la casa, amb cada acomiadat, amb cada privatització del nostre sistema sanitari o amb el tancament de les nostres escoles. Perquè amb el patiment de les treballadores, de la desesperació de l’atur i de les estafes bancàries hi ha uns clars beneficiats que no paren d’augmentar la seva riquesa, cal que els assenyalem. Que els assenyalem fins a fer-los fora, fins a fer-los la vida impossible i fins a treure’ls de les nostres vides.
Els banquers, els polítics al seu servei, les patronals i els sindicats del pacte i la renúncia només tenen por a un poble organitzat, a un poble que els assenyala, que irromp a les seves vivendes i que diu les coses pel seu nom. Mentre tota aquesta gent no pagui el mal que ens està fent no hi haurà solució possible. Amb les classes dominants, amb el capitalisme no hi ha solució. Cal treure’ns la soga que ens han posat al coll i el primer pas és assenyalar-los. Cal posar la por al cos als estafadors de les preferents, als que desnonen, als escanyapobres, als polítics de corbata i cotxe oficial i als que els justifiquen.
Perquè la nostra misèria no durarà sempre, comencem a posar-hi fi: Assenyalem-los per tal que ho paguin. Que ho paguin per a construir uns Països Catalans dignes i sense explotació.
A Alacant, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Sud celebràrem el 25 d’abril amb un concert del cantautor alacantí Natxo Gironès i de Cesk Freixas. Endavant, Arran i el Sepc aconseguírem omplir el centre cultural municipal de Las Cigarreras amb un concert emotiu, pròxim i engrescador. Natxo Gironès ens oferí tant composicions pròpies com cançons del seu disc La veu d’un poble, en el qual musica poemes de Vicent Andrés Estellès. Per la seua banda, Cesk Freixas tornà a Alacant després de molts anys amb energia i la seua tendresa característiques, oferint no només les seues belles caçons sinó també una bona dosi de coratge i il·lusió per a totes les persones que, des del sud, luitem diàriament per uns Països Catalans lliures i feministes.
En aquest primer de maig els motius per a sortir al carrer i dir prou a l’ofensiva d’espoli contra les classes populars són més que evidents. La constant pèrdua de drets laborals, la doble explotació que patim les dones, una joventut a qui han robat el futur, el robatori de la propietat col·lectiva per a passar a mans individuals, un deute que no hem generat però que ens fan pagar, . Tots aquests motius i molts més justifiquen sortir al carrer. Als Països Catalans, Endavant i el conjunt de l’esquerra independentista, treballant també dins de plataformes unitàries anticapitalistes, hem organitzat desenes de mobilitzacions. Amb discurs propi, amb convocatòria pròpia, allunyats de les dinàmiques pactistes i claudicadores dels sindicats grocs i la socialdemocràcia. Accedeix aquí al manifest nacional de l’esquerra independentista.
Les mobilitzacions, de sud a nord:
Alacant
Gandia
Castelló
Palma
Tarragona
Vilafranca
Barcelona
Gràcia (Barcelona)
Sant Cugat del Vallès
Sabadell
Santa Coloma de Gramenet
Baix Llobregat
Igualada
Manresa
Girona
La Seu d’Urgell
Alacant
Manifestació: Som la força i el treball! Lluita obrera i popular
11.30h – escales Jorge Juan
Convoca: Plataforma de Lluita contra les retallades Gandia
Manifestació: La crisi té culpables, la paciència té límits
12h – Passeig de les Germanies
Convoca: Bloc Anticapitalista de la Safor València
Manifestació: Amb la lluita obrera i popular aturem la violència del capital
11.30h – Plaça de sant Agustí
Convoca: Bloc Unitari Anticapitalista de l’Horta Castelló de la Plana
Manifestació: Contra el capital, lluita obrera i popular
11:00 – Plaça Mª Agustina
Trobada popular: parlaments polítics i paella popular acompanyat de la millor música
13:00 – Plaça l’Ereta
Presentació de la “Caixa de Resistència de Castelló”
17:00 -La Cosa Nostra · carrer Sant Miquel, 2
Convoca:Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa Palma
Manifestació: Cream poder popular, enfonsem la dictadura de l’euro
11:30h – Plaça Espanya
Convoca: EIM (Esquerra Independentista de Mallorca: Arran, SEPC, Endavant i Pinyol Vermell), CNT, CGT, Revolta Global, En Lluita, Coordinadora Llibertària, Ecoxarxa etc. Tarragona
Manifestació: Nosaltres produïm, nosaltres decidim: cal superar el capitalisme.
18h – Rambla Vella – Santa Tecla
Convoca: Esquerra Independentista Vilafranca del Penedès
Contra les agressions del capital: Acció directa!
A la plaça de la Vila
11.00h Taller de pancartes
12.00h Manifestació
Tot seguit: xoriçada popular
Convoquem: CGT, Intersindical-CSC, Endavant (OSAN), ARRAN Vilafranca, CUP Vilafranca, Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca, 15M Vilafranca, Ecoxarxa Penedès, PAH Penedès Barcelona
Manifestació: Nosaltres produïm, nosaltres decidim
11h – Plaça de la Universitat
Convoca: Esquerra Independentista del Barcelonès
Manifestació unitària anticapitalista: Ni UE, ni capitalisme. Poder popular
18h – Plaça dels Països Catalans Gràcia (Barcelonès) – dimarts 30 d’abril
Manifestació: Per un 1er de maig combatiu
19:30h – Fontana
Convoca EI de Gràcia: Endavant, CUP i Arran Sant Andreu de la Barca – dissabte 27 d’abril
Manifestació: Per un 1r de maig combatiu i anticapitalista
10.30h – parada FFCC
Convoca: Baix Llobregat Combatiu Santa Coloma de Gramenet – 30 d’abril
Manifestació: Ni UE ni Capitalisme, poder popular. #Nodevem #Nopaguem
19h – Plaça Olimpo (barri Riu Nord)
Convoquem: Assemblea de Joves Gramenet de Besòs (AJGB) – Arran – CGT autobusos – Casal de Joves El Lokal – Gent de Gramenet – Indignats Gramenet – Lokal Social Krida – Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i Vivenda Gramenet Sant Cugat del Vallès
Manifestació: Pels drets i pel treball!
10h – Plaça Lluis Millet
Convoca: Assemblea pels Drets Socials de St. Cugat Sabadell
Manifestació: Vallès Anticapitalista. Nosaltres produïm, nosaltres decidim
12h. – Estació Renfe Sabadell Centre
Convoquen: Justa Revolta, ARRAN Sabadell, ARRAN Terrassa, ARRAN Montcada i Reixac, Endavant OSAN, PAHC Sabadell, Casal Independentista i Popular Can Capablanca, COS, Algo diferentes, Corrent Roig, CUP Terrassa, CUP Sabadell, Entesa per Sabadell, Compromís x Cerdanyola, La Berengena rebelde, Alternativa d’Esquerres per Badia, Esquerra Alternativa per Barberà.</td> Igualada
Ni UE ni Capitalisme, poder popular
Bicicletada reivindicativa: 9h – davant de l’hotel Canaletas
Manifestació: 12h – plaça Masuca
Convoquen: Arran, Ca la Fou, CGT, CNT, CUP, CS Delícies, Endavant, PAH Anoia, la Teixidora Manresa
Manifestació: La nostra força, la solidaritat
11.30h. – Ben Plantada
Convoca: Coordinadora pels Drets Socials, contra el Capitalisme i el Patriarcat Girona
Manifestació: Contra l’atur i la dictadura del capital. Som el poble, tenim el poder.
12h – Punt de Trobada de la Rambla
Convoca: Al Carrer!, Xarxa de lluita per la transformació social del Gironès Seu d’Urgell
Manifestació: Contra l’atur i la dictadura del capital. Organitzem-nos! Som el poble, tenim el poder!
18h – Passeig Joan BrudieuConvoca: Assemblea Social de la Seu d’Urgell
Un cop més arriba el 1 de Maig, dia Internacional de la classe treballadora. Una diada que ha de servir per reivindicar la consciència de classe treballadora, per recordar que ho volem tot, perquè no ens conformem amb les engrunes que ens deixen. Una diada per dir ben alt qui som i què volem. Som el Poble Treballador dels Països Catalans, i volem l’emancipació, la llibertat, que no hi hagi classes socials, que cap persona exploti i se n’aprofiti d’altra.
Malauradament, durant els darrers anys, els sindicats grocs ens han convocat cada 1 de maig a sortir al carrer per demanar pietat, pràcticament a claudicar; pietat perquè no retallin, perquè no ens facin un ERO, perquè no ens enviïn a la cua de l’atur, perquè ens permetin tenir uns drets bàsics amb el manteniment de “l’estat del benestar”. Eixos sindicats grocs demanen pietat a canvi de mantenir les seues molles. I molts treballadors i treballadores els han seguit perquè no són conscients de la seua força, perquè no són conscients que aquells i aquelles que ens exploten i ens estan deixant a la misèria, en realitat depenen de nosaltres, de la nostra força de treball. Les seues fàbriques, les seues botigues, les seues terres no són res sense els nostres braços, sense les nostres mans. Sense la classe treballadora, la burgesia no és res.
La classe treballadora som la força majoritària de la societat, i produïm per enriquir a unes poques persones que s’apropien els beneficis de la nostra producció. La classe treballadora som els milers de persones aturades, condemnades a la misèria, condemnades a ser un exèrcit en l’espera, a les ordres de la burgesia que decideix qui treballa i qui no… La classe treballadora som els milers de dones que patim la doble explotació, com a classe treballadora pel capitalisme, i com a dones pel patriarcat. La classe treballadora som els i les immigrants, persones nouvingudes que som explotades i marginades per raó del nostre origen, o del nostre color de pell. La classe treballadora som també els milers de joves que encara estem estudiant, que som condemnades a un futur ple de misèria, a l’atur i al treball precari. La classe treballadora també som també els milers de persones jubilades, que hem estat explotades durant la nostra vida i ara som condemnades a pensions miserables.
La classe treballadora és menystinguda i menyspreada quan ens diuen que són els empresaris els que creen riquesa i llocs de treball, ens estan tractant com persones inútils, dependents i incapaces de fer res sense ells. Alhora ens fan sentir com la seva propietat, utilitzant-nos quan i com els interessa. Si fóssim conscients de la nostra força, sabríem que nosaltres mateixes ens podem organitzar per produir i repartir el treball i la riquesa produïda, deixant d’enriquir les minories poderoses per satisfer les necessitats de tota la població.
Els governs, com a titelles de la burgesia, decideixen allò que més afavoreix els interessos de la minoria dominant de la població i que alhora (ens) perjudica més a la majoria de la població, a nosaltres, la classe treballadora. Però què passa quan hi ha vaga? Que nosaltres aturem la producció, i els deixem sense res. Si demà comencéssim una vaga indefinida ells deixarien d’enriquir-se perquè som nosaltres i no ells qui creem riquesa. En canvi, si ells no hi fossin, ningú no els trobaria a faltar, ja que la producció de riquesa no depèn d’ells.
Les diferents burgesies han tingut i tenen els seus projectes, ja siga l’Estat espanyol o el francès, o actualment la Unió Europea. Aquests són els interessos i les polítiques des de la Unió Europea: la proposta de la setmana de 65 hores laborals, l’engegada del Pla Bolkenstein, el Pla Bolonya per a privatitzar l’educació pública, la proposta de controlar Internet encara més, les lleis contra la immigració, la multiplicació de la vigilància en la UE, les onades de privatitzacions i retallades en la despesa pública… Aquestes mesures responen, d’una banda, a la necessitat de la burgesia d’endurir l’explotació social interna per augmentar els seus guanys, i per una altra, per incrementar el seu euroimperialisme per garantir els, cada vegada més, escassos recursos energètics.
Nosaltres sabem que no existeixen capitalistes bons i dolents, ja que per damunt de tot, la riquesa la crea la classe treballadora. Per tant, aquesta riquesa s’ha d’utilitzar per satisfer les necessitats de la població i no els capricis insaciables d’uns pocs patrons.
Ara més que mai, necessitem la unitat del moviment obrer dels Països Catalans, d’un moviment obrer que sigui conscient de la seva força i de la seva capacitat perquè només el moviment obrer pot acabar amb el Capitalisme, aquest sistema salvatge que provoca misèria i frustració.
Nosaltres produïm, nosaltres decidim.
*Joan Teran és militant d’Endavant-OSAN i membre del Secretariat Nacional de la CUP
Amb l’objectiu d’adequar l’organització als múltiples canvis que ha viscut en els darrers mesos, el passat diumenge 17 de març la CUP va celebrar a Olot una Assemblea Nacional Extraordinària. Una assemblea que podria semblar poc política i poc ideològica.
Res més lluny de la realitat.
El caràcter polític i ideològic dels debats no escapa a ningú que n’hagi tingut notícia. Bona prova d’això en són els 6 blocs en què es va estructurar: presència de les dones en els diferents nivells organitzatius de la CUP; relació de l’organització amb els diferents agents de la unitat popular i espais de participació per a articular aquest projecte polític; espai de decisió de l’activitat institucional; sistema d’elecció del Secretariat Nacional; criteris de selecció, règim salarial i estructura política i tècnica del personal d’alliberats de la CUP; i ponderació del vot en els òrgans de representació de la CUP.
Però més enllà de les decisions concretes que les més de 500 militants amb dret de vot van prendre (d’un total de 700 persones assistents), pot ser útil una reflexió sobre el context en què l’Assemblea Nacional ha tingut lloc. Un context que ha estat marcat per la urgència dels debats.
I és que la CUP viu en un estat d’urgència permanent des de que Artur Mas va anunciar… Pots continuar llegint aquest article a L’Accent
*Isabel Vallet és militant d’Endavant-OSAN i membre del Secretariat Nacional de la CUP
L’estratègia de situar els principis del neoliberalisme fora de l’abast de la democràcia es va posar de manifest de manera flagrant quan es van incloure els principis de política econòmica en la “constitució europea” des del Tractat de Maastricht. I quan els estats membres van transposar aquests principis a les seves normes, en el cas de l’Estat espanyol a la Constitució Espanyola, que mitjançant reforma -sense referèndum òbviament- ha “internalitzat” el Pacte d’Estabilitat i Creixement inclòs en els Tractats i així ha elevat a constitucional principis econòmics neoliberals.
Aquest fet reforça la seva exigibilitat i també la seva durabilitat. Ara no estaran protegits únicament pels mecanismes de defensa propis del dret europeu sinó també pels instruments jurídics de defensa de la constitució. Així el govern que surti de les eleccions… Pots continuar llegint aquest article a L’Accent
Unes 5.000 persones s’han aplegat aquesta vesprada a València en el bloc que l’Esquerra Independentista (EI) ha format en la manifestació que commemora la derrota en la batalla d’Almansa. Amb el lema Des de la unitat popular construïm els Països Catalans. Unides som més fortes la convocatòria unitària d’Endavant (OSAN), de la COS, d’Arran, del SEPC i d’Alerta Solidària ha permés reunir el sector més nombrós i combatiu de la manifestació.
Abans de l’inici de la manifestació, a la plaça de Sant Agustí ha tingut lloc l’acte polític de l’EI, en el que hi ha hagut dues intervencions: la de Santi Gasó, de la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques de Burjassot, i la de Vanessa Albelda, del grup promotor de la CUP de València, qui ha anunciat que el proper 11 de maig es presentarà públicament a València el nucli local de la CUP. En aquest acte també s’ha recordat la Trobada de Casals, Ateneus i Centres Socials dels Països Catalans que està tenint lloc a Benimaclet aquest cap de setmana i la importància d’aquests espais per a la difusió del pensament crític i l’organització dels moviments populars.
Finalment, la militant de l’assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN), Imma Milan, ha sigut l’encarregada de llegir el manifest unitari de l’EI per a aquest 25 d’abril, un escrit amb el qual es reivindica la proposta de l’alternativa socialista davant el sistema capitalista i es reafirma el compromís del moviment amb la independència del Països Catalans sense cap renúncia. També s’hi ha celebrat l’èxit de la convocatòria d’Enllaçats per la llengua i s’ha saludat el naixement de la iniciativa Som Països Catalans. L’EI ha caminat en tot moment rere una estelada gegant i ha completat el recorregut sense cap incident.
Aquesta manifestació culmina una setmana de mobilitzacions de l’esquerra independentista arreu del País Valencià, amb concerts i activitats a Alacant, xerrades a Burjassot i Benimaclet, i el concert d’Al Tall que plenà el teatre de Xàtiva. I finalment, també aquest matí la pluja no ha impedit que la manifestació juvenil convocada per Arran resseguís el centre de Gandia aplegant més d’un centenar de persones.
El calendari de mobilitzacions ja té una nova cita dimecres vinent: serà 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, i l’EI ha convocat a participar-hi a València amb el Bloc Unitari Anticapitalista.
Una vuitantena de persones es van trobar a la sortida dels ferrocarrils de l’avinguda Tibidabo el passat dimecres 24 d’abril. Moltes de les assistents no tenien massa clar a que hi anaven, la consigna era certament ambigua, però hi jugava a favor la confiança de les companyes que es troben dia a dia al carrer al mateix cantó de la lluita. Quan ja van ser prou gent reunida, una dona va desvetllar el misteri: es tractava d’assenyalar un dels culpables de la misèria que cada cop més pateix la classe treballadora i responsable també del desmantellament del sistema públic, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.
