“El feminisme ha de lluitar contra l’opressió dels pobles i solidaritzar-se amb el poble català”

Parlem amb Oliva Serra, militant de l’esquerra independentista i del col·lectiu Olesa feminista. Ens parla de la situació dels Països Catalans des d’una mirada feminista, la resposta de les dones enfront de la repressió i del posicionament del feminisme en referència a l’autodeterminació dels Països Catalans.

Oliva Serra és militant d’Endavant (OSAN), del col·lectiu Olesa feminista i membre de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics d’Olesa de Montserrat. Ens parla de la Llei Aragonès confeccionada per ERC. També ens explica sobre les organitzacions de dones que s’autoorganitzen contra la repressió, una repressió dirigida no sols des del Govern central sinó també del Govern català. Des d’una mirada feminista, fa una interessant reflexió sobre el posicionament del feminisme davant del dret d’Autodeterminació sota una crítica a les institucions del Règim del 78 com ho és la Justícia patriarcal.

Quina és la teva opinió sobre la repressió contra el poble català des del 14 d’octubre després de les mobilitzacions contra la sentència del procés, duta a terme tant pel Govern com pel Govern central?

Evidentment crec que és una repressió dels cossos repressius de l’Estat, però també del Govern de la Generalitat contra el poble català que surt als carrers davant d’una situació d’injustícia com ho és la sentència del judici contra els nou presos polítics del procés. Això va provocar que la gent, després d’aguantar dos anys de repressió i de pèrdua de drets polítics des de l’octubre del 2017, que recordem que va ser la primera vegada que ha vingut la policia espanyola a pegar-nos mentre estàvem intentant exercir el nostre dret democràtic a l’autodeterminació. I ara es torna a evidenciar que una vegada més l’Estat està actuant obertament com un Estat ocupant aquí a Catalunya enviant a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, però em sembla important subratllar que els mossos actuen colze a colze amb la Policia Nacional, per tant el Govern de la Generalitat és còmplice d’aquesta violència que s’està exercint.

Dit això, una cosa bona a ressaltar és que el missatge de la gent és claríssim, és que “no ens rendim i resistim”, perquè ja fa dues setmanes que el poble català es mobilitza cada dia de diferents maneres i amb accions de diferents tipus, però es manifesta i surt al carrer cada dia a rebutjar aquesta sentència. I que també s’està posant sobre la taula, que quan ens envien als cossos repressors a reprimir a la població, és quan comença la violència. La violència és clarament policial, per a mi és molt evident malgrat els relats que volen mostrar els mitjans de comunicació contra “els violents que cremen contenidors” o els relats sobre els “infiltrats”. No no, aquí hi ha una violència que és la policial i aquí el poble el que fa és defensar-se d’aquesta violència. I cal recordar que l’autodefensa és legítima, és una resposta a un atac.

També s’evidencia com actuen els mossos i aquest doble joc que està fent el govern de la Generalitat mostrant la via morta en la qual es troba el processisme. S’evidencia que el Govern també està fent el doble joc a l’Estat i que, tot i que els seus partits es defineixen com a independentistes, el que acaben fent és defensar l’ordre establert per davant dels drets del poble català que té dret a manifestar-se i sobretot a l’autodeterminació.

Quina és la resposta de les joves i les dones enfront de la repressió actual?

Jo penso que la repressió afecta a tothom per igual, però hi ha un canvi de paradigma perquè hi ha moltes dones joves que estan sortint als carrers en primera línia. I penso que aquí, en part és pel treball que es fa des del moviment feminista, perquè aquestes dones tan joves, possiblement les mobilitzacions més massives que han viscut en els últims anys després de l’1 d’Octubre has estat mobilitzacions feministes. Constantment s’ha vist als carrers a les dones, que ja no ens amaguem més, ja estem empoderades, anem cap a un pas endavant i per tant els carrers també són nostres. Aquest canvi de paradigma, en el qual hi ha moltes dones en primera línia en la mobilitzacions d’aquests dies a Barcelona i en el Principat de Catalunya, en part és gràcies a aquesta consciència feminista que a poc a poc ha anat calant entre les dones més joves.

D’altra banda, la resposta contra la repressió crec que d’alguna manera té connotacions o un rerefons molt feminista, pels col·lectius que s’estan organitzant per a fer front a aquesta repressió. Com el Col·lectiu de Mares per la República, que són les mares que quan els seus fills arriben ferits a les seves cases, s’autoorganitzen entre elles per dir, “no, no deixarem passar aquesta repressió”. Crec que això és un empoderament col·lectiu molt gran d’autoorganització de les dones en diferents pobles i comarques.

L’altre col·lectiu és “Cuidem-nos” que està posant sobre la taula és que és absolutament necessari gestionar les cures entre nosaltres i tenir eines per a fer front a la brutalitat policial que s’està vivint i això és el que han fet, un grup de professionals, psicòlegs, educadors… s’organitza i ofereix la seva ajuda.

Penso també que pot donar-li més tranquil·litat als joves que surten a manifestar-se, però també a les mares, organitzacions com Sanitaris per la República, que estan al peu de carrer curant i atenen les persones ferides. Totes aquestes organitzacions que van aparèixer davant d’aquest escenari de repressió, comparteixen un punt feminista molt integrat i organitzen a moltíssimes persones. I també atenen moltíssima gent.

Pel que fa a la repressió, la resiliència de les dones és molt més gran, perquè estem doble o triplement oprimides i aquestes opressions, que ja estem patint des d’abans, fan que la resiliència sigui més gran, per tant que estiguem més disposades que fa un temps a donar la cara i lluitar pels nostres drets.

A Madrid, el Partit Feminista liderat per Lídia Falcón s’ha pronunciat a favor de la sentència? Quina és la teva opinió crítica?

El comunicat a mi em sembla que no és feminista, perquè una persona que defensa a una Constitució i el Codi penal totalment patriarcal, no pot ser feminista. Qui defensa la justícia que no sols legitima l’ordre social patriarcal, sinó també el rerefons liberal per a mantenir al Règim del 78, em sembla poc feminista. No es pot defensar la Constitució com ho estan fent en aquesta declaració, quan és absolutament patriarcal, per posar un exemple, l’Article 35 que parla del treball, diu que el treballador home és el que ha de sostenir a la família econòmicament, això és un indici de que és absolutament patriarcal i per tant no es pot ser feminista i defensar la Constitució, com a tesi patriarcal que és. A més és un comunicat que està falsejant els fets per a avalar la sentència amb la mateixa justícia patriarcal que sofrim les dones. Per tant, jo penso que aquest comunicat no és feminista, perquè no ho és voler mantenir el Règim del 78, no ho és avalar la sentència del procés.

Podríem dir que els qui defensen aquesta sentència del Tribunal Suprem, estan posicionades més amb el bloc monàrquic -des del Rei, el PSOE i les institucions del Règim- contra el dret a decidir del poble català…

Exacte, no es pot ni defensar aquesta sentència ni al poder judicial, jo crec que les feministes el que hem de fer és una qüestionament a aquest poder judicial que és el que fa sentències absolutament en contra del feminisme, per posar un exemple, el de la Manada. O també contra les dones represaliades per la vaga feminista o altres exemples. A més podem incidir en el fet que les feministes som les que sabem que si volem canviar una situació d’injustícia, hem de sortir als carrers, això ho hem demostrat l’any 2013 contra la Llei Gallardón. També està el tema dels feminicidis, que són la punta de l’iceberg de tota la violència que se sosté gràcies a aquestes estructures d’Estat, sempre hem d’assenyalar-les i denunciar-les.

I a més penso que com a feministes i com a persones conscients que sofrim una opressió, no podem girar-li la cara a cap persona que sofreix altres opressions, com als Països Catalans les que lluitem pel dret a l’autodeterminació

Què opines de la Llei Aragonès i les seves conseqüències cap a la feminització de la pobresa?

Crec que hem de posar-li una mirada feminista a tots els arguments que han sorgit en contra de la Llei Aragonès. Em sembla que centrar el focus sobre quins serveis s’estan privatitzant amb aquesta llei era important, perquè són serveis d’atenció i cures, i aquestes tasques històricament són assignades a les dones. Actualment, encara que aquests serveis estan professionalitzats, les treballadores són majoria dones, amb plantilles molt feminitzades. Per tant aquesta llei significarà un augment de la feminització de la pobresa enfront de la privatització d’aquests serveis. Les empreses privades buscaran obtenir majors beneficis a costa de la precarietat de les treballadores.

Vull assenyalar qui dóna suport a aquesta llei. El PPC, PSC i Ciutadans donen suport a aquesta llei, però el que xoca és que, partits que es diuen d’esquerra i apel·len a la igualtat i mesures socials com a ERC, en el fons estan jugant una vegada més amb els drets de les treballadores.

Quin hauria de ser el posicionament de les feministes i el moviment feminista respecte a la sentència del Procés i la repressió?

Entenc que el feminisme ha d’avalar les mateixes condicions, drets i llibertats per a totes les persones i les classes populars i especialment les dones treballadores som les que ho tenim més difícil per a aconseguir els nostres drets, i com a persones oprimides hem de posicionar-nos a favor de l’autodeterminació de tots els pobles i denunciar totes les injustícies i els atacs als drets, siguin polítics, socials o laborals.

El feminisme ha de ser antifeixista, o no és feminisme. Ha de ser antiracista, o no és feminisme, per tant ha de ser internacionalista i lluitar en contra de l’opressió de tots els pobles del món, i per tant, en aquest cas concret dels Països Catalans, crec que a les feministes ens toca sortir als carrers a defensar els nostres drets perquè al cap i a la fi, això va de poder decidir sobre totes les qüestions que ens afectin, va de conquistar sobirania i de poder decidir també sobre els nostres cossos.

Molts col·lectius feministes dels Països Catalans s’han adherit a un manifest promogut pels mateixos, en contra la repressió i la sentència. Això és un pas, ara cal buscar suport de col·lectius feministes de la resta de l’estat i internacionals.

Entrevista feta per Esquerra Diari a Oliva Serra i publicada el 30/10/2019

Compartir: