21 de desembre de 2018. Dues setmanes des que va complir 40 anys la Constitució espanyola, una eina completament antidemocràtica al servei de les classes dominants i contrària als interessos i drets dels pobles, de les dones i de la classe treballadora.

21 de desembre de 2018. Un any després d’unes eleccions autonòmiques fraudulentes imposades per l’aplicació de l’article 155 de la mateixa Constitució. Aquestes eleccions van ser una evidència més que el règim espanyol actual és hereu del règim franquista.

La lluita per l’autodeterminació i per una vida digna als Països Catalans ha actuat decisivament per a fer caure la màscara pseudodemocràtica de l’estat. Monarquia, exèrcit, jutges, policies, feixistes, empresaris, grans corporacions mediàtiques i polítics del règim formen un entramat fora del control democràtic. Els sistemes representatius existents són teatres sense capacitat decisòria real.

Els parlaments autonòmics són espais buits de sobirania. També el del Principat de Catalunya, més encara amb un govern que ha dilapidat tot el capital polític acumulat l’1-O, el 3-O i el 8-N de 2017, i que s’està dedicant a imposar l’autonomisme a còpia de brutalitat policíaca. L’autodeterminació és una revolució política que només el poble, que no hi tenim res a perdre, podem dur a terme realment.

El 21 de desembre de 2018 pot i ha de ser, també, un revulsiu per a estendre les lluites arreu.

• Per les llibertats polítiques bàsiques, la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats: amb l’inici d’uns judicis ignominiosos a la vista, la normalitat no pot ser la tònica dels nostres dies.
• Pels drets socials i la millora de les condicions de vida: només trencant amb l’estat Espanyol podem garantir uns serveis públics universals i unes condicions de vida dignes per a tothom.
• Per una veritable democràcia: hem de poder decidir sobre tots els aspectes que afecten la nostra vida i no només votar representants cada 4 anys.
• Per una societat feminista: contra totes les formes de violència, opressió i explotació que patim les dones, per erradicar un patriarcat que té base legal en el règim del 78.
• Pel dret a l’autodeterminació: des de la mobilització sostinguda de tots els altres elements en lluita, essent conscients de la nostra força com a classe treballadora i del fet que només amb un poble disposat a assumir fins a les darreres conseqüències podrem materialitzar la nostra independència.

L’articulació política del projecte d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes és la millor forma de combatre l’estat espanyol demofòbic, oligàrquic i explotador. A l’estat espanyol, n’hi diuen democràcia i no ho és: siguem ingovernables, les batalles es guanyen als carrers!