Valoració d’Endavant OSAN dels dos anys de l’autoanomenat ’govern efectiu’:
Dos anys de ‘govern efectiu’ al Principat: ni República ni gir social.
Es compleixen dos anys de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat. Fa dos anys que l’autoanomenat ’govern efectiu’ es va posar a caminar amb un doble objectiu: revertir el 155 i implementar la República.
El fracàs en la consecució d’aquests dos objectius és notori i palpable. El procés de recentralització i de buidatge de la minsa sobirania de què disposava l’autonomia continua imparable. La República s’ha postergat a una data indefinida i llunyana.
D’altra banda, la propaganda processista que insistia en un major accent social ha demostrat ser paper mullat durant aquests darrers dos anys en què els efectes de la crisi econòmica s’havien convertit en una nova normalitat. D’un govern de coalició entre JxCat i ERC no n’esperàvem polítiques de sobirania econòmica destinades a posar dics de contenció al capitalisme, ni molt menys de recuperar-li terreny. Però aquest govern de coalició ni tan sols ha estat capaç de complir amb la seva pròpia propaganda d’una major sensibilitat redistributiva. Una propaganda que pot haver servit per tranquil·litzar la consciència dels sectors més progressistes del seu electorat, però que molt sovint ha caigut com un insult cap a aquells sectors populars que estaven patint en la pròpia pell els efectes de les polítiques antisocials, tant de l’estat com de les autonomies.
El fet, però, que ha retratat d’una forma més crua les misèries d’aquest govern ha estat la salvatge repressió que la conselleria d’interior va aplicar contra les manifestacions independentistes i antirepressives de la tardor passada. El ’govern efectiu’, cal recordar-ho, ha estat el col·laborador necessari per a l’aplicació a desenes d’independentistes de mesures de presó preventiva, en uns processos que continuen vius i que poden acabar amb penes de presó fermes.
Tot aquest panorama ha acabat arrossegant una part del govern, i de retruc bona part de l’independentisme, cap al fangar del victimisme, i a l’altra part del govern cap al fangar de la negociació política en un escenari de brutal descompensació de forces, en vista només de conservar o conquerir el poder autonòmic en unes pròximes eleccions.
El fracàs del govern efectiu no té a veure amb les persones que l’encapçalen, sinó amb l’estratègia política que segueix i els interessos que serveix. Valorar la trajectòria o les conviccions de Quim Torra, a qui l’espanyolisme ha aplicat una autèntica campanya de revisionisme històric, té poc sentit a l’hora de valorar el que ha significat aquest govern. L’exercici del dret d’autodeterminació no depèn de la valentia o covardia personal de determinats polítics, sinó dels plantejaments des dels quals s’aborda l’enfrontament amb l’estat i la construcció d’un poder polític propi. N’és una mostra el mateix procés d’inhabilitació de Quim Torra com a president. Una venjança política més de l’estat, però facilitada per la manca de cap mena d’estratègia per part del govern de la Generalitat.
L’estat ha aconseguit en els darrers tres anys neutralitzar les principals amenaces per al règim polític. Aquesta victòria ha suposat un reforçament dels aparells de l’estat i del poder econòmic. Si al cicle de la crisi econòmica de 2008, amb la seva nova normalitat social de precarietat i pèrdua de poder adquisitiu, hi sumem el nou cicle de crisi derivada de la COVID-19, el panorama que tenim davant és el d’una major crisi social, un reforçament del caràcter autoritari de l’estat, un desacomplexament encara major del nacionalisme espanyol i una recentralització que ni alguns governs del PP no haurien pensat que fos possible.
Per lluitar contra l’estat i els poders polítics i econòmics que el sostenen, és necessari capgirar l’estratègia independentista que ha dominat el moviment independentista al Principat durant la darrera dècada. El ’govern efectiu’ ha estat el resultat que mostra les debilitats de l’estratègia seguida fins al moment. Explotar el victimisme a fons o apostar per construir ’governs progressistes’ del mentrestant no és cap estratègia: és simplement conservar o consolidar posicions de poder que no transformen cap realitat. Una nova onada independentista només serà possible construir-la des dels marges de l’actual escenari polític, des del lligam orgànic amb les classes populars i des de l’àmbit nacional de tots els Països Catalans.
Endavant – Organització Socialista d’Alliberament Naiconal
14 de Maig de 2020