Textos

Reflexions sobre els Països Catalans de la mà d’un dels intel·lectuals catalans més destacats del segle XX. I No cal dir que el «problema», a hores d’ara, tindria unes possibilitats de plantejament i de solució molt distintes, si no fos per la incòmoda «qüestió de noms». Circumstàncies històriques ben conegudes van impedir que, de Salses Seguir llegint «Països Catalans: problema i programa. Joan Fuster»

Lúcida reflexió de Fuster sobre el nacionalisme espanyol. Pròleg del llibre «Franco i l’Espanyolisme» de X. Arbós i A. Puigsec (Curial, 1980). El llibre que el lector té ara entre mans es potser la primera aportació documentada a la història d’un tema importantissim: la del nacionalisme espanyol. Certament, es tracta d’una monografia, i l’ambit que explora es redueix, de Seguir llegint «El nacionalisme espanyol. Joan Fuster. 1979»

Heretgies, revoltes i sermons (Barcelona, 1968), pàg. 161-168 Un punt molt interessant, bàsic, de la història de la llengua catalana, i que encara està per aclarir amb detall, és el de com i quan s’introdueix i prospera entre nosaltres el costum de predicar en castellà. El tema mereix, sens dubte, una investigació minuciosa. No podem pas Seguir llegint «Confusions de llengua. Joan Fuster.1968»

L’economista egipci, Samir Amin, analitza el sistema social capitalista a l’alba del tercer mil·lenni. 1. El discurs dominant va imposar, des de fa dues dècades, l’ús del terme mundialització (a vegades escrit en «franglès»: «globalització») per a designar de manera general als fenòmens de *interdependència en escala mundial de les societats contemporànies. Mai es posa en relació el Seguir llegint «Capitalisme, Imperialisme, Mundialització. Samir Amin»

Conferència magistral en el XX Congrés de l’Associació Llatinoamericana de Sociologia, Mèxic, 2 al 6 d’octubre de 1995. Celebrem el XX Congrés d’ALES i discutim les perspectives de la reconstrucció de l’Amèrica Llatina i del Carib. No és un tema nou. Es discuteix a Amèrica Llatina des de 1945, si no des del segle XVIII. Què Seguir llegint «La reestructuració capitalista i el sistema-món. Wallerstein. 1995.»

Després de 3 anys, la revolució cubana, que havia estremit tota Amèrica, es dirigia a aquesta per cridar-la a la necessària revolució. Un text que, com el Manifest Comunista de Marx i Engels, explica la història dels oprimits i, alhora els crida a fer la seva història. A la vetlla de la seva mort, en Seguir llegint «La segona declaració de l'Havana. El poble de Cuba. 1962»

En tots els països del món on el socialisme hi ha arrelat els seus defensors es troben amb l’objecció que llurs doctrines són “apatriòtiques”, que el socialisme és una idea forastera. Ja siga a Irlanda, Alemanya, França, Amèrica, Anglaterra, Rússia, Itàlia o a qualsevol altre país trobem que els enemics del socialisme insisteixen sobre aquest Seguir llegint «Antipatriòtic? . James Connolly»

El moviment proletari, en la seua fase actual, tendeix a realitzar una revolució en l’organització de les coses materials i de les forces físiques; els seus trets característics no poden ésser els sentiments i les passions difusos en la massa i que sotmeten la voluntat de la massa; els trets característics de la revolució proletari Seguir llegint «El partit comunista. Antonio Gramsci. 1920»

Un problema s’imposa avui damunt tot socialista que sente viu el sentit de la responsabilitat històrica que incumb a la classe treballadora i al partit que de la missió d’aquesta classe representa la consciència crítica i operant. Com dominar les immenses forces socials que la guerra ha desencadenat? Com disciplinar-lo i donar-li una forma política Seguir llegint «Democràcia obrera. Antonio Gramsci. 1919»

Benvolgut company*: Finalitzo aquestes notes en viatge per Àfrica, animat pel desig d’acomplir, tot i que tardanament, la meva promesa. Voldria fer-ho tractant el tema del títol. Crec que podria ser interessant pels lectors uruguaians. És habitual sentir de boca dels portant-veus capitalistes, com a argument en la lluita ideològica contra el socialisme, l’afirmació que Seguir llegint «El socialisme i l'home a Cuba. Ernesto "Che" Guevara. 1965»

Sinn Féin. Aquest és un bon nom pel nou moviment irlandès del qual tan hem sentit a dir darrerament. Sinn Féin, o en anglès, Ourselves [Nosaltres Sols]. És un bon nom i un bona consigna. És essencial pel succés de qualsevol partit, o de qualsevol moviment, que crega que porta en si mateix tot el Seguir llegint «El Sinn Féin i el socialisme. James Connolly. 1908»

Com a socialistes – i per tant desitjosos a tothora de posar qualsevol influència que tinguem del costat de les forces que treballen més directament pel socialisme – tot sovint ens ha disgustat el veure en els escrits i discursos d’alguns dels nostres camarades estrangers una tendència a afavorir la Gran Bretanya en tots els Seguir llegint «Imperialisme i socialisme. James Connolly. 1899»