Manifest de l’Esquerra Independentista de suport a la lluita del poble palestí i a favor del boicot a l’estat d’Israel:

Palestina pateix un procés de colonització, ocupació militar i règim d’Apartheid des de fa dècades. La idea originària del sionisme d’establir-hi un estat exclusivament jueu per «un poble sense terra a una terra sense poble» va resultar un fracàs humanitari des dels primers assentaments, degut a que sí que hi havia un poble a les terres de Palestina, ètnicament i religiosament divers.

L’expulsió de palestines i palestins des de les primeres colònies sionistes, fins la neteja ètnica que suposà la creació de l’Estat d’Israel el 1948, és l’origen de la situació que es viu avui a Palestina. Als territoris ocupats del ‘48 (el que avui seria oficialment l’Estat d’Israel) hi impera un sistema polític i social d’apartheid, on segons l’origen i adscripció ètnica s’obtenen uns drets o uns altres. Als territoris ocupats de Cisjordània, els Alts del Golan i la mateixa Jerusalem s’hi barregen zones amb diferents graus d’autonomia sota tutela israeliana, enmig de colònies que no paren d’expandir-se. I la Franja de Gaza, aïllada territorialment de Cisjordània, pateix un bloqueig gairebé total i en els últims anys ha patit bombardeigs periòdics per part de l’exèrcit israelià.

Degut a la importància geoestratègica de la zona, l’oligarquia i els governs dels Estats Units i la Unió Europea han recolzat el resultat d’aquest projecte sionista, convertint l’Estat d’Israel en un soci preferent, i acceptant-li totes les violacions de drets humans i tots els incompliments de les múltiples vulneracions del propi dret internacional avalat pel club d’estats de l’Organització de les Nacions Unides.

La situació d’ocupació militar, apartheid, robatori dels seus recursos, explotació de la seva mà d’obra barata, i humiliació constant, ha dut al poble de Palestina a adoptar múltiples formes de resistència. Des de la més pacífica de seguir vivint a casa seva i conreant les seves terres davant l’enderrocament d’habitatges i la tala d’oliveres per part de l’exèrcit d’ocupació israelià, fins a les més dràstiques vinculades a les diferents formes de la lluita armada. I com tots els pobles en lluita, també ha desenvolupat la seva lluita en diferents organitzacions amb ideologies, tàctiques i plantejaments de solució diferents.

A principis d’octubre vam veure de forma televisada un atac de diferents sectors de la resistència palestina mai vist fins aleshores. Centenars de guerrillers palestins van trencar el bloqueig de Gaza i van matar centenars de soldats i colons israelians, capturant-ne un altre centenar d’ostatges.

La pretesa «comunitat internacional», és a dir, els governs de les oligarquies de l’anomenat occident, i els seus mitjans informatius, van iniciar una campanya propagandística d’indignació profunda, mai vista en altres massacres com les de Colòmbia, Iemen, Armènia o a la mateixa Palestina. I l’espantall del terrorisme descontextualitzat, aprofitant un racisme i islamofòbia institucional vers la població pobra migrada, amplificat pels sectors de l’extrema dreta catalana, espanyola i francesa als Països Catalans, van preparar l’acceptació social de la venjança israeliana.

Així, en lloc de veure les cruentes accions de la resistència palestina com una resposta explosiva i desesperada a la situació d’ocupació militar, apartheid, colonització i assassinats constants que pateix el seu poble, ens les van presentar totalment descontextualitzades, buscant únicament una lectura emocional parcial dels fets.

I ara veiem com l’acció de l’exèrcit israelià executa una autèntica neteja ètnica televisada contra dos milions de persones atrapades en un territori no gaire més gran que el Maresme. Amb la llum tallada, sense disposar d’aigua ni entrada d’aliments, ni medecines… amb bombardeigs massius que enderroquen barris sencers amb la població dins.

I doncs, la classe treballadora catalana què hem de fer al respecte? Volem que la nostra oligarquia i els nostres governs, els qui ens exploten a la feina, ens roben amb els preus de l’habitatge, impulsen el racisme per obtenir mà d’obra barata, contaminen el nostre entorn i ens impedeixen l’exercici de l’autodeterminació, ara ens utilitzin per acceptar i recolzar els crims de guerra de l’exèrcit israelià? Que ens utilitzin per acceptar i recolzar aquesta barbàrie?

No. El nostre deure internacionalista és recolzar la causa palestina i la seva resistència. I no cal que ens submergim en el debat moral de com és aquesta resistència, perquè podem recolzar la que ens sigui més afina de les seves múltiples formes. I sobretot perquè la podem recolzar des d’una forma molt bàsica, moralment del tot acceptable a la nostra distància. Doncs no se’ns demana l’enviament d’armament o de brigadistes (que es podria fer). No se’ns demana crear més vietnams (que es podria fer). No se’ns demana anar a fer d’escuts humans o trencar el bloqueig (que es podria fer i s’ha fet en múltiples ocasions).

Se’ns demana que no els deixem sols. Que no mirem cap a una altra banda. Que pressionem a l’Estat d’Israel perquè la seva guerra criminal li resulti més cara i l’hagi d’aturar.

L’any 2005 més d’un centenar d’organitzacions i associacions palestines van llançar una crida internacional per a aplicar boicots, sancions i desinversions a l’Estat d’Israel fins que aquest no posi fi a l’ocupació militar i accepti el retorn dels refugiats i refugiades a les seves llars. I això és el que podem fer. A tots els nivells.

Sabem que poc podem esperar dels governs i institucions que ens governen i que serveixen a l’imperialisme i a l’explotació capitalista. Però si que podem comptar amb la nostra classe, el nostre poble, i explicar-li que pot sumar-se a les campanyes de boicot a Israel.

• Si tenim una multinacional israeliana com ICL que explota les nostres mines i contamina els nostres rius a la vegada que col·labora amb l’ocupació militar israeliana, exigim el boicot a ICL!
• Si tenim ajuntaments amb agermanaments amb ciutats israelianes, com el de Barcelona, trenquem aquests agermanaments!
• Si tenim universitats que estableixen convenis amb universitats israelianes vinculades a l’ocupació militar, anul·lem aquests convenis!

I recalquem, que aquest boicot és cap a l’Estat d’Israel, cap a la seva ideologia racista sionista. En cap cas contra la població jueva, utilitzada pel sionisme per justificar la seva barbàrie en el seu nom, i que gran part d’aquesta també defensa la causa Palestina i que Palestina sigui una terra sense exclusions ètniques.

Es tracta de no normalitzar aquesta barbàrie! No en el nostre nom!
Visca la lluita del poble palestí!
Visca l’internacionalisme de la classe treballadora!
Boicot Israel!