Una quarantena de persones van seguir atentament les intervencions de Vidal Aragonés (advocat laboralista i membre del col·lectiu Ronda), Isabel Vallet (militant d’Endavant i Diputada de CUP Alternativa d’Esquerres) i Francisco Navarro (economista membre del Seminari Taifa i professor de la UAB) que van aportar la seva expertesa en els diferents camps per entendre què és el TTIP i perquè li hem de fer front.
Aspectes legals que blinden les grans multinacionals, que amb l’harmonització legislativa amb els EUA es perdran encara més drets socials, que aquest tractat no és més que la perpetuació del Capitalisme, que serà nefast per a les classes populars treballadores, i encara més accentuat en les dones, són algunes de les idees que van transmetre els ponents a un públic que va escoltar atentament les intervencions.
Després de la xerrada, el nucli tenia preparats menjar i beure que van facilitar poder seguir parlant del tema, i debatent com fer-li front.
Tot el nostre suport a la vaga d'estudiants del 26F
Des d’Endavant OSAN volem donar tot el nostre suport als i les estudiants que avui estan paralitzant instituts i facultats en defensa de l’ensenyament públic. La implantació del 3+2 és una nova passa en el camí cap a la privatització de l’ensenyament universitari. Un ensenyament qu en la darrera dècada ha duplicat i triplicat preus i ha expulsat milers de joves de classe treballadora dels estudis universitaris per la impossibilitat de fer front als seus costos.
Una situació que ja va alertar i combatre, amb tot l’encert, el moviment estudiantil entre 2008 i 2009. La reivindicació contra el Pla Bolonya ha mostrat com tot allò que alertaven els i les estudiants s’ha anat acomplint. I com els posicionament tebis i covards d’una part del professorat no han servit absolutament per a res. En aquest sentit, també donem tot el nostre suport a la vaga de professorat i PAS de la UB convocada per la COS, per a trencar amb la tebior i claudicació dels sindicats majoritaris de professorat universitari.
Endavant amb la lluita estudiantil!
Més informació:
Comunicat del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Comunicat de la COS – Universitat de Barcelona
Seguiment de la vaga a L’ACCENT
El nostre propi camí
Article escrit per Aquil·les Rubio, militant d’Endavant, a La Fàbrica.
Els darrers temps han estat plens de notícies, moviments i escenaris polítics impensables fa un anys; la crisi capitalista, que ja al 2008 es denunciava com a estructural, ha posat de manifest els límits del capitalisme per a oferir al conjunt de la humanitat uns horitzons amples de dignitat vital; la misèria diària a l’Àfrica, Amèrica o Àsia ha arribat a Europa per a quedar-se i ha convertit el que s’anomenava Quart Món en la realitat quotidiana d’Irlanda a Grècia i de la terra dels andalusos fins la dels saami.
Les polítiques implementades per les institucions de la burgesia, ja siga les electives com ara els diferents parlaments, o les opaques com ara el FMI, el Banc Mundial o la Comissió Europea han blindat els interessos de les grans companyies, les multinacionals i els bancs, han aplicat polítiques d’austeritat a tot el continent i han fet caure sobre les esquenes de la classe treballadora, mitjançant el deute i els rescats financers, la consolidació dels seus fabulosos beneficis. L’actual negociació del TTIP és una volta de clau més en aquesta lògica, com ho han estat les reformes laborals o les de les pensions, complementades en el plànol repressiu amb la tramitació de la nova Llei de Seguretat Ciutadana o la reforma del Codi Penal. Tot plegat, suposa la reordenació jurídica d’un sistema en descomposició que necessita ajustar el seu funcionament per a continuar garantint la seua posició dominant.
Als Països Catalans, a més, hem viscut un context particular ja que la profunda crisi del capital ha anat acompanyada de l’absoluta deslegitimació del marc institucional amb què la burgesia de l’estat espanyol ha sustentat el seu projecte de dominació; A la contínua denúncia per part de l’Esquerra Independentista, des dels anys setanta, del pacte autonòmic, s’ha sumat la radicalització de les elits dirigents del Principat i l’impuls recentralitzador de l’Estat, que han tensionat encara més l’acord interburgès pel qual el marc institucional, jurídic i territorial de les autonomies resolia els seus interessos de classe.
És innegable, doncs, que ens trobem en un moment de canvi i que els paradigmes creats a la fi de la II Guerra Mundial estan en discussió; des de la capacitat del capitalisme per a proporcionar un cert benestar fins els conceptes de progrés i creixement; des de la possibilitat d’avançar en la igualtat de gènere fins la pròpia existència d’una mínima cobertura social; des de la legitimitat del sistema representatiu fins el model territorial i institucional europeu.
No podem negar, tampoc, que en aquest moment de canvi, Endavant (OSAN) hem patit una certa desorientació i que, unes vegades per les pròpies limitacions, altres per les errades d’anàlisi, altres per la incapacitat d’intervenir en les masses, no hem estat competents per a avançar en el quefer de tot moviment revolucionari: elevar la consciència de classe, aprofundir en la consciència nacional, incrementar les contradiccions a través de la lluita al carrer, enfrontar les classes populars a les retallades i polítiques d’austeritat, i generar espais de contrapoder i organització de base.
És indubtable, també, que els sacrificis ideològics que bona part de l’Esquerra Independentista ha realitzat en els darrers dos anys, han contribuït a aquesta dificultat per articular un programa polític capaç d’enfrontar-se a la mateixa vegada i a tots els Països Catalans al centralisme espanyolista, a les polítiques d’austeritat, al creixement del deute, al regionalisme catalunyès i al parlamentarisme. Més aïna, s’ha intentat buidar el programa polític de l’Esquerra Independentista i, com a conseqüència, trencar el moviment per a convertir-lo en la comparsa radical del regionalisme. Així, els sacrificis ideològics han esdevingut també sacrificis polítics en realitzar apostes concretes, com ara destinar esforços al treball dins l’ANC o intentar situar el parlamentarisme en l’eix central de l’acció política, que han dificultat la creació i reforç de les eines organitzatives de classe, de lluita i autònomes.
Hem lluitat moltes vegades en solitari, a contracorrent, des dels marges del sistema; hem hagut de crear el nostre propi camí, i en eixe afany hem coincidit amb altres lluitadores amb qui hem compartit aquest camí: el de construir un moviment popular autònom, capaç d’intervenir des de les seues pròpies coordenades en la realitat, per a transformar-la. I aquestes coordenades es diuen Independència dels Països Catalans. Per a concretar-les, cal treballar per socialitzar el programa de la Unitat Popular, construir el subjecte revolucionari i estructures d’abast nacional, mobilitzar de manera sostinguda la classe treballadora, i fugir de l’esperança electoralista i parlamentarista que ens atrapa en la búsqueda de canvis superficials i ens impedeix veure l’essència del problema polític: la contradicció capital-treball.
És comprensible sacrificar la unitat de classe per l’interclassisme que ofereixen les plataformes dirigides per la burgesia; és comprensible renunciar a la construcció nacional i substituir-la per la independència per fases; és comprensible silenciar la lluita feminista. És comprensible, finalment, creure que un referèndum o un Parlament autonòmic poden substituir el poder i la capacitat d’intervenció política de la classe treballadora. És comprensible, sí, i també ens desvia del nostre propi camí.
Sé que tot és més complex del que descric i que el regust de front patriòtic, fraccionalisme, tensió, deriva institucionalista i electoralista, regionalisme interclassista i trencament del moviment només siguen apreciacions discutibles. Tanmateix, en aquests moments de canvis, que no són més que oportunitats per a poder intervenir de manera autònoma o per a acabar diluïts en el corrent hegemònic, continue sent necessari triar el nostre propi camí. Com a classe explotada, com a nació ocupada, com a dones negades.
Les dones kurdes i les polítiques de discriminació positiva, una lliçó per al nostre país
Article escrit per Isabel Vallet, diputada al Parlament de Catalunya per la CUP-AE i militant d’Endavant, a L’Accent.
El passat cap de setmana va tenir lloc el Primer Congrés del Moviment Democràtic de Dones Lliures del Kurdistan a Dyarbakir. De les més de 30 intervencions de diferents activistes, sense dubte s’ha de destacar una consciència i una determinació de pedra. Segurament, la situació que viuen les dones kurdes determina que si tries el camí de la lluita per la teva emancipació ja no hi ha marxa enrere.
El congrés va aplegar unes 800 dones dels diferents territoris kurds, així com una delegació internacional d’observadores entre les quals estava convidada la CUP-AE, el Congrés Nacional Africà, representants turques de la Marxa Mundial de Dones, feministes gregues, els verds d’Àustria i representants tunisianes del Fòrum Social.
El Moviment Democràtic de Dones Lliures (DÖKH) és un moviment fundat per milers de dones activistes kurdes que treballen en diverses esferes. El DÖKH està organitzat en assemblees de dones en 25 ciutats i composat per partits polítics, assemblees de dones i diputades, representats institucionals locals, dones sindicalistes obreres, dones activistes d’organitzacions de la societat civil, associacions de dones i institucions, cooperatives, treballadores de premsa i publicacions, dones que treballen en l’esfera de l’art i la cultura, dones del món acadèmic, i dones activistes.
En el congrés es va exposar per part de les diferents intervencions la necessitat de situar al centre de totes les lluites la lluita de les dones contra el patriarcat, fent èmfasi en la premissa d’Abdullah Ocälan que diu que “el poble kurd no serà lliure fins que les dones kurdes no ho siguin”. Així, en les seves paraules, la lluita de les dones kurdes és també la lluita contra l’explotació capitalista, i la lluita per l’alliberament del seu poble.
Una de les resolucions que es va acordar en la segona jornada del congrés va ser el desenvolupament de tot tipus de mecanismes per facilitar la participació activa de la dona en la presa de decisions així com en la representació política. I és sobre aquest aspecte que em vull centrar, a la vista d’unes eleccions municipals imminents als Països Catalans.
El congrés va aplegar unes 800 dones dels diferents territoris kurds, així com una delegació internacional d’observadores entre les quals estava convidada la CUP-AE, el Congrés Nacional Africà, representants turques de la Marxa Mundial de Dones, feministes gregues, els verds d’Àustria i representants tunisianes del Fòrum Social.
El Moviment Democràtic de Dones Lliures (DÖKH) és un moviment fundat per milers de dones activistes kurdes que treballen en diverses esferes. El DÖKH està organitzat en assemblees de dones en 25 ciutats i composat per partits polítics, assemblees de dones i diputades, representats institucionals locals, dones sindicalistes obreres, dones activistes d’organitzacions de la societat civil, associacions de dones i institucions, cooperatives, treballadores de premsa i publicacions, dones que treballen en l’esfera de l’art i la cultura, dones del món acadèmic, i dones activistes.
En el congrés es va exposar per part de les diferents intervencions la necessitat de situar al centre de totes les lluites la lluita de les dones contra el patriarcat, fent èmfasi en la premissa d’Abdullah Ocälan que diu que “el poble kurd no serà lliure fins que les dones kurdes no ho siguin”. Així, en les seves paraules, la lluita de les dones kurdes és també la lluita contra l’explotació capitalista, i la lluita per l’alliberament del seu poble.
Una de les resolucions que es va acordar en la segona jornada del congrés va ser el desenvolupament de tot tipus de mecanismes per facilitar la participació activa de la dona en la presa de decisions així com en la representació política. I és sobre aquest aspecte que em vull centrar, a la vista d’unes eleccions municipals imminents als Països Catalans.
El DÖKH va optar pel reconeixement del principi de discriminació positiva com el seu principi fonamental
I és que el DÖKH va optar pel reconeixement del principi de discriminació positiva com el seu principi fonamental fins que s’aconseguisca la igualtat home-dona, sense embuts, de manera clara i des del principi. Així les diferents organitzacions kurdes han assumit i han promogut la quota de gènere en tots els mecanismes, augmentant la representació de les dones i la seva participació activa i generalitzada en la presa de decisions. En la seva lluita contra enfocaments opressius que volen doblegar la força de voluntat de la dona, advoquen per qualsevol activitat que ajude a conèixer i enfortir la voluntat de la dona. I estan animades també pel PKK a ser crítiques també amb els rols de gènere i poder a les pròpies organitzacions. Com que a l’Orient Mitjà totes les estructures de dominació i repressives (exèrcit, estat, religió, família) són més fàcilment visibles com estructures de control masculí, situar la dona en un paper central és una lluita per la democratització de la societat, i no únicament per la igualtat.
En termes concrets, pel que fa a la representació institucional, en els últims 8 anys, el Moviment Democràtic de Dones Lliures ha desenvolupat el sistema de copresidència a les formacions kurdes polítiques i socials (HDP,PYD i als municipis). Aquest sistema pioner de repartiment de poder, des de 2009, permet que els llocs clau de presa de decisions dins del partit siguen compartits per dones i homes. Això vol dir que tots els llocs de alcaldia i regidoria estan compartits, o copresidits. És a dir, s’ha instaurat la figura d’alcaldessa/alcalde, regidora/ regidor, i les representants comparteixen el mateix salari, així com els deures i drets de representació en el seu districte electoral.
Una altra de les polítiques de normalització ha estat aplicar una quota de gènere del 40% als òrgans de decisió de les diferents organitzacions. Com a resultat d’aquestes polítiques, hi ha en l’esfera política kurda 13 diputades, 14 alcaldesses, 18 dones membres de l’assemblea general i 193 representats municipals..
Per exemple, en les eleccions a Turquia de 2007, els partits kurds van guanyar 21 escons, amb una representació femenina del 38%. Mentre que la representació de dones en els partits com el governant AKP i el republicà CHP només representaven el 9%. En les últimes eleccions locals de març de 2014 a Turquia, només 37 dones van ser triades com alcaldesses (d’un total de 1.364), de les quals més de la meitat eren dones dels partits kurds.
No s’accepta l’afiliació a institucions kurdes dels homes amb més d’una esposa. En els governs locals la discriminació positiva per a ocupar les dones s’aplica com a política de treball. A tall d’exemple, a Diyarbakir s’està creant una central de taxistes dones, política pionera en un sector eminentment masculí.
Per als treballadors municipals homes que fan servir la violència contra les seves dones, s’aplica la norma del moviment que és la terminació del contracte de treball del treballador i la transferència del salari del treballador a la seva esposa.
Més enllà de la lluita institucional, i en la construcció de les polítiques feministes alternatives al sistema, el DÖKH ha establert assemblees de dones en 25 ciutats, 27 centres de dones en municipis governats pel partit PYD, 3 centres d’acollida per a dones maltractades, 17 cooperatives de dones, 9 associacions de dones, iniciatives de Mares per la Pau en 12 ciutats, una agència de dones de premsa anomenada Jinha, i organitzacions de dones en el consell dels partits PYD i DTK. Es publica un diari de dones i es dirigeixen programes acadèmics per a dones en 3 centres. A la resta de les organitzacions mixtes es dóna suport a la formació dels consells autònoms de les dones. A les ràdios i televisions locals o internacionals en poder del moviment hi ha programació feta i adreçada exclusivament a dones, i això arriba a moltes llars.
Aquestes i altres polítiques de discriminació positiva en la seva pròpia autoorganització, en la representació institucional, i en la manera en la qual volen organitzar la societat han estat clau per situar la lluita contra l’opressió patriarcal a l’agenda de la política kurda i així elevar el perfil de les dones en la política en general, i no només en la institucional. Alhora, han estat clau perquè altres dones s’hagen sentit cridades a participar en la lluita per l’emancipació, i sense dubte han fet augmentar el número de dones militants en els diferents espais i organitzacions polítiques.
Es podria dir que la representació de les dones kurdes en llocs de decisió de les organitzacions polítiques, socials, culturals i en els partits, ha aconseguit relligar en la pràctica la lluita contra el capitalisme, la lluita per l’alliberament del seu poble i la lluita contra el patriarcat. Ha situat el moviment kurd com a referència per diferents llocs del món.
Una de les dones joves del YDGK-H (Moviment Patriòtic Revolucionari de Dones Joves) m’explicava que “com a jove, quan tries formar part de la nostra organització, saps que has de sacrificar tota la teva vida per aquesta lluita. Aquesta lluita acaba sent la teva vida perquè sense aquesta lluita no tens la teva vida, ni digna, ni com a dona, ni com a kurda”.
Si cal, haurem de poder establir-ho formalment , ja que informalment no acostuma a passar.
Ara, en plena efervescència per la creació de candidatures de base, de contrapoder als municipis, és un bon moment per afirmar-nos en aquestes polítiques que conceben que les companyes militants han de ser part essencial i visible de tots els nostres projectes, en tant que els nostres projectes aspiren a capgirar les estructures de dominació contra les dones, contra la nostra classe i contra el nostre poble. Si cal, haurem de poder establir-ho formalment , ja que informalment no acostuma a passar.
Asya Abdullah, copresidenta del PYD i de Rojava (Kobane) una de les més ovacionades al Congrés, va posar l’èmfasi en la necessitat de les dones d’organitzar-se formalment. Segons la presidenta de Rojava, sense organització, la resistència a Kobane no hagués derrotat ISIS i sense aquesta organització les dones seguirien oprimides.
Nosaltres tenim l’organització, ara cal que se’ns visualitze com a part essencial del nostre projecte d’alliberament.
Més de 150 persones assisteixen a l'escola de formació d'Endavant a Sabadell
La trobada de formació i debat, que ha plantejat una anàlisi del context actual des d’una òptica marxista, s’ha estructurat en quatre eixos: feminisme, països catalans, cultura i economia.
La trobada anual de formació i debat d’Endavant ha aplegat més de 150 persones durant el cap de setmana a Sabadell. La trobada s’ha celebrat a l’espai “La Quartera” de Can Capablanca.
Durant tot el cap de setmana s’han realitzat xerrades i debats amb ponents locals i, també, de tot el territori. El dissabte, la jornada s’ha estructurat en tres blocs, que han tractat l’economia feminista, la història contemporània dels Països Catalans i el paper de la cultura en la lluita de classes. D’altra banda diumenge, el tema central de la jornada ha estat la crítica a la Unió Europea i la proposta d’alternatives a l’actual sistema econòmic.
Economia feminista
El primer debat, entorn del concepte d’economia feminista, ha posat damunt la taula la qüestió de com s’ha afrontat històricament el paper de la dona tant en la lluita social com en la construcció de marcs teòrics com el marxisme, generant un fructífer debat sobre com afrontar actualment la lluita feminista en relació amb la resta de lluites socials.
Les ponents d’aquest debat han estat Georgina Monge, militant de Justa Revolta, Carme Díaz, del Seminari d’Economia Feminista, i Isabel Benítez, de la COS.
Pensar històricament els Països Catalans
El segon debat, sobre com pensar històricament els Països Catalans, ha servit per dibuixar una visió de la nació com a construcció social, dels Països Catalans com a projecte de canvi i com a projecte possible.
El ponent d’aquest debat ha estat Manel López, professor d’història de la UPF.
Cultura i hegemonia
El tercer debat ha girat entorn la cultura i l’hegemonia. D’una banda, ha servit per a fer una reflexió de com els dispositius culturals es poden convertir en una eina del sistema i de l’altra per parlar sobre exemples concrets on des de fora i en contra del poder s’ha anat conquerint espais d’hegemonia cultural.
Els ponent d’aquest debat han estat Santi Muñoz, filòsof, i Feliu Ventura, cantautor.
Alternativa socialista
El debat del diumenge ha posat sobre la taula la necessitat de plantejar un programa polític entorn la UE. Un programa que parteixi de la impossibilitat de reformar la UE i de la necessitat d’una ruptura amb aquest ens al servei del capital. Alhora, s’ha fet un repàs a les principals claus del TTIP, com a element que cal combatre políticament. També en aquesta sessió s’ha fet una explicació a l’estratègia municipalista de conquesta de sobiranies com a estratègia per fer front al capitalisme.
Els ponents d’aquest debat han estat Isabel Vallet, diputada de la CUP-AE, Vidal Aragonés, advocat laboralista i Pau Llonch, activista social.
Amb aquesta trobada, Endavant, ha aprofundit en la seva anàlisi del context i dels reptes actuals, així com en la construcció de propostes polítiques que enforteixin la lluita per la independència, el socialisme i el feminisme. El material resultant d’aquesta trobada serà publicat en format de vídeo i, també, en format imprès, per tal que serveixi com a eina de formació.
Avui com ahir, les dones decidim desobeir. Les menors també tenen dret a decidir. Avortament lliure i gratuït
NI UN PAS ENRERE:
AVUI COM AHIR LES DONES DECIDIM DESOBEIR.
LES MENORS TAMBÉ TENEN DRET A DECIDIR.
AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!
Des de la Campanya per l’Avortament Lliure i Gratuït volem manifestar el total rebuig a la Contrareforma de la Llei de l’Avortament que suposa una vulneració dels drets de les joves i que el Partit Popular imposa des de l’electoralisme i l’integrisme religiós.
Avui, com ahir, afirmem que les dones decidim sobre la nostra sexualitat, la nostra reproducció i el nostre cos. Sense límits ni en opcions ni en edats.
Recordem que milers de dones moren al món, 47.000 l’any segons l’OMS, per avortaments clandestins, que encara moltes dones són empresonades per decidir avortar, que a l’Estat Espanyol es nega l’atenció sanitària a dones embarassades “sense papers”, que milers de dones avortem cada any, dins i fora de la legalitat.
I ara, aquest Govern repressiu, com a contrapartida de no haver aconseguit la Contrareforma de la Llei de SSiR i d’IVE promesa al seu electorat, manté la decisió de seguir endavant per anul·lar la capacitat de decidir sobre el seu cos de les dones de 16 i 17 anys que estan en situació de risc i màxima vulnerabilitat al nostre Estat.
Malgrat que els estudis més recents confirmen que les joves de 16 i 17 anys que avorten són només un 3,6% del total i que més del 87% d’aquestes joves informen als seus tutors i tutores legals per voluntat pròpia, el Govern del PP vol acontentar els sectors ultraconservadors posant en risc la vida de les joves que, per diverses qüestions, no poden informar les seves famílies. Com s’ha demostra aquestes dones joves viuen situacions de violència, desestructuració i desemparament familiar i així ho acrediten els i les professionals que les atenen. Per tant, VOLEN DESPROTEGIR un col·lectiu que pateix el màxim risc de vulnerabilitat social actualment.
NO PERMETREM QUE LES JOVES HAGIN DE POSAR EN RISC LA SEVA VIDA PER PODER EXERCIR ELS SEUS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS.
Aquest Govern del PP, torna a posar els drets de les dones com a moneda de canvi per a mantenir el seu poder i, nosaltres, continuarem donant resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, sobre la vida i els cossos de les dones de totes les edats.
Refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita i exigim que es garanteixi el dret de les
dones a decidir sobre el propi cos, a fer-ho de forma lliure i segura, i per tant, exigint la
DESPENALITZACIÓ total de l’avortament, d’accés a la xarxa pública i voluntari.
Els atacs masclistes del govern i del PP s’expressen en múltiples manifestacions i accions contra les dones. La lluita feminista no desistirà, no defallirà fins garantir els drets i llibertats de les dones, mantenint la pressió i mobilització feminista i social, com hem fet fins ara. Perquè no acceptarem cap ingerència (ni de l’estat, ni de l’església, ni de cap tribunal), ni cap pas enrere.
Perquè la lluita continua. Exigim al govern del PP que retiri per sempre més aquest nou atac a les dones, siguin joves o no.
Recordem al Govern de la Generalitat que les dones volem decidir sobre tot, i, evidentment, també sobre el nostre cos, sexualitat i maternitat, i que les lleis i xarxes públiques ho han de garantir. Exigim al Govern de Catalunya i al Parlament de Catalunya que desenvolupi i concreti la resolució de disposar d’una llei catalana que garanteixi els drets sexuals per a tota la població, i l’avortament lliure i gratuït per a les dones a Catalunya, tinguin l’edat que tinguin.
Recordem també que l’actual llei, vigent des de 2010, de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs va suposar un avenç important respecte a la situació prèvia, però continuem exigint i denunciant els incompliments de les institucions públiques sobre els nostres drets reconeguts.
No ens cansem d’exigir:
– Educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars
– Mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom
– Salut sexual plaent per una vida plena
– Avortament gratuït i garantit per la xarxa pública
Avui, defensem la lluita que any rere any han dut a terme les nostres avantpassades, defensem el camí cap a la despenalització total de l’avortament: les dones sabem quan, com i perquè avortem. No necessitem terminis, supòsits ni tuteles, sinó suport i acompanyament! Les dones decidim, la societat recolza, l’estat garanteix. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos.
LES DONES DECIDIM, LA SOCIETAT RECOLZA I L’ESTAT GARANTEIX!
Campanya pel Dret a l’Avortament @dretpropicos
[Vallès Occicental] Condolències per la mort del company Víctor Jiménez
Ara que te’n has anat, seguim.
Aquestes línies ni es poden escriure en primera persona ni és fàcil fer-ho en tercera.
Quan un company marxa queda un buit que cal anar omplint amb l’escalfor de les altres companyes, amigues i família. Allò que sí és subjectiu són les emocions que ens genera que en Víctor ja no ens saludarà més. No compartirem més reunions amb ell ni ens esforçarem juntes per millorar.
El que sí farem és seguir millorant, seguir treballant i seguir somniant. I de tant en tant pensarem en ell i en el que hem après juntes. I com que encara dura la vida dura serem tenaces en seguir. I seguirem. Bones vacances Víctor.
I si per cas,
jo no ho crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
segurament, com sempre passa,
els hi diran que som dolents.
De part del bons
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances
[l'Alcoià] Lluitar contra el TTIP vol dir combatre la UE i construir poder popular
Una trentena de persones s’aplegà dissabte passat a la Cantonà de l’Empedrat d’Ibi per escoltar i participar la xarrada sobre el TTIP que organitzava el col•lectiu Saginosa conjuntament amb l’Esquerra Independentista del Sud. Després d’una introducció on ens felicitàvem per l’existència d’aquest nou espai de contrapoder a la comarca de l’Alcoià-Comtat, el nostre company va realitzar un recorregut per la història del sistema capitalista que ens portà finalment a analitzar què suposarà per a les vides de la classe treballadora catalana el TTIP.
Un dels primers punts que es va analitzar fou la progressiva rebaixada de les condicions de vida per a la classe treballadora fruït d’una “harmonització” de les normatives laborals de les treballadores dels estats de la UE amb els EE.UU que afectaria directament a qüestions com el dret a l’organització sindical o a la negociació col•lectiva. A més, la privatització dels serveis com ara l’educació, la sanitat o l’aigua inserides en una dinàmica d’acumulació per despossessió i l’agudització dels seus efectes en termes de feminització de la pobresa i increment de la doble explotació de les dones a les esferes productiva i reproductiva, la pèrdua de sobirania dels pobles i estats davant les multinacionals mitjançant mecanismes com les clàusules d’irrevocabilitat o l’ISDS, i els efectes que a nivell medi-ambiental pot provocar el TTIP, van ser algunes de les previsibles conseqüències de l’acord de lliure comerç i inversions que es tractaren durant la xarrada.
Per concloure es va analitzar què més enllà de la signatura del TTIP la qüestió real és que es tracta d’un moviment de les burgesies europees i estadounidenses fruït d’una nova etapa de reconfiguració del capitalisme a escala global i de la necessitat que a nivell geopolític tenen els EE.UU de recuperar la seua hegemonia. I que per tant, fer front al TTIP vol dir fer front a la UE, l’euro i l’OTAN. Que cap opció socialdemòcrata es pot plantejar com a una alternativa real ni tampoc el fet que un país s’opose al TTIP, perquè la qüestió no és si es pot aturar l’acord en sí, sinó com construir un contrapoder que ens permeta fer front a aquesta nova agressió capitalista i patriarcal. Que tenim l’exemple de la Constitució Europea, que finalment va estar aprovada en forma de Tractat de Lisboa i que per tant cal fugir de debats jurídics i técnis per plantejar-los en termes de correlació de forces.
És a dir, que la qüestió és quin tipus de poder té la capacitat per fer front a aquest monstre anomenat TTIP i aquest és únicament el poder popular, la creació de fórmules d’organització ja siguen sindicals, veïnals, juvenils, de dones, culturals o de defensa del territori que tracen una estratègia comuna cap a la seua emancipació. En definitiva, la Unitat Popular.
Trobada nacional de formació i debat [Sabadell, 21 i 22 de febrer]
![Trobada nacional de formació i debat [Sabadell, 21 i 22 de febrer]](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2015/02/escola2015-1200x849.png)
Els propers 21 i 22 de febrer durem a terme la segona Trobada de Formació i Debat. Una trobada que ha de servir per a posar en comú diversos aspectes ideològics i estratègics de la nostra lluita política, més enllà de les qüestions més conjunturals.
En el programa d’enguany, volem tractar d’una banda aspectes vinculats amb la lluita econòmica des de posicions feministes i de classe, i de l’altra aspectes relacionats amb la cultura com a eina de lluita. Aquests aspectes considerem necessari posar-los en relleu per a incorporar-los de manera plena en el nostre discurs i la nostra praxis política. La necessitat de difondre i treballar una alternativa socialista com a perspectiva sòlida en l’actual moment polític creiem que ha de ser un dels eixos de treball de l’esquerra independentista en els propers temps. Així mateix, el treball en el camp cultural és vital per a construir una hegemonia que ens allunyi de la subsidiarietat respecte la cultura dominant.
El programa
Dissabte, 21 de febrer
12h Economia feminista, el seu paper en la transformació socialista
amb Georgina Monge, Isa Benítez i Carme Díaz Corral.
16h Per una història contemporània dels Països Catalans
amb Manel López, Josep Maria Solé Soldevila i Andreu Ginés.
18h La cultura en el combat de les classes populars per l’hegemonia
amb Feliu Ventura, Maria del Mar Griera i Santi Muñoz.
Diumenge, 22 de febrer
12h Crítica i alternatives a la Unió Europea com a projecte del capital
amb Isabel Vallet, Pau Llonch i Vidal Aragonés.
La trobada es durà a terme a Sabadell, al Casal Independentista Can Capablanca. El casal queda al costat de l’estació de FGC Sabadell Estació.
La trobada està oberta a tothom. Podeu fer les inscripcions al següent formulari:
[contact-form-7 404 "Not Found"]
[Sant Andreu] Butlletí n. 40 – Amb la lluita ho podrem tot
Butlletí andreuenc n. 40 – Gener 2015
Amb la lluita ho podrem tot
2015 prometia intensitat i gener n’ha estat una bona mostra. Pedal a baix en l’accelerador de la lluita des del primer dia. Ràbia i tendresa colpejant amb punys closos a la realitat que hem de combatre a diari.
Començàvem l’any celebrant una petita victòria laboral: la secció sindical de COS a Cinesa publicava un comunicat on exposava algunes de les millores aconseguides gràcies a aquesta lluita sindical arrelada al territori. La COS Cinesa mencionava directament alguns col·lectius implicats, entre ells el PTAC.
El mateix dia que coneixíem aquesta bona notícia, divendres 2 de gener, les Festes Feministes de Sant Andreu i el col·lectiu feminista Acció Clitoriana convocaven una concentració a Pl. Orfila exigint “Ni un feminicidi més!”. Tot recordant les més de 60 dones assassinades per la violència masclista l’any 2014 a l’Estat espanyol, la concentració, emotiva i contundent, aplegava més de 100 persones. Es van penjar els noms de les dones assassinades a l’arbre de nadal present a la plaça, en el que podríem anomenar metàfora poètica: és el sistema capitalista patriarcal, que té en el consumisme nadalenc una de les seves cares més visibles, el generador d’aquesta violència contra les dones.
I una altra que rep a diari la violència capitalista és la classe obrera. Una setmana després, el jove de Vallecas ‘Alfon’ era condemnat a 4 anys de presó per la seva participació a la vaga del 14N. En un muntatge policíac que no s’aguanta per enlloc, la judicatura reblava el clau de la condemna, enviant missatge per a navegants, especialment les encausades del 29M.
Una concentració a delegació del govern responia a la condemna contra l’Alfon, mentre que pocs dies després una altra concentració denunciava l’operació repressiva contra les advocades de l’esquerra abertzale pocs minuts abans de començar un judici on n’eren defensa. La deriva autoritària de l’Estat espanyol no coneix límits, i menys quan és contra qui anomena “terroristes”.
Precisament, per denunciar que aquesta ‘croada antiterrorista’ també s’aplica a casa nostra, als Països Catalans, divendres 16 va tenir lloc una concentració a Pl. Orfila exigint la llibertat per les empresonades en l’operació Pandora. Dues setmanes més tard, es feia realitat aquest clam i, tot contradient els Mossos, el jutge deixava en llibertat sota fiança de 3000€ per cap les set empresonades, que tornaven a casa el 30 de gener, un mes i mig després d’aquella fatídica matinada del 16 de desembre.
Entremig, gener se’ns va omplir de debats previs en la lluita institucional, agafant impuls per la carrera electoral d’aquest 2015. Així, el 10 de gener, a la Flor de Maig, Endavant organitzava un debat sobre com encarar aquest front de lluita, mentre que a la tarda, al Casino del mateix Poblenou tenia lloc la presentació de la candidatura ‘Per la ruptura‘ a les autonòmiques. El cap de setmana següent, el barri de Les Corts acollia la Conferència municipalista de la CUP. I encara el següent cap de setmana, assemblees obertes per partida doble: dissabte 24 a El Noi Baliarda per parlar de municipals i autonòmiques a nivell de Sant Andreu, i diumenge 25 al Casinet d’Hostafrancs per parlar d’autonòmiques a nivell de Barcelona. El dia 17 encara vam tenir temps de projectar, al mateix casal El Noi Baliarda, el documental Ciutat Morta, tot aplegant una quarantena de persones.
I com que sabem que les institucions del capitalisme patriarcal ni les seves polítiques no són neutres, la nostra assemblea ha organitzat el cicle de xerrades “Capitalisme és espoli social”. Posant de relleu quatre dels àmbits imprescindibles per viure i amb els que l’Estat cada cop en facilita més el mercadeig, vam voler començar aquest cicle denunciant l’espoli social en sanitat. Una quinzena de persones van assistir a una interessantíssima exposició i posterior debat que va comptar amb la presència de na Laia Estrada, activista en defensa de la sanitat pública, na Carme Borrell, doctora en salut pública, i en Bernat Fabregat, activista contra l’exclusió sanitària. Durant el debat es va posar de relleu la necessitat de fer front a les polítiques neoliberals i de fer lluita conjunta entre usuàries i personal mèdic i treballador de la sanitat.
Recordant que venim del carrer i que les lluites es guanyen posant-hi la cara, vam acabar el mes amb una vetllada solidària antifeixista. A un any de la seva sortida de comissaria, seguim exigint l’absolució per totes les antifeixistes encausades, perquè avui, com ahir, el feixisme avança si no se’l combat.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Gener 2015. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)
endavantstandreu@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org