El passat dissabte 27 d'agost, entre 300 i 400 persones van recórrer els carrers de Salt sota el lema "Aturem el feixisme. Salt diu no al racisme". La manifestació, convocada des de col·lectius anitracistes, des de les assemblees d'indignades de Salt i de Girona, i des d'altres organitzacions i entitats, s'havia previst com una resposta a la concentració convocada pel mateix dia pel partit racista Plataforma per Catalunya, en oposició a la construcció d'una mesquita al poble.

Malgrat la prohibició de les dues convocatòries per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i l'anunci de PxC d'acatar la decisió judicial i per tant de desconvocar l'acte contra la mesquita, les entitats convocants de la manifestació antifeixista van decidir mantenir-la, per mostrar el seu rebuig al discurs racista i xenòfob de la formació de Josep Anglada.

La manifestació va començar davant de l'antiga fàbrica Coma Cros quan passaven pocs minuts de les 6 de la tarda, coincidint amb l'arribada de la marxa que venia des de Girona i que aplegava una setantena de persones. L'aplaudiment mutu entre les manifestants concentrades a la Coma Cros i les que venien des de Girona va significar l'inici de la marxa que va recórrer el centre Salt, passant entre d'altres pels carrers Àngel Guimerà, Marquès de Camps i el Carrer Major.

Durant la marxa, que va transcórrer sense cap incident remarcable però amb una actitud combativa, les manifestants van deixar clar el seu rebuig al discurs i a les polítiques racistes imperants al poble de Salt. Així doncs, es van sentir lemes com: "Contra el feixisme, ni un pas enrere", "Fora racisme del poble de Salt", "Anglada, feixista, a Salt ni de turista", "Torramadé, racista tu també", "No tingueu por, uniu-vos a la lluita", o "D'aquí o estrangera la mateixa classe obrera"

Va ser quan la marxa va passar pels carrers més cèntrics de Salt, quan molts veïns i veïnes es van afegir a la mobilització, fent que aquesta quasi doblés el nombre inicial d'assistents.

Durant tot el recorregut es va poder comprovar el desmesurat dispositiu policial dels Mossos d'Esquadra, amb una nombrosa dotació d'antiavalots al voltant de l'ajuntament, un helicòpter que sobrevolava els carrers de Salt des de primera hora de la tarda, i un exagerat nombre d'agents de paisà que van seguir de ben a prop als manifestants.

La marxa va acabar el seu recorregut al mateix punt on s'havia iniciat. Un cop allà, les organitzadores van desconvocar l'acte, recordant als racistes que a Salt no hi són benvinguts i animant les assistents a no abaixar la guàrdia i a continuar mostrant el seu rebuig al feixisme.

També van recordar la importància cabdal de la mobilització popular, que s'havia exemplificat tres dies abans amb una contundent rebuda a Josep Anglada quan aquest intentava accedir al Ple de l'Ajuntament, i que havia estat una de les raons de la prohibició del TSJC i del fet que la formació xenòfoba fes marxa enrere en la seva voluntat de manifestar-se pels carrers de Salt.

Més d'un miler de persones s'han aplegat davant de la delegació del Govern espanyol de València, convocades per la Plataforma pels Drets Socials. El motiu era la denúncia de la reforma de la constitució per limitar el deute públic que pretenen dur a terme el govern espanyol del PSOE amb el suport del PP.

Aquesta reforma coostitucional intenta calmar els mercats internacionals i els especuladors, però realment suposarà obrir el pas a fer negocis a costa dels drets socials de la classe treballadora, així com també a avançar amb les privatitzacions dels serveis públics i amb el desmantellament del poc que resta d'estat del benestar.

No oblidem que han estat el PSOE i el PP els mateixos que han creat el dèficit públic amb despeses supèrflues -com ara el rescat dels bancs o com la subvenció a la visita del papa-són els mateixos que han reduït els impostos a les grans empreses i a les classes més riques.

Eixa reforma, tal com han declarat, un dels portaveus de la Plataforma, negarà -encara més- la sobirania popular, limitarà -encara més- la sobirania dels pobles i nacions de l'estat espanyol, com ara els Països Catalans.

A més, en la concentració s'han pogut veure pancartes contra les noves reformes laboral preses pel govern espanyol, com la pròrroga fins als 30 anys dels contracte d'aprenentatge i formació, o la suspensió del límit de dos anys per encadenar contractes temporals, ja que això només suposarà tindre una mà d'obra més barata i més precària.

Prou! No volem estatuts retallats! No volem reformes constitucionals!

Cal lluitar per la independència i el socialisme!

Tot està per fer, tot és possible!

Vídeo de la revista Alteritat

MANIFEST UNITARI

REFORMAR LA CONSTITUCIÓ? EN BENEFICI DELS ESPECULADORS, NO!!

Les mesures econòmiques del govern:

l'últim servici de ZP a la dreta econòmica, amb el consens de Rajoy.

El PP i el PSOE han decidit pactar la reforma de la constitució espanyola per limitar el deute públic. La intenció és clara: els que han creat el deute públic, ara prohibeixen que en el futur altres governs puguen recórrer a eixe mecanisme… El súmmum de la hipocresia! Aquesta reforma constitucional obri el pas, encara més, a fer negocis a costa dels drets socials, a les futures privatitzacions dels serveis públics i al desmantellament de l'estat del benestar. No podem oblidar que tant el PSOE com el PP han estat els grans responsables de l’endeutament de l’estat i d’altres administracions –autonòmiques i locals-. No podem ni volem oblidar que eixe endeutament ha estat per “ajudar” la banca, o per a organitzar la F1 a València, o per a subvencionar les visites del papa, o per a reduir els impostos a les empreses…

La constitució espanyola és un nyap pactat arran de la mort del dictador. Més que canviar-la, caldria derogar-la… No obstant, si realment volen canviar la constitució, doncs ací tenen algunes idees: avançar cap a la nacionalització de la banca i dels sectors econòmics estratègics, assegurar una educació i una sanitat públiques i de qualitat, defensar una renda bàsica per a tota la població, limitar les despeses supèrflues –com la militar–, lluitar per una democràcia participativa, permetre el dret d’autodeterminació dels diferents pobles de l’Estat…. Tot plegat permetria que existira una democràcia real.

Aquesta reforma constitucional duta a terme pels dos partits majoritaris –el PSOE i el PP–, amb el vist-i-plau dels poders fàctics –les organitzacions empresarials i els bancs – nega la sobirania popular, limita -encara més- la sobirania dels pobles, i s’oposa a un debat democràtic i a la consulta per mitjà de referèndum. Per a ells, la democràcia equival a una mera gestió dels assumptes públics, sense la participació real de la població en els assumptes que l’afecten.

A més a més, també ens trobem amb les darreres mesures aprovades pel govern espanyol contra la crisi. Unes mesures que precaritzaran, més encara, el mercat laboral i que afectaran molt negativament a les persones joves, les dones i els immigrants. La pròrroga –fins als 30 anys!– del contracte d'aprenentatge i formació és tota una burla a la joventut. Una joventut que, o bé està en l'atur –la taxa d'atur és superior al 40%–, o bé treballa amb contractes molt precaris i temporals, i que ara veu com aquesta situació es prorrogarà, si més no, fins als 30 anys. Aquesta mesura, junt a la suspensió del límit de dos anys per encadenar contractes temporals, no servirà per la creació d'ocupació estable i de qualitat ni per reduir la taxa d'atur sinó per tindre una mà d'obra barata i precària en les empreses.

Aquesta nova reforma laboral, junt a la reforma de les pensions, el pla d'ajust, la rebaixa de l'IVA a la compra de vivendes, el pla de rescat de la banca, l'augment de l'IVA dels productes bàsics o la reforma constitucional per limitar el dèficit públic responen als interessos dels especuladors financers, la banca i la patronal que continuen obtenint beneficis mentre que la classe treballadora continua perdent drets i pagant els efectes de la crisi.

Calen altres mesures i altres polítiques per enfrontar-se als mercats, als especuladors. Cal la mobilització continuada de les treballadores i treballadors i del conjunt de la població en contra de totes aquestes mesures antisocials.

Prou de regals a la banca! Contractes de treball dignes!

< p style="margin-bottom: 0cm" align="CENTER">Per la sobirania popular i una democràcia real! Per la llibertat dels pobles i les nacions!

Que paguen la crisi els que l'han creat.

PLATAFORMA PELS DRETS SOCIALS- VALÈNCIA

L'assemblea de les comarques de la Plana d'Endavant-OSAN ha fet un nou mural reivindicatiu a Castelló de la Plana. Des del conegut pont de la Y grega es pot veure la pintada sobre un dels murs del riu Sec.

Contra l'atur i les retallades. Solidaritat i consciència de classe!

Pots vore el vídeo del mural clicant ací

La policia espanyola carrega indiscriminadament contra la manifestació antitaurina de Gandia i deixa un balanç d'almenys sis persones ferides. Endavant OSAN i Independentistes de La Safor, organitzacions que havíem donat suport a la convocatòria, hem fet públic un comunicaton rebutgem l'acció policial.

 Què se'n vagen!

 Vídeo de la manifestació antitaurina de Gandia

 Vídeo de la violenta actuació policial a la fi de la marxa

Continua llegint «Violència policial contra la manifestació antitaurina de Gandia»

Des de l’assemblea d’Endavant-La Costera volem fer arribar a l’opinió pública la nostra valoració de la recentment finalitzada Fira d’Agost de Xàtiva.

1. Aquesta Fira no pot tindre una valoració positiva, ni pel que fa a la programació ni tampoc pels dos molt lamentables esdeveniments que han donat a conèixer a tot arreu la nostra ciutat: d’una banda per la mort d’un jove d’Algemesí a mans del mundialment famós bou “Ratón” i per una altra banda per l’agressió racista per part d’un policia nacional de paisà.

Del primer fet responsabilitzem plenament a l’Ajuntament ja que tothom sap de la perillositat d’aquest tipus d’actes i són ells els qui, no sols donaren el permís per aquest acte, sinó que anunciaren per tot arreu la presència del tora Ratón a la Fira de Xàtiva. El segon fet ens torna a demostrar el caràcter racista i feixista de la policia nacional espanyola. La persecució de les persones immigrades és un clar exemple de les idees que imperen en aquest cos policial.

2. Una vegada més hem tingut una Fira repetitiva, feta a corre-cuita per un equip de govern amb poca imaginació i menys encara respecte per la cultura pròpia. Artistes locals són vetats , el teatre és abandonat a la seua sort, la música en valencià brilla per la seua absència…. La massiva afluència al concert de Pep Gimeno a la Plaça del Mercat és una demostració que la cultura popular, en valencià i arrelada a la nostra ciutat, és un èxit de dignitat i orgull i ha de tindre més cabuda a la programació de la Fira. Com han dit moltes veus durant aquest dies, la programació era més pròpia de les Festes d’algun poble de Castella que les d’una ciutat amb una llengua i cultura pròpies com és la nostra.

3. Un altre fet que des d’Endavant volem denunciar és la manca de participació de les associacions de Xàtiva en la programació d’actes. Tot i tindre un teixit associatiu important i que abraça un ampli ventall de la població xativina, els actes han sigut programats a dit des de l’Ajuntament sense tindre en compte cap tipus d’aportació.

4. Des d’Endavant apostem perquè hi haja un autèntic replantejament de la Fira. Un replantejament d’una Fira que hauria d’anar encaminat a potenciar la participació ciutadana, a una presència constant i prioritària dels artistes locals i a convertir la Fira d’Agost en unes Festes populars, participatives i valencianes.

Per qualsevol informació: lacostera@endavant.org

Font: llibertat.cat

Un mural humà format per 300 persones a la platja de Gandia. Aquest és el mètode que ha escollit l'assemblea del moviment 15-M de la Safor-Valldigna per protestar contra l'autorització per part de l'Ajuntament de Gandia de la construcció d'un camp de golf a la Marjal de Gandia-Xeresa.

El 24 de juliol van iniciar una campanya de recollida de signatures que en menys d'un mes ja ha sumat 1050 veus ciutadanes que diuen "Sí a la Marjal, no al camp de golf".

Els protestants rebutgen el projecte de construcció d’un camp de golf a la marjal de Gandia, impulsat per l’Ajuntament gandià i sostenen que és un projecte il·legal a més d’injust ja que que implicarà la desaparició irreparable de la marjal, un ecosistema de valor incalculable.

D'altra banda, asseguren que el projecte afectarà zones catalogades per la Unió Europea com azona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d’interès comunitari (LIC). Així mateix, denuncien que el govern de Gandia "no escolta la veu del poble ni contempla alternatives respectuoses, racionals i sostenibles amb el medi ambient" i assenyalen que la crisi econòmica està produïda "en part i agreujada pel model urbanístic fonamentat en els camps de golf i en l'urbanisme depredador".  

Comunicat conjunt d'Independentistes de La Safor, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i Endavant OSAN

Un nou ERO a La Safor: TALHER

Si no havíem tingut prou amb els multitudinaris Expedients de Regulació d’Ocupació de l'antic Faus Group, Chova, o la situació catastròfica de Mármoles Compaq, ara s'inicia una nova onada d'acomiadaments massius conseqüència d'una gestió municipal nefasta, inconscient i irresponsable. Els casos anteriors, depenents de conjuntures més relacionades amb la pròpia dinàmica destructiva del capitalisme, foren propiciades per una negociació traïdora dels sindicats de gestió (CCOO i UGT) i per una deixadesa covarda del govern valencià.

Però el cas de TALHER és diferent. L'empresa contractista de neteja dels jardins de la ciutat de Gandia, ofegada per un deute de 1,8 milions d'euros, s'ha vist obligada a dur endavant un ERO. La causa és evident: fa molt mesos que no cobra de l'ajuntament de Gandia, i ha hagut de continuar assumint unes despeses que han acabat per fer-se insostenibles. Aquesta nova modalitat de fallida tècnica cada dia serà més freqüent, ja que les arques institucionals estan carregant un sobredeute usurer i immens sobre l'empresa privada mitjana i sobre els autònoms, afectant-nos directament a les persones treballadores (mentre l’ajuntament de Gandia es gasta milions en grans concerts i festes). El conflicte, tal i com es presenta a hores d'ara, no tardarà a esclatar per totes bandes.

Com era previsible, els governs còmplices de PSOE i PP es tiren les culpes en el cas de TALHER i maregen la perdiu. A l'antic alcalde, José Manuel Orengo, se li ha despertat un sobtat interès solidari pels treballadors que se'n van al carrer. Però no es tracta de res més que d'un sentiment de culpabilitat mal digerit. És vergonyós que ara Orengo es preocupe pels treballadors, quan sabia perfectament que aquesta situació s'anava a produir tard o d'hora, estiguera ell o no en el govern local que més ha malbaratat de la història d'aquesta democràcia.

Confiem que l'anunci de l'ERO de TALHER siga només en el fons una mesura de pressió de cara a l'ajuntament, però com sempre amb la classe treballadora, “paguen justos per pecadors”. Orengo ha de responsabilitzar-se del sofriment i les penalitats que va a generar a 50 famílies…

Torró, com a “bon empresari”, sap també com se solucionen aquestes coses: privatitzant escoletes; tancant mitjans de comunicació, com Gandia TV, i acomiadant a tota la plantilla de 25 tècnics; fent camps de golfs sobre la platja de l'Ahuir; torturant animals; contractant cantants perseguits per la justícia; etc.

 INDEPENDENTISTES DE LA SAFOR 

COORDINADORA OBRERA SINDICAL (COS) 

ENDAVANT OSAN            

 Agost de 2011 – Gandia (la Safor – Països Catalans)

L'Accent entrevista María Mira-Perceval i Manolo González dos dels impulsors del nou Casal Popular Tio Cuc d'Alacant

María Mira-Perceval i Manolo González són dos dels impulsors del Casal Popular Tio Cuc d’Alacant, un nou centre social que pretén recollir el testimoni organitzatiu, social i cultural en defensa del valencià a la ciutat. Ens trobem amb ells a l’Hort Comunitari de Carolines.

Com sorgeix la idea de crear un Casal?

La idea naix fa 2 anys i mig, quan després del tancament del Casal Jaume I ens trobem que no hi ha cap centre que siga capaç d’aglutinar un projecte valencianista, de defensa de la llengua i la cultura; al llarg d’aquest temps hem madurat la idea que cal un casal on les persones i les entitats que defensem l’ús, dignitat i normalització del valencià ens puguem trobar, exportar el nostre discurs, promocionar la llengua i la cultura pròpies d’Alacant. Vist que Acció Cultural no tenia la capacitat per impulsar aquest projecte, vam entendre que era la nostra responsabilitat fer realitat aquest espai.

Després de mesos de reunions i d’anar concretant la proposta inicial, és a partir de les darreres concentracions en defensa de TV3 que vam començar a informar, a integrar, a arribar a gent de fora del nostre àmbit, gent vinculada a organitzacions, gent de procedència diversa, etc.

Sou dues d’un grup inicial de trenta persones, quina és la procedència dels impulsors del Casal?

De diferents àmbits: militants de Maulets, del Bloc Jove, d’Escola Valenciana, d’Endavant, del SEPC, però també d’altres col·lectius culturals de la ciutat, o de cap i que han trobat en el Casal Popular un bon espai per a treballar. Esperem, amb el començament del curs, vincular els professors d’institut i a més estudiants, ampliant la projecció del Casal.

Quins àmbits de treball penseu orientar des del Casal?

Activitats culturals, classes de valencià, balls, recuperació de diades com el 9 d’octubre o l’aniversari de l’assassinat de Miquel Grau, una biblioteca popular, habilitar l’espai necessari per a col·lectius que no tenen local, presentacions de llibres, teatre, passes de vídeo i de competicions esportives, etc.; però sobretot ens plantegem el Casal Popular com un lloc on els valencianoparlants puguem trobar-nos, on els castellanoparlants, que també formen part del nostre poble, puguen aprendre i viure el valencià amb normalitat. En definitiva, esdevenir un punt de trobada, que a Alacant no existeix, ample, obert, on tothom tinga cabuda, i ser capaços de generar un espai perquè totes les persones que estimen el valencià puguen eliminar de la seua quotidianitat la diglòssia i l’autoodi.

Quines són les relacions que teniu actualment amb altres entitats d’Alacant?

El Casal Popular serà una entitat oberta i sense cap vinculació orgànica. Ara bé, en el procés de creació diverses organitzacions han aportat el seu saber. Escola Valenciana ens està ajudant molt; ens han obert el seu local per fer activitats i reunions, i sempre s’han mostrat receptius. Maulets ha estat l’impulsor principal, als quals estem molt agraïdes per l’esforç i l’empenta, com la resta de l’esquerra independentista. Amb el Bloc no tenim cap vinculació, tot i que hi ha membres del Bloc Jove treballant en el Casal. També s’han integrat persones provinents de Macondo, un ateneu cultural molt actiu que recentment ha tancat les seues portes. Finalment, Acció Cultural no ha volgut participar malgrat haver fet tres reunions amb ells i que la voluntat del Casal Popular sempre haja estat que tingueren la seua veu en aquest projecte. Creiem que són reacis ja que el Casal Popular no va a estar dirigit per ells, sinó per una assemblea horitzontal i autogestionada.

Com es troba el procés organitzatiu i de recerca de socis i de local?

L’assemblea del Casal ens hem reunit en quatre ocasions per definir les línies de treball, i ens hem dividit en comissions per anar avançant i calendaritzant aquesta feina: local, economia, organització, festes i comunicació. A cada assemblea que hem fet sempre ha vingut gent nova i amb il·lusió. Queda per definir l’organització interna i el pressupost, tot i que complirem amb els objectius marcats. De moment, hem trobat un local, amb bones instal·lacions i cèntric; entrarem en setembre a condicionar-lo i la perspectiva és la d’obrir en octubre, cosa que estem segures que ens donarà un bon impuls.

Ara mateix tenim un bon ritme de captació de socis, som uns 30 associats en ple estiu, tot i que necessitem més per a cobrir totes les despeses econòmiques; ens interessa, òbviament, poder saldar les necessitats econòmiques, però també ens resulta fonamental el treball i les idees de la gent.

Alacant és una plaça difícil per al valencià

Ningú fa res pel valencià a Alacant, llevat d’Escola Valenciana i alguns col·lectius polítics o culturals. Ni l’Ajuntament ni la Generalitat han mogut un dit per la cultura valenciana. Al problema quantitatiu, hi ha pocs catalanoparlants, s’uneix un de qualitatiu: no hi ha ús social. Al carrer no s’escolta, però quan parles en valencià sempre trobes interlocutors als comerços o al carrer. Hi ha més catalanoparlants que ús i percepció.

A banda, hi ha agressions, incomprensions i comportaments hostils que fan tirar enrere, i és que un valencianoparlant a Alacant sempre s’ha de justificar per parlar la seua llengua. El valencià no és una llengua normalitzada, i aquesta situació s’ha de capgirar per tal que el respecte i l’ús social augmenten, i per això és imprescindible el Casal Popular, per fer veure que el valencià no és només una matèria escolar, obligada o cosa del passat, sinó una llengua de futur. Hi ha un poble a construir i la base es troba en la llengua

Com ha afectat a Alacant el tancament de les emissions de TV3?

S’ha eliminat l’única televisió que retransmetia en català, afectant greument a la normalització. Lingüísticament parlant era la nostra televisió, tot i que a nivell polític o territorial potser no. El cas és que a les comarques del sud molta gent sap parlar o entén el valencià perquè han vist TV3, fet que no ha aconseguit Canal 9. Hi ha l’alternativa de veure TV3 pe
r internet, però no és una opció massiva ja que no arriba com la televisió. Tot i que les generacions més joves poden acostumar-se a aquest mitjà, no tindran TV3 com un element normalitzat, ja que l’has de buscar per tu mateixa.

És l’escola l’únic espai normalitzat i institucionalitzat?

Efectivament, i per això els atacs a la línia en valencià. El projecte de supressió d’aquests programes suposarà tornar 30 anys enrere. La Conselleria ho planteja com si el valencià i el castellà estigueren en una situació d’igualtat, quan no és la realitat; el valencià és una llengua minoritzada i necessita promoció. En un mar de castellà no pots llevar l’única eina per poder aprendre i normalitzar. Sense la línia en valencià tindrem poques hores i incapacitat per aprendre, tenint en compte que especialment a Secundària la línia no es respecta. La línia és una oportunitat de normalitat, llevar-la significa tornar a les catacumbes.

Per a nosaltres, és el fruit d’una estratègia del PP per a destruir el nostre poble. Volen tallar el cap a les institucions defensores del valencià: el tall de TV3, les multes a Acció Cultural, la supressió de la línia… però no podran amb nosaltres, perquè som un poble combatiu que sabrà fer front a aquestes agressions amb alegria, il·lusió, força, amor i astúcia.

+ Totes les entrevistes de L'Accent

Les companyes i companys de l'assemblea del moviment 15-M de la Safor-Valldigna convoquen el proper dissabte dia 20 a les 12hores davant dels apartaments Bonaire al xiringuito número 2 de la platja de Gandia, un acte de protesta per l'autorització per part de l'ajuntament de Gandia de la construcció d'un camp de golf a la Marjal de Gandia-Xeresa L'acte consistirà en la realització d'un cartell humà amb el lema "Salvem la Marjal".

Des d'Independentistes de la Safor i des d'Endavant OSAN us animem a recolzar i a participar en aquest acte!

Ens veiem totes i tots,dissabte a la platja de Gandia!

Salvem la marjal!

FES-TE CARTELL HUMÀ I DIGUES AL GOVERN DE GANDIA "SALVEM LA MARJAL"

L’Assemblea La Safor-Valldigna del 15-M ha organitzat, per al proper dissabte, un cartell humà a la Platja de Gandia, per fer una crida ciutadana per salvar la marjal de Gandia, davant l’amenaça del projecte de construcció d’un camp de golf, anunciat per l’actual govern de Gandia.

Rebutgem el projecte de construcció d’un camp de golf a la marjal de Gandia, impulsat per l’Ajuntament gandià, perquè:

– És aquest un projecte il·legal a més d’injust que implicarà la desaparició irreparable de la nostra marjal, un ecosistema de valor incalculable.

– Afecta zones catalogades per la Unió Europea com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i LIC (lloc d’interés comunitari).

– El govern de Gandia no escolta la veu del poble ni contempla alternatives respectuoses, racionals i sostenibles amb el medi ambient i ser un insult per a la ciutadania que està pagant una crisi econòmica produïda en part i agreujada pel model urbanístic fonamentat en els camps de golf i en l'urbanisme depredador.

Per tot això i més, CONVIDEM A TOTA LA CIUTADANIA A SUMAR-SE AL CARTELL HUMÀ QUE FORMAREM EL PROPER DISSABTE, 20 D'AGOST, A LA PLATJA DE GANDIA (davant dels apartaments Bonaire). SERÀ A LES 12 DEL MIGDIA, PER POSAR DE MANIFEST EL NOSTRE REBUIG I PER LLANÇAR UN MISSATGE BEN CLAR:
LA NOSTRA MARJAL ESTÀ EN PERILL I ÉS NECESSARI QUE TOTES I TOTS LLUITEM PER SALVAR-LA.

VINE! PARTICIPA! FES SENTIR LA TEUA VEU!