Nacionalitzem l’energia, recuperem la sobirania energètica.

La mort d’una dona a Reus el passat 15 de novembre degut a un incendi provocat per la manca d’electricitat, és només la punta de l’iceberg d’una realitat social que afecta a parts importants de la nostra societat.

Les dades són concloents. 1 de cada 10 llars passa fred a l’hivern per no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. Mentre el poder adquisitiu de la classe treballadora ha caigut més d’un 20% en els darrers 8 anys, la llum s’ha encarit un 73% i el gas un 67%. No són una anècdota, és un empobriment generalitzat de gran part de les classes populars. Davant d’aquesta realitat, les companyies elèctriques han guanyat 4.154 milions d’euros entre gener i setembre d’enguany.

Els fets de Reus i les posteriors declaracions dels responsables de Gas Natural demostren el menyspreu per la dignitat humana d’aquestes companyies i els seus dirigents. Només cal veure els personatges que figuren en els seus consells d’administració i comprovar que són els responsables directes de la misèria en què viu una part de les nostres classes populars. Hem d’assenyalar amb noms i cognoms els responsables que porten a diari a la misèria a gent del nostre poble.

Aquests són els responsables de la mort de la dona de Reus i, per extensió, els responsables de la pobresa energètica al nostre país. Ho són en tant que mentors i executors d’una pràctica empresarial consistent en deixar sense serveis bàsics a aquells que no s’ho poden pagar. Ho són en tant que utilitzen la seva influència i el seu poder per a que es legisli al seu favor i en contra dels treballadors i treballadores. I ho són com a destacats representants d’aquest sistema capitalista que ha arruïnat milers i milers de persones amb atur, desnonaments, preferents i especulació. Aquestes són les classes altes que actuen com una veritable màfia.

Membres del Consell d’Administració de Gas Natural

Isidre Fainé: expresident de La Caixa.
Josu Jon Imaz: expresident del PNV.
William Allan Woodburn: delegat del fons d’inversió Global Infrastructure Partners.
Rafael Villaseca: antic president de les empreses públiques TABASA, Túnels del Cadí i GISA.
Ramon Adell: president de la comissió econòmica del Barça.
Enrique Alcántara-García Irazoqui: advocat de l’estat, exvicepresident de La Caixa i Abertis.
Xabier Añoverso Trías de Bes: fundador d’UPN, membre de la junta del Círculo Ecuestre i marit de Júlia García-Valdecasas.
Marcelino Armenter: exdirector general de CaixaBank.
Mario Armer: vicepresident de la patronal automobilística ANFAC i conseller de CHL.
Francisco Belil: president de la Fundació Princesa de Girona i vicepresident de la Fundació Bertelsmann.
Benita Maria Ferrero-Waldner: excandidata a la presidència d’Àustria i excomissària europea.
Alejandro Garcia-Bragado Dalmau: ha estat secretari general de CaixaBank, d’Abertis i d’Immobiliaria Colonial.
Cristina Garmendia Mendizábal: exministra de Ciència i Innovació del govern Zapatero.
Helena Herrero Starkie: consellera delegada de HP.
Miguel Martínez San Martín: conseller de Repsol.
Luis Suárez de Lezo Mantilla: vicepresident de la Fundació Repsol.

Tot i que la responsabilitat darrera dels fets de Reus i de la pobresa energètica recau sobre les companyies energètiques, les diverses administracions també són responsables de preferir mantenir intocables els interessos de les grans companyies que no pas de dur a terme polítiques efectives per combatre la pobresa energètica.

El model de l’estat com a redistribuïdor de la riquesa i protector social ha desaparegut i no tornarà. Els governs tenen com a principi inalterable no perjudicar els interessos de la gran burgesia. Per tant, només els queda la propaganda per intentar convèncer una majoria social que l’estat vetlla pels seus interessos.

Era propaganda quan ens deien que amb la privatització i liberalització els preus baixarien i el servei seria millor. És propaganda quan el Tribunal Constitucional suspen les lleis socials afirmant que ho fa per garantir la “igualtat entre tots els espanyols”, quan en realitat actua en favor dels grans oligopolis. Es propaganda quan l’administració autonòmica afirma que substitueixen les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional per noves lleis que tenen el mateix efecte, quan en realitat les han buidat de tots aquells elements que podien incomodar el poder econòmic. És propaganda que opinadors, tertulians i diputats diguin que es posicionen en defensa dels interessos de la població, quan en realitat només es posicionen si el tema en qüestió no esquitxa l’administració que ells governen.

Mesures com pagar algunes factures pendents amb fons públics o fer dependre la dignitat de les persones de la caritat dels fons socials de les mateixes multinacionals que les han portades a la ruïna -i que gràcies a aquesta caritat obtenen bonificacions fiscals-, són un rentat de cara i un pedaç que no soluciona el problema en la seva totalitat.

L’única solució és la nacionalització dels serveis bàsics i la seva gestió des d’una orientació socialista. Només així podem garantir que la dignitat de les persones passa per davant de l’afany de lucre, i que el patrimoni col·lectiu es posa al servei de les persones i no al servei d’una multinacional que té com a únic objectiu l’obtenció del màxim benefici. I mentre això no arriba, cal exigir una legislació que impedeixi per llei que cap persona al nostre país es quedi sense subministraments bàsics perquè no pot pagar-los, i que el cost que això generi vagi a compte dels beneficis que obtenen aquestes empreses. Així mateix, també cal potenciar els projectes alternatius en la gestió de l’energia, tant per anar-nos desvinculant de les grans multinacionals, com per anar posant en pràctica un model energètic basat en les energies renovables.

És per això que animem a participar a les mobilitzacions que aquests dies s’estan duent a terme contra la pobresa energètica, i també animem a participar en la construcció d’una alternativa que permeti recuperar la sobirania energètica.

 

cartell-pobresa-energètica-Endavant-OSAN-nov2016