Aquest dissabte més de 10.000 persones es van manifestar pels carrers de València amb motiu del 25 d’abril, un fet que ha convertit la Diada d’enguany en la més multitudinària dels darrers anys.
L’Esquerra Independentista vam aplegar milers de persones en un bloc reivindicatiu per la independència i la unitat dels Països Catalans. La manifestació, en què destacava la presència de moltíssimes joves, va tenir un caràcter de renovació i reimpuls de l’independentisme, especialment entre les noves generacions.
La Diada també va ser protagonitzada pel Correllengua Agermanat, una iniciativa històrica i il·lusionadora liderada per un jovent combatiu disposat a defensar la llengua arreu dels Països Catalans.
Des d’Endavant creiem que aquesta mobilització és un pas més en una dinàmica mobilitzadora que fa temps que s’ha reactivat al conjunt dels Països Catalans i específicament al País Valencià, i que coincideix amb un creixement de l’Esquerra Independentista, principalment de la seua organització juvenil (Arran) i el sindicat d’estudiants (SEPC). Això no són fets casuals i independents entre si, sinó que responen a diferents elements conjunturals i estructurals:
Després de la desmobilització causada pel miratge del “govern del canvi”, el qual no va impulsar cap transformació que permetera blindar qüestions tan clau com la llengua, el territori o els serveis públics, ha costat reorganitzar el múscul popular per a respondre a la conjuntura d’un govern d’extrema dreta. La mobilització contra la consulta de la Llei Rovira, la lluita contra el turisme i l’especulació immobiliària, la solidaritat amb Palestina, les vagues docents i, sobretot, la resposta a la riuada, han permés generar un nou clima polític al País Valencià. Un clima que permet l’activació i l’enfortiment de la lluita social i nacional, la recuperació de múscul mobilitzador i organitzatiu, que s’estén comarca a comarca amb potencialitat per a sumar cada cop més forces en una lògica d’impugnació del projecte espanyol a casa nostra.
És en aquest context que l’Esquerra Independentista creix i augmenta la capacitat de convocatòria. Aquest enfortiment permet que es puguen canalitzar les contradiccions del sistema capitalista patriarcal i de l’opressió espanyola en una proposta independentista i revolucionària. Aquests dos elements, la independència dels Països Catalans i la ruptura revolucionària, creiem que són especialment rellevants quan parlem de com seguir per no ensopegar amb la mateixa pedra que en el cicle polític anterior.
Perquè sonen cants de sirena que apunten de nou a l’electoralisme i a engolir el que siga per no assumir el mal pitjor. Però això són vies mortes, que només poden conduir a tenir un paper de radicalitat en les formes, però no en el contingut i, finalment, acaben assumint un paper de recomposició i estabilització de l’estat, que ens nega qualsevol possibilitat de sobirania social i nacional. Nosaltres creiem que situar la solució en l’electoralisme o en l’estabilitat del PSOE davant de l’extrema dreta en un context tan greu com el que afrontem seria un greu error. Ara toca consolidar els avanços de l’activació social i nacional. No toca ser poregoses amb la nostra proposta política. Toca augmentar la nostra capacitat d’organització, mobilització i lluita i expandir-la a cada comarca. Toca enfortir l’esquerra independentista i el conjunt d’iniciatives polítiques que impulsen la unitat dels Països Catalans. Toca fomentar la lluita i no la desmobilització. Toca seguir confrontant el rendisme i l’especulació, defensar la llengua poble a poble, plantar batalla a les amenaces contra el territori i avançar en els drets de les dones i les identitats dissidents. Toca animar a la participació política diària i quotidiana i no a la delegació en els partits amb representació institucional. Toca articular la força de la primavera valenciana i no deixar que ens en prenguen de nou el potencial per apagar-lo sota la bota dels límits del Regne d’Espanya i els interessos de la seua oligarquia. Toca, en definitiva, construir una alternativa que pose al centre les necessitats de la classe treballadora del País Valencià, i sabem que això només és possible amb la ruptura independentista i que solament un procés d’alliberament nacional i social dels Països Catalans ens permetrà alliberar-nos com a poble i com a classe.
El 25 d’abril i cada dia de l’any, pel País Valencià i pels Països Catalans: Independència, Socialisme i Feminisme.