Davant les darreres mesures del govern espanyol sobre el dèficit públic de les comunitats autònomes, des d’Endavant OSAN volem fer les següents consideracions:
Els límits de dèficit públic marcats per l’estat espanyol per aquest 2013 són un atac directe al poble treballadors dels Països Catalans. El fet que aquest límit es situï en un 1,60% pel País Valencià, en un 1,58% pel Principat de Catalunya i en un 1,47% per les Illes Balears suposarà unes retallades de milers de milions d’euros en serveis públics. Cal recordar que des de 2010 les administracions autonòmiques dels Països Catalans ja han deixat d’invertir més de 9.000 milions d’euros en serveis públics.
L’ofec econòmic de les comunitats autònomes obeeix a la doble voluntat de recentralització i desmantellament dels serveis públics que des de fa ja més de 15 anys forma part del programa explícit del nacionalisme espanyol hegemònic. L’actual estructura institucional de l’estat, que convertia les comunitats autònomes en gestores dels serveis públics, ha brindat l’oportunitat perfecta al nacionalisme espanyol per a assestar un cop molt dur als serveis públics utilitzant la cortina de fum del dispendi autonòmic.
Les burgesies locals han avantposat la seva voluntat de desmantellar i privatitzar els serveis públics al seu interès per gestionar un poder autonòmic fort. El seu dogmatisme neoliberal les ha portat a caure en la trampa i aplanar el camí cap a la recentralització. Així, tant CiU com les seccions autòctones del PSOE i PP han aprovat i impulsat, en molts casos amb un indissimulat entusiasme, tots els canvis legals que han possibilitat arribar a l’actual situació en que el govern espanyol està usant la normativa del dèficit per a liquidar bona part del poder de les comunitats autònomes i dels serveis públics.
L’actual situació econòmica i social que viuen els Països Catalans és responsabilitat directa dels tres grans partits del sistema: PSOE, PP i CiU. Tots tres partits han estat part activa en el disseny d’un model econòmic que ha accentuat encara més la pauperització provocada pel sistema capitalista:

• Els tres partits van ser els executors de la política de desindustrialització i terciarització, que ens ha conduït a un model especulatiu d’empobriment i precarietat laboral.
• Els tres partits van votar afirmativament la llei de liberalització del sòl de 1998, base legal de la bombolla immobiliària.
• Els tres partits han referendat el conjunt de contrareformes laborals que han retallat els drets de la classe treballadora fins a nivells que ens retrotrauen al franquisme.
• Els tres partits han referendat les privatitzacions d’empreses públiques, que ha situat els sectors estratègics en mans de multinacionals. Lluny de la retòrica que el lliure mercat afavoriria els consumidors, la realitat ha demostrat que la privatització de serveis com l’electricitat, les telecomunicacions o l’aigua ha provocat uns forts augments en la despesa dels pressupostos familiars per aquests conceptes.
• Els tres partits van aprovar les directrius europees de dèficit zero i les van elevar a rang de norma constitucional. Amb aquella acció, tots tres partits van signar el vist-i-plau a l’onada de retallades i, de facto, l’ofec financer de les comunitats autònomes.

La resta de partits que han participat del sistema des de posicions nominalment d’esquerres han estat incapaços d’aturar aquesta deriva perquè la seva acció política ha anat només dirigida a intentar cercar la cara ètica del sistema, una cara que en realitat mai ha existit. I actualment, amb la seva acció política, demostren no haver entès encara que l’única sortida per al nostre poble és la ruptura amb l’actual sistema socioeconòmic.

L’únic camí: la independència dels Països Catalans

L’única manera de fugir de l’empobriment imposat per les institucions europees i l’oligarquia estatal és la independència dels Països Catalans. Una independència, però, que permeti recuperar la sobirania real. Per això cal:

• L’ús de la desobediència com a arma per a la ruptura amb l’estat i la Unió Europea. Tot l’actual entramat legal ha estat imposat a la població a base de xantatge i desinformació per vies totalment antidemocràtiques. Cal doncs, desobeir les conseqüències d’aquesta estafa i desobeir alhora qualsevol intent de fer callar la voluntat política del poble català.
• Un programa polític que contempli el no pagament d’un deute que no és res més que la nacionalització de les pèrdues del sector privat en negocis especulatius, el desmantellament de tot l’entramat legal sobre el que s’ha sostingut el darrer cicle econòmic i la nacionalització dels sectors estratègics i dels serveis públics.
• La sortida de la Unió Europea com a únic camí per a recuperar la sobirania real i poder emprendre una via de reconstrucció econòmica des de paràmetres oposats a la doctrina que obliguen a seguir les institucions comunitàries.

Només des d’aquestes bases mínimes de sobirania serà possible la construcció d’un estat independent i sobirà. Tant l’intent de persistir en la reforma de l’estat des de l’autonomisme, com la quimera d’una independència on res no canviï són vies estèrils per a solucionar els problemes de la nostra gent i poder començar a construir un país lliure i just.
Països Catalans, 2 d’agost de 2013