Com cada any des d'en fa vuit, l'assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant va organitzar l'acte d'homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç. Era el 34è aniversari de la seva caiguda en combat.

Enguany, l'acte, que tingué lloc el 9 d'octubre, es va organitzar coordinament amb el nucli de Sant Andreu de l'organització juvenil Arran , que celebrava la seva presentació al poble. La pluja va fer acte de presència de forma intermitent, tot deslluïnt algun dels actes i obligant que d'altres tinguessin lloc al CSO La Gordíssima, en lloc de la Pl. Comerç, on estava previst.

L'homenatge al Jordi sí que va tenir lloc a la plaça. Amb mig centenar de persones com a públic, l'acte va començar amb parlaments de la família; primerament la mare, na Josi, i després en Francesc, un dels seus germans, van voler recuperar la figura del jove patriota i comunista, mort als 21 anys. Clarament van mostrar la seva indignació i desconsol pel que consideren un crim d'Estat, en no haver-se encara resolt l'autoria del seu assassinat. Aquest desconsol és doble en tant que pensaven que la mort del dictador duria a una democràcia efectiva, però han pogut comprovar que les clavegueres de l'Estat segueixen funcionant igual.

A continuació, un militant de l'assemblea d'Endavant va realitzar el parlament d'homenatge. Va remarcar la vigència de la lluita d'en Jordi tot oposant-la als demòcrates d'aleshores, que van pactar la traïció anomenada transició, i que són els mateixos 'demòcrates' d'ara que retallen drets i serveis públics, reprimeixen lluitadores i pacten amb Espanya mentre intenten abanderar un procés d'alliberament nacional.

Convençut que en Jordi militaria ara Arran, des d'Endavant es va felicitar al naixement de l'organització i encoratjar-los a seguir en la línia correcta de lluita, combativa. Que Arran compti militants seus detinguts per la vaga general del 29M és la millor síntesi de la unitat de lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans.

En un escenari proper de diferents conteses polítiques, com la vaga general del 14N i les eleccions autonòmiques del 25N, es va encoratjar la classe treballadora catalana a utilitzar ambdues dates com a eines, com a mitjans que en facilitin l'organització. Participant de la vaga i donant suport a la CUP-Alternativa d'Esquerres, entenent que el debat sobre els mitjans de lluita ha de ser en funció de la seva legitimitat i no de la legalitat.

Finalment, en una crida a la solidaritat interncionalista amb el poble de Veneçuela i el seu camí cap al socialisme, l'acte va concloure amb una referència a la lluita del poble xilè contra el neoliberalisme que la dictadura va deixar en aquell país. Xile és l'exemple del que volen fer amb naltros, el camí cap on ens volen dur amb tantes retallades i el total desmantellament de l'Estat del benestar. Després de reproduir unes paraules del president xilè Salvador Allende, l'acte es va cloure amb dues gralles interpretant La Muixeranga i els Segadors, que va ser també cantada pel públic assistent.

  

 

Text en el que es basà el parlament fet per l'homenatge

Bona tarda,

De nou, i com cada any, ens convoquem per homenatjar com és degut un dels nostres caiguts en combat, un d'entre els centenars i milers de lluitadors i lluitadores anònimes de la nostra terra que deixa de ser-ho, tràgicament, per posar nom, rostre i vida al sacrifici que des de fa dècades i segles estem duent a terme els i les catalanes per alliberar-nos plenament. I quan diem plenament, ho diem a la manera en què ho pensava i ho combatia en Jordi: per l'alliberament nacional i social dels Països Catalans, per la independència i el socialisme a la nostra estimada terra, a la nostra terra ocupada.

Quan diem que li retem homenatge, no és pas per cosificar-lo, per idolatrar-lo o per posar-lo en un podi, sinó per prendre'n el seu relleu, per recollir el testimoni de la seva lluita, més vigent que mai, per desgràcia. En Jordi, durant els anys de la traïció nacional i social anomenada transició va ser de les que no va claudicar, de les que no acceptava aquest pacte amb els feixistes, que no acceptava unes míseres engrunes per allò de “de moment això, i després ja veurem”. Ara, si visqués, si fes la seva lluita com la feia aleshores, seria titllat de terrorista, d'antisistema, de violent, etc., i seria durament reprimit per aquests que s'omplen la boca de democràcia, com el Boi Ruiz desmuntant la sanitat, com l'Artur Mas venent un tros de país per un plat de llenties i com en Felip Puig, el psicòpata, que no en té prou en buidar ulls amb bales de goma sinó que reinstaura l'ús dels gasos lacrimògens.

Són aquest, els demòcrates d'avui, els que també ho eren fa més de 30 anys, quan amb l'excusa del pacte i l'amenaça velada de l'exèrcit van signar, cofois, una nova derrota per al nostre poble. Això, a casa nostra, té un nom: botiflers, són botiflers. Boi Ruiz, botifler; Felip Puig, botifler; Artur Mas, botifler. Són ells, ara, els que veient que aquesta presó de pobles que és l'Estat espanyol ja no sap com frenar els anhels de llibertat, s'inventen mil excuses per seguir-hi dins, canviant-ne la forma però sense que canviï el fons.

Estructures d'estat, estat propi i diverses martingales que serveixen per esquivar de nou el problema; perquè no són eufemismes, no: si no diuen independència és perquè no hi creuen, perquè com a burgesos que són, la seva única pàtria són els diners i és aquesta a la que li deuen tot. A la monarquia bananera del Principat el Rei màxim n'és Isidre Fainé, mentre que Artur Mas i companyia són els bufons que li ajusten les lleis per tal que pugui seguir guanyant més i més: per a La Caixa i les grans companyies propietàries d'aquesta part del país no existeix la crisi i els beneficis segueixen en augment any rere any.

Com dèiem, doncs, el nostre millor homenatge al Jordi és recollir-ne la seva lluita i fer-la nostra. I per això estem aquí avui, com cada any, des d'en fa 8, i hi serem l'any vinent per commemorar els 35 anys de la seva mort en combat. Avui, la data és també especialment assenyalada perquè fem aquest homenatge dins la presentació de l'organització juvenil Arran a Sant Andreu. Arran neix de la unió de CAJEI, Maulets i d'altres col·lectius de joves per constituir l'organització juvenil independentista més nombrosa i qualitativament més important d'arreu dels Països Catalans. Felicitats, Arran! Teniu tot un present de lluita però perquè sabeu que el futur és vostre!

I sabeu que heu triat el bon camí, i des d'Endavant n'estem segures, quan podem afirmar que, si bé en Jordi era militant de les joventuts del PC(i), avui ho seria d'Arran! Ho sabem, perquè és un honor i la millor constatació que heu recollit el testimoni de lluita d'en Jordi quan entre les files d'Arran, nacionalment, però també a Sant Andreu, comptem entre persones detingudes per la vaga general del 29 de març. Aquest és el nostre homenatge diari, aquesta és la demostració que la lluita del Jordi és més vigent i necessària que mai!

Des d'en Jordi fins a Arran, la independència no pot ser res més que un combat nacional i de classe. Hem de denunciar el botiflerisme dels qui s'emboliquen amb senyeres i falses estelades per amagar els pactes amb Espanya i les retallades. L'Espanya que ataca directament les dones i el dret al propi cos volent restringir encara més el dret a l'avortament. No, no caurem a la seva trampa: cap bandera ens amagarà les retallades, cap bandera amagarà els atacs constants contra la classe treballadora catalana, una situació que es dóna arreu del món, allà on hi ha regna el capitalisme.

Si diem que CiU i companyia són botiflers, qui els segueixin poden ser titllats de traïdors. No tornarem a caure en el parany de les etapes, les fases i les amenaces velades com fa més de 30 anys. Ho volem tot! Volem la independència, volem el socialisme i volem la reunificació dels Països Catalans! I és amb aquesta idea que recolzem la presentació de CUP-Alternativa d'Esquerres a les eleccions del Principat. Per quatre punts clars:

• Per defensar la necessitat de la independència nacional, política i econòmica.
• Per defensar la unitat de la nació completa, els Països Catalans
• Per defensar els drets de la classe treballadora i la justícia social, contra les retallades i en defensa del sector públic.
• Per denunciar que el Parlament del Principat és una institució derivada del marc polític espanyol que ens encadena i ofega.

 

El Parlament, qualsevol dels Parlaments en què estan dividits els Països Catalans, són instruments de dominació espanyola. Per definici&oacut
e;, són antagònics a la nostra nació: no podrem construir mai els Països Catalans des d'allà, només des del carrer podrem construir un poble autènticament sobirà, no dependent políticament ni econòmica de ningú.

Els Països Catalans es construeixen des de la lluita i la confrontació, des de la base. Des dels instituts, com la primavera valenciana, des de la defensa de la llengua, com a Mallorca. I des de la resposta a les agressions espanyolistes, per això avui podem celebrar l'absolució dels 4 de Mallorca encausats des de la Diada del 2010! Una abraçada ben forta, companys! I que ho tinguin clar els espanyolistes i la policia a València, a Mallorca i arreu: som el poble i per això som l'enemic!

I evidentment, els Països Catalans es construeixen des del carrer i els llocs de treball, per això aquest proper 14 de novembre tornarem a fer vaga, una vaga general i social que torni a desbordar els sindicats grocs que només la fan per rentar-se la cara. Com les eleccions, la vaga no és un fi, és un mitjà, una eina per organitzar la classe treballadora, fer-nos fortes i demostrar la nostra capacitat contra els empresaris. Hem de demostrar cada cop més capacitat d'organització i d'ofensiva de les treballadores contra empresaris i polítics.

Els nostres mitjans han de ser tots aquells que puguem fer servir, tots els que tinguem a l'abast. No es tracta d'una qüestió de legalitat, sinó de legitimitat. Quan la pròpia legalitat és la que et condemna a la misèria, et prohibeix sanitat, educació i uns mínims drets, el debat no gira entorn de què és legal i què no, sinó de què és just, per a la vida, i la legitimitat que la classe treballadora hem de prendre tot construint contrapoder i constituint-nos, ara sí, en estructures de poder popular.

La nostra lluita és la del poble treballador català contra les classes dirigents dels estats espanyol i francès i això inclou la burgesia catalana. L'Esquerra Independentista tenim un projecte, uns Països Catalans socialistes, per a les classes populars; cap explotació: ni econòmica, ni de gènere, ni al territori. Però això no ho aconseguirem mai sols i soles: ens cal fixar la vista a la resta del món. L'internacionalisme és recíproc, i ens cal difondre la nostra lluita igual que seguim atentes al que passa arreu.

Per això, hem de saludar i felicitar enèrgicament al poble de Veneçuela que ha reafirmat recentment la seva aposta pel socialisme, per superar el capitalisme i construir un projecte que porti el país cap a la segona independència. Des d'aquí, cridem ben fort 'visca la Revolució Bolivariana!'.

Però també hem de mirar cap enfora per allò dolent: en aquest cas, també a l'Amèrica del Sud, en tenim un trist exemple. Després de 17 anys de dictadura, Pinochet va deixar Xile en el pitjor neoliberalisme, la llei del mercat portada al màxim extrem, on l'Estat només existeix per reprimir o facilitar negoci a les empreses. Xile, on la gent s'està 10 anys o més pagant crèdits per estudiar una carrera, o on la gent s'hipoteca per pagar l'estada a l'hospital d'una familiar. Aquí és on ens volen dur. La UE i en Rajoy, sí, però també en Mas i les seves retallades. Els ho permetrem?

Per la dignitat del Jordi i la de la seva lluita, per evidenciar que recollim realment el seu testimoni i el fem motiu de vida, no tenim un altre remei que plantar cara. I si ell va morir volent recordar l'afusellament del President Companys, naltros evocarem la seva lluita, i la nostra, recordant les paraules d'un altre president màrtir, el xilè Salvador Allende: "Tenen la força, podran sotmetre'ns, però no es poden aturar el processos socials ni amb el crim ni amb la força. La història és nostra i la fan els pobles".

Visca la terra!