Davant la dimissió en el dia de hui del President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón i el proper nomenament d’un nou president valencià amb el vist-i-plau dels feixistes de Vox, des d’Endavant (OSAN) volem aportar les següents consideracions.
La dimissió de Carlos Mazón és una victòria de les classes populars, que s’han mobilitzat de manera permanent, sostinguda i horitzontal al llarg del darrer any. No ha hagut cap visita institucional ni cap efemèride en la qual el moviment popular no haja estat recordant, massivament, el seu rebuig als criminals gestors de la barrancada. Si hui Carlos Mazón és un expresident esperant una imminent imputació que l’ha de portar a la presó, és gràcies a la persistència de les mobilitzacions. Cal reivindicar la força popular que amb manifestacions, concentracions, Vaga General, protestes i arguments de tota mena han fet insostenible la presència de Mazón a la institució, però també la responsabilitat compartida per tot el seu Consell. Mobilitzar-se i organitzar-se és útil i eficaç per a la classe treballadora, però sobretot és l’únic instrument que tenim per a plantar cara a aquelles que converteixen la nostra vida en un infern.
La dimissió de Carlos Mazón tot i que tardana, no deixa de ser una conseqüència lògica a un any ple de mentides, incongruències, canvis de versió i especialment un any d’abandonament quan no menyspreu a les famílies afectades per la barrancada. Una dimissió que, a més, és parcial, ja que no ha abandonat un escó de diputat que a hores d’ara el protegeix de possibles imputacions. La qual cosa demostra que la única cosa que interessa a la classe dirigent és la tàctica amb la qual conservar el seu poder i privilegis. Carlos Mazón no només s’ha mostrat com un president negligent i mentider, sinó com un criminal. No l’ha preocupat ni a ell, ni al seu partit ni als seus aliats de Vox la vida d’aquelles persones que van morir, ni el benestar de les milers de damnificades, sinó la manera de conservar els seus privilegis de classe. Una vegada més, la crisi provocada per la barrancada ha palesat la necessitat de plantejar una alternativa sistèmica que pose els interessos de la classe treballadora per davant dels interessos del capital, que privilegie la vida enfront del benefici, i que situe al centre de tota acció política la defensa dels serveis públics i la nacionalització dels sectors estratègics.
Per aquest motiu, ni la reconstrucció que han mamprès les diferents institucions ni l’elecció en seu parlamentària d’un nou president amb els vots favorables dels feixistes de Vox van a suposar un canvi significatiu en les vides de les damnificades per la barrancada ni de la resta de treballadores del País Valencià. Vindran setmanes de teatret mediàtic, de promeses i de pantomimes parlamentàries, que no serviran per a un canvi de rumb que possibilite una reconstrucció en clau social. Una vegada més, com ja ha passat en la pròpia elecció de Carlos Mazón com a president, en l’aprovació dels pressupostos, i en la vida parlamentària diària, les institucions depenen de l’acord amb els feixistes de Vox i de les seues polítiques negacionistes, masclistes, defensores dels privilegis de classe, antivalencianes, racistes, contràries als drets humans i mutiladores dels serveis públics. Unes polítiques que el Partit Popular abraça com a pròpies.
És per això que cal mantenir el pols mobilitzador, l’autoorganització i la creació d’estructures de base i de classe. En les nostres mans estan els instruments que ens permeten fer d’aquesta terra i d’aquest temps en què ens ha tocat viure un lloc habitable, digne, just, sostenible i igualitari.