Més de 100 persones fan una manifestació per posar punt final a la tancada a l'hospital. La crida realitzada en concloure la mobilització, però, assegura que és “per agafar forces per emprendre la lluita”.

El 29 de novembre de 2012 s'iniciava a l'Hospital de Sant Pau una tancada protagonitzada per treballadores del centre, que no estan disposades a seguir assumint les retallades i el cost que suposa, tant per a elles com per a les usuàries. Segons el comunicat que van fer públic el mateix dia, el degoteig de retallades des de l'abril de 2011 s'ha concretat en tancament de llits, retallada en farmàcia, en activitats en seccions com radioteràpia, radiologia, etc., i reduccions salarials així com l'acomiadament d'algunes companyes.

El comitè d'empresa feia una crida a la ciutadania perquè s'hi impliqués, tot participant o organitzant activitats en la tancada. A més, i més important, la tancada a Sant Pau va generar un efecte bola de neu que, durant unes setmanes, va comportar tancades en d'altres centres hospitalaris de Barcelona i del Principat (Clínic, Moisès Broggi, Parc Taulí, etc.).

La tancada havia de servir per generar sinergies entre treballadores i usuàries, i entre treballadores de diferents centres sanitaris. Ahir, dimecres 2 de gener de 2013, després de 34 dies de lluita i conscienciació, una assemblea de 300 persones va decidir suspendre temporalment la tancada. Amb aquest aixecament, emperò, no tiren la tovallola sinó que volen agafar forces per seguir amb la lluita.

Així ho han volgut escenificar avui, dijous 3, amb la manifestació convocada a 2/4 de 3 del migdia, l'hora en què se celebraven les assemblees diürnes durant la tancada. Més de 100 persones -la majoria d'elles, treballadores del centre- han baixat pel carrer Sant Quintí fins a la cantonada del carrer Pare Claret amb Av. Gaudí. Encapçalava la mobilització una pancarta amb el lema Prou retallades a la sanitat pública.

Entre xiulets i càntics –Sanitat pública i de qualitat!, Retallar sanitat és assassinat– s'ha arribat a l'entrada històrica del centre hospitalari. Allí s'hi han penjat fins a cinc pancartes, algunes de les quals havien romàs penjades durant la tancada: Retallades = menys personal, menys qualitat; Prou tancaments de llits. Avui el comitè els ocupem. Demà els volem pels usuaris; Violència és la venda de la nostra salut o Les retallades no es negocien.

En acabat, la mobilització s'ha dirigint fins a gerència on, com ja s'esperaven, no hi havia ningú. Dues portaveus han fet una crida a seguir lluitant, tot i l'aixecament de la tancada. Una portaveu ha assegurat que cal agafar forces per emprendre les accions a mitjan gener, generant llargs aplaudiments. Finalment, una altra ha assegurat que cal una vida de lluita per poder canviar les coses i que aquest és el compromís que prenen. Els aplaudiments s'han barrejat amb crits d'unió i acció!.

Seguir llegint “[Barcelona] Finalitza la tancada a Sant Pau, la lluita per una sanitat pública continua”

Comunicat antirepressiu pel judici 14N a Gandia.

 El proper dia 8 de gener un company militant d’Endavant, de la Coordinadora Obrera Sindical i membre del Bloc Anticapitalista de la Safor, s’enfronta,  junt amb altres quatre persones,  a un judici de faltes per desobediència per la seua participació en els diferents actes i mobilitzacions que van tenir lloc en la vaga general del passat 14 de novembre a Gandia.

Com a conseqüència de les darreres mobilitzacions i vagues en defensa dels drets socials i en contra de les retallades, centenars de persones d’arreu dels Països Catalans han patit també  detencions i s’enfronten a diversos processos judicials. Des d’Endavant i la COS de la Safor considerem que aquestes detencions i judicis tenen un caràcter polític i un clar objectiu: acovardir la població per tal d’evitar que aquesta s’organitze i es mobilitze activament per respondre a les retallades i pèrdua de drets que pateix com a conseqüència de l’actual crisi del sistema capitalista. De la mateixa manera afirmem que si la repressió no s’atura, nosaltres tampoc. Cap detenció, cap judici o empresonament ens detindrà a l’hora d’organitzar-nos i mobilitzar-nos per tal de defensar els drets de les classes populars i aconseguir la independència i el socialisme per als Països Catalans.

La solidaritat activa amb els i les que pateixen directament la repressió  és una de les millors armes per combatre el sistema capitalista. Per  això, animem  totes les saforenques i saforencs a participar en una concentració el proper dia 8 de gener, a les 9:30hores, a les portes del  Jutjat d’Instrucció número 3 de Gandia (C/ de Benicanena, 68),  per tal de denunciar el caràcter polític del judici i reclamar l’absolució del nostre company i la resta de persones que seran jutjades.

 No a les detencions i judicis a vaguistes!

Ni retallades ni repressió!

Absolució!

                                  3.01.2013  Gandia, la Safor, Països Catalans

Segons ha informat la secció sindical de la COS, "el judici va durar unes tres hores i mitja amb els diferents testimonis aportats i finalment la fiscalia va demanar l’absolució dels companys (abans demanava 18 mesos de presó i cost econòmic) i l’advocat de la Direcció d’autobusos de TMB va rebaixar la seva demanda a 1 any de presó i un import econòmic (abans demanava 2 anys de presó i import econòmic)."

El judici, doncs, va quedar vist per sentència de la qual encara es resta a l'espera.

ABSOLUCIÓ MERCADER I GARGANTÉ!

Per obtenir més informació del cas, accediu al següent enllaç i al vídeo sobre el cas Mercader i Garganté.

Seguir llegint “[Barcelona] Judici a dos treballadors de TMB vist per sentència”

Un cop més ens hem donat cita a Castelló de la Plana vora un centenar de persones per exigir la llibertat dels presos i les preses polítiques, i cridar que les volem a casa. La marxa de torxes ha partit de la plaça de la Independència encapçalada per una pancarta en la que es llegia: ESTENEM LA FLAMA de la SOLIDARITAT! llibertat preses polítiques.

{youtube}yJM51qWvNQI{/youtube}

Seguir llegint “[Castelló] Marxa de torxes per les preses polítiques 2012”

Seguim al carrer, per entrar amb força!

Del país al poble, de Perpinyà a Sant Andreu. Novembre ens porta sempre a pensar que hem de trencar fronteres -administratives, mentals, pràctiques- per recordar-nos que no hem de perdre el nord, perquè també allà som catalans i catalanes. En motiu del 7 de novembre, dia del Tractat dels Pirineus que el 1659 va iniciar l'esquarterament de la nostra terra, els Països Catalans, es va celebrar a la capital del Rosselló la ja tradicional manifestació final del Correllengua.

I el 30 de novembre ens recorda la no laïcitat de l'Estat on vivim, celebrant sant Andreu i donant inici a la Festa Major del nostre poble. Però d'això ja en parlarem al següent butlletí, malgrat calgui destacar un parell de coses. Per primer cop, sent-ne la setena edició, els partits de futbol 'Fes-li un gol a la Constitució' no han patit la censura en aquest títol; sembla que això de la independència és molt popular, ja. Ara bé, la censura que s'aplicava per aquí, ha recaigut a un altre lloc: el pregó alternatiu del Grup de Suport no surt al llibret de festes, i el sopar antirepressiu que organitza pel darrer dia s'ha convertit en 'antidepressiu'. Censura sempre, on sigui.

Però entremig, novembre ha estat un mes atrafegat i carregat de lluita que ens ha fet donar el mateix de nosaltres en dues dates assenyalades: la vaga general del 14N i les eleccions al parlament del Principat del 25N. L'esquerra anticapitalista en general i l'Esquerra Independentista en particular hem tingut el repte de plantar batalla en ambdues cites, tot organitzant la classe treballadora i evidenciant el conflicte que ens oprimeix nacionalment i socialment.

De cara al 14N, podem assegurar que s'han recollit els fruits del 29M. Al matí, una mobilització molt més tranquil·la que la del març passat va poder comprovar que la majoria de comerços del C/Gran romanien tancats. Cal destacar, especialment, tres comerços -dos d'ells franquícies- que el 29M van ser esquirols bel·ligerants i pel 14N van tancar amb cartell indicatiu i tot. La contundència del piquet del 29M, doncs, lluny de ser desmesurada ni fora de lloc, fou adequada per evidenciar un conflicte en el que tothom ha de prendre part i deixar ben clar a quin costat de la barricada es troba. Malgrat tot, l'organització prèvia de la vaga va posar de relleu, de nou, que falten mans a l'hora de preparar una data tant assenyalada com és una vaga general. En aquest sentit, l'Assemblea Sant Andreu Indignat s'ha de reforçar quantitativament -més gent- i qualitativament -establint una dinàmica de lluita constant, al llarg de l'any, de manera que una vaga general no l'agafi desprevinguda.

D'altra banda, cal celebrar que la manifestació anticapitalista de la tarda es va poder celebrar, així com l'adhesió unànime de l'Assemblea a aquesta convocatòria al marge dels sindicats grocs. Finalment, el balanç repressiu, tant general com andreuenc, és molt inferior al 29M, malgrat que cal destacar que Arran ha tornat a patir l'assetjament policíac, com ja va passar el mes de maig, quan en van detenir dos militants. Sens dubte, la prova que la lluita juvenil andreuenca va pel bon camí.

I tot això va passar enmig de campanya electoral, la primera que representava el salt de la CUP a un parlament autonòmic dels Països Catalans. Igual que a la resta del Principat, a Sant Andreu es va organitzar un comitè obert de campanya amb la participació de veïnes interessades en impulsar la campanya. La nostra assemblea hi va apostar fort, també, tot contribuint en la línia de construcció de la unitat popular amb la que es formulava la campanya.

La campanya andreuenca va tenir de tot: des d'un acte polític clàssic, fins a una assemblea oberta per escoltar les opinions del veïnat, passant per un cerca-caixes que va assenyalar els culpables de la crisi. Entremig, encartellades, repartiment de fulls volants i diaris, i enganxades de plafons cada dia. El mateix 25N, una trentena d'apoderades van ser presents a tots els col·legis del districte, vetllant pel correcte funcionament de la jornada. El resultat andreuenc: 2909 vots, el triple que a les municipals del maig de 2011. El resultat general: tres diputades al parlament, un 'cavall de Troia que farà la vida impossible' als que ens governen, en paraules del cap de llista. I encara més: persones que s'han interessat per seguir la lluita més enllà de les eleccions, sens dubte el millor resultat per treballar en la construcció del contrapoder popular, de reforçar estructures que facin front a les envestide
s neoliberals, a les retallades i als atacs nacionals.

Els nous escenaris de lluita són desconeguts però, alhora, esperançadors. Poder-li tornar cada bala de goma al conseller d'Interior només serà possible si seguim enfrontant-nos a l'ordre establert des del carrer, com es va fer el mateix 25 tot desobeint la prohibició de CiU de manifestar-se a Barcelona reivindicant el dia internacional contra la violència de gènere. Hem de treballar per evidenciar, encara més, el conflicte que ens condemna a la misèria. Al parlament, però, sobretot, al carrer.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Novembre 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

VAGA 11, 12, 13 desembre 2012 – Sector ceràmic en lluita

• MANIFESTACIÓ: dimarts 11 desembre – 18:00 plaça les Aules – Castelló de la Plana.

L'assemblea comarcal de la Plana d'Endavant-OSAN participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d'on treballem per la vaga al sector ceràmic.

Seguir llegint “VAGA al sector CERÀMIC!”

 Una flaire particular es respirava el matí de l’1 de desembre al passeig de sant Joan de Barcelona. Era l’olor de la reivindicació de la llengua i de la cohesió com a poble que suposa la defensa dels drets lingüístics, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Després de molta feina d’organització, es posava en marxa el Correllengua de la Dreta de l’Eixample, una jornada festiva i reivindicativa a l’encop.

Diversos actes de cultura popular eren el primer pas d’una jornada marcada per l’entusiasme de tothom que hi va participar. La colla Bastonera de l’Eixample delectaven a totes les persones assistents amb uns balls que feien goig i la gent es quedava mirant amb uns ulls com taronges els magnífics castells dels Castellers de la Sagrada Família.

Mentre la comissió de cuina començava a preparar els estris per fer el dinar —una genuïna paella valenciana— es desenvolupaven al mateix temps diverses activitats per a gent de totes les edats: racó d’intercanvi de llibres, espai per a infants i diverses paradetes de col·lectius dels barris del Fort Pienc, la Sagrada Família i la Dreta de l’Eixample. L’activitat estrella, però, es feia esperar una mica més, tot creant expectativa al voltant del seu contingut: el gran dictat popular. Desenes de persones, joves i grans, van participar amb empenta a l’activitat, mirant de fer tan poques faltes com poguessin en una divertida narració que dictava amb molt bona dicció una de les companyes de l’organització.

L’eufòria causada pels ànims participatius i riallers donava pas, amb el mateix entusiasme, a l’hora de dinar, que malgrat el fred va congregar una cinquantena de persones per tastar aquella exquisida paella; a més de les postres —iogurt amb melmelada, xocolata o cereals—, que van posar el toc de dolçor en aquells moments que per si mateix ja feia gust a germanor. La sobretaula la van amenitzar els Xeremiers, una agrupació de música popular vinguda des de Mallorca expressament per a l’ocasió. La seva interpretació va fer les delícies del públic, que va gaudir de cada nota de les composicions del grup de les Illes.

El punt més reivindicatiu de la tarda va arribar amb la lectura del manifest, centrat en la importància del poder de cohesió social de la llengua i la importància de la defensa d’aquesta davant les agressions per part del centralisme homogeneïtzador de les institucions: «atacs que, des d’instàncies molt llunyanes al sentiment del poble, es fan servir per dividir, afeblir, enfrontar i manipular». Després d’una jornada en què l’associacionisme de barri es combinava amb la reafirmació de la unitat de la llengua i la cultura, el manifest es tancava amb un càlid agraïment a totes les persones que dia a dia lluiten pel català: «perquè defensar la llengua és defensar la cohesió de la societat que es construeix a través de la cultura i l’experiència col·lectiva, i d’aquesta manera va teixint amb força i empenta la unitat popular». 

Seguir llegint “La Dreta de l’Eixample reivindica la llengua i la cultura dels PPCC al Correllengua 2012”

El Grup Antirepressiu de Girona i Al Carrer! (Xarxa de lluita per la transfomació social de Gironès), volem denunciar la ràtzia policial que s’ha desencadenat avui a Girona, amb la detenció de 8 persones per haver participat a la Vaga General del passat 14 de novembre.
Seguir llegint “[Girona] Comunicat de suport als detinguts per la Vaga General del 14N”

Fa més de dos anys que les treballadores de Sant Pau estan vivint un degoteig de retallades constant, retallades que afecten no només econòmicament a les treballadores de l'hospital sinó que ens estan afectant a totes les usuàries de la malmesa sanitat pública.

Només observant la memòria anual de l'hospital podem observar que en quatre anys – del 2008 al 2011- s'han tancat més de 70 llits i una quinzena de consultes externes que en la realitat suposen un 6% menys d'intervencions per exemple.

Es per això que des de Endavant (OSAN) ens sumem a la tancada del centre i aquest pont el passarem a l'hospital de Sant Pau. Perquè retallar en sanitat és retallar la nostra salut.

I tu, què faràs aquest pont?

Seguir llegint “[Barcelona] Aquest pont fes la maleta i vine a Sant Pau!”

Aprofitant la cita del pregó oficial, el primer diumenge de Festa Major, el Grup de Suport 29M de l'Assemblea Sant Andreu Indignat va voler fer-se sentir. Convocant al mateix lloc i hora, va fer acte de presència davant de la seu del districte.

Poc després de les 11h, una vintena de persones van desplegar una pancarta denunciant la repressió del 29M i van alçar més d'una desena de cartells individuals que denunciaven diverses situacions. Des de les retallades en sanitat i educació, fins a la repressió que s'exerceix contra qui lluita -amb èmfasi en reclamar la prohibició de les pilotes de goma- , passant per reivindicacions locals, com l'Harmonia o en defensa del Casc Antic. A més, el Grup de Suport va repartir adhesius amb el logo i el lema “Ni retallades, ni repressió” i còpies del 'pregó indignat'.

El Grup va fer la seva protesta silenciosa durant el pregó oficial -un anunci comercial amb poc contingut i format de pregó, però molt d'exemple de com de venuda està la Festa Major-, tot mantenint les pancartes alçades. Abans, emperò, la resposta espontània del públic al peu de la plaça Orfila havia estat de xiular i escridassar fortament el regidor Raimond Blasi (UDC). Aquest, en una breu intervenció, no va poder amagar el seu enuig per la reprovació popular i va acabar dient “per sobre de tot, visca la democràcia”, com si els crits, les xiulades i les crítiques no formessin part de la democràcia.

Un cop acabat el pregó oficial, i mentre es feia la clàssica baixada de pancarta amb ràpel des del campanar, el Grup de Suport, amb l'ajuda de l'equip de so dels Diables, va llegir el pregó indignat. Durant la lectura del mateix, Blasi romania al balcó per veure la baixada de pancarta, però el seu peculiar estil democràtic li va impedir en tot moment baixar el cap i observar la gent que, sota el balcó, el criticava a ell i a les polítiques de la seva coalició, tant localment com arreu del Principat. El pregó va arrencar aplaudiments i crits de 'Salvem el Casc Antic', mentre el pregoner, en xanques, assenyalava Blasi i li recriminava que “un polític que no mira el poble no és un bon polític”.

Durant la cercavila, el Grup de Suport va recórrer els carrers de Sant Andreu amb la comparsa dels Diables, tot passejant els cartells reivindicatius pel poble. Molta gent demanava els adhesius de 'Ni retallades, ni repressió', fent que gran part del públic l'acabés duent enganxat damunt la roba. També es van repartir 1000 còpies del pregó indignat. Cal destacar que aquesta no va ser l'única reivindicació durant la cercavila: dos gegants van lluir un pedaç a l'ull en solidaritat amb n'Esther, darrera víctima de les bales de goma.

Seguir llegint “[Sant Andreu] El pregó indignat es fa sentir a la Festa Major”