>> Més de 20 persones participen activament de la sessió de formació del PTAC amb la gent de la PAHC de Sabadell

El dilluns 21 de gener, el PTAC (Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi) de Sant Andreu reprenia les activitats de formació. Després de la realitzada el 3 de desembre de 2012, amb l'ODS de Nou Barris, i de la suspesa a darrera hora del 7 de gener amb el PIL de Santa Coloma, arribava el torn de la PAHC de Sabadell. La sessió era eminentment organitzativa, per bé que va ser impossible no parlar de la pròpia lluita de la PAHC.

De Sant Andreu…

Abans, però, el Matías, veí de Sant Andreu i una de les icones més visibles de la lluita de la PAH de Barcelona, va explicar el seu cas. En aquest sentit, va destacar la força que li va donar veure tanta gent disposada a lluitar al seu costat, tant a la PAH com a l'Assemblea Sant Andreu Indignat. Això li va fer perdre la por i fer un nou pas. El primer ja l'havia fet: el de superar el 'què diran', la vergonya i l'estigmatització que pateix molta gent per culpa de la societat i que no gosa explicar el seu cas. Així, va denunciar que existeixen molts desnonaments invisibles, gent que és desnonada del seu pis però marxa tot dient que canvia de residència. Cal trencar amb aquesta culpabilitat individual generada pel propi sistema capitalista.

…a Sabadell

En aquesta línia es van expressar també les quatre companyes de la PAHC de Sabadell. En Julio, la Rosa, la Lupe i l'Oriol van iniciar la seva exposició considerant imprescindible compartir experiències per poder seguir endavant. En el seu cas, la PAHC es va començar a gestar el març del 2011 com a proposta de l'MPS (Moviment Popular de Sabadell), un col·lectiu de col·lectius de l'esquerra independentista i anticapitalista de la ciutat. L'MPS va detectar la necessitat d'impulsar un espai com la PAHC. Van convocar una assemblea oberta perquè hi anessin persones afectades; a la primera eren unes 20-30 persones.

D'inicis i principis

Començaven de zero, tant les solidàries com les afectades. Reconeixen que el procés hipotecari és molt complex, però adquireixen coneixements a mesura que avancen, que treballen el tema. Tothom va intervenint i així se socialitza el coneixement. Ara, són unes 150 persones, de les que el 90% són afectades. Ho valoren com un èxit en el poder de convocatòria i, al mateix temps, un fracàs absolut del sistema. Cada setmana tenen 30 casos nous.

La seva lluita pren els eixos bàsics de la PAH: reforma de la llei hipotecària per aconseguir la dació en pagament; aturar els desnonaments; creació d'un parc públic d'habitatges de lloguer social. Per poder tirar endavant una ILP, la PAH necessitava recollir mig milió de signatures, i n'ha aconseguit més d'un milió. Ho valoren com un cop d'efecte molt important.

Què fan

Resolen els casos individuals d'una manera col·lectiva, lluitant i fent pressió a l'entitat bancària. Reverteixen el fet que ens converteixin en culpables individuals per tornar-nos en víctimes col·lectives; unes víctimes, però, que no busquen victimització, sinó que es tornen, al mateix temps, en lluitadores exemplars. En aquest sentit, destaquen que aprofiten la crisi sistèmica per crear i organitzar resposta popular. Cerquen alternatives i solucions des del treball en comú.

Com ho fan

La comissió de suport treballa per superar el bloqueig mental de les afectades, que no saben què fer i pateixen moltes situacions d'angoixa. 'El banc t'ha fet creure que ho has fet malament tu', asseguren, però 'arribes a la PAH i veu que es pot' superar, tirar endavant. T'omples i vas endavant. És una empoderament recíproc. A les assembles de la PAHC (els dimecres) es va a treballar, però havent-hi 150 persones, costa molt prestar atenció a l'aspecte personal; d'aquí sorgeix la comissió de suport.

Les persones que vénen no estan soles; 'la lluita ens ha fet sentir fortes'. Li donen la volta a les situacions, la lluita col·lectiva és molt evident en aquest sentit. A més, la PAH també és antídot de racisme, feixisme i xenofòbia. Trenca molts esquemes, és una necessitat: l'autoorganització.

Comissió de relacions externes: com el seu nom indica, fa relacions amb entitats, institucions, etc.

Comissió de recursos: com obtenir diners, fa samarretes, etc.

Comissió d'accions: la que prepara les concentracions i accions a seus bancàries. Tenen un protocol i un guió establert de com es desenvoluparà l'acció, què faran, què busquen (objectiu), qui parlarà amb el director de l'entitat, qui parlarà amb els mitjans, etc.

Comissió de casos: fa el seguiment personal de cada cas, etc.

Comissió obra social: la que ha promogut l'ocupació d'habitatges per a famílies desnonades. El maig de 2012 es va ocupar el primer edifici, amb tres habitatges, i a l'octubre de 2012 el segon, amb cinc habitatges.

El que busquen amb l'ocupació dels habitatges és una legitimació per negociar amb els bancs un lloguer social. Ells ho fan a cara descoberta, però també es pot ocupar un dia, aconseguir un comprovant que hi ets des d'aquell dia (per exemple, encarregant una pizza per telèfon i que et portin una factura amb l'adreça) i anunciar-ho dos o tres dies després, per evitar el marge de 48-72 hores que té la policia per desallotjar-te sense procés judicial.

Reunió i difusió

Primerament es reunien al local de l'AVV, però se'ls va quedar petit. Ara es troben a un centre cívic municipal, però també fan ús dels espais autogestionats pel poble, com el CSA La Mekànica o el Casal Independentista Can Capablanca.

Fan difusió de la PAHC mitjançant fulls volants repartits en mercats, escoles, etc. Treballen amb persones afectades tant per hipoteques com per lloguers, per bé que els processos són molt diferents.

Com que tenen tanta gent, quan fan les assemblees de treball col·lectiu els dimecres es divideixen en dos grans grups: casos nous i assemblea 'normal'. D'aquesta manera, els nou casos no alenteixen la feina que ja s'està fent i, al mateix temps, la gent nova té una sessió introduc
tòria en tota regla on s'exposen les línies i maneres de treballar de la PAHC.

Es compta amb un servei de ludoteca per a la canalla. Cada setmana, en acabar, es reparteixen qui anirà a cada sala la setmana següent.

Els bancs, enemics

Ens alerten d'una premissa bàsica de què no s'ha de fer mai: el refinançament de la hipoteca. És una condemna eterna encoberta. És la proposta dels bancs i, com sempre, un nou engany.

Critiquen durament el que sempre diuen polítics i banquers, de 'no haver signat'. És injust perquè no era un contracte entre iguals, hi havia qui no tenia la informació de tot el que podia passar.

Així, una altra cosa que no s'ha de fer mai és pagar menys que la quota hipotecària: estaràs tirant uns diners que el banc es quedarà ja que constarà com que no estàs pagant res.

Que la por canviï de bàndol!

Si hi ha un nou cas, cal donar-lo a conèixer: a l'AVV, a l'assistent/a social, a la revista veïnal, etc. Cal trencar l'estigmatització. Cal anar fent fitxes de cada persona per, sobretot, identificar els bancs que més desnonaments acumulen. I lluitar col·lectivament per, com diu la gent de Sabadell: a la PAH perds la por.

Aquest dissabte 19 de gener, la campanya nacional d'Endavant (OSAN) Sense sobirania econòmica no hi ha independència ha continuat a l'Horta Nord, en aquest cas al local de l'Associació Cultural Bassot de Burjassot. En aquest acte, els ponents han sigut Josep Villarroya com a membre d'Endavant i Gonçal Bravo, portaveu nacional del Sindicat COS. Una vintena de persones han pogut comprovar, amb la xerrada i les imatges projectades, com l'actual sistema econòmic marca l'agenda social i cultural dels nostres pobles.

S'ha explicat com els diferents governs dels nostres territoris han fet continuisme d'aquestes politiques neoliberals que allunyen el poder de decisió de la ciutadania i la deixen en mans de les grans multinacionals. "El Banc Central Europeu, representant d'aquestes empreses, és el que ara està dictant als diferents Estats les polítiques de retallades mentre aquests baixen el cap", va afirmar Villarroya. "Cal construir mecanismes d'autodesenvolupament econòmic que no passen per les mans de la Unió Europea. Un espai per a crear polítiques basades en la producció i el consum real dels Països Catalans, no en la sobreexplotació i destrucció ambiental del territori per a exportar productes sense límits", hi va afegir.

Per altra banda, Gonçal Bravo va exposar les xifres d'atur que actualment tenim als Països Catalans. Va fer un repàs històric desenvolupant el procés de destrucció del teixit productiu i fabril del territori, com el desmantellament dels Alts Forns de Sagunt. També va incidir en les actuals retallades a sanitat o educació, tot això comparant-ho amb casos similars d'altres països, com va ser el cas de les drassanes d'Euskalduna a Euskal Herria. "Hem reforçar la lluita sindical que defense la construcció nacional dels PPCC, especialment un sindicalisme de classe i veritablement combatiu, com tracta de dur a terme la COS. El sindicalisme és un espai que té un paper molt important en la construcció de la sobirania econòmica i no pot quedar en mans dels sindicats majoritaris, perquè aquests són espanyolistes i no representen a les classes treballadores catalanes", va recordar Bravo.

Seguir llegint “[Barcelona] Absolució antifeixistes. Feixisme ni al Clot ni enlloc.”

Més de 60 persones obren portes mentre la gent agraeix i celebra l’acció

foto de @monicontomate

Una setmana després d’obrir les portes durant una hora a Pl. Catalunya, #NoPaguem ha tornat a l’acció. Aquest cop, l’estació triada ha estat la de Diagonal. Pocs minuts després de les 8 del vespre, desenes de persones baixaven a l’estacióper l’entrada de Psg. de Gràcia i n’obrien les portes repetint un mètode senzill però efectiu: aprofitant l’obertura de portes, una les bloquejava i una altra les precintava. I fet.

Moltes de les persones duien màscares amb la cara de l’alcalde Xavier Trias, una manera irònica de denunciar al màxim responsable de l’augment de les tarifes del transport públic, que a més cobra un sou estratosfèric, viatja amb un vehicle pagat per tothom, etc. A banda i banda del vestíbul, desenes de persones han desplegat cartells i dues pancartes reclamant transport públic a preus populars, així com denunciant-ne les retallades i els ‘ajustaments’ macro-econòmics com a causants d’aquests augments i, en general, de l’augment del cost de la vida. En declaracions a la premsa, una activista ha tornat a explicar que el que no volem és pagar la seva crisi.

En aquest sentit, s’han repetit crits com No devem, no paguem; No és crisi, se’n diu capitalisme, o en favor de la readmissió d’Andreu de Cabo. També s’ha sentit força cops Ja n’hi ha prou de pagar, ara és l’hora de lluitar.

Fet i fet, quan poca estona després de baixar al vestíbul, les treballadores de metro de TMB desviaven les usuàries per una altra entrada, forçant el pagament, #NoPaguem s’ha desplaçat per l’interior del metro fins a l’entrada de Rambla Catalunya. Allà és la seixantena llarga d’activistes han romàs més estona, un cop s’han obert les portes amb el mateix mecanisme que abans.

Entre les usuàries, el sentiment generalitzat, després de la sorpresa inicial, era de celebració i agraïment. No han estat poques les persones que han fet exclamacions d’alegria en saber que no havien de pagar -s’han precintat les ranures per on s’introdueixen les targetes- i, fins i tot, algunes han agraït directament a les activistes ‘que fessin alguna cosa mentre la resta de la gent està quieta’.

Cap a les 9 del vespre, les activistes han baixat a l’andana, mantenint cartells alçats, repartint fulls volants i cridant càntics. Alguns agents de paisà s’ho miraven des del vestíbul mateix. Un cop al metro, moltes activistes han seguit repartint els fulls i cridant consignes, tot explicant l’acció i debatent amb la gent. Un nombrós grup ha baixat a Verdaguer, on han seguit actuant com a manifestació subterrània improvisada, obrint portes fins i tot davant de revisos i vigilants de seguretat.

Les accions de #NoPaguem estan generant adhesions col·lectives, acceptació i, el que és més important, participació d’una societat farta de pagar una crisi que no hem provocat. La desobediència civil s’esdevé com l’única manera de fer front a les retallades i a l’encariment del cost de la vida. Caldrà seguir en aquesta línia. Caldrà estar atentes a noves convocatòries. Ben aviat us les farem saber!

Seguir llegint “[Barcelona] #NoPaguem repeteix acció exitosa i amb més participació col·lectiva”

Aquesta setmana, l'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme dos desallotjaments a dues naus ocupades per persones migrades, la majoria de l'Àfrica negra, al barri del Poblenou. Aquests desallotjaments s'han fet sense avís i amb forta violència, utilitzant gas pebre per dispersar. Aquestes actuacions responen al Pla d'assentaments de l'Ajuntament, clarament persecutori i racista.

El matí del dissabte 12 de gener, l'Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments ha aplegat 300 persones que s'han manifestat fins a la seu del Districte per denunciar aquests desallotjaments il·legals i la detenció i tancament d'en Youssef al CIE de la Zona Franca. En aquest sentit, s'ha exigit la immediata posada en llibertat d'en Youssef i en el transcurs de la manifestació s'han cridat consignes com "nativa o estrangera, la mateixa classe obrera" o "cap persona és il.legal".

El nucli d'Endavant Poblenou – Clot Camp de l'Arpa ha participat de la manifestació i dóna suport a l'Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments. D'aquesta Assemblea també en formeb part: La Xarxa de suport als Assentaments, Papeles y derechos para todos, Tanquem els CIES, CEPAIM – ASISI, AVV del poblenou, Assemblea Social del Poblenou, Arran Poblenou i l'Ateneu Popular Octubre.

Perquè totes som veïnes, cap persona és il.legal!

Prou desallotjaments!

Tanquem els CIEs!

Més info a:

Poblenou.org: http://www.poblenou.org/2013/01/300-persones-es-manifesten-contra-els-desallotjaments-al-poblenou/

Btv.cat: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/01/12/assentaments-suport-desallotjaments-poblenou/

Seguir llegint “[Poblenou] Crònica de la manifestació contra els desallotjaments racistes”

Centenars de persones han utilitzat gratuïtament el metro en una acció promoguda per una cinquantena d’activistes i simpatitzants.

Segona acció de #NoPaguem i segon èxit. Aquest cop, a més, l’èxit ha estat rotund i eminentment pràctic: en fer-se l’acció al vestíbul de Pl. Catalunya, centenars de persones han pogut gaudir d’aquesta estona de ‘portes obertes’ promoguda per la plataforma. El lloc i l’hora triats no eren aleatoris: les 7 de la tarda d’un dia feiner -hora en què molta gent torna cap a casa-, a la Plaça Catalunya, una de les estacions més cèntriques i més utilitzades. Una cinquantena de persones, entre activistes i simpatitzants que havien vist la convocatòria a les xarxes socials, han participat activament de l’acció.

Aquesta és una acció senzilla de desobediència civil que ha consistit en obrir les portes -precintant-les amb cinta adhesiva- i fomentar que la gent passés sense pagar. A més, a banda i banda del vestíbul, diversa gent sostenia una pancarta o cartells explicant els motius de l’acció o denunciant l’elevadíssim sou i les dietes que cobra l’alcalde de Barcelona Xavier Trias. Els fulls volants han desaparegut en qüestió de minuts, i és que han estat centenars i centenars de persones les que, durant tota l’hora que ha durat l’acció, han passat per aquell punt. Algunes d’elles, fins i tot, mostraven el seu suport tot aplaudint l’acció, agraint-la a les activistes, fent-hi comentaris favorables o afegint-se als càntics de lemes. No debades, en cap moment s’ha deixat de cantar lemes com No devem, no paguem; Transport públic a preus populars; No és crisi, se’n diu capitalisme; No hi ha pa per tant de xoriço o també Readmissió Andreu de Cabo. El treballador acomiadat de TMB, de fet, feia acta de presència solidària a l’acció.

Diversos mitjans han cobert l’acció, mentre que la policia no ha fet acte de presència, tret d’una lleu aparició d’una parella de Mossos que han marxat sense intervenir, quan encara s’estava realitzant l’acció. A les 8 del vespre, les activistes han entrat al metro cridant consignes i mantenint els cartells alçats, alguns del quals han quedat enganxats a l’interior del túnel de transbordament. Allà s’han dispersat i s’ha donat per finalitzada l’acció, que no serà pas l’última.

Seguir llegint “[Barcelona] #NoPaguem obre les portes durant una hora al vestíbul de Plaça Catalunya”

Davant la suspensió del judici de faltes per desobediència d’ahir 8 de gener per la possible transformació del mateix en un judici per delicte de coaccions, motivat per una denúncia de RENFE, i al qual s’enfrontaria el nostre company i la resta de persones ja encausades, Endavant (OSAN) i la Coordinadora Obrera Sindical de la Safor volen manifestar que:

Defensar els drets socials i laborals no és delicte!

Ni retallades, ni repressió!

Absolució!

9 de gener de 2013  

Gandia, la Safor, Països Catalans

Butlletí andreuenc n. 17 – Desembre 2012

Serem protagonistes de les nostres vides!

Si el butlletí del mes passat l'iniciàvem del país al poble, aquest el fem just a l'inrevés: del poble al país. Perquè finals de novembre i, sobretot, desembre, ens porten sempre la Festa Major del nostre poble. I amb ella, des de ja fa 9 anys, al FMReivindicativa. Ininterrompudament. Malgrat les traves, les censures, els pals a les rodes, els boicots i la repressió policíaca i política. Malgrat els pesi, són 9 anys en què la FMR s'ha fet del imprescindible en el calendari de la FM.

I això que ens en volien fer fora. Emparant-se amb una normativa jurídica aplicada amb clars finalitats polítiques, el districte i la comissió de festes ens van amenaçar amb obligar-nos a pagar una assegurança a la que no podíem fer front. Curiosament, només l'havíem de pagar les Festes Alternatives, la FMReivindicativa i el C/Servet, les tres entitats que menys li riuen les gràcies a les autoritats. La pressió conjunta -la unió fa la força- i la determinació que vam demostrar d'arribar fins al final van fer possible que tothom estigués cobert per l'assegurança de la Comissió. I una altra fita: que el febrer de 2013 es convoqui una assemblea oberta de replantejament de la FM perquè la situació és del tot insostenible: políticament, econòmica, organitzativa.

Entremig, una petita victòria: sis anys organitzant els partits de futbol 'Fes-li un gol a la constitució', sis anys n'havíem patit la censura del títol. Enguany, en la setena edició, hem aconseguit que el respectessin. La constància de pressionar sempre i no defallir mai en reclamar-ho, així com la pressió popular del carrer en contra de l'actual marc jurídic estatal acabava per ridiculitzar del tot la postura compartida tant per PSC, ICV i ERC, abans, com de CiU en el seu primer any de govern.

Això sí, la contrapartida va ser la censura en d'altres actes i, més greu encara, la repressió gratuïta i xulesca de la Guàrdia Urbana la darrera nit de la FMR. Agents de paisà, agents dels UPAS i agents de la GU van incomodar, insultar, empènyer i fins i tot agredir a membres de la FMR mentre recollia o al públic que ja marxava. Caldrà demanar explicacions d'aquest comportament tant prepotent i fora de lloc.

I parlant de prepotents violents. Transcorria el mes i Felip Puig havia de donar explicacions en dues ocasions sobre el cas d'Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per culpa d'una bala de goma disparada pels Mossos d'Esquadra durant la vaga general del 14N. Aquest cop, i com durant la investidura d'Artur Mas revalidant presidència, la veu del carrer estava allà: David Fernàndez, com a cap de llista de la CUP, posava els punts damunt les is. La bala de goma i els vuit ulls perduts els darrers anys; la denúncia de les retallades i la necessitat d'unir projecte nacional i projecte social; anticapitalistes i internacionalistes. El 'no passaran' entonats des dels carrers que alcen barricades i no obliden. Ni perdonen.

La vista posada sobre el pacte ERCiU que, de moment, només garanteix retallades i més renúncies. I augments del cost de la vida: la llum, l'aigua, etc., i a l'AMB, també el transport. Una sagnia que no detura. Això són infraestructures d'Estat? Aquest és el camí cap a Ítaca? Menys serveis públics (educació, sanitat, etc.) a canvi d'una consulta que no se sap ni si es farà, ni quan, ni en quins termes. I el poble, al marge de tot plegat. Això no és autodeterminació, això no és cap procés popular de construcció, sinó més aviat un procés elitista de destrucció.

Precisament, si alguna cosa defineix les classes populars dels Països Catalans és que no ha fet mai cap renúncia amb la nostra llengua, la catalana. D'aquí que les mobilitzacions contra l'esborrany de llei Wert, que pretén espanyolitzar (sic) l'alumnat de tot el país, s'estenguessin arreu de les nostres contrades. A Barcelona tingué lloc el 12 de desembre. A Castelló, que es feu coincidir amb la celebració de les Normes de Castelló en motiu dels 80 anys de la seva publicació, la manifestació fou multitudinària.

A Mallorca, malgrat que la mobilització contra l'esborrany de llei Wert fou també a mitjan mes, la millor demostració de catalanitat tingué lloc en motiu de la diada del 31 de desembre. En la manifestació més multitudinària de l'Esquerra Independentista, milers de persones van recórrer els carrers de Palma sota el lema “Contra les retallades socials i nacionals; Independència, Socialisme i Feminisme”.

Com dèiem a l'inici, doncs, del poble al país, i sense oblidar qui no està a casa, ni per Nadal ni durant l'any, des de fa molt de temps. És el cas de la Lola i la Marina, preses polítiques catalanes per les que es van fer les ja tradicionals marxes de torxes coincidint amb les dates nadalenques. Precisament, per recordar-les durant l'Onze de Setembre, dos companys estan citats a judici per 'enaltiment del terrorisme'. Davant d'aquest Estat repressor, més que mai: a elles les volem a casa, a ells els volem absolts i no cessarem fins aconseguir-ho! Solidaritat!

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Desembre 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org

Seguir llegint “[Barcelona] Denuncien l’augment del transport públic en l’inici de la campanya #NoPaguem”