Al voltant de 200 persones s’han tornat a mobilitzar aquest passat 7 d’agost a Alacant per denunciar la contínua agressió militar de l’estat sionista d’Israel contra el poble de Palestina. Convocades pel Moviment de Resistència Global d’Alacant, l’organisme unitari antiimperialista on participa l’Esquerra Independentista juntament amb altres organitzacions de classe de la ciutat, una gran quantitat de persones han secundat la tercera mobilització en la ciutat en les darreres tres setmanes, en un moment en el qual el sionisme, amb la complicitat activa dels EEUU i la Unió Europea, ha redoblat la seua agressió contra el poble palestí; la resposta dels pobles del món ha estat unàmine: la solidaritat internacionalista i la reivindicació tant de l’existència de Palestina com a estat lliiure i sobirè com de la legítima resistència als plans exterminadors de l’imperialisme.
Al llarg de tota la maobilització els participants no han deixat de cridar consignes en solidaritat amb la lluita del poble palestí i denunciant el caràcter genocida de l’estat sionista d’Israel; en el parlament final, el MRG ha incidit en el caràcter imperialista de l’actual agressió militar, contextualitzant els míssils israelians en la contínua agressió del capitalisme contra els drets dels pobles i com aquests només tenen la legítima via de la resistència activa; el MRG ha manifestat, finalment, la necessitat de continuar alerta en els pròxims dies davant el probable retorn de l’agressió militar, recordant també la necessitat de mobilitzar-se en solidaritat amb les agressions colpistes i feixistes a Ucraïna.
[Castelló de la Plana]Manifest davant la sanció per la manifestació de l’1 de maig
L’assemblea comarcal de la Plana d’Endavant-OSAN participa activament en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, des d’on vam organitzar l’1 de maig a Castelló de la Plana.
Companyes, el passat 22 de maig va ser notificada la proposta de sanció econòmica administrativa al company del sindicat CGT, Joan Pinyana, amb motiu de suposats fets ocorreguts el 1r de maig de 2014, respecte a la manifestació, en concret l’acusació és:
“Como organizador/promotor de una manifestación, en la cual se produjeron graves disturbios y desórdenes públicos…, le DENUNCIA Comisaria provincial de Castellón, por una infracción Grave, susceptible de ser sancionada con multa de 300,52 a 6010,12 €, sin perjuicio de lo que resulte de la instrucción del expediente…”
.
Que la repressió estatal, tant social com política i econòmica al poble treballador està en augment, és evident i estem patint-la totes les persones que lluitem per un món millor i per una societat lliure, igualitària i justa.Que la repressió estatal contra els drets fonamentals bàsics, tant col·lectius com individuals, està creixent, tant qualitativa con quantitativament, ho podem constatar.
.
Tant les DONES i la proposta de Llei d’avortament, les LLIBERTATS i la proposta de Llei de seguretat ciutadana, les/els INMIGRANTS i la llei d’estrangeria i deportació actual, el JOVENT sense treball i amenaçat de exili econòmic, la nova reforma de Llei de Pensions i la conseqüent retallada als nostres jubilats, l’aplicació de les reformes laborals per destruir els drets conquerits per la classe treballadora, ens porten a una situació de màxima agressió i violència contra la majoria del poble obrer. I això mereix una resposta directa.
Així que, si l’estat i els seus còmplices pensen que la repressió ens aturarà, van molt enganyats. Ja NO és hora de por ni de acatxar el cap, estem en les lluites per convenciment propi, per solidaritat i suport mutu.Estem al carrer i als centres de treball, revolucionant i actuant, per fer-los fora del poder que ocupen com a privilegi i que no representa més que a una minoria de privilegiats, apessebrats al costat de la banca financera i especuladora, l’església, els cossos estatals de repressió i els polítics venuts al capital. Estem en la lluita social perquè volem transformar tot el que és vell i corrupte, que hipoteca el nostre futur i construir un nou model al voltant del respecte col·lectiu a la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat dels pobles.
.
És per tot això que la SANCIÓ a Joan Pinyana és una sanció repressiva, un atac directe a totes nosaltres i no quedarà sense resposta. És un atac al dret legítim de reunió i manifestació del poble treballador, és una agressió a la llibertat d’expressió i al dret a expressar la ràbia i el descontent social que existeix actualment, produïda per la desigualtat que pateix la nostra societat.La sanció al nostre company és una sanció a totes les companyes. Si ens toquen a una, ens toquen a totes i amb la solidaritat de classe i de lluita, NO aconseguireu parar-nos, siga amb multes, detencions, identificacions, res podreu contra un poble que vol eixir de la foscor i encontrar la llum de la justícia i la igualtat social.
Aturem les agressions imperialistes a Palestina i Ucraïna!
Davant les agressions que l’estat d’Israel i el govern colpista d’Ucraïna estan duent a terme contra la franja de Gaza i les zones resistents del Donbass, des d’Endavant OSAN volem fer les següents reflexions:
- Denunciem l’agressió constant perpetrada contra el poble palestí per part de l’estat d’Israel. Denunciem la situació d’apartheid contra la meitat de la població de Palestina i la progressiva feixistització del règim sionista.
- Denunciem també el govern ucraïnès, inspirat per formacions d’extrema dreta i sorgit d’un cop d’estat, que ha declarat la guerra contra el seu propi poble i que ha permès que desenes de milers de milicians feixistes s’armessin per a sotmetre les zones resistents.
- La nostra obligació com a organització independentista, socialista i feminista és estar al costat dels pobles treballadors víctimes d’aquestes agressions i denunciar amb tota la contundència els agressors i els còmplices que ho permeten.
- Aquesta solidaritat no serà posada en dubte per molt que altres agents ideològicament oposats a nosaltres -com l’imperialisme rus o l’islamisme- donin suport també a aquests pobles. Els drets dels pobles no es qüestionen.
- Com a organització que practica la lluita política en una nació oprimida de l’Europa occidental tenim també especialment l’obligació de denunciar el paper d’instigador i còmplice que organismes com la Unió Europea i l’OTAN estan jugant en aquests conflictes.
- L’agressivitat imperialista de la OTAN i de la UE -estructures que les classes dirigents tant espanyoles i franceses com regionals ens han imposat-, no té fre a l’hora d’expandir el seu domini sobre noves poblacions de les quals extreure més recursos, imposar encara més l’hegemonia militar i amenaçar noves àrees susceptibles de patir el mateix procés.
- La feixistització de l’estat d’Israel o la legalització de milícies feixistes per part del govern colpista ucraïnès no semblen ser cap obstacle per a la Unió Europea a l’hora d’expandir-se i cercar aliats.
- La UE està demostrant dia rere dia que el mite de l’antifeixisme, de la solidaritat, de la primacía dels drets humans és quelcom aliè a ella, malgrat tota la propaganda i tota la retòrica. Tots aquests valors van ser i continuen essent patrimoni d’una esquerra que no claudica davant l’ofensiva capitalista.
- Alhora, la Unió Europea també demostra que la seva vara d’actuar quan el que hi ha en joc són interessos fonamentals dels seus estats membres res té a veure amb els principis democràtics i de respecte a la lliure voluntat dels pobles. Un avís per a navegants que ens assenyala que als Països Catalans faríem bé de soterrar el papanatisme europeista.
Per tots aquests motius des d’Endavant OSAN ens hem sumat i ens continuarem sumant a les mobilitzacions de solidaritat amb aquests dos pobles. Així mateix denunciarem sense mitges tintes el paper de l’OTAN i de la Unió Europea com a instruments del capitalisme per a sotmetre els pobles.
Països Catalans, 29 de juliol de 2014
Aturem l'espoli contra el poble treballador dels Països Catalans
La publicació d’unes enèsimes balances fiscals posa de manifest un cop més, més enllà del ball de xifres, una part de l’espoli a què l’estat i les classes dirigents sotmeten les classes populars dels Països Catalans a nivell fiscal.
Des d’Endavant OSAN denunciem aquest espoli en tota la seva globalitat, i el xifrem en els següents termes:
- L’anomenat espoli fiscal territorial, és a dir, la transferència d’impostos extrets dels treballadors i treballadores dels Països Catalans cap a l’estat central, que sumen entre 30.000 i 36.000 milions d’euros anuals.
- Una política fiscal regressiva, que fa recaure tot l’esforç fiscal sobre la classe treballadora, fins al punt que en plena crisi la tributació de les rendes de capital ha disminuït un 62%.
- La impunitat absoluta del frau fiscal, valorat en 26.000 milions d’euros anuals i concentrat en un 72% en les grans corporacions.
- Una política redistributiva que prima el pagament d’un deute que ni han contret les classes populars ni se n’han beneficiat, la despesa armamentística i el manteniment de l’activitat de les grans empreses a través d’inversions públiques sense retorn social per damunt de la inversió en educació, sanitat i benestar. I que se segueix beneficiant del treball de cures no remunerat que recau en major mesura sobre les dones de la classe treballadora.
Amb tot, des d’Endavant OSAN també volem fer un seguit de consideracions entorn l’enfocament que des del regionalisme i del nacionalisme burgès s’ha fet i s’està fent d’aquesta qüestió:
- Denunciar només l’espoli fiscal, abstraient-lo de la resta d’elements abans citats amaga la voluntat de no voler abordar el problema en la seva totalitat i de perpetuar la resta d’espolis damunt les classes populars.
- Denunciar només l’espoli fiscal d’una part del territori és voler amagar una realitat que afecta per igual tant a Catalunya com al País Valencià i les Illes, amb la voluntat de voler amagar el caràcter nacional del conjunt de Països Catalans.
- Així mateix, caracteritzar l’espoli fiscal com una transferència forçosa de rendes de territoris rics a altres territoris pobres és, a banda de fals, un intent d’enfrontar els diversos pobles presoners de l’estat. Les xifres de l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans no són invertides en prestacions socials ni en iniciatives de desenvolupament a Andalusia o Extremadura. L’espoli fiscal s’utilitza bàsicament per a engreixar l’oligarquia estatal i en són beneficiàries les burgesies locals dels Països Catalans. La despesa armamentística vinculada a l’obtenció de contractes per a empreses espanyoles a l’estranger, la creació, artificial i accelerada, d’una gran capital financera a Madrid i l’execució d’infraestructures amb nul retorn social per tal d’insuflar negoci al binomi construcció-finances, motor del capitalisme hispànic.
- A la vegada, i entenent que com a poble també ens trobem immersos en un model “d’economia-món” basat en l’espoli i l’explotació internacional del treball, apostem per un socialisme feminista internacionalista, que tingui en compte no només un repartiment del treball i la riquesa dins de les fronteres nacionals, sinó que contribueixi a unes relacions solidàries entre la classe treballadora dels diferents pobles.
Per acabar amb l’espoli fiscal a què és sotmès el poble treballador dels Països Catalans només hi ha una alternativa: la independència i la construcció del socialisme i d’un model social feminista. Qualsevol altra sortida serà un pedaç que l’únic que aconseguirà serà fer mutar el problema cap a noves formes però en cap cas materialitzarà l’única solució: que el fruit del treball de les classes populars dels Països Catalans reverteixi en el seu interès i que l’esforç fiscal del conjunt de la societat tingui un caràcter netament progressiu.
Països Catalans, 25 de juliol de 2014
[Alacant] Centenars de persones es mobilitzen per Palestina
Al voltant de 500 persones s’han mobilitzat a Alacant aquest 35 de juliol en solidaritat amb la resistència palestina i per denunciar la invasió militar israeliana i el genocidi contra la població. Convocades pel Moviment de Resistència Global d’Alacant, l’espai unitari antiimperialista on participa l’Esquerra Independentista, els manifestants han recorregut el centre de la ciutat en un ambient de combativitat i indignació davant els crims del sionisme i l’imperialisme. L’Esquerra Independentista del Sud, integrada per Endavant (OSAN), Arran i el Sepc participà amb un bloc cridaner com sempre, traslladant a l’altre racó de la Mediterrània la solidaritat entre els pobles.
Aquesta era la segona convocatòria de lluita organitada pel MRG a la ciutat, ja que el passat 15 de juliol un centenar de persones es van concentrar a la platja del Postiguet per denunciar els bombardejos sobre Gaza. En tot aquest temps, diversos mitjans de comunicació (Cadena Ser, Ràdio Sindical, Informatius Alacontra, Ràdio Mutant) s’han interessat per les mobilitzacions del MRG, aconseguint traslladar un missatge de solidaritat internacionalista, denúncia de la criminalitat sionista, i suport a la resistència palestina.
[València]: Homenatge a Toni Villaescusa en el 30é aniversari de la seua mort en combat
![[València]: Homenatge a Toni Villaescusa en el 30é aniversari de la seua mort en combat](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2014/07/placa-web1.jpg)
Hui, 19 de juliol de 2014, militants de l’Assemblea de l’Horta d’Endavant (OSAN) ens hem aplegat a Benimaclet per a recordar i honorar Toni Villaescusa, militant independentista i comunista de Terra Lliure mort ara fa trenta anys en una acció armada. En la seua memòria hem penjat una placa a la plaça de Benimaclet.
En aquesta acció simbòlica també han participat militants del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), del qual Villaescusa va ser membre, i a qui també han homenatjat hui amb un acte propi al mateix barri.
Toni Villaescusa representa el compromís, fins a les últimes conseqüències, amb l’alliberament del nostre poble i de la nostra classe. I per això és la nostra obligació com a militants d’una organització socialista i independentista no oblidar el seu exemple.
Si tothom aporta una mica a la lluita, no caldrà que ningú s’ho haja de deixar tot en aquesta, com van fer Toni Villaescusa, Martí Marcó, Quim Sànchez i tants altres. Per aquest motiu l’acte de hui hauria de servir per a refermar-nos en el nostre compromís diari de treballar en la construcció de la independència i el socialisme per als Països Catalans.
Ahir, hui i demà, la lluita és l’únic camí.
“Demà, quan jo mori, no em vingueu a plorar. Mai estaré sota terra, sóc vent de llibertat”
[Sant Andreu] Butlletí n. 34 – 300 anys de borbons, molts més de patriarcat
Butlletí andreuenc n. 34 – Juny 2014
300 anys de borbons, molts més de patriarcat
Canvia el rei, però no el règim. El nét polític de Franco vol reblar el clau per deixar tot lligat i ben lligat en la triple opressió: la nacional, la de classe i la de gènere. Però el poble rebel i desobedient fa temps que ha començat a caminar, superant les més altes de les muntanyes. Seguim fent camí.
El mes de juny començava amb l’abdicació del rei espanyol posat a dit per Franco, en favor del seu fill. Es consumava, doncs, la perpetuació de la dictadura vestida de ‘monarquia parlamentària’, aplaudida per PP i PSOE i amb l’abstenció covarda de CiU. Espontàniament, el mateix dia que es va saber l’abdicació, van ser nombroses les convocatòries a les places dels ajuntaments, també a Sant Andreu, tot deixant clar que els Països Catalans no tenim rei, ni en volem. Missatge clar per CiU, que segueix jugant a dues bandes tot fent veure que encapçala el ‘procés sobiranista’ mentre dia rere dia, es mostra incapaç de desobeir i trencar llaços d’una vegada amb l’Estat espanyol. Una concentració a Barcelona el mateix dia de la coronació i una manifestació el diumenge següent seguien evidenciant que no podem tornar 300 anys enrere; menys, amb un rei que duu per nom el mateix del que va arrasar els Països Catalans a sang i foc, i posteriorment va implantar el Decret de Nova Planta.
La submissió de CiU i la incapacitat que té de desobeir les lleis espanyoles la vam poder constatar, un cop més, a finals de juny. Després de passar-se el curs omplint-se la boca, la consellera d’Educació Irene Rigau s’ha empassat totes les seves declaracions i ha dit que no només aplicarà la llei Wert, sinó que acatan la sentència judicial que obliga cinc escoles a fer classes en castellà per la família que ho ha demanat a cada una d’elles. CiU, reblant el clau de l’espanyolisme a l’escola. I tot i acceptar això pocs dies abans del 14 de juny, dient que començarien les classes en castellà el dilluns 16, Rigau i part de la plana major del govern i CiU van tenir la poca vergonya d’assistir a la massiva manifestació de Som Escola, en defensa, precisament, de l’escola catalana. Desenes de milers de persones hi van participar, i un nombrós grup de l’Assemblea Groga ho va fer amb una consigna clara: desobediència. Ni Lomqe (llei Wert), ni Lec (llei Rigau).
Precisament, a l’endemà, el Casal donava el tret de sortida a una quinzena ben activa. El diumenge 15 de juny, la secció excursionista feia la seva segona sortida de juny, aquest cop, emmarcada en la campanya Som Cims llançada per segon any consecutiu des de Som Països Catalans. Una setmana després, el Casal organitzava un sopar per la revetlla de Sant Joan, amb una alta participació, també de part del veïnat. Es va recuperar el carrer, tallant-lo per muntar-hi les taules i la festa. I el mateix dissabte d’aquella setmana, tenia lloc al Casal la 1a Trobada de Centre Socials de Sant Andreu, amb activitats durant tot el dia.
Fou aquell mateix dia, dissabte 28 de juny, que van succeir-se les convocatòries i les mobilitzacions. Al migdia, i seguint la convocatòria llançada per la COS del Barcelonès, una quinzena de persones, entre elles membres del PTAC, es concentraven al McDonald’s de la Maquinista per denunciar l’acomiadament d’un treballador que, precisament, havia denunciat les males condicions laborals i les pèssimes d’higiene i salubritat alimentària. Durant la concentració, es van repartir centenar d’octavetes, cridar consignes i explicar, megàfon en mà, la precària situació que pateixen els i les treballadores de la franquícia. La terrassa es va anar buidant durant l’hora i mitja que va durar l’acció.
A primera hora de la tarda, diversos grups de suport d’encausades per la vaga general del 29M havien recollit la crida a la solidaritat internacional llançada des de Granada. Allà, igual que a Bilbo, dues vaguistes han estat condemnades a 3 anys de presó per fer un piquet; a Bilbo, dos vaguistes han estat condemnats a dos anys i mig de presó per fer una pintada. L’entrada a presó de totes quatre és imminent, i és per això que dies abans ja s’havien penjat pancartes i fet grans pintades cridant a aturar-ne l’ingrés, mentre que el dia 28 es va fer una concentració davant la delegació del govern espanyol sota el lema “Stop Presó 29M”.
Just després d’aquesta concentració, va tenir lloc la manifestació per l’alliberament LGBT. Coincidint exactament el dia internacional d’aquesta reivindicació, el 28 de juny, nombroses col·lectius i plataformes van manifestar-se per Barcelona denunciant, no només l’heteropatriarcat que oprimeix les persones LGBT, sinó la manifestació del “capitalisme rosa”, aquells empresaris que intenten fer negoci amb un oci gai-lèsbic consumista i de nul·la confrontació amb el capitalisme. I és que 45 anys després d’Stonewall, la revolta per l’alliberament sexual i de gènere segueix més viva que mai.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Juny 2014. Assemblea de Sant Andreu d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9.org
[Comunicat] Només hi ha una via: autodeterminació
![[Comunicat] Només hi ha una via: autodeterminació](https://www.endavant.org/wp-content/uploads/2014/06/22j_cap_pacte_cap_rei1.jpg)
Davant de les declaracions cada vegada més freqüents anunciant “plans B” o alternatives per a esquivar i descafeïnar la confrontació de legitimitats que suposarà la prohibició de la consulta, i intentant legitimar aquestes opcions des d’organitzacions de l’independentisme “transversal”, Endavant OSAN volem manifestar el següent:
1-Entenem aquestes declaracions com un episodi més dins l’estratègia de certs sectors del regionalisme de tota la vida de reconduir l’anomenat “procés sobiranista” cap a un pacte amb l’Estat Espanyol que no passi per l’exercici del dret a l’autodeterminació. Aquesta estratègia és possible perquè, des de l’anomenada “societat civil” s’ha estès la idea que sense la direcció tàcita i les condicions imposades per l’autonomisme, no hi ha procés d’independència. L’acceptació d’una pregunta que, de fet, és ja una trampa, és un altre episodi rellevant en aquesta deriva.
2-La sobirania emana del poble, no del Parlament de Catalunya, que és una institució espanyola atorgada per l’Estat Espanyol. Qualsevol camí que no passi per la convocatòria, celebració i reconeixement del caràcter vinculant d’un referèndum d’autodeterminació significa esclafar la democràcia des del Parlament i és, per tant, inacceptable. No combatre-ho és ser-ne còmplice.
3-Si les organitzacions i partits que actualment lideren el procés traeixen l’esperit de la reivindicació popular expressada repetidament en els darrers anys caldrà construir, des del poble, els instruments necessaris per la ruptura. Aquesta ruptura cal plantejar-la en clau nacional, pel conjunt dels Països Catalans i superant, per tant, les fronteres institucionals, i en clau de confrontació amb aquells sectors de la burgesia que bloquegen o boicotegen l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Països Catalans, 2 de juliol de 2014
Concentració contra l'empresonament de vaguistes del 29M
El passat dissabte 28 de juny, a Barcelona, va tenir lloc una concentració per mostrar el rebuig a la imminent entrada a presó de quatre vaguistes del 29M, dos de Granada (Andalusia) i dos de Bilbo (Euskal Herria). Precisament, la convocatòria havia estat impulsada des d’Andalusia, des d’on van fer una crida a la solidaritat internacional. Nombroses convocatòries arreu de l’Estat espanyol, però també a alguns llocs d’Europa, van secundar la crida solidària.
A Barcelona, la convocatòria s’havia impulsat des de diferents Grups de Suport a vaguistes del 29M. Una cinquantena de persones van respondre a la crida, tot concentrant-se davant la delegació del govern espanyola Barcelona. Dies abans, diverses accions, com pancartes o grans pintades en lloc ben visibles, a Sant Andreu o a Poblenou, havien servit també de crida. A la concentració s’hi van llegir diversos manifests de suport. En acabat, es va convidar la gent a assistir a la manifestació per l’alliberament LGBT.
La lluita social no és delicte. Cap lluitador/a a la presó!
La vaga general que va tenir lloc a l’Estat espanyol el 29 de març de 2012 va suposar un punt d’inflexió en la lluita social pels drets laborals i contra la precarització de les condicions de vida de la classe treballadora. A aquesta lluita social que va desbordar els sindicats grocs, l’Estat hi va respondre amb nombroses detencions: només als Països Catalans, entre el mateix dia 29 i mesos després, van ser més de 100 les persones detingudes.
Més de dos anys després, moltes d’aquelles detingudes o empresonades preventivament han estat absoltes. Desenes encara esperen data de judici. I pel camí, d’altres persones esdevenen caps de turc per pagar per tothom, per pagar pel que vam fer tothom: lluitar.
A Andalusia, el Carlos i la Carmen, de Granada, han estat condemnats a tres anys de presó cadascú per haver participat en un piquet. És a dir, per haver fet vaga. A Euskal Herria, n’Urtzi i en Telle, de Bilbo, han estat condemnats a dos anys i mig de presó per haver fet una pintada. És a dir, per haver fet vaga. L’entrada a presó d’aquestes quatre persones és imminent. Mentrestant, evasors fiscals i corruptes segueixen embutxacant-se diners públics a plena llum del dia sense que els passi res.
Després de deixar-nos sense drets ni condicions de vida mínimament dignes, reforma rere reforma, l’Estat ens condemna per fer vaga, per lluitar, per defensar-nos. El seu paper com a garant del sistema capitalista; el nostre, com a anticapitalistes, és enfrontar-nos-hi amb tots els mitjans al nostre abast.
Per tot això, avui, dissabte 28 de juny, recollim el crit a la solidaritat internacional llençat des d’Andalusia, passant per Euskal Herria, perquè als Països Catalans també ho tenim clar: ni ens van tocar aïlladament, ni respondrem aïlladament. La lluita social no és delicte perquè és l’únic camí per una vida digna!
STOP PRESÓ 29M!!
Més info: Carlos y Carmen absolución | Grebalariak aske
Confluència de lluites a la diada per l’Alliberament LGBTI
La lluita per una sanitat pública i universal i la lluita contra l’estigma de les persones que conviuen amb el VIH han estat protagonistes de la manifestació pels drets LGBTI que organitza cada any la Comissió Unitària 28 de Juny. Amb el lema “Visc en positiu, i tu? Trenca l’estigma del VIH-sida: sanitat sense discriminacions” s’ha volgut posar sobre la taula la vinculació entre la discriminació per motius sexuals i de gènere i els obstacles en la lluita contra el virus de la sida.
Prop de 5.000 persones, segons la Comissió Unitària, van assistir a la convocatòria a plaça Universitat, que malgrat tenir, igual que l’any passat, la competència directa de la paradeta comercial del Pride Barcelona, va tornar a aplegar tots els sectors del moviment LGBTI més polititzats i combatius. Des de l’històric FAGC fins a les diverses associacions de lluita contra el VIH, passant pel bloc feminista o el del Brot Bord, l’heterogeneïtat va ser un dels trets més definitoris de la mobilització.
El bloc de l’Esquerra Independentista, amb pancarta pròpia que clama contra les retallades ideològiques, dissenyades per afeblir la comunitat LGBTI, es va fer visible al llarg de tot el recorregut de la manifestació, fins a la plaça de Sant Jaume. Entre altres mesures, es denuncia el desmantellament del sistema sanitari (que nega la cobertura a multitud de col·lectius, com ara la gent migrada, i posa obstacles a molts d’altres, com ara les malaltes cròniques o les aturades), la voluntat de vetar l’accés a la reproducció assistida a parelles lesbianes i mares solteres o la patologització de la transsexualitats.
El record de Juan Andrés Benítez, l’empresari del Raval mort a mans dels mossos d’esquadra el passat mes d’octubre, va estar molt present al llarg de tota la diada. De fet, l’atac seròfob que va protagonitzar el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) per intentar desprestigiar la víctima i justificar la brutal actuació dels Mossos d’Esquadra ha estat una de les raons per centrar enguany les reivindicacions de la manifestació —que cada any posa l’accent en un aspecte concret de les reivindicacions LGBTI— en la lluita contra el VIH-sida. Durant la lectura del manifest es van sentir crits de rebuig envers el cos policial, com ara “La policia tortura i assassina”, “Mossos d’Esquadra torturadors” i “Juan Andrés, ni oblit ni perdó”, al temps que el text denunciava que “les declaracions públiques estigmatitzant i jutjant persones amb VIH són absolutament inadmissibles”.
La lluita contra el VIH va ser la reclamació principal de la manifestació, però no l’única. En un manifest caracteritzat per la pluralitat i la contundència de les seves exigències, es reclama també el dret a reassignació de gènere de les persones trans, la no-privatització del sistema sanitari, l’oposició frontal a la nova Llei de l’avortament i l’aprovació de la llei contra la LGBTIfòbia, impulsada des del moviment associatiu i en tràmit al Parlament de Catalunya. També la visibilitat de les lesbianes ha tingut un lloc destacat en la manifestació, ja que a la confluència entre la Rambla i el carrer Ferran s’ha impulsat una acció col·lectiva de petonejada entre dones per denunciar la invisibilització d’aquest col·lectiu, sovint fins i tot dins de la mateixa comunitat LGBTI.
El 28 de Juny torna a posar sobre la taula l’aposta per la confluència de lluites que des de fa anys està impulsant el moviment LGBTI català. L’Esquerra Independentista no pot quedar al marge d’aquestes reivindiccions i ha de ser un actor que faciliti la vinculació d’aquest sector en lluita amb la resta de moviments socials dels Països Catalans. Més encara quan la Comissió Unitària ha optat clarament per l’autoorganització i la solidaritat com a principals armes en la lluita contra el patriarcat i la defensa dels drets de les persones LGBTI i seropositives.
