Skip to content
Endavant Osan

[Alacant] Nova mobilització per una RTVV en català, del poble i per al poble

  DSCN0347

Al voltant de 1500 persones es van manifestar el passat dissabte 30 de novembre als carrers d’Alacant per tal de rebutjar el tancament del senyal de RTVV i reclamar uns mitjans de comunicació en català, del poble i per al poble. Aquesta era la pancarta amb què l’Esquerra Independentista del Sud, integrada per Endavant (OSAN), Arran i Sepc, va aglutinar desenes de persones en un bloc combatiu i reivindicatiu que no deixà de reclamar una RTVV pública i en català. A l’igual que el passat 9 de novembre, l’Esquerra Independentista tornà a reclamar no la televisió i la ràdio de les corrupteles, de la censura i de la negació del País Valencià, sinó uns mitjans de comunicació al servei de la classe treballadora. A l’igual que a València, on la manifestació fou massiva, a Alacant milers de persones recorregueren els cèntrics i comercials carrers de la ciutat. La solidaritat amb les treballadores de l’ens públic va ser constant al llarg de la marxa, així com un cert toc humorístic amb el repetit lema “Frabra a Picasent, Telefunken president”.

DSCN0339 DSCN0340

 
 

[Alacant] Nova mobilització en defensa de la RTVV pública i en valencià

Al voltant de 1500 persones es van manifestar el passat dissabte 30 de novembre als carrers d’Alacant per tal de rebutjar el tancament del senyal de RTVV i reclamar uns mitjans de comunicació en català, del poble i per al poble. Aquesta era la pancarta amb què l’Esquerra Independentista del Sud, integrada per Endavant (OSAN), Arran i Sepc, va aglutinar desenes de persones en un bloc combatiu que no deixà de reclamar, al llarg de tota la marxa, una RTVV pública i en valenc

[Alacant] Les pensions no es venen: es defenen!

 DSCN0331

Desenes de persones s’han mobilitzat aquest dissabte de matí pels carrers d’Alacant en una acció en defensa de les pensions públiques; la iniciativa, impulsada per la Plataforma de Lluita Contra les Retallades a la qual s’ha sumat CCOO, ha recorregut els carrers dels populars barris d’El Tossal, Campoamor i el Pla, en un dia de mercat ple a vessar de treballadores que rebien amb satisfacció la mobilització obrera. La Plataforma ha repartit centenars de pamflets defensant les pensions públiques i rebutjant la reforma de les pensions, que condemna a la misèria els pensionistes i obre el camí, encara més, a la privatització de les pensions. Al llarg de tot el recorregut no s’han deixat de cridar consignes com ara “les pensions no es venen, les pensions es defenen” o “contra les retallades i les privatitzacions, lluita, lluita i mobilització”
Si bé la mobilització s’ha desenvolupat amb normalitat, la Plataforma de Lluita Contra les Retallades, de la qual participa l’Esquerra Independentista juntament amb altres organitzacions de classe de la ciutat, s’ha trobat al llarg d’aquest  mes de novembre amb la censura i persecució política de l’Ajuntament d’Alacant, ja que en dues ocasions s’ha negat la utilització de sales a centres socials i de majors per a celebrar xarrades sobre la reforma de les pensions.
DSCN0330

Comunicat arran del tancament de RTVV

imageAquest 29 de novembre de 2013 quedarà gravat en la memòria del nostre poble com el dia en què el Partit Popular va deixar el País Valencià sense ràdio i televisió públiques en català. El govern autonòmic del PP, encapçalat pel titella de Madrid Alberto Fabra, ha tallat les emissions de Ràdiotelevisió Valenciana després d’haver aprovat per via d’urgència la dissolució de l’ens. Aquest territori esdevé, doncs, el primer de tot l’Estat espanyol amb llengua pròpia que perd les seues ràdio i televisions públiques.
Queda ja fora de dubte que el País Valencià està sent el laboratori avançat del procés de recentralització de l’Estat que vol dur a terme el Partit Popular, tot aprofitant l’ofensiva neoliberal que amb forma de retallades socials i laborals estem patint per imposició de les institucions europees. El de hui és, al capdavall, un pas més cap a la suspensió definitiva de l’autonomia valenciana i el retorn de l’Espanya de sempre, la que mai no se’n va anar. A més, aquest tancament unit a l’anterior tall d’emissions de TV3 al País Valencià representa un atac més i molt greu per al català i els catalanoparlants, donat que implicarà que un gran nombre d’ells/es, els valencians i les valencianes, no tindran accés a cap ràdio o televisió pública en la nostra llengua.
Davant aquesta situació, el nostre plantejament no ha de ser el de defensar l’autonomia (limitada i concedida) ni esperar que l’alternança al capdavant de les institucions autonòmiques redrece la situació. El nostre missatge ha de ser ben clar: la lluita per la independència i el socialisme és la lluita per la democràcia. I la nostra obligació és treballar perquè la mobilització popular no només faça caure el govern conservador, sinó que aquesta siga el motor del trencament amb l’Estat espanyol i la Unió Europea, i el fonament de la construcció social i nacional dels Països Catalans.
Per tot això, Endavant (OSAN) convoca el poble dels Països Catalans a acudir demà, dissabte 30 de novembre, a la manifestació que partirà a les 18 hores de la plaça de Sant Agustí de València o a la que començarà a les 18.30 hores a l’avinguda d’Aguilera d’Alacant.
Països Catalans
29 de novembre de 2013
Endavant (OSAN)

Lluitar, crear, construir. Dissabte 30, participem a la Trobada per la Unitat Popular!

El proper dissabte 30 de novembre a Badalona es celebrarà la Trobada per la Unitat Popular. Des d’Endavant treballem també per fer d’aquest espai un espai de debat i intercanvi, de construcció de la unitat popular. És per això que animem a totes aquelles persones implicades en moviments populars a participar d’aquesta trobada.
[del text de presentació de la Trobada]
La Trobada per la Unitat Popular l’entenem com l’inici d’un procés de discussió i reflexió per teixir, construir i donar sentit a això que anomenem la unitat popular; que ha d’ajudar-nos a caminar cap a la ruptura democràtica i la transformació social. Un espai de debat que no acabarà el dia 30 de novembre, si no que en serà el tret d’inici. Volem que sigui un espai de discussió per debatre quins són els temes prioritaris i les línies d’acció política comunes en els diferents sectors o àmbits de treball, i alhora compartir debats estratègics sobre alguns dels reptes que actualment tenim:
Elaborar un full de ruta per a la independència compartit per moviments socials, entitats i organitzacions amb voluntat transformadora i rupturista;
Definir les bases del nou model de societat que volem, quines estructures i quin model social, econòmic i cultural voldríem que fossin discutides en la creació d’un nou estat;
En aquest procés de transformació social radical pel que optem ens cal analitzar com s’articulen les lluites, el contrapoder i la lluita institucional.
Dades bàsiques: Data: Dissabte, 30 de novembre Lloc: IES la Llauna, de Badalona (posar mapa per arribar-hi) Durada: Tota la jornada. De 10 a 13h i de 16h a les 20h.
Més informació: www.trobadaup.cat

25 de novembre des del barri de Sants

A l’endemà del 25 de Novembre, dia internacional contra la violència de gènere, i en el marc d’unes jornades organitzades per l’Assemblea de Barri de Sants que havien començat el dia 20, l’assemblea d’Endavant Sants va acollir l’organització d’una xerrada sobre l’avortament i el nou codi penal. La xerrada, a la seu del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”, va anar a càrrec d’Isa Gernika, afiliada de la CGT a la sanitat, membre d’Endavant Gràcia i militant feminista des de la dècada dels ’70.
La xerrada va començar fent un breu repàs de contextos legals concrets on els drets de les dones estan o han estat més reconeguts, posant especial èmfasi en el dret a l’avortament. A grans trets, dos blocs. El primer, aquelles legislacions fruit de poders revolucionaris, des de la URSS, passant pel ministeri de Sanitat de Frederica Montseny durant la revolució catalana, Cuba, Sud Àfrica, i la Xina revolucionària o, també, societats on els drets individuals estan en valor, com ho són Holanda o Estats Units.
En segon terme, la xerrada intentava trencar amb el tòpic del naixement del moviment feminista als anys ’80. Les lluites feministes posteriors a la dictadura neixen dins el moviment obrer ja als anys ’70 i possibiliten que als anys ’80 neixi el moviment feminista institucional, diferenciat entre si pel contingut de classe. Des del feminisme sempre s’ha reivindicat el dret a l’avortament, com a dret a l’autogestió del propi cos, és a dir, tant el dret a la maternitat com a l’avortament. I per tant, s’aposta per la reivindicació del dret a avortar (o millor dit, per la seva despenalització) com a quelcom universal, és dir, públic. Perquè despenalitzar-ne la pràctica però dur-la al sector privat, tampoc garanteix el dret d’autogestió del propi cos, i sinó són les condicions socioeconòmiques les que possibiliten o no fer efectiu aquest dret. Dos feminismes, l’institucional i l’obrer, que xoquen també en els seus plantejaments de combatre els anti avortistes en les seves concentracions davant les clíniques públiques o privades.
L’avortament ha estat una pràctica durant més anys dels que tenen les lleis, arreu del Món, per mètodes casolans. Ha estat extirpat dels drets de les dones per a passar a estar legislat i dut al terreny de la medicina clínica. Una mostra més que l’autogestió del propi cos no és plena, és quan depèn de metges que de dia poden fer objecció de consciència als hospitals públics per atendre de nit les mateixes pacients en les clíniques privades, retornant altre cop a condicionaments de classe (econòmics) per tal de fer efectiu un dret reconegut.
La maternitat està mercantilitzada; la dona queda embarassada, gesta la criatura, la pareix, però al néixer, la dona en perd els drets en favor de l’home, que és qui atorga el cognom, fent desaparèixer el matern. Vivim en una societat en la que la dona té negat el dret a l’avortament, però també té negat el dret a la maternitat. La crisi i precarietat fan cada cop més complicat poder ser mare, sense esdevenir alhora curadora a temps total, sense un sou amb el que mantenir la situació. Les dones són mercaderies dins el sistema de producció capitalista.
Ja a les conclusions, es va apuntar la necessitat de reforçar el moviment feminista com a garantia de la lluita del dret a l’avortament, reforçar la lluita popular i revolucionària, per a poder construir legislacions progressistes, i crear estructures d’acció directa, capaces d’exercir el dret a l’avortament de manera clandestina si cal, si la llei no ho permet. Després de la intervenció posterior a l’exposició de la ponent, va sorgir el debat de la renúncia a la maternitat un cop s’ha tingut la criatura, i de la necessitat de no renunciar a la vida personal en pro de la maternitat, exercint aquesta funció no només la mare, sinó el conjunt de la societat.

[Alacant] Desenes de persones criden per l'autodefensa feminista

IMG-20131125-WA0001

Desenes de persones s’han concentrat aquest 25 de Novembre a Alacant per tal de denunciar la violència patriarcal i respondre amb l’autodefensa feminista. Al llarg de tota l’hora que ha durat la concentració a la cèntrica plaça de Calvo Sotelo no s’han deixat de cridar consignes feministes, de classe i de denúncia del patriarcat, com ara “capital i patriarcat, aliança criminal”, “les vostres retallades, ens fan precàries”, “violència patriarcal és retallar en drets socials” o “no hi ha feminisme dins el capitalisme”; així mateix, la crítica a la reforma de la llei de l’avortament i el dret de les dones a decidir lliurement sobre el nostre cos també han tingut el seu espai de reivindicació en la mobilització. A la concentració s’han llegit els manifestos dels col·lectius convocants.

IMG-20131125-WA0002
La convocatòria ha estat impulsada per l’Esquerra Independentista del Sud, PCPE-CJC i Ecologistes en Acció, a la qual s’han sumat membres d’altres col·lectius, i suposa la segona mobilització unitària realitzada enguany per aquests grups en el marc de la lluita feminista i antipatriarcal, després que el 28 de setembre passat es convocara una primera concentració en defensa del dret al propi cos, configurant-se a Alacant un espai de lluita en clau feminista i de classe.

Crònica sobre l’acte del GdS 29M de Sant Andreu al voltant dels muntatges policials

El passat dissabte 9 de novembre, el Grup de Suport als vaguistes represaliats de St. Andreu el 29M va fer un acte al CSO La Gordíssima. Aquest acte va consitir en la projecció d’un parell de documentals, una petita xerrada al voltant dels muntatges policials i finalment, una cafeta d’autogestió.
1454575_427570080698214_246610317_n
A un quart de vuit va començar la projecció d’un documental fet principis dels anys noranta, on es relata l’assassinat del jove Pedro Álvarez a mans d’un policia nacional a l’Hospitalet el 1992. En el documental es veuen imatges molt dures, com són les entrevistes que fan a la mare del Pedro, o les justificacions del estaments repressors de l’estat; però alhora es veuen imatges de coratge i de lluita, com les mobilitzacions a la Verneda i l’Hospitalet arran de l’assasinat del Pedro, o l’abandonament del plató per part de la família quan es cedeix un espai al la policia perquè es justifiqui.
La segona part d’aquest documental narre diverses morts a l’estat espanyol a mans dels diferents cossos repressius de l’estat.
Aquest documental no està disponible a la xarxa, però aquí en teniu un altre al voltant dels mateixos fets.
Cap a un quart de nou es va projectar una entrevista a Rodrigo Lanza, un jove innocent empresonat arrel d’una intervenció policial en un teatre okupat a Barcelona. L’entrevista està feta pel grup de suport del Rodrigo a Saragossa i es va fer un cop complerts dos anys de presó provisional, amb el judici vist per sentència, i poc abans d’haver de tornar a entrar a presó per complir una ampliació de la pena de presó dictada pels tribunas espanyols.
1454966_427570077364881_1048104508_n
Després de les projeccions, estave previst fer una xerrada amb steeming amb Juanjo, el pare del Pedro Álvarez i la Mariana, la mare del Rodrigo Lanza. Per problemes personals la mare del Rodri no va poder assistir a l’acte. La xerrada tampoc es va poder veure en directe per problemes tècnics.
El Juanjo ens va anar explicant poc a poc les mentides de les diferents policies alhora d’evitar que l’assassí del seu fill fos jutjat. També va aprofitar per desmentir les afirmacions del portaveu de la policía nacional i les del Sindicato Unificado de la Policía al voltant dels pocs casos d’abusos policials i d’assassinats de les diferents policies de l’estat. Ens va començar a llegir tot un llistat de persones assassinades o ferides per policies nacionals o guàrdies civils durant els anys noranta.
Després va haver-hi un espai per fer preguntes i, finalment ens va mostrar un àlbum amb mostres de tots els actes que s’han anat en memòria del Pedro fent durant aquests anys i ens va esbossar algunes línies de les properes mobilitzacions en la data de l’assassinat del seu fill. A continuació ho podeu sentir vosaltres mateixes en el següent video.
Finalment hi va haver una cafeta amb tapes i begudes a preus populars amenitzada pel PosaMúsiques Ja n’hi ha prou fins la mitjanit.
Article original: blog local Endavant.

[Barcelona] La campanya “Aturem els pressupostos” planta cara a Mas-Colell

“Els vostres pressupostos, la nostra misèria”: amb aquest crit es van dirigir una cinquantena de persones al portal de l’edifici on viu el conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell. La concentració estava convocada el dimarts 19 de novembre a la pl. John Kennedy, al barri de Sant Gervasi amb la intenció de fer un “escarni a contra les retallades i les privatitzacions”. El motiu: el mes vinent seran aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2014, que tornaran a retallar en serveis socials i afavorir les privatitzacions i l’elitització dels serveis bàsics.

 19n_escarni_colell2

Un grup de mossos d’esquadra esperava a l’entrada de l’edifici l’arribada de la multitud que, malgrat que no va poder accedir a l’interior, no es va deixar intimidar per les forces repressives. “Qui sembra la misèria recull la ràbia” o “Alerta Convergència, se’ns acaba la paciència” són algunes de les consignes que les manifestants que es cridaven alhora que s’encerclava l’accés a l’habitatge i es mostraven cartells i adhesius contra l’aprovació d’aquests pressupostos —molts dels quals van quedar enganxats a l’entrada per visibilitzar la responsabilitat del conseller. Entre el xivarri i les increpacions, algunes de les persones que es concentraven van assenyalar en veu alta alguns dels motius per estar-hi en contra, com ara l’accentuació de la precarització dels serveis sanitaris i d’ensenyament, el tracte favorable a les empreses privades o la venda a preu irrisori del patrimoni públic. Van aprofitar també per fer una crida a la mobilització contra els pressupostos, el 4 de desembre, a les 18.00 h a Via Laietana, convocada per Juntes Podem. La resta de la concentració va transcórrer sense incidents i les manifestants van deixar l’espai amb alguns adhesius en forma de carta a les diputades i diputats remarcant la seva responsabilitat quant als pressupostos de la misèria.
19n_escarni_colell3
No és la primera vegada que el conseller Mas-Colell ha d’enfrontar-se al rebuig del poble. A l’abril d’aquest mateix any ja va ser el centre d’un altre escarni amb els mateixos motius: una gestió de l’economia pública que perjudica els qui menys tenen en favor de consolidar el poder econòmic de les classes dominants i concentrar encara més les riqueses per a una minoria selecta.
19n_escarni_colell1

#JoTambéHiEra Ni multes ni judicis a Cardedeu!

El passat 8 de setembre, centenars de veïns de Cardedeu van repintar el mural independentista a l’entrada del poble. Aquest mural havia estat tapat pel govern municipal de CiU i PP. De resultes d’aquella acció, sis persones han estat cridades a declarar als jutjats. Les protestes contra aquesta repressió han reunit centenars de persones de la vila. El següent vídeo explica el cas per boca de les persones represaliades.

25N: el patriarcat és violència. La resposta: autodefensa!

Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. És un dia de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012 van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades pel simple fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia, l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la MaMagdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la MaLuisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.
No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els privilegis socials, legals i econòmics d’aquests, fa que la mort d’una dona per violència es vegi com un fet aïllat i no com la punta de l’iceberg d’un sistema de violència estructural i institucional. El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització, tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.
Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrera d’alguna llei pseudoprogressista: la proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.
No ens deixem enganyar. no volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.
Cap dona silenciada, cap dona maltractada, cap dona humiliada, cap dona violentada pels canons de bellesa tradicionals, cap nena maltractada, cap dona sense dret a decidir sobre el seu cos, cap dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones i les nenes víctimes de les violències heteropatriarcals, lluitem contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp, empoderem nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:
Cap violència contra les dones
Cap atac del sistema heteropatriarcal
Visca la Lluita Feminista companyes!
“El patriarcat és violència. La resposta: lluita feminista”
Trobareu les convocatòries i actes al voltant d’aquesta data a l’agenda d’aquest mateix web.

"Llavors de llibertat" es presenta a Sants

En David i en Josep, són dos ex militants de Maulets que tenen una forta vinculació amb el barri, i alhora son dos de les persones que han impulsat el documental “Llavors de llibertat”, un documental que retroba dues generacions, la nostra amb la generació oblidada, mitjançant el fil conductor de l’històric militant independentista Josep de Calassanç, en “Cala”. En Josep, per a la presentació del documental al barri de Sants, va obrir l’acte als diversos agents polítics de l’esquerra independentista, essent finalment un acte organitzat entre el Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”, la CAL, la CUP local i el nucli local d’Endavant.
L’acte, va començar amb la intervenció de Pep Ribes, membre de la CAL i amic d’en Cala, que ens va apropar la figura del militant independentista a qui va conèixer quan el Correllengua va instaurar el seu final de camí anual a la diada del 7 de novembre.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Acte seguit els seus autors, en David i en Josep, van explicar els motius i procés d’elaboració del documental, de poc més d’una hora de durada, que gaudeix d’un bon treball documental i de recreació, i una banda sonora fruit del treball conjunt entre personatges com Marcel Caselles, el Belda o en Titot, entre d’altres.
El visionat del documental, ens dibuixa la dificultat amb la que aquells militants van començar a fer camí, clandestinitat política i armada, detencions, tortura, presó, i refugi a la Catalunya Nord, on transcorre la major part del documental. Testimonis de familiar, de militants dels anys 60 i 70, les noves amistats que fa en Cala un cop creua la frontera, son els narradors d’una història que viscudes en pròpia pell, prenen la força de l’esperit original d’en Cala, fugir del mite i construir els Països Catalans lluitant.
Al cloure l’acte, algunes preguntes dels assistents i aportacions personals van acabar de situar en Cala com a persona que va entendre la defensa dels drets socials i la cultura catalana com a eina d’alliberament, i l’alliberament com a eina al servei de la cultura i els drets socials.
*Imatge del Tió de Nadal de l’any 2011 al barri de Sants, pocs dies després de saber la mort d’en Cala.