Convocatòries en motiu del dia internacional contra la violència de gènere, el 25 de novembre.
- València: Manifestació, 19:30h a la plaça del Parterre.
- Tarragona: Concentració, 19h a la plaça de la Font.
- Girona: Concentració, 19h a la Pça Ajuntament.
- Cardedeu: Concentració 19h a la plaça de l’Ajuntament.
- Reus: Concentració a les 17h a la Plaça Prim.
- Vilafranca: Parada informativa, 20h a la Plaça de la Vila.
- Barcelona: Dia 24: Concentració, 18h Pça Castella. Plataforma Revolucionària Antipatriarcal . Dia 25: Concentració 19h Rambla de Canaletes.
- Igualada 19:30h, Performance; a la plaça de l'ajuntament.
- Capellades: Concentració a les 19:30h a la plaça Jacint Verdaguer.
Manifest d'Endavant: Construïm unes relacions lliures de violència!
Avui dia, la forma més restringida d’entendre la violència de gènere suposa identificar-la amb actes de violència física entre un home i una dona. És la cara més dramàtica de la violència visible del patriarcat, i és que a data d’avui ja hi ha 22 dones mortes als Països Catalans al 2009. (…+)
Seguir llegint «25 de novembre: Construïm unes relacions lliures de violència!»
(Font: La Directa) El judici contra el Casal Popular Tres Voltes Rebel, del barri barceloní del Nou Barris, va tenir lloc el 10 de novembre a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat. El procés civil, iniciat el novembre de 2008 per la demanda interposada pels propietaris de la finca, va haver de ser ajornat en diverses ocasions per irregularitats i manca d’informació. Un dels portaveus va comentar que “no entenem la voluntat de la part denunciant, ja que després de més d’una dècada d’abandó i havent passat dos anys entre l’ocupació i la denúncia formal, ara els propietaris -que veuen que el Casal ja és una eina social arrelada i consolidada al barri- volen tancar-lo i fer-lo seu”.
Entitats dels barris Poblenou i el Clot, al districte barceloní de Sant Martí, han volgut denunciar l'enderroc del patrimoni històric del barri que l'Ajuntament està duent a terme amb la finca de Can Ricart, on a més recentment
L'any passat se celebraven els 40 anys d'esquerra independentista. 40 anys omplint els carrers dels nostre país amb paraules com Països Catalans, Independència, Socialisme… Conceptes que hui dia la gent coneix (a alguns, fins i tot, els ix urticària de sentir-los!) gràcies a l'esquerra independentista. Però han sigut 40 anys de daltabaixos, que, després de la llarga travessia pel desert que suposaren els anys 90, estem superant de fa uns anys cap ací, creixent significativament en tots els fronts del moviment, qualitativa, i quantitativament. A mesura que hem anat augmentant la nostra incidència (excessivament minsa, encara), sorgia el debat i els dubtes de com aconseguir aquests objectius, de com dur a la pràctica els nostres principis ideològics.
(Opinió) El 13 de desembre que ve, en més de 140 municipis se celebraran consultes sobre la independència. Molta gent s'interroga ja sobre la profunditat i l'efecte real que les consultes sobre la independència tindran en el futur. Suposen un pas que ja no té marxa enrere? O l'Estat i l'autonomisme amortiran el cop d'efecte, com ha passat ja amb tants d'altres episodis anteriors?
Els diferents col·lectius que participen de la campanya "Recuperem el Princesa, reviscolem el barri" donaren a conèixer aquest dissabt 14 de novembre els resultats dels 228 vots que s'han contabilitzat en la consulta. Des que el passat 31 d'octubre, quan

Més de 5.000 manifestants van recórrer dissabte els carrers de Perpinyà, en una de les majors manifestacions de la Diada del 7 de Novembre a la Catalunya Nord. La capital rossellonesa recordava els 350 anys del Tractat dels Pirineus, que dividia els Països Catalans, que també són 350 anys de resistència. L'esquerra independentista fou present a la mobilització, que aplegà catalans i catalanes dels dos costats de la frontera imposada: Maulets del Rosselló hi formaren un nombrós bloc, també Endavant hi fou present, així com militants de la Candidatura d'Unitat Popular i la CAJEI.
Quan es compleixen 20 anys dels esdeveniments que acabarien amb l'enderrocament del mur de Berlín, al món s'han alçat molts més quilòmetres de murs, en els quals moren cada any milers de persones. Des dels murs de l'Occident ric contra la circulació de persones de la perifèria espoliada, sigui a l'Europa Fortalesa, com els de Ceuta i Melilla, o a la frontera entre Mèxic i els EUA; fins a murs colonials que parteixen i sotmeten pobles ocupats, com el mur israelià a Palestina o el mur marroquí al Sàhara Occidental.