Ahir dijous, a les 7 de la vesprada, a la plaça de la Llibertat de Torrent, unes 400 persones -professorat, alumnes i pares i mares- s'han aplegat en defensa de l'educació pública de qualitat i en valencià.
Des de l'escenari, un professor, una alumna i un pare de l'AMPA, han llegit un manifest a tres veus. Tots tres han mostrat la seua indignació davant els retalls socials que estan produint-se en l'educació -i en altres serveis públics, com la sanitat-. Amb la crisi com a excusa, quan els beneficis de les grans empreses i multinacionals continuen batent rècords, se'ns apliquen polítiques d'ajust on les classes populars acaben pagant els efectes d'una crisi que no han provocat.
En el manifest, tots tres han mostrat el seu rebuig als retalls que estan produint-se l'educació pública, com ara la notable reducció de recursos educatius (la manca de professorat, la disminució de programes d'atenció a la diversitat, l'augment de ràtios a les aules i la seua massificació, la limitació de l'oferta formativa…). També han destacat que encara hi haja centres en barracons, com el núm. 10 de Torrent, mentre augmenten els diners destinats a l'educació privada. Aquest és el cas de l'Ajuntament de Torrent amb la cessió de 5.000 m2 de sòl públic a la Universidad Católica.
Professorat, alumnes i pares i mares han mostrat el seu rebuig amb xiulets i perols, quan des de l'escenari s'ha denunciat la manca de democràcia que s'ha imposat en el Consell Escolar Valencià i quan s'han assenyalat els atacs a la llengua pròpia, el valencià.
La concentració també ha comptat amb l'assistència de Pau Alabajos -cantautor torrentí-, que ha mostrat la seua solidaritat amb l'escola pública valenciana i ha cantat algunes cançons des de l'escenari. També s'hi han afegit a la festa reivindicativa Daniel Mata, cantant andalús que ha interpretat "Al vent", i la colla de tabal i dolçaina "Rossejat" de Torrent.
Finalment, abans de posar fi a l'acte, s'ha encoratjat els i les assistents a continuar la lluita per l'escola pública valenciana i a mostrar el nostre rebuig a les retallades socials que estan produint-se.
Passades les eleccions municipals i autonòmiques, des d'Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional, volem fer un breu anàlisi del que han suposat aquests comicis, i les seves conseqüències en relació al procés d'alliberament social i nacional.
La darrera convocatòria reuní 100 persones en assemblea, aquesta setmana s'ha convocat a les portes de l'Ajuntament pel 2 de juny a les 20 hores amb el lema: Contra la crisi i les retallades, democràcia participativa JA
Un altre punt important del nostre naixement com a Plataforma ha sigut la necessitat que les ciutadanes de Xàtiva siguem partícips de les decisions que es prenen en aquest Ajuntament. Com és possible que aquest Ajuntament destine més de 10 milions d'euros a la coberta de la Plaça de bous, sense l'opinió de la ciutadania? Com és possible que la veu de les entitats locals no siguen escoltades als plenaris de l'Ajuntament? Com és possible que l'Ajuntamen cedisca terrenys públics a una escola privada sense tindre en compte la nostra opinió? Com és possible que s'aproven els pressupostos sense escoltar la veu de les entitats veïnals? Perquè la democràcia participativa no sols és possible sinó que en moments com aquestos, és més que necessària. Perquè la nostra veu ha de ser escoltada per aquells que diuen representar-nos, no cada 4 anys sinó tots els dies i per prendre totes les decisions importants. 
Aquest matí militants de l'Assemblea de l'Horta d'Endavant (OSAN) han realitzat un mural d'uns vint i cinc metres d'amplada al llit del riu Túria amb el lema "Capitalisme és crisi" acompanyat per unes grans tissores tatxades. L'acció s'emmarca dins la campanya contra les retallades socials i laborals que Endavant -membre actiu de la Plataforma pels Drets Socials de València- està duguent a terme durant els útlims mesos. 
Fa 5 anys, va néixer el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a partir de la confluència entre l'Alternativa Estel i la Coordinadora d'estudiants dels Països Catalans, continuadora al mateix temps de l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN) al País Valencià, del Col·lectiu Universitari Andreu Nin (CUAN) a la Universitat Rovira i Virgili, del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) al Principat i a les Illes Balears, i de l'Associació Catalana d'Estudiants (ACE) a la Catalunya Nord.
Centenars de persones han participat de la concentració per l'escola pública convocada a les portes de l'Ajuntament de València. Paral·lelament a la ciutat de Torrent una concentració convocada per una assemblea d'alumnes, mares i pares i professorat ha congregat mig centenar de persones contra les retallades en educació. 
Al manifest llegit per l'escriptor i veí de Campanar Alfons Cervera s'han detallat les reivindicacions concretes de les diferents plataformes. El conjunt d'aquestes ha demostrat la precarietat en la qual es troben els centres educatius de València. Així mateix s'ha denunciat la marginació del valencià per part de la Conselleria d'Educació, la massificació i la requalificació de la parcel·la pública d'ús escolar cedida per l'Ajuntament a la Universitat Catòlica de València. També s'ha donat suport a la reivindicació del manteniment de l'antiga Fe (hospital públic situat a Campanar i que s'està desmantellant en les últimes setmanes) i als acampats de “Democràcia Real ja” que resisteixen a un campament al bell mig de la Plaça. L'ambient ha sigut molt festiu amb la participació de persones de totes les edats, des d'infants fins a jubilades. La batukada Sambalà de la Malva-Rosa s'ha encarregat de posar la nota musical. 
Una vegada llegit el manifest els concentrats han realitzat una cercavila al voltant de la Plaça de l'Ajuntament. L'arribada d'aquesta cercavila de nou a les portes del consistori ha coincidit amb la protesta de “Democràcia Real ja” i la dels treballadors del transport, de l'EMT i FGV, que arribaven de la manifestació en defensa del transport públic i s'han concentrat també a les portes del consistori. En aquell moment s'han arribat a comptar més d'un miler de persones reivindicant un canvi en la política social i econòmica del país. Després de formar una cadena humana al voltant de l'Ajuntament s'ha desconvocat la primera mobilització de les plataformes de barri per l'ensenyament públic, una dinàmica unitària de base que sembla donar resultats. 
