Article de la redacció a Barcelona de L'ACCENT 217.
L'Accent entrevista Albert Martín i Bernat Castro, membres de l’Esquerra Independentista del Poblenou.
L’Assemblea de Joves del Poblenou (de la CAJEI) i l’Assemblea d’Endavant (OSAN) del Poblenou amb la publicació de “Torres més altes han caigut. El model 22@ al descobert” recuperen el llegat d’anàlisi i crítica al 22@, i al conseqüent model d’urbanisme de les darreres dècades del barri del Poblenou a Barcelona. Una tasca que duia a terme la dissolta Coordinadora contra el 22@ fins el 2007.
Per què “Torres més altes han caigut. El model 22@ al descobert”?
Aquest és un estudi que naixia a mitjans de 2009 quan la crisi econòmica en la que estem immersos començava a mostrar els seus primers símptomes. Un context global que deixava en evidència les pròpies lògiques de mercat i d’organització del sistema capitalista a nivell global. I, en aquest sentit, la nostra voluntat era la de mostrar com aquesta crisi del sistema està estretament relacionada amb les formes d’urbanització del propi sistema. Volíem mostrar com, quan el sistema cau en crisi, s’evidencien les mancances de la planificació urbanística i, el més rellevant, la direcció en els objectius i els interessos que tenia aquesta. Una lògica urbanística regida estrictament per objectius econòmics i globals, de promoció de la ciutat i de la “marca” Barcelona al món. Una planificació destinada a la competència entre ciutats per a la jerarquia internacional en la ubicació de nodes estratègics de concentració d’empreses, productives com financeres. I que, en canvi, deixa en un segon terme els interessos i necessitats socials i locals, fet que a nivell barceloní, el barri del Poblenou es vegi afectat de forma emfatitzada.
Què fa particular el barri del Poblenou respecte la resta de Barcelona?
El Poblenou és un barri de tradició obrera. A finals del segle XIX, una zona agrícola, començaren a instal·lar-se una gran quantitat de fàbriques de Barcelona, des del sector alimentari o tèxtil fins a la indústria química o metal·lúrgica, sent el principal suport del veïnat poblenoví. Quan aquest sector productiu entrà en crisi als seixanta, el Poblenou deixaria de ser una zona d’interès per a la ciutat. Les inversions en el manteniment o infraestructures desapareixerien d’una zona conformada entre “pimes” i empreses del transport. Després de llargs episodis de reivindicacions obreres i veïnals, per fer front tant a crisis del sector com plans urbanístics que l’Ajuntament presentava, no és fins els Jocs Olímpics del 1992 que s‘obriria el camí. Culminant la transformació transversal del Poblenou amb el Pla 22@.
Què ha significat el Pla 22@ pel Poblenou?
El Pla 22@ ha suposat la requalificació de 115 hectàrees de sòl industrial a sòl de producció de noves tecnologies (TIC), del total de 198 hectàrees d’afectació (unes 117 “illes de l’Eixample” de les 180 del barri). Aquesta requalificació afavoria als grans propietaris del sòl per poder especular amb els terrenys, expulsava al veïnat de cases baixes, i a les “pimes” i petits tallers per no ser producció @. Per no parlar de la destrucció de l’entramat patrimonial pel que fa a fàbriques, un passat no només del Poblenou sinó de Barcelona i del país, doncs el Poblenou era conegut com el “Manchester català”.
Però nosaltres preferim parlar del “model 22@” en el que incloem totes les transformacions urbanístiques que ha patit el barri els darrers 20 anys. La Vila Olímpica pels JJOO’92, amb la destrucció del barri d’Icària, la prolongació de l’Av. Diagonal que derruiria tota edificació situada al mig, Diagonal Mar i el Front Marítim conformada per edificacions i serveis luxosos, el Fòrum de les Cultures i, l’estricte Pla 22@, totes dirigides per una mateixa lògica.
Però el Poblenou necessitava una transformació, no?
Evidentment, dir que “no” seria insostenible. Tot i que des de l’Ajuntament del districte se’ns ha volgut encasellar en “la cultura política del no” per no proposar alternatives, la nostra aposta segueix sent ferma en el “així no”. Seguim lluitant contra el 22@, defensant la participació directa del veïnat tant en la presa de decisions com en la detecció de les necessitats socials i locals. El Poblenou necessitava una transformació, però aquí s’ha enderrocat, redissenyat i reedificat, en cap cas s’ha preservat o conservat, ni a nivell particular ni en el seu conjunt.
Quin sentit té seguir “lluitant” contra el 22@ actualment?
Primerament perquè som l’únic espai polític que hem mantingut des de l’inici una confrontació oberta i directa contra el 22@. El 2002 va ser aprovat per PSC, IC-V i ERC, només CIU i PP votarien en contra però per qüestions oposades. En segon terme, per evidenciar que els interessos als que responia el model urbanístic eren estrictament de lucre empresarial i en perspectiva global. I finalment, mostrar les conseqüències socials dels darrers deu anys de 22@ pel Poblenou, tant a nivell laboral com d’habitatge amb la substitució social –gentrificació- que ha comportat, a nivell d’equipaments, com de desfeta del patrimoni històric i de la memòria social col·lectiva.
Ens podeu avançar algunes dades destacables de la publicació?
En els darrers deu anys d’implantació del Pla 22@, aquest preveia 130.000 nous llocs de treball, el balanç “net” bascula en torn el 17%. Preveia també 4.000 pisos de protecció, actualment no s’arriba al miler, que signifiquen menys d’un 10% del total d’habitatge construït al Poblenou. De la superfície destinada a equipaments, el 55% ha anat destinat a ús privat, i els públics encara estan per construir. El patrimoni mantingut s’ha reconvertit majoritàriament en lofts de luxe, pervertint fisonomia i usos, si no resta en abandonament i en perill d’enderroc. Calculem que la plusvàlua generada amb el canvi de qualificació a 22@, guanyada per propietaris privats, és d’uns 3.159 milions d’euros. Uns beneficis creats per l’Ajuntament que en cap cas han anat dirigits a les necessitats socials i locals.
I ara què?
Aquesta publicació és un punt d’inflexió tant discursiu com analític que suposa un nou punt de partida per desenvolupar des del teixit social i associatiu del Poblenou un nou model de barri. Es tracta d’una eina política a oferir i difondre a tots els agents socials que treballen al barri quotidianament. Des de les assemblees i col·lectius de barri per començar a articular una autoorganització veïnal paral·lela a les institucions, fins a la CUP de Sant Martí perquè estructuri i traslladi al seu àmbit d’actuació l’anàlisi, la crítica i les
propostes que se’n desprenen.
Sota el lema 9.000 eurus per manifestar-nos contra el feixisme? Prou repressió als moviments socials, una manifestació de 300 persones va recórrer els carrers més cèntrics de Girona aquest passat dissabte 21. La manifestació culminava els actes que hi ha hagut durant tot el mes de gener dins la campanya Pel dret a manifestar-nos. Aquesta campanya, nascuda arran de la sanció a dues persones, conegudes activistes dels moviments socials de Girona, de 9000 euros de multa per part del Departament d'Interior, s'emmarca en l'onada repressiva que els moviments socials estan vivint últimament.
