FONT: L'ACCENT

Centenars de persones han participat de la concentració per l'escola pública convocada a les portes de l'Ajuntament de València. Paral·lelament a la ciutat de Torrent una concentració convocada per una assemblea d'alumnes, mares i pares i professorat ha congregat mig centenar de persones contra les retallades en educació.

Els barris de València cobren protagonisme en la defensa de la pública

La convocatòria feta per les diferents plataformes per l'ensenyament públic de València i per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, ha protestat contra les retallades plantejades per la Conselleria d'Educació i l'Ajuntament del cap i casal. Hi hagut gent provinent dels barris de Campanar, Saïdia, Torrefiel, Patraix-Jesús, Russafa, la Malva-Rosa, Extramurs, Benimaclet,… Totes unides pel lema "Més escola pública, més valenciana, i de més qualitat". També s'han sumat les veïnes de Campanar que el dia anterior protagonitzaren una manifestació al barri amb vora 10.000 persones pel manteniment d'un hospital públic a la zona nord de València.

Al manifest llegit per l'escriptor i veí de Campanar Alfons Cervera s'han detallat les reivindicacions concretes de les diferents plataformes. El conjunt d'aquestes ha demostrat la precarietat en la qual es troben els centres educatius de València. Així mateix s'ha denunciat la marginació del valencià per part de la Conselleria d'Educació, la massificació i la requalificació de la parcel·la pública d'ús escolar cedida per l'Ajuntament a la Universitat Catòlica de València. També s'ha donat suport a la reivindicació del manteniment de l'antiga Fe (hospital públic situat a Campanar i que s'està desmantellant en les últimes setmanes) i als acampats de “Democràcia Real ja” que resisteixen a un campament al bell mig de la Plaça. L'ambient ha sigut molt festiu amb la participació de persones de totes les edats, des d'infants fins a jubilades. La batukada Sambalà de la Malva-Rosa s'ha encarregat de posar la nota musical.

Una vegada llegit el manifest els concentrats han realitzat una cercavila al voltant de la Plaça de l'Ajuntament. L'arribada d'aquesta cercavila de nou a les portes del consistori ha coincidit amb la protesta de “Democràcia Real ja” i la dels treballadors del transport, de l'EMT i FGV, que arribaven de la manifestació en defensa del transport públic i s'han concentrat també a les portes del consistori. En aquell moment s'han arribat a comptar més d'un miler de persones reivindicant un canvi en la política social i econòmica del país. Després de formar una cadena humana al voltant de l'Ajuntament s'ha desconvocat la primera mobilització de les plataformes de barri per l'ensenyament públic, una dinàmica unitària de base que sembla donar resultats.

Torrent es manifesta per l'ensenyament públic malgrat la prohibició

Una cinquantena de veïns de Torrent s'han concentrat a la Plaça de la Llibertat contra les retallades en educació. La convocatòria sorgida de la comunitat educativa a partir d'una assemblea oberta convocada dimarts s'ha realitzat malgrat els entrebancs de la Junta Electoral de Zona. A mig dia la Delegació de Govern ha comunicat via telefònica que l'acte no es podia fer perquè es trobava dins la campanya electoral i a més coincidia amb un acte polític. Aquest fet ha servit per dissuadir a bona part de la gent que volia acostar-s'hi a la Plaça. Tanmateix, un portaveu de l'organització ha manifestat a L'ACCENT que era fals que existira cap acte polític en aquell indret i a més ha valorat que en no existir cap partit polític al darrere de la convocatòria no veien el motiu de la prohibició. Així, la concentració s'ha realitzat, s'ha llegit el manifest i s'ha denunciat l'actitud de la delegació de govern en contra de la mobilització. Tanmateix, des de l'organització s'ha advertit que la lluita no s'atura ací i s'ha cridat a una nova concentració que tindrà lloc la primera setmana de Juny.

 Vídeo de la concentració a València

Entrevista al programa Lliure Directe de Ràdio Klara

Comunicat d'Endavant repartit a la concentració de València 

FONT: www.laccent.cat

Milers de persones, unes 10.000 segons l'organització, han participat d'una gran manifestació a Campanar pel manteniment d'un hospital públic i de qualitat al barri. La marxa convocada per veïnes de la zona és la més nombrosa que es recorda en la història de Campanar i això no és de bades ja que el trasllat de la Fe provocarà un enorme buit a Tendetes un barri de Campanar que feia la seua vida en bona part en torn a l'hospital i on moltes persones malaltes que necesssiten atenció quotidiana havien fet la seua vida precisament per estar al costat de la Fe. El lema de la manifestació era "Si afonen el nostre hospital, afonen el nostre barri", en referència a la degradació que pot patir aquest barri si l'hospital de la zona nord desapareix.

 La manifestació estava oberta per discapatacitats físics i malalts crònics del barri que des del megàfon cridaven contra el trasllat de la Fe a la zona sud de la ciutat -Campanar es troba al nord- perquè suposa una  despesa de temps i diners enorme ja que la "Nova Fe" no té bona convinació de metro ni d'autobús i obliga molta gent a agafar taxis per un valor de 14 euros cada viatge. 

 La mobilització superà totes les expectatives ja que l'organització només havia demanat permís per a una concentració però en vista de l'enorme afluència de gent s'hagué d'improvisar un recorregut. La marxa baixà tallant el tràfic per l'avinguda de Campanar que recorregué completament i després tornà per adjacents. El moment més emotiu fou l'aturada a les portes de la Fe quan diferents treballadors de l'hospital acudiren a solidaritzar-se amb els manifestants que estaven llegint el manifest de la convocatòria. A cada metre que s'avançada se sumava més i més veïns a aquesta marxa que ha comptat amb el suport de diferents entitats del barri com ara la Plataforma per l'Ensenyament Públic de Campanar que precisament està reclamant que no es requalifique el solar públic de l'escola per construir un hospital privat de la Universitat Catòlica de València.

La inauguració de la Nova Fe tampoc ha estat exempta de polèmica ja que, a més dels maldecaps que està suposant per al veïnat de Campanar, presenta greus deficiències estructurals, i una gran manca de mitjans humans i materials segons denuncien usuaris i treballadors. L'episodi de la caiguda del sostre en una de les plantes és tot un símbol d'aquesta situació i des dels moviments socials i sindicats s'ha denunciat que la presa per inaugurar un macrohospital a València -projecte estrela del PP-s'està traduïnt en situacions esperpèntiques.

 Podeu vore ací un vídeo de la manifestació

Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres …
Joan Fuster

Des d’Endavant Mallorca volem presentar la següent anàlisi al voltant de les properes eleccions municipals, insulars i autonòmiques a les Illes Balears:
 
INTRODUCCIÓ

Abans de començar, però, cal recordar l’actual situació d’emergència social i nacional que patim les classe populars de les Illes, sense la qual la present anàlisi seria una altra.
Quant a la política institucional, la nostra visió coincideix amb la que té la majoria de població illenca: la separació abismal entre la classe política i la ciutadania, el rebuig frontal a la figura del polític professional, la fatiga davant la corrupció massiva d’aquesta classe política, etc. Tanmateix, però, a tot això volem afegir una idea clau per a nosaltres, i és la nostra divergència quant a l’actual sobrevaloració de la política institucional: el carrer és l’àmbit de lluita prioritari per a qualsevol persona que vol un canvi real del present, un canvi transformador.
Si volem parlar amb profunditat i amb sinceritat de l’actual panorama polític illenc, ens cal reconèixer primer de tot i més important les nostres limitacions en aquest àmbit: a dia d’avui no hem estat capaços de bastir una alternativa a aquest panorama, tant per la nostra feblesa com per responsabilitat política. Aquesta és la realitat i començam reconeixent-la. Tanmateix, no demanam el vot per cap opció política, ja que cap d’elles representa mínimament una opció rupturista en allò social, nacional i de gènere. Aquesta situació ens reafirma, un cop més, en la nostra determinació per implantar el projecte de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) i d’altres projectes semblants arreu de Mallorca.
 

ANÀLISI

Del present escrit hem exclòs conscientment els que consideram directament els enemics del nostre poble i de les classe populars, això és el PP, el PSIB-PSOE i altres grupuscles, com ara UPyD. Són ells els que apliquen les mesures més antisocials, els que destrueixen el nostre territori o persegueixen la nostra llengua i cultura catalanes. A aquests només ens queda recordar-los la nostra determinació a continuar combatent-los amb totes les nostres forces. Tampoc hem pres en consideració altres projectes de la dreta mallorquina (Lliga Regionalista o Convergència per les Illes) ni de l’esquerra espanyola (Esquerra Unida), ja que no és l’objectiu del present document valorar totes les forces polítiques existents.

Entrant ja en matèria, quant a la coalició PSM-IV- ExM, volem començar reconeixent el passat històric del Partit Socialista de Mallorca, així com un present de sincera defensa dels principals trets identitaris del nostre poble (llengua i cultura catalanes), tot i que de vegades d’una manera tèbia o poruga. També volem deixar palès l’existència en alguns pobles de candidatures municipals d’aquest partit que fan un feina lloable.
Tanmateix, però, no podem oblidar les constants renúncies del PSM, les permanents pors i complexos del seu dia a dia. Així, el consideram un partit excessivament moderat quant a la lluita social, la qual només sembla interessar-li per motius mediambientals. Al PSM, el consideram participant d’un govern que ha aplicat les retallades socials que venien de Madrid, tot en plena crisi capitalista. Convertint-se així en còmplice del PSOE, respecte al qual no ha exercit cap crítica significativa a la seva gestió, fins al punt de ser difícil per la ciutadania distingir quina àrea de govern era gestionada per un partit i quina per l’altre. Referent al medi ambient, ha estat còmplice d’una gestió de govern molt allunyada de l’ecologisme que predica: Son Espases, Son Bordoi, Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca, etc.
Quant a la qüestió nacional, opinam que aquest partit ha deixat de banda el projecte de construcció nacional, arribant al punt de tenir una actitud tèbia a en la defensa del català, de deixar d’utilitzar el terme “nacionalisme” en benefici d’un “mallorquinisme” encara més ambigu, de mantenir el símbol feixista de la Feixina o de comparar amb els nazis als independentistes que cremen banderes espanyoles durant la Diada.

Quant a ERC Illes, poques són les coses positives que en podem dir: només ens queda reconeixer-los un considerable creixement als darrers anys, gràcies en part a les renúncies polítiques del PSM i, sobretot, en l’excessiva representació a dins el Bloc. En canvi, cal mencionar la poca preparació política de la majoria dels seus representants, els quals són en la majoria de casos uns totals desconeguts per als moviments socials illencs. Dia rere dia, en aquests darrers anys, la seva activitat política ha estat guiada per un descarat oportunisme, que ha arribat al seu punt culminant en el període de precampanya, presentant a les eleccions nombroses candidatures fantasmes: candidatures nascudes a escassos dies de les eleccions i sense el més mínim arrelament al poble. El més curiós d’aquest partit, i que fa que no puguem dipositar en ell la nostra confiança, és la manca de discurs en la qüestió social i el seu doble discurs referent a la qüestió nacional a les Illes i al Principat de Catalunya: mentre a les illes, parlen de “Països Catalans”, al Principat es refereixen contínuament al “Catalunya” com el seu país. En definitiva, baix el nostre punt de vista, consideram del tot innecessari que hi hagi diversos partits que representin un mateix espai polític, ja que això només beneficia al bipartidisme espanyol.
En aquesta contesa electoral, ens plau poder parlar d’una nova opció política a les Illes: Dissidents. Amb aquest nou projecte compartim algunes inquietuds i visions, com ara la necessitat d’un canvi profund en allò social, una nova manera manera de fer política, etc. També volem destacar que és una opció política farcida de gent provinent de les lluites socials de base, amb gent vàlida que ens mereix la nostra confiança. Tanmateix, però, tampoc no ens hem volgut integrar en aquest projecte. I és que si bé és cert que representa el rupturisme en la lluita social, pensam que també hi ha mancat valentia i concreció en la lluita nacional i de gènere. En aquest sentit, també haguéssim preferit que un projecte rupturista d’aquestes característiques es començàs des de la base: el municipalisme; i fer-ho amb temps i cura, per poder anar sumant persones i entitats, sense espai a la improvisació.

Finalment, pensam que cal seguir amb atenció com es desenvolupen algunes candidatures municipalistes com ara Bloc per Felanitx, Alternativa per Pollença i d’altres de similars que presenten un projecte més trencador i no tenen el llast dels actuals partits polítics.
 

CONCLUSIÓ

A partir de la breu anàlisi feta de l’actual panorama polític illenc, i malgrat l’actual situació d’emergència social i nacional que patim, no ens trobam e
n condicions de demanar el vot per cap opció política. Així doncs, des d’Endavant Mallorca, tot i ser conscients del difícil panorama polític illenc, entenem com a vàlides l’abstenció i el vot nul; així com també comprenem el vot cap als partits progressistes i nacionalistes o, senzillament, cap als anticapitalistes de les illes. La primera opció per ser l’inevitable reflex del descontent social cap a una història de renúncies i traïcions i la segona opció per intentar aturar l’arribada al poder del Partit Popular i el creixent bipartidisme espanyol.

En aquest sentit, i com hem dit al principi de l’anàlisi, a Endavant Mallorca tenim ben clar quins és el nostre principal enemic a batre: el Partit Popular. És a ell a qui hem dedicat i seguirem dedicant la major part dels nostres esforços.
Finalment, només ens queda reafirmar-nos en la nostra decisió de seguir lluitant de manera humil i sincera pel nostre projecte polític: la Unitat Popular. Baix el nostre punt de vista, l’únic projecte que ens podrà dur la independència i el socialisme dels Països Catalans.
 

Des de la Plataforma Ciutadanes de Xàtiva contra la crisi i les retallades(on són presents els col·lectius Camot, Cremats i Endavant-Organització Socialista d'Alliberament Nacional, a més de gent a títol individual) volem anunciar que demà dijous dia 19 de maig està convocada a les 19 i 30 davant l'Ajuntament de Xàtiva, una nova concentració per tal de denunciar la situació de crisi econòmica, social, cultural i democràtica que pateix la nostra ciutat.

Aquesta convocatòria és la tercera que fem des de la Plataforma i amb aquesta volem posar de manifest el següent:

1. Les conseqüències greus que la crisi econòmica està provocant sobre la nostra ciutat i la nostra comarca. Volem recordar que a hores d'ara són més de 3000 les persones aturades a la ciutat de Xàtiva, que són moltes les persones que tots els dies fan cua a les portes de la Consolació per poder menjar o que dia rere dia s'embarguen cases a veïnes per no poder pagar la seua hipoteca.

2. La greu situació democràtica que pateix aquesta ciutat: són moltes les decisions que es prenen dia rere dia al si de l'Ajuntament sense que les veïnes puguem participar. Aquest Ajuntament ha decidit cedir sòl públic a la Universitat Catòlica o a la British School, ha malbaratat 14 milions d'euros amb la coberta de la Plaça de Bous o ha inaugurat una Ciutat de l'Esport sense haver consensuat les instal·lacions amb les associacions esportives de la ciutat. Mentre açò passa, són moltes les associacions de la ciutat que no disposen de les instal·lacions necessàries per poder desenvolupar la seua activitat.

3. La nostra aposta per una democràcia participativa real. Una democràcia on els polítics no s'enrecorden de nosaltres sols cada 4 anys, on les ciutadanes siguen partíceps de les decisions importants de la ciutat, on les entitats puguen participar dels plenaris i plantejar les seues qüestions, on les associacions de veïns es tinguen en compte per les decisions que els afecten….

Una nova sentència al recurs interposat per dos estudiants del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans posa en evidència la cacera de bruixes instigada pel conseller Huguet, d’ERC, en resposta a la lluita contra Bolonya.

Reproduim el comunicat fet per Alerta Solidària i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:

L’Audiència Provincial entén que ha d’absoldre els dos independentistes, Jordi i Aram, aquest darrer militant de l’organització socialista Endavant OSAN, dels danys que el 30 d’abril de fa un any se’ls imputà en contra de la seva versió dels fets. Com reconeix la sentència “no queda constancia de lo que efectivament vio el testigo” amb el que es va basar l’anterior condemna. Ara queda palès que els fets, el trencament d’un finestral del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat al qual es van encadenar els dos estudiants en protesta contra el procés de privatització de l’ensenyament superior conegut com Pla Bolonya, no va poder ser vist pel testimoni, que arribà a l’edifici cap a les dues del migdia, quan ja feia hores de l’encadenament i desallotjament dels Mossos. Segons la versió dels represaliats, aquell vidre ja estava trencat, fruit molt probablement de la tensió d’aquells dies de revolta generalitzada en què estudiants de totes les universitats catalanes es van llençar al carrer i a ocupar facultats en resposta de la política del conseller d’ERC. L'acció va tenir lloc el 5 de febrer del 2009.

Molt curiós resulta que la versió dels dos detinguts no es tingués en compte, s’apreciés el testimoni d’un membre del personal del conseller Huguet i que, enmig de l’escalda de protestes, arribés el judici i posterior condemna on hi va prevaldre la presumpció de culpabilitat contra els dos membres del sindicat d’estudiants independentista.

Per al SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) i per Alerta Solidària, aquesta nova sentència reforça els arguments que ens empenyen a la lluita per l’educació pública i de qualitat, així com ens refermen que som en el bon camí, contra el qual, els poders de l’Estat, des de Madrid o des dels despatxos dels col·laboracionistes catalans, han d’actuar mitjançant la repressió política, la intimidació i la criminalització.

El SEPC i Alerta Solidària felicitem per aquesta victòria els dos companys represaliats, Jordi i Aram.

Contra les retallades i la privatització en l’ensenyament, seguim i seguirem!

A la presentació es va explicar com l’origen de la realització d’aquest estudi es va basar en voler esbrinar com es traslladava la crisi del sistema productiu capitalista a la pròpia planificació urbanística del sistema. Intentant evidenciar com en un moment de crisi justament les necessitats socials i locals de les veïnes es veien més greument perjudicades tant pel que fa a l’accés a un lloc de treball, a un habitatge, a les prestacions dels equipaments socials, a la conservació del patrimoni com la corrosió dels vincles de cohesió i identitat social del barri. Així, i pretenent mostrar quines han estat les prioritats en la urbanització del 22@ i els altres plans urbanístics al Poblenou, es va acabar fent un balanç entre el Poblenou de l’any 2000 i l’any 2010, analitzant que s’ha fet i aquí anava dirigit, i el que no s’ha fet que justament era el que anava dirigit al veïnat del barri. Van destacar que aquest treball era el resultat de més d’un any de treball realitzat en les estones lliures entre responsabilitats laborals, estudiantils, familiars i domèstiques.

Després de mostrar les dades més rellevants de la transformació urbanística, es van fer públiques les intencions que pretén ser aquest estudi:

• Un punt d’inflexió en la presentació pública del que significa el projecte 22@ i les conseqüències socials que ha tingut i està tenint pel Poblenou.

• Una alternativa discursiva dirigida al veïnat que sigui reflexiva i crítica en torn a les formes de comprendre els canvis que s’han produït al barri.

• Una referència analítica, des d’una perspectiva crítica, per a l’àmbit acadèmic sobre els processos socials que s’han donat al Poblenou amb la transformació urbanística.

• Una caixa d’eines bibliogràfica  suficientment exhaustiva per a tota persona interessada en seguir analitzant i estudiant el Poblenou.

• I, a la fi, un  punt de partida per a començar a desenvolupar des del teixit social i associatiu del Poblenou un nou model de barri que es basi en els interessos i necessitats locals i socials de les veïnes.

Finalment es va donar a conèixer un decàleg de propostes obertes des del Poblenou per començar a repensar el barri des de la base de 10 anys d’implantació del 22@.

Un cop més, el món al revés. Dos antifeixistes, un d’ells menor d’edat, han passat bona part de la nit al calabós després d’haver estat víctimes d’una agressió contra la qual la policia no ha actuat. Al contrari, intervenint tard i malament, la policia local de Vilanova i els Mossos d’Esquadra, es van endur detingudes aquestes dues persones acusant-les de desordres públics.

Ahir al vespre, convocats pel boca orella, es van concentrar unes desenes de veins i veines de Vilanova i la Geltrú, a la plaça Charlie Rivel, com a mostra de rebuig a les tesis xenòfobes del partit Plataforma per Catalunya. A reser de la pluja, en una furgoneta, membres d’aquest partit esperaven el moment oportú per actuar i ho van fer. Encapçalats pel cap de llista a les eleccions municipals, armat amb una varilla de ferro, van sortir del vehicle disparats, encarant-se a un grup de concentrats a qui van insultar, empényer i colpejar. Els Mossos d’Esquadra, amb la seva màxima responsable a la ciutat, així com la policial local amb el regidor de seguretat també present a la plaça, van deixar fer fins que més veins i veïnes s’atansaven a defensar als antifeixistes. Sorprenentment, després d’haver vist tot l’espectacle, d’haver vist el cap de llista agredint amb la varilla de ferro a un menor d’edat, els Mossos es van ecarar cap aquest últim a qui acusen d’instigar la baralla.

El menor va quedar detingut fins a les quatre de la matinada. Un altre company, va ser també detingut, acusat de desordres i desobediència a l’autoritat, per haver preguntat als agents el perquè el volien identificar a ell, i a la resta d’antifeixistes quan no estaven actuant contra els racistes. Aquest segon detingut va quedar en llibertat a les dues de la matinada. Fins al moment de l’alliberament dels detinguts hi va haver una concentració solidària a les portes de la comissaria dels Mossos de Vilanova.

L’acte xenòfob es va suspendre però no les ganes de brega dels seus membres. Un cop van quedar en llibertat els dos companys, ja a altes hores de la matinada, un antifeixista va ser aturat en un cèntric carrer de Vilanova pel grup de xenòfob amb el cap de llista entre ells. El van amenaçar de nou i li van deixar clar que estan en política per interés perquè són una màfia i com a tal actuen sempre que volen.

El grup de veins i veines estudien possibles denúncies contra la policia però també contra el partit racista i el seu cap de llista. En els propers dies faran una roda de premsa per donar a conéixer tot aquest lamentable incident, i remarcar el seu compromís contra les expressions polítiques racistes malgrat les amenaces i les agressions.

Alerta Solidària

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, juntament amb les plataformes de barri creades per defensar l'ensenyament públic: la Plataforma per Russafa, la Plataforma Jesús Patraix, la Plataforma Campanar, la Coordinadora d'Eduació de la Malva-rosa i la Plataforma Torrefiel; convoquem una concentració el proper dijous 19 de maig davant l'ajuntament de València per protestar per la política educativa seguida per l'ajuntament de València que discrimina l'educació pública i "regala" terrenys educatius a entitats privades.

Des d'Endavant OSAN fem una crida a totes i tots a sumar-se a aquesta concentració, donada la creixent precarietat de l'ensenyament públic al País Valencià, la marginació del valencià a les aules, i la tendència del PP a afavorir descaradament a l'escola concertada.