Més de 300 persones es van concentrat divendres al vespre davant de la seu del PP de Burjassot. El PP de Burjassot tenia anunciada una reunió d’executiva local a les 19h a la qual assistiria el president del partit al País Valencià i president de la Generalitat, Alberto Fabra. Finalment la gent mobilitzada va impedir que Alberto Fabra acudira a l’esmentada reunió.
La concentració va servir per demostrar l’oposició del poble de Burjassot a les polítiques neoliberals del PP. A la concentració van assistir membres de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Burjassot, integrada entre d’altres per Endavant, la COS, l’Associació Cultural Bassot, Escola Valenciana, la Federació d’AAVV de Burjassot, la Coordinadora d’AMPES, FAPA-València o el moviment 15M. Cal destacar l’assistència de membres dels diversos grups que composen la Plataforma, també de la PAH, així com una nodrida representació de l’EI. A la concentració també es van sumar treballadores de RTVV. Un dels moments més emotius fou quan, poc abans de les 19h, van acudir els treballadors del Metro, uns quants d’ells burjassoters, que duen una llarga lluita en defensa dels seus llocs de treball ja que estan afectats per un ERO.
La gent concentrada no va deixar de cridar lemes com ara “lladres”, “corruptes”, “botiflers”, “fora feixistes de Burjassot”, “on estan els diners de les valencianes”, “vosaltres feixistes sou els terroristes”, “no als ERES, no més ERES” (en referència als de RTVV i Metro-València), “no a les retallades”, “no als desnonaments”, “no és una crisi és una estafa”, “la crisi que la paguen els rics i els bancs”, etc, o cantant “robar” o “furtar” amb la cançoneta de les eleccions del PP. Tampoc va deixar la gent d’escridassar quan eixia algun membre del PP. La piulada més forta se la va endur el secretari general del PP al País Valencià, Serafín Castellano qui sí va acudir però que hagué d’entrar-hi i eixir-ne escortat per un fort dispositiu policial. Companyes que es van afegit més tard comentaven que el soroll s’escoltava clarament des de diversos punts de Burjassot, com ara la Carretera de Llíria, que es troba 5 carrers més enllà.
{youtube}J9qMBCIv_L4{/youtube}
Burjassot, com la resta de pobles del País Valencià està contínuament mobilitzat per acabar amb aquesta política neoliberal que ens estan intentant imposar. Dimecres va ser la vaga, que es plasmà al poble amb l’èxit del piquet informatiu impulsat per la Plataforma, ahir la concentració, els propers dies s’anuncien noves mobilitzacions. Constatem l’efecte multiplicador de les mobilitzacions, l’extensió dels llaços entre la gent més conscienciada del poble i les petites victòries; demostren que podem pegar-li la volta a la situació i construir el nou model social que propugnem l’EI als Països Catalans.
Segon dissabte de campanya, i segon acte al carrer de la CUP Sant Andreu. Si bé el dia 10 va ser un acte polític amb la presència de David Fernández i Roser Veciana, cap de llista i n.6 per Barcelona respectivament, aquest cop era el poble qui prenia la paraula, qui n'era el protagonista.
Sota el títol "Matinal de debat: Avancem cap al poder popular!" l'acte era una crida perquè la gent del carrer hi participés tot dient-hi la seva. El debat estava plantejat amb dos eixos bàsics:
Quina ètica institucional pública han d'adoptar les Candidatures d'Unitat Popular?
Com podem millorar les dimensions de la política des de les institucions del règim?
La idea era fer dos blocs d'una hora cada un, tot separats per un refrigeri, però el cert és que les intervencions han anat barrejant tant aquests dos temes com d'altres que n'anaven apareixent. El públic, que mai ha baixat de vint persones i ha arribat a una quarantena durant tota la primera hora, ha estat molt participatiu.
Les intervencions i interpel·lacions eren constants entre persones que només participaven del debat, membres del comitè de campanya i militants de la CUP. En un ambient molt fraternal i de saber que s'està construint quelcom diferent, no han faltat preguntes incisives i crítiques que sens dubte posen de relleu tant la preocupació de la gent sobre les qüestions que l'afecten com el seu nivell d'informació i formació política.
La majoria d'intervencions han anat dirigides a mantenir una CUP al carrer, que no es deixi dur per la dinàmica parlamentària (ni per la seva acció política ni per l'ètica que la regeixi), que es degui al poble i que serveixi per deslegitimar el Parlament, en tant que eina de dominació de les classes poderoses sobre les classes populars. En aquest sentit, s'ha fet especial incís en el fet que la CUP no té cap vareta màgica i ni vol ni pot prometre res; la lluita ha de ser combinada, al carrer i a les institucions, per aconseguir els nostres objectius. En la línia de la unitat popular, s'ha comentat que cal acció directa al carrer mitjançant estructures de contrapoder popular mentre busques incidir en l'efera institucional.
Militants de la CUP i del comitè de campanya han pres nota de les aportacions de la gent per fer-les arribar al consell polític. Les podeu consultar aquí: http://cupsantandreu.wordpress.com/2012/12/01/conclusions-de-la-matinal-de-debat/
Les manifestacions i mobilitzacions de la vaga general d'aquest 14 de novembre han tingut un seguiment elevat arreu dels Països Catalans. També ha anat en creixement el ressò de les convocatòries anticapitalistes, que a pràcticament tot arreu estaven conformades per l'esquerra independentista, sindicats alternatius com la CGT i la CNT i diversos moviments socials, especialment el de les plataformes contra els desnonaments. Aquesta augment de les mobilitzacions anticapitalistes és una mostra de la força social que van prenent les alternatives al sistema.
Continua llegint «Cròniques de la Vaga General als Països Catalans»
Davant dels reptes imminents, avancem en la construcció d'una alternativa política per a la classe treballadora dels Països Catalans!
Endavant (OSAN) no ens plantegem la feina a desplegar d'aquí al 25 de novembre com una campanya electoral, sinó com una campanya política on eixamplar el projecte de l'Esquerra Independentista i la Unitat Popular. Superant l'objectiu d'aconseguir representació parlamentària, el mes de novembre es presenta com una oportunitat per a seguir avançant en la construcció d'un bloc popular que articule la seua agenda política al voltant de la construcció nacional dels Països Catalans, de la deslegitimació dels mecanismes i institucions del capitalisme com ara la Unió Europea, l'OTAN, l'FMI i l'euro, de la configuració d'un contrapoder fonamentat en la democràcia participativa i popular, i de l'articulació d'una alternativa feminista a la violència patriarcal.
Continua llegint «Una alternativa política per a la classe treballadora !»
Continua llegint «[Sant Andreu] Jornada reivindicativa per salvar el Casc Antic»
Centenars de treballadores s'han sumat aquest dissabte 10 de novembre a les marxes populars per la Vaga General que han recorregut els principals barris obrers de la ciutat d'Alacant. A la columna nord, que ha eixit de la porta de l'Hospital, s'han sumat 130 persones que han travessat els barris del Pla, Carolines i Sant Antoni, així com el mercat del dissabte instal·at al Pla. Els membres de la marxa no han deixat de cridar consignes combatives convocant a la Vaga General, al mateix temps que repartien milers d'octavetes als transeünts i comerciants dels carrers per on ha passat la Marxa.
Al seu torn, la columna sud, integrada per 70 persones, ha eixit des de la Plaça de Ciutat d'Asís, traslladant-se des d'aquest barri al de la Florida, Benalua, i el centre de la ciutat. A més de les constants consignes i del reaprtiment d'octavetes, han fet discursos davant d'establiments del gran capital, seus bancàries, i a la concentració permanent que els membres de la plataforma Stop Desnonaments d'Alacant estan realitzant a les portes de Bankia. Finalment, les dues columnes s'han trobat al Mercat Central d'Alacant, ple de gom a gom dels participants de les marxes i de les treballadores que habitualment fan les compres en dissabte, on s'ha tancat l'acte amb diverses intervencions polítiques convocant a la Vaga General el proper 14 de novembre.
Més informació i fotos en ací.
La Casa de Cultura d’Agost (l'Alacantí) acollí el passat dissabte 10 de novembre l’acte polític de presentació de l’organització juvenil Arran i de les propostes i alternatives de l’Esquerra Independentista davant la crisi del capital. A l’acte, organitzat per Arran i Endavant, i que també comptà amb la participació dels Comitès per la Unitat Obrera de l’Alacantí, es feu una crida a participar, també, de la Vaga General del 14 de novembre.
La xarrada l’encetà Francisco Berenguer, militant d’Arran i veí d’Agost. A una sala pràcticament plena, resumí el procés fundacional d’Arran i la trajectòria de Maulets i la Cajei, emmarcant la nova organització de joves com a part de tot un moviment, l’Esquerra Independentista, integrat també per la COS, Alerta Solidària, el Sepc, Endavant, Mdt i les Candidatures d’Unitat Popular. El militant d’Arran explicà els 4 eixos de lluita d’aquest moviment, que l’organització assumeix com a propis: la lluita per la independència i l’autodeterminació, la unitat dels Països Catalans com a marc territorial, la construcció del socialisme i la consecució d’una societat feminista. A preguntes dels assistents, afirmà que “l’Esquerra Independentista no prioritza o avantposa cap d’aquests principis, per a nosaltres la lluita per la independència dels Països Catalans va indestriablement unida a la construcció d’una nova societat socialista i feminista”.
Per a concloure la seua intervenció, incidí en la miserable siuació del jovent als Països Catalans, amb unes dades d’atur i precarietat laboral escandaloses, així com empitjorament de l’accés a estudis de qualitat; “la única alternativa possible a l’estat de coses actual és acabar amb el capitalisme, que ens porta a la destrucció com a classe i com a poble”.
Seguidament intervingué Aquil·les Rubio, militant d’Endavant, que incidí en les causes de la crisi capitalista i en la necessitat de superar la crisi i el col·lapse del capitalisme a partir de prioritzar els interessos de les treballadores i no de les grans companyies multinacionals. Així mateix, exposà els eixos principals de la sobirania econòmica, que passen més enllà de la independència formal, pel control i poder popular. Així, afirmà que cal construir des del present una nova societat, fonamentada en l’abolició de la propietat privada, en la fi de l’explotació econòmica, de gènere i ecològica, en la distribució equitativa dels recursos, en la gestió col·lectiva del poder, i en l’afermament del bé comú front l’individualisme. En aquest sentit, indicà que “el que sembla difícil aïlladament, és viable des de la unitat, l’organització i l’acumulació de forces, i aquest 14 de novembre, com la feina de cara al 25 de novembre i la lluita contra la violència de gènere, han de ser un pas més”.
L’acte el conclogué Felip Vicedo, militant dels Comitès d’Unitat Obrera de l’Alacantí i també veí d’Agost. Vicedo raonà la necessitat de superar les sigles sindicals i, des del respecte a cada organització, construir amb els CUO el sindicalisme de classe i de base. Així mateix, redundà en la necessitat de participar en la Vaga General del 14 de novembre, per tal de “mostrar als poderosos qui mana, qui hauria de tenir el poder, els treballadors, perquè som la majoria i perquè sense nosaltres no es mou cap engranatge”. Recordà les contínues retallades en sanitat, educació i serveis socials, i les dues reformes laborals en dos anys que elminen de facto els drets aconseguits per les treballadores.
Històricament els sistemes econòmics s’han sostingut gràcies al treball invisible, no reconegut, que estem obligades a fer les dones. Funcionen gràcies a una determinada estructura familiar que els ha permès assegurar la força de treball a través del treball reproductiu que duem a terme les dones en l’esfera domèstica.
Les organitzacions i institucions socials, segueixen sense considerar que la cura de la vida humana és una responsabilitat social i política. Les retallades socials dels serveis públics en la cura de les criatures, les persones grans i les dependents, l'habitatge, la sanitat, l'educació, el transport i les pensions, elements tots ells bàsics per garantir els drets de les persones, ens fan més vulnerables, les dones, i també retallen la nostra autonomia, les nostres possibilitats en el món laboral i l'esfera social, pública, i ens dificulten el nostre propi empoderament. Això és així perquè en el nostre dia a dia augmenta forçosament la nostra dedicació a totes les tasques reproductives i de cura que depenien de tots els serveis i sectors precaritzats per les retallades, molts dels quals han desaparegut.
El resultat és que les dones hem perdut qualitat de vida, ja que acabem desenvolupant el treball assalariat, majoritàriament precari i de manera discriminatòria, i, a més, el treball domèstic que realitzem de manera gratuïta perquè “ens toca”. No hem de caure al parany que ens han venut sindicats grocs i patronal sobre la “conciliació laboral”; les jornades imposades per les relacions laborals són rígides i les dones ens veiem abocades a escollir entre reduccions de jornada i la feina a la llar. Les successives reformes laborals dutes a terme pels governs de l’Estat espanyol ens condemnen a patir molta més temporalitat als llocs de treball, a la deslocalització geogràfica, a ser més fràgils davant l’assetjament laboral, a patir l’acomiadament lliure en situacions com un embaràs, i formar part dels alts índexs d’atur, que en el cas de les dones ha pujat un 18,3% respecte l’últim trimestre de l’any anterior. En definitiva, això es tradueix en una forta feminització de la pobresa.
Fem una crida a totes les dones, a les treballadores, a les aturades, a les qui mai han estat contractades perquè el seu treball no és reconegut socialment, ja que treballen a casa tenint cura de la llar, dels fills o de persones dependents, a adherir-se a la vaga general del proper 14 de novembre, fent vaga al lloc de treball, a les seves llars, no consumint i participant de les mobilitzacions.
Ni cures, ni consum, ni treball assalariat, el 14N les dones fem vaga!