Mobilització: Marxem perquè marxin – El Garraf


Sota el lema ‘Marxem perquè Marxin’, l’Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha convocat una marxa que ha recorregut els principals municipis de la comarca del Garraf en defensa dels drets socials. L’Assemblea pels Drets Socials (ADS) és un espai obert de defensa dels drets socials, on participen persones a títol individual i col•lectius com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Associació de Dones La Frontissa, Marea Taronja, l’Associació de Veïns de Les Roquetes, Veïns d’Olivella, CGT, ARRAN, l’Associació d’Aturats de Vilanova, l’Ateneu Popular de Sitges, les CUP de Vilanova i la Geltrú i Sitges, Unitat Municipal 9, l’Entitat GER de Ribes, l’Ateneu Vilanoví, i el Front Cívic del Garraf. L’objectiu de la marxa és fer front a la progressiva pèrdua de drets socials en tots els àmbits que les polítiques de retallades dels governs espanyol, català i local estan duent a terme.
 

[Santa Coloma de Gramenet] El poble unit contra el feixisme

Un portaveu feixista de PxC a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha agredit un membre del grup Gent per Gramenet. Davant la gravetat d’aquests fets, s’ha convocat una concentració de rebuig al feixisme i s’ha engegat una campanya de recollida de suports. Podeu llegir tota la informació referida a aquests fets fent clic a aquest enllaç.

DILLUNS 15 D’ABRIL DE 2013
CONCENTRACIÓ 19.00h
PLAÇA DE LA VILA – SANTA COLOMA DE GRAMENET

Si formeu part d’algun col·lectiu, organització o entitat i voleu donar suport a la convocatòria, podeu fer-lo arribar a contacte@gentdegramenet.cat

espardenya-antifeixista

Continua llegint «[Santa Coloma de Gramenet] El poble unit contra el feixisme»

[Barcelona] Vist per a sentència el judici al militant antifeixista

Els fets es remunten a la manifestació de l’EI per la Diada de 2008, que va rebre la provocació de membres d’UNC

El passat dimarts 9 d’abril va ser jutjat el militant antifeixista de Cornellà. El jove antifeixista era acusat d’agredir a membres d’UNC (Unitat Nacional Catalana), grupuscle d’extrema dreta. Els fets van tenir lloc el 2008, durant la manifestació que l’Esquerra Independentista organitza sempre per la Diada de l’Onze de Setembre. Membres d’UNC van increpar i agredir les assistents a la manifestació, desencadenant-se una baralla que no va trencar el pas de la manifestació.
pancarta1
Gairebé cinc anys després, a la Ciutat de la Justícia es concentraven prop d’un centenar de persones per donar suport al jove acusat i denunciar la impunitat dels feixistes als nostres carrers i institucions. El judici ha estat marcat inicialment per la duresa i intransigència del jutge contra l’advocat defensor, malgrat que després s’ha relaxat i ha estat també incisiu amb l’acusació. La defensa ha demanat l’absolució del jove, que només ha reconegut ser enmig del conflicte tot mirant de mediar.
pancarta2
Per la seva banda, l’acusació ha tingut greus dificultats per reconèixer-lo i ubicar-lo al llocs dels fets. A més, les declaracions d’alguns testimonis acusadors reforcen que fou una baralla, i no pas una agressió unidireccional. D’altra banda, la defensa va denunciar irregularitats en el procediment de les fotografies presentades i el moment de reconèixer l’acusat; un defecte que hauria viciat tot el procés i hauria facilitat que els testimonis acusadors haguessin reconegut el jove no pel dia dels fets, sinó per veure’l a posteriori. Tot plegat reforçaria el paper actiu dels Mossos d’Esquadra en la persecució policíaca als moviments socials, en aquest cas l’antifeixisme, i de connivència directa amb els feixistes.
El judici ha quedat vist per a sentència. Aquesta s’hauria de conèixer en un període de dues o tres setmanes.

Vint anys sense Guillem Agulló. La lluita continua!

guiagulloAquest 11 d’abril es compleixen 20 anys de l’assassinat del jove independentista i antifeixista Guillem Agulló. La seva mort va tornar a posar en evidència, una vegada més, la connivència dels aparells estatals amb les trames d’ultradreta. Una connivència que començà ja a finals de la dictadura franquista i que té com a objectiu sabotejar el procés de presa de consciència nacional al País Valencià i afeblir l’esquerra. La principal guerra bruta que l’estat ha menat contra els Països Catalans és la que s’ha lliurat als carrers de València.
La sentència contra els assassins de Guillem Agulló fou un insult i una burla per al conjunt de la societat dels Països Catalans. Això encara es refermà més amb el fet que, mentre en alguns indrets de l’estat s’il·legalitzaven llistes electorals, el seu assassí només va complir 4 anys a la presó i va poder concórrer lliurement a les eleccions de 2007 en una llista d’un partit explícitament nazi.
La connivència dels aparells repressius de l’estat i de sectors polítics espanyolistes de València en aquest crim era una veritat a crits que un tribunal es va encarregar d’evitar que s’investigués. De fet, la justícia continua essent un puntal essencial per a que aquests grups puguin actuar amb total impunitat. L’assassinat de Guillem Agulló no va marcar, com alguns van voler-nos fer creure, un abans i un després en la impunitat d’aquests grups.
Des de 2007 s’ha produït més d’una vintena d’atacs amb artefactes al País Valencià a locals d’organitzacions independentistes, progressistes o de defensa de la llengua. Tots aquests atacs han restat impunes malgrat les insistents demandes per a que siguin investigats. El silenci mediàtic que ha seguit a molts d’aquests atacs ens mostra d’una forma molt clara la construcció d’una política antiterrorista entesa com a arma política. Les constants amenaces contra la família Agulló superen, i de molt, allò que sovint es denuncia des de les associacions de víctimes del terrorisme orquestrades i finançades des de l’estat.
Malgrat aquests fets, Guillem Agulló ha esdevingut el símbol d’una generació a qui aquesta tragèdia va fer assumir de cop la idea que la transició i l’autonomisme era una farsa. Que darrere de la democràcia formal hi habitaven els mateixos monstres que havien fet col·locar les bombes a casa de Joan Fuster o de Manuel Sanchis Guarner, els mateixos que havien encobert l’assassí de Miquel Grau, els mateixos que pagaven i protegien els escamots blavers que rebentaven actes en defensa del valencià.
Després del crim, aquesta generació va tornar a omplir els carrers de València per fer-hi ressonar més fort que mai la denúncia contra el feixisme. I any rere any els ha tornat a omplir cada abril per a cridar ben fort que només amb la independència hi ha futur per al nostre poble.
De d’Endavant OSAN tenim el convenciment que el nostre dia arribarà. Que tot allò que hem anat acumulant durant aquestes dècades de lluita, finalment donarà el seu fruit. I entre aquestes coses acumulades hi ha el patiment de la família Agulló, i de molta altra gent que ha patit la violència feixista en la pròpia pell. La victòria no serà per a aquestes persones, sinó sobretot gràcies a elles.
Països Catalans, 11 d’abril de 2013
ACTES D’HOMENATGE I RECORD
Dijous 11 d’Abril
Concentracions-homenatge a Guillem Agulló arreu dels Països Catalans
Burjassot: 20h Plaça Emili Castelar
Barcelona: 19h Parc de la Ciutadella -Glorieta de la transsexual Sònia
Castelló: 20h Plaça Maria Agustina
Reus: 20h Plaça Mercadal
Vilanova i la Geltrú: 20h Rambla amb Francesc Macià
Vilafranca del Penedès: 20h Plaça de la Vila
Tarragona: 20h Plaça del Rei
Divendres 12 d’Abril
Concentració-homenatge a Guillem Agulló a Gandia
19,30h Plaça de l’Ajuntament
Xerrada : “La repressió als antifeixistes”, a càrrec d’Alfon (jove empresonat durant la darrera vaga general a Madrid) i la Plataforma Solidaria Antirepresiva. Organitza: Coordinadora Obrera Sindical.
19h Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina c\Salvador ferrandis Luna, 42 (l’Olivereta, València)
Dissabte 13 d’abril
Homenatge nacional a Guillem Agulló a la seva ciutat, Burjassot
19h. Manifestació Nacional “Guillem, 20 anys no ens han fet oblidar-te. La lluita continua!”, organitzada per Arran
20h. Acte d’homenatge. Organitzat per la Comissió 20 anys sense Guillem
21h. Sopar Popular (cal apuntar-se al Terra, Bassot o a comissio20anyssenseguillem@gmail.com) . 5€
22h. Concert (gratuït): Feliu Ventura – Obrint pas (acústic) – Atzembla
Dijous 18 d’Abril
Xerrada: “Agressions feixistes al País Valencià. El cas de Guillem”, a càrrec de Vicent Marques (historiador i militant d’Endavant) i Natxo Calatayud (ex-militant de Maulets i membre de la comissió).
19h Ateneu de Montcada (Avgda. Germanies, 21. Montcada)
Dissabte 20 d’abril
Jornada d’homenatge a Guillem Agulló a Castelló de la Plana
Dinar i xerrada sobre el feixisme al País Valencià a la Plaça de l’Ereta
20h Manifestació  a La Farola

[Gràcia] Desallotgen el Casal Popular de Gràcia amb una resposta clara i ferma dels graciencs per continuar apostant per espais alliberats

DSC_0171

El dilluns 8 d’abril s’ha dut a terme el desallotjament del Casal Popular de Gràcia damunt les 13 hores del migdia, un horari poc habitual. Dues unitats de set furgones de la BRIMO han procedit a iniciar aquest desallotjament ocupant els carrers de Torrent de l’Olla i Ros de Olano. Alhora, més d’una cinquantena de persones s’han concentrat al mateix indret per mostrar el seu rebuig després d’11 anys en què el Casal Popular ha esdevingut un espai alliberat, autogestionat i ocupat per l’Assemblea de Joves de Gràcia, ara ARRAN Gràcia. Precisament, l’assemblea feia pocs dies que havia rebut una carta dels jutjats en què s’avisava què l’últim recurs havia sigut desestimat i que, aleshores, procedirien a desallotjar l’espai entre el dia 1 d’abril i el dia 1 de juny.

L’arribada dels Mossos d’Esquadra al Casal ha estat sobtada tot i que la resposta per part dels graciencs i gracienques al llarg de tot el dia ha estat clara, ferma i s’ha fet visualitzar. El procés de desallotjament de l’espai s’ha prolongat al llarg del migdia i tarda, amb furgones equipades amb escales i un equip electrogen, a més d’altres materials per vetar els accessos a l’immoble. Més tard han arribat els paletes per tapiar les entrades amb maons i ciment.

La cinquantena de persones reunides a l’indret han improvisat una cercavila per fer una crida i fer-se sentir arreu dels carrerons de la Vila de Gràcia. Alguns dels punts de referència d’aquest han estat la seu del Districte de Gràcia, a la plaça de la Vila, acusant a la regidora Maite Fandos amb càntics exigint la seva dimissió, així com el tall del carrer Gran de Gràcia. En aquest mateix moment s’informava de la convocatòria de la tarda: manifestació a la plaça de la Revolució a les 19 hores del mateix dilluns.

DSC_0259

Així doncs, un cop tocades les 19 hores de la tarda, unes  500 persones s’han concentrat a la plaça per aturar el que ha estat un imminent i sorprès desallotjament del Casal Popular. Aquest només ha estat l’indret del punt i principi d’un recorregut que ha passat pel carrer Torrent de l’Olla, la plaça de la Vila –on s’ha llegit el manifest-, el carrer Gran de Gràcia i el carrer Astúries fins el mateix Torrent de l’Olla. La llegida del manifest a la plaça de la Vila per part d’ARRAN Gràcia ha destacat el procés judicial en què ha estat sotmès al llarg d’aquests últims quatre anys l’espai alliberat, com s’ha esdevingut el procés de desallotjament, s’ha acusat a la seu del Districte i al seu equip, així com s’ha fet un crit esperançador per emprendre endavant un camí que “només fa 11 anys que ha començat amb l’ocupació del Casal Popular de Gràcia”. La marxa ha transcorregut tranquil·lament però els assistents han demostrat la seva ràbia atacant a seus bancàries i fent pintades combatives al llarg de tot el recorregut.

La manifestació ha estat desconvocada a la cruïlla Torrent de l’Olla amb Astúries on la majoria dels participants han continuat la marxa per reivindicar l’espai ocupat intentant accedir als carrers del Casal Popular. No obstant això, aquests restaven plens de brigades mòbils i antiavalots vigilant l’immoble. En alguns carrers del seu voltant s’hi han tombat contenidors formant barricades així com s’han esdevingut algunes càrregues policials amb ferits en intents d’entrar al recinte que envolta el Casal Popular de Gràcia. Tot ha transcorregut fins prop de les 22 hores, quan la majoria de carrers restaven gairebé buits.

Cal recordar que durant la primera quinzena de febrer ARRAN Gràcia va organitzar unes jornades per mantenir el Casal en marxa i restar a l’espera de l’actuació policial, apostant per la resistència. Durant aquest període, l’arribada dels antiavalots per desallotjar el Casal va resultar ser un intent frustrat a causa d’un flirteig.

El Casal, al llarg d’aquests 11 anys, ha estat una mostra de resistència contra l’especulació, una mostra de la cultura popular a més de l’alternativa juvenil als esquemes marcats pel sistema. Malgrat el desallotjament, els organitzadors i els participants de la manifestació, han deixat ben clar que “mai podran desallotjar la cultura popular”. El Casal Popular de Gràcia ha esdevingut un espai autogestionat, d’oci alternatiu pels joves graciencs i gracienques. On molta gent d’altres indrets, també hi ha tingut cabuda per tal de formar un xarxa de resistència al sistema capitalista governant.

El casal és un projecte que només acaba de començar. El casal es queda a Gràcia. El casal som totes.

DSC_0258DSC_0189DSC_0231DSC_0251DSC_0171

[Sant Andreu] Butlletí n. 20. No hi ha març per a tantes lluites

Butlletí andreuenc n. 20 – Març 2013

No hi ha març per a tantes lluites

Ha tornat la primavera i, amb ella, les lluites han florit arreu. Millor dit, les lluites han eclosionat, tal i com ho fan les flors a la primavera. Perquè les lluites, com les flors, no neixen d’un dia per l’altre, sinó que són processos que s’ha d’alimentar i, en el moment oportú, esclaten i embelleixen el paisatge, embelleixen els grisos carrers del capitalisme tot mostrant-nos la bellesa de la determinació, de la fermesa i de la dignitat; de la combativitat de les oprimides, de la lluita revolucionària. Continua llegint «[Sant Andreu] Butlletí n. 20. No hi ha març per a tantes lluites»

[Poblenou i Clot-Camp de l'Arpa] Crònica de la presentació del llibret sobre poder popular

El passat 22 de març el nucli local d’Endavant (OSAN) Poblenou – Clot Camp de l’Arpa va realitzar una xerrada a l’Ateneu Flor de Maig. Unes 30 persones van assistir a la presentació del llibret “Poder popular contra la UE i els estats capitalistes” a càrrec d’en Joan Sebastià Colomer, company de l’organització.
Tot i que el llibret fou editat fa mesos no erra en la contextualització de la crisi capitalista a dia d’avui, sinó que les línies que ja s’apuntaven s’han complert amb escreix amb diversos exemples, com ara la situació a Xipre, on la part grecoxipriota del país ha vist com la Troika esborrava a cop de deute el seu estat de benestar que va costar dècades assolir.image (12)

Després d’actualitzar el context la xerrada va centrar-se en com el poder popular, amb les diferents experiències de resistència i lluita que han reeixit a casa nostra com la PAH, el 15M o l’entrada al Parlament de la CUP-AE al Principat de Catalunya, són la única sortida a aquest sistema podrit i cada cop més qüestionaEn acabar l’exposició les aportacions fetes per les assistents van donar èmfasi a la necessitat de teixir la Unitat Popular , de la solidaritat de classe, de la lluita colze a colze de tots els sectors en lluita per la defensa dels drets socials i laborals i de l’indestriable camí de la independència social i de la nacional per aconseguir la llibertat dels Països Catalans
Per tot això seguim recomanant la lectura del llibret que demostra com des d’Endavant (OSAN) l’anàlisi que fem del context i les conseqüències que se’n deriven és encertat i vigent, anticipant escenaris propers i amb fets ben recents.
Per la nostra part animem a tothom a lluitar, a posicionar-se al cada vegada més en augment conflicte social i la creixent repressió que se’n deriva i per la nostra part,seguirem treballant des d’Endavant (OSAN) assumint el paper estratègic fonamental que creiem d’existència necessària i l’important tasca de difondre el nostre discurs en jornades com aquesta on podem escoltar i parlar, on podem debatre i on podem formar-nos.
Contra l’Europa del Capital, Unitat Popular!

Independència i Socialisme!
Socialisme per la plena Independència!

[Girona] Defensem el bloc de pisos ocupat per la PAH!

cartell-suport-accio-pahAquesta tarda, la Plataforma d’Afectats/des per l’Hipoteca (PAH) ha ocupat un bloc de pisos al carrer Llevadores nº 13-15 de Salt. Des d’AlCarrer! donem ple suport a l’acció de les companyes de la PAH.
Es convoca concentració des d’ara mateix per defensar i donar suport a l’ocupació del bloc de pisos!
A continuació podeu llegir el comunicat de suport d’AlCarrer i veure el cartell de la convocatòria.
Feu-ne difusió i ens veiem al carrer Llevadores nº13-15 de Salt! (a davant de l’Hospital Santa Caterina)!
Podeu seguir les últimes notícies a través dels comptes de twitter @PAH_Girona i @AlCarrerGi
En lluita per l’habitatge! Perquè no sigui ni un luxe ni una condemna!
[list]
[list_item icon=”pencil”]Comunicat d’AlCarrer[/list_item]
[list_item icon=”pencil”]Comunicat d’Endavant[/list_item]
[/list]

Comunicat d'Endavant (OSAN) en suport a l'ocupació per part de la PAH del bloc de pisos de Salt

Avui, la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Girona ha ocupat un bloc de pisos davant de l’Hospital Santa Caterina de Salt. Des d’Endavant (OSAN) volem fer públic el nostre suport a l’ocupació d’aquesta tarda i a la lluita de les companyes de la PAH pel dret a un habitatge digne.
Cal rebel·lar-se contra la dictadura del capital:
El saqueig i el robatori que els poderosos estan duent a terme fa temps que ha arribat a límits insostenibles. Després de dècades d’especulació salvatge i beneficis descomunals per a la banca i les multinacionals, el capital s’ha tret la careta de rostre humanitari i ha mostrat la seva veritable voluntat: ens volen condemnar a la misèria. Als Països Catalans la pobresa arriba a límits inimaginables tant sols fa uns anys, l’atur supera els 3.000.000 de persones i els desnonaments, acomiadaments, detencions i demés agressions a la classe treballadora se succeeixen dia rere dia.
Sense feina, sense diners… i sense casa:
Aquesta situació d’ofensiva contra els drets de la classe treballadora se’ns presenta de manera clara i inequívoca amb l’escalada de desnonaments, que deixa cada dia desenes de famílies sense casa, condemnades al patiment i a la incertesa de no tenir lloc un lloc on viure, i amb l’obligació de seguir pagant deutes. Aquesta situació dramàtica contrasta amb el fet que només a Girona hi hagi prop de 2.000 habitatges buits propietat d’entitats bancàries.
El dret a l’habitatge està reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans així com per la Constitució espanyola com un bé de primera necessitat. Paper mullat, hipocresia i cinisme, ja que ni l’estat Espanyol ni les administracions públiques vetllen per garantir aquest dret. Ben lluny d’actuar com a garants de la seva legalitat, actuen com a còmplices del capital privat, de les entitats bancàries corruptes rescatades amb diners públics, que no dubten a condemnar a la misèria milers de persones per continuar engreixant els seus descomunals beneficis.
Un exemple d’organització i lluita:
Però aquest panorama dramàtic també ens deixa fets esperançadors i exemples de dignitat i tenacitat per defensar els nostres drets, com l’exemple de la lluita de les companyes de la PAH, que a través de la pressió popular han començat a obtenir petites victòries, com ara la llarga llista de desnonaments aturats, la moratòria parcial dels desnonaments, o l’obligació de negociar, en casos determinats, per part de les entitats bancàries.
Davant la dictadura dels mal anomenats “mercats”, que no són més que els propietaris de bancs i grans multinacionals, només hi ha una solució possible: la construcció d’un poder popular que planti cara i avanci en la lluita pel socialisme i la democràcia real. Davant la UE, el BCE i el FMI només hi ha un projecte polític que pugui contraposar-s’hi: la sobirania econòmica dels Països Catalans, que posi l’economia real al servei de les persones i que garanteixi la socialització dels mitjans de producció. Davant el vassallatge al capital que practiquen totes les institucions que ens governen, només hi ha una alternativa: la lluita, des de la unitat popular i en tots els àmbits de la nostra vida, pel repartiment del treball i riquesa. Perquè no podem permetre que l’habitatge continuï sent ni un luxe ni una condemna, exigim l’expropiació de tots els habitatges buits i que es posin a disposició d’aquelles que ho necessiten.
És per tot això que donem suport a l’ocupació del bloc de pisos i que fem extensiva la convocatòria de suport des d’ara marteix al carrer Llevadores, núm. 13-15 de Salt.
Plantem-los cara! Defensem el bloc de pisos ocupat! La lluita és l’únic camí!
Endavant (OSAN) www.endavant.org @Endavant_OSAN @Endavant_Girona
Girona, 22 de març de 2013

Cròniques del 8 de Març arreu del territori

maniBCN_8marc2013El passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, arreu del país els carrers es van omplir un any més. Dones i homes reivindicàvem una diada que enguany pren més sentit que mai, enmig d’una crisi capitalista com la que estem vivint, que afecta de manera molt aguditzada les dones, que ens castiga doblement al mercat laboral, que ens relega més que mai a les tasques de cura, que ens fa patir l’anomenat retorn obligat a la llar…i tot enmig de la hipocresia de les institucions, que fent de mà executora de les mesures que perpetuen el capitalisme i el patriarcat, intenten apropiar-se i despolititzar aquesta data que ha de seguir sent feminista i de classe.
Endavant (OSAN) va impulsar aquesta jornada arreu del territori organitzant actes, xerrades, i de la mà de l’Esquerra Independentista, les Plataformes Antipatriarcals, els col·lectius feministes i els moviments socials convocant a movilitzacions, accions, d’altres actes i portant la lluita al carrer contra el patriarcat durant aquesta jornada.
Manifestacions
Així, es van convocar manifestacions a Tarragona, Lleida, Barcelona, València, Alacant i Palma, en les quals reivindicàvem sota el lema: ‘Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista’.
A Tarragona, la càrrega reivindicativa de la manifestació es va evidenciar amb la crida constant de consignes i l’enganxada de diferents paperògrafs durant el recorregut.
A Barcelona, l’EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès) va tornar a sortir al carrer, com cada any. L’EI de la comarca (Endavant, Arran, COS, CUP, SEPC i Alerta Solidària) vam participar amb bloc propi dins la manifestació de la jornada. Prop de 300 persones reivindicaren el triple alliberament -nacional, social i de gènere- mentre es realitzaven algunes accions en botigues de roba tot denunciant una de les múltiples facetes de la violència de gènere, com n’és la imposició de cànons estètics, així com també l’explotació laboral.
A València, el dia abans de la diada va tenir lloc una concentració a la seu del Servef (Servei d’Ocupació); i el mateix 8 l’EI de la ciutat va participar de la manifestació amb bloc propi, i es va portar a terme una encesa de torxes al parterre.
A Alacant, Endavant, Arran i SEPC vam participar amb un bloc propi i combatiu a la manifestació que va recòrrer els carrers del centre de la ciutat; “Patriarcat i capital, aliança criminal”, “Visca la lluita de la dona obrera”, “Anem a cremar la Conferència Episcopal per masclista i patriarcal” o “El nostre cos, la nostra decisió” foren els crits més repetits al llarg de la mobilització, una de les més nombroses dels darrers anys i que aplegà vora 2000 persones.
A Palma, la manifestació central de la jornada fou la més nombrosa dels darrers anys. La mobilització l’encapçalà el lema “Ni oprimides pel patriarcat ni explotades pel capitalisme”, de l’Assemblea Antipatriarcal, impulsada fa més d’un any per l’Esquerra Independentista i altres col·lectius anticapitalistes de Mallorca.
Actes arreu del territori
mani8marctgnA part de les movilitzacions, van tenir lloc a moltes viles i ciutats dels PPCC tota mena d’actes.
A Mallorca Assemblea Antipatriarcal de la qual formen part Endavant i les altres organitzacions de l’EI, va tenir lloc presentació de l’Assemblea i festa d’autogestió antipatriarcal, amb passi
de videos i música a l’Ateneu Popular de Palma i una acció/performance informativa.
A Igualada Endavant- Anoia va col·laborar al cicle organitzat per Arran Igualada i el Casal Independentista la Teixidora, que durant tot el mes de març va organitzar xerrades, sobre economia feminista a càrrec de Núria Vergés, transfeminisme a càrrec de Míriam Solá, amb també la pintada d’un mural, una cafeta autogestionària i un concert amb Meritxell Gené.
A Cardedeu col·lectius de l’Esquerra Independentista de la ciutat
(Adona’t, Arran i Endavant) van organitzar una xerrada al Casino Popular. La xerrada, a càrrec del col·lectiu feminista de l’esquerra abertzale Euskal Herriko Bilgune Feminista, s’emmarcava
també en un seguit d’actes que l’associació internacionalista Amics
d’Euskal Herria ha desplegat arreu dels Països Catalans en una setmana de
solidaritat entre les lluites dels dos pobles.
A València, durant quatre dies van tenir lloc videofòrums, concerts, sopar popular, i es va convocar la Intifalla morada el mateix 8, on es feia una crida a a participar a la Mascletà amb roba lila.
A Alacant, va tenir lloc el passi de la pel·lícula “4 meses, 3 semanas, 2 días” a la qual va seguir un fructífer debat al voltant de l’avortament, i al Casal Popular Tio Cuc del recital de
poesia eròtica Ohrgàsmica!
A Molins, la xerrada “Les dones: història d’una repressió” a càrrec de Veronica Zaragoza i la pintada d’un mural.
A Barcelona també vam comptar amb actes a diferents barris de la ciutat; a Sant Andreu vam comptar amb Elena Idoate (membre del seminari d’economia crítica Taifa) que va oferir una xerrada amb el títol “La crisi té rostre femení”, l’objectiu de la xerrada era posar de relleu com la crisi afecta molt més les dones dins el sistema patriarco-capitalista en què vivim. En acabar la xerrada de la ponent, es va iniciar un viu debat entre la vintena de persones assistents, allargant-se fins les 14h, gairebé dues hores després d’haver-se iniciat l’acte. Nombroses persones, a més, s’aturaven a escoltar la xerrada i el col·loqui; algunes, fins i tot, s’asseien una estona a la rotllana de cadires. A l’inici de l’acte, a més, s’havien repartit 100 fulls volants amb el text “El 8 de març és feminista i proletari”, reivindicant el caràcter de classe d’aquesta jornada de lluita. Al barri de Gràcia va tenir lloc una xerrada a càrrec de Bilgune feminista, EHGAM (Moviment per l’alliberament sexual basc) i el col·lectiu Gatamaula. També es van organitzar actes a l’eixample i d’altres punts de la ciutat.
Aquestes i d’altres convocatòries, com a Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, etcètera, van protagonitzar el 8 de març i la participació d’Endavant (OSAN) i de l’EI en aquesta data reivindicativa. Hem de recordar però, que la lluita contra el sistema patriarcal ha de marcar la nostra agenda diària revolucionària; Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!