Skip to content
Endavant Osan

El reforç de les autonomies, el camí contrari a la independència

Anàlisi de la conjuntura política d’Endavant OSAN

Ha començat l’estiu del 2021, a mitja legislatura dels pactes progressistes del Botànic i Bellver que cerquen revalidar un tercer mandat perquè PSPV i PSIB segueixin fiançant la seva hegemonia política a les dues comunitats, i acabat d’investir Pere Aragonès, que vol dirigir un govern republicà que no deixi de ser mesell de Sánchez i del mateix borbó. I, des de Madrid, Sánchez i el PSOE se senten forts i pretenen, amb el paradigma de l’estabilitat econòmica, allargar al màxim el govern de l’estat, mentre PP i VOX s’alineen per anar fent saltar alertes i fer volar banderes contra colpistes i comunistes.

El panorama amb el qual ens trobam és l’estat espanyol més assentat dels darrers anys, que ha aprofitat la major part dels episodis polítics que s’han viscut darrerament en favor del projecte de l’estat-nació espanyol i que s’ha reforçat amb ajudes que van des del neofeixisme de VOX fins a l’esquerra espanyola d’Unidas Podemos, i que ha comptat en determinats moments amb la complicitat de sobiranistes bascs, gallecs i catalans.

L’esclat d’una crisi

Ens trobem just en els temps inicials d’una crisi. La Covid i les seves derivades, el fre econòmic sense precedents, l’increment de despesa pública per pagar ERTOs, mesures sanitàries, un augment substancial de la violència contra les dones i els ajuts europeus són elements que han distorsionat allò que havia de succeir i que totes les economistes ja havien previst: una nova reestructuració del capitalisme era imminent, i la Covid ha provocat dues coses:

– Que la crisi serà més acusada. La Covid ha empitjorat la situació, ha afectat negativament desenes de milers de treballadores, autònomes i petites empreses i ha incrementat d’una manera molt acusada el deute que sostenen els estats europeus. Això provoca que el punt de partida de la crisi econòmica ja sigui pitjor.

– Un canvi en el calendari. Ja s’ha viscut una primera davallada precipitada, però els fons europeus i algunes polítiques estatals i autonòmiques estan servint de flotador econòmic temporal, fet que retardarà un temps la nova trompada.

La proposta socialdemòcrata ha fet de coixí del despreniment econòmic i s’ha visibilitzat que la capacitat tant política com econòmica de l’esquerra del sistema ja no permet ni tan sols mantenir les condicions de vida de la classe treballadora del sud d’Europa, que ja són força precàries, sinó que només pot parar una part del cop, però la malmesa existeix. La moratòria dels desnonaments, els ERTO i les ajudes especials a treballadores han frenat l’impacte del capitalisme sobre la nostra esquena, però no l’ha fet desaparèixer.

Durant l’onada pandèmica els governs de la UE s’han aprofitat de la por a la malaltia, la infecció i la mort i també al total desemparament econòmic i social, per imposar una agenda repressiva, un adoctrinament, un discurs únic sobre l’ordre i retallades en drets col·lectius. Com si les retallades en drets fossin la moneda de canvi per la seguretat sanitària i social. Quan al que realment aspiraven era a apaivagar qualsevol espurna de crítica i resposta als carrers, per preparar un escenari de crisi social, millor preparats per passar la piconadora de drets socials del capitalisme.

I ara ens hem de preparar per a una segona onada, però aquesta vegada segurament no serà una onada infecciosa, com ens hem acostumat durant un any i mig, sinó una crisi social, una ofensiva del capital transnacional, uns ajustaments dels governs per combatre l’endeutament i una reconversió econòmica que pagaran milers de treballadores. El capitalisme no està en crisi, sinó que s’està reforçant per seguir enriquint-se a costa de la nostra feina i la nostra vida.

Davant la situació que comença, pretendre fer creure que el capitalisme està en crisi i que estam més a prop de tombar-lo és mentir. Però una cosa és certa: la defensa d’elements bàsics per a la supervivència del conjunt de les classes populars passarà a ser una proposta antisistèmica, perquè des de l’extrema dreta fins a l’esquerra governamental acceptaran el que vindrà. Reivindicacions com pa, treball i sostre aniran en contra de tota lògica del capitalisme i de les estructures que l’apliquen.

Què ens toca fer?
Ens toca armar la resistència, unir la classe treballadora sota dues idees principals:

– No sectorialitzar. Només unint les lluites per l’habitatge, el treball, contra el sistema patriarcal i racista, per la defensa del territori, la llengua i contra la repressió podrem fer front al projecte polític unificat que ens explota, ens mata i ens fa la vida impossible.

– El sistema no permet vies legals i polítiques per articular les necessitats de la classe treballadora i el conjunt de les classes populars. Una opció que defensi la millora substancial de les nostres vides, és a dir, el dret a viure bé i a ser dignes, comporta una revolució política, capgirar el sistema; comporta l’autodeterminació com a eina de transformació.

La fal·làcia de l’autonomia

Mentre el món gira, les classes populars ens empobrim, però als Països Catalans tot es manté més a o menys igual. Els aires transformadors en forma de governs del canvi, pactes progressistes i processos sobiranistes ja no bufen. I no és només per valentia política, falta de lideratges i la repressió sostinguda de l’estat, sinó perquè partien de propostes polítiques que són errònies. Els pols de la transformació de l’estat espanyol a través de l’aliança entre els poders progressistes perifèrics i la complicitat d’un govern d’esquerres a Madrid han acabat amb la demanda de minses molles pressupostàries i un estat més centralitzat que el 2015. D’altra banda, l’impuls de grans jornades de mobilització desobedient dels anys anteriors al Principat ara acaben amb la signatura d’uns indults només per a uns quants i la promesa d’una taula de diàleg en què tots els temes importants estan descartats: referèndum, autodeterminació, amnistia, etc. Totes aquestes apostes polítiques que han dut a terme canvis polítics importants als Països Catalans sota dominació espanyola xoquen amb una realitat bàsica: no existeix una via autonòmica i legal, ni cap a la reforma de l’estat, ni cap a l’autodeterminació, perquè el poder està majoritàriament en mans de l’estat i no el pensa cedir ni un centímetre.

I, mentre qualsevol persona entén que aquesta és una realitat palpable de la naturalesa de l’estat espanyol, què ofereixen els governs d’Armengol, Puig i Aragonès?

Ells pretenen fer-nos creure que, si ens portam bé, si s’administren amb cura els diners i les competències que l’estat reparteix, si es fa un bon ús dels fons europeus, si es dona estabilitat a l’estat i no es molesta gaire l’oligarquia política i econòmica, tot anirà a millor. És el pensament màgic que es va estendre durant el confinament, segons el qual, si es feia cas de les recomanacions sanitàries, l’estat ja garantiria la resta com un agent màgic que arregla el món sense que ens adonem. Els governs progressistes dels Països Catalans pretenen ser uns gestors impecables de l’autonomia i l’alumne avantatjat de l’autonomisme i, així, l’estat s’adonarà i reconeixerà els esforços amb diners i reformes.

Aquesta proposta conté dos elements principals contra els quals cal lluitar:

– La reforma progressiva i descentralitzada de l’estat no satisfarà les necessitats de les classes populars, perquè aquesta reforma no permet subordinar l’oligarquia estatal i local als interessos de la classe treballadora. Per això defensam l’autodeterminació com a contraproposta, perquè permet canviar no només el model d’estat, sinó totes les estructures que el suporten.

– La via autonòmica o de la llei a la llei cap a la independència està esgotada i no funciona. Les mostres de capacitat política real de ruptura amb l’estat es van visualitzar quan el poder popular prenia els carrers i l’estat, i també la Generalitat de Catalunya, eren incapaços de controlar-la. La qüestió no és descongelar repúbliques, fer una DUI o una nova manera ocurrent de crear confusió legislativa: és articular un poder polític que pugui confrontar a l’estat i desgastar-lo, sostenir una pulsió política suficientment potent per forçar l’estat i això implica l’autoorganització popular.

Fonaments sòlids per a nous reptes

El panorama que ens toca viure a les classes populars dels Països Catalans no és il·lusionant pel que fa a conquestes polítiques i socials, però la necessitat de reforçar el projecte polític de la Unitat Popular i l’Esquerra Independentista com a motor principal d’aquesta Unitat Popular és més evident que mai.

És moment d’articular la resistència social de les classes populars contra l’ofensiva del capitalisme. Si els projectes reformistes són només flotadors enmig d’un mar immens, nosaltres hem de defensar amb dents i ungles un projecte rupturista, aquell que no accepta ni un retrocés en drets de la nostra gent, fent-nos fortes amb la unitat política de la classe treballadora, perquè per a nosaltres avançar és l’única manera de no retrocedir.

El de l’Esquerra Independentista és un projecte que ha nascut per capgirar d’arrel el sistema. El possibilisme polític no ens pot confondre la mirada. Ni taules de negociació, ni pressupostos, ni nous finançaments ens faran lliures: el nostre deure és articular un projecte rupturista socialista i feminista als Països Catalans. Si descuidem els nostres objectius, el possibilisme ens pot confondre.

El futur polític dels Països Catalans implica articular la construcció nacional, barri a barri, poble a poble, ciutat a ciutat. Som la nació que la constitució espanyola prohibeix, som la nació que els parlaments autonòmics diuen que no existeix, som la nació que l’estat no pot acceptar.

La nostra independència és la força per fer-los caure.

Panera per finançar l’organitzacio

Número guanyador de la panera:

2452

Des d’Endavant OSAN hem impulsat una panera per finançar una part de l’activitat política de l’organització. Endavant afronta grans reptes pel següent curs polític entre els quals hi ha la celebració de la XI Assemblea Nacional i un nou projecte que encara no podem anunciar. Per reforçar l’economia de l’organització hem decidit realitzar una panera amb diferents productes de projectes amb els quals hem col·laborat i que seguidament detallarem. El sorteig del número es realitzarà el pròxim 18 de setembre i enunciarem el número guanyador a les nostres xarxes socials i en aquesta mateixa publicació a la web.
Col·laboracions:

Tigre de paper: 2 llibres, Altai de Wu Ming i Tornar a encantar el món de Silvia Federici.

 

Difon la idea, memòria gràfica de l’Esquerra Independentista. Adhestius 1969-2019
Jordi Padró, Martí Puig i Pep Garcia
Editat per Pol·len

 

Malafolla Crew, val de 40€ en material

 

Ubeffe, samarreta: no sabien que érem llavors

 

Espiralia, bossa: rosa parks

A més a més, afegirem un assortiment de productes de la terra d’arreu dels Països Catalans.

 

Lesbianes, gais, trans, bisexuals; Plantem-nos per una vida digna

Per 45è any consecutiu, sortim als carrers dels Països Catalans amb motiu del 28 de Juny, diada per a l’alliberament sexual i de gènere. Els reptes i les problemàtiques que ens imposa el capitalisme patriarcal són les mateixes que aquell 1977, quan vam sortir sota la consigna «Llibertat sexual, amnistia total», i per això les bordes, desviades, bolleres, trans, bis i marietes tenim igual de clar que hi ha una altra manera de viure.

En l’àmbit laboral, patim més desocupació i discriminació, salaris més baixos i un constant assetjament LGBT-fòbic. El nostre orgull és l’orgull de ser de classe treballadora, i la nostra lluita és la mateixa que la de la resta de la nostra classe: per la derogació de les reformes laborals, per unes pensions públiques dignes, per la renda bàsica universal, per la reducció de la jornada laboral i per uns serveis públics i de qualitat.

Pel que fa a l’habitatge, patim més desnonaments i tenim més dificultats per emancipar-nos. Ben sovint ens veiem obligades a conviure en entorns LGBT-fòbics, amb qui no respecta la nostra identitat de gènere o opció sexual. Un sostre garantit i poder decidir amb qui i com conviure són drets bàsics, i per això exigim l’aturada immediata dels desnonaments, l’expropiació dels pisos buits de grans tenidors i la creació d’un parc públic de lloguer social.

També ens afecten el racisme i el colonialisme, que s’instrumentalitzen com l’LGBT-fòbia per dividir-nos com a classe i situar bona part del col·lectiu en una posició de doble o triple opressió i discriminació. No hi ha alliberament sense les migrades, racialitzades i refugiades, i per això cal derogar una llei d’estrangeria que impedeix que les persones trans puguem canviar la nostra documentació, tancar els CIE, regularitzar totes les persones i fer efectiu el dret d’asil i refugi per a les persones obligades a exiliar-se per LGBT-fòbia.o: resaltado

És urgent donar resposta a totes les violències que patim pel fet de ser LGBT i ho farem de la mà del conjunt de la classe treballadora, organitzant-nos. Ho volem tot: plantar cara a la violència masclista i LGBT-fòbica i al feixisme; l’accés gratuït i universal a la salut tot incloent el trànsit, l’avortament i l’atenció a les ITS; i l’aplicació efectiva de la legislació contra l’LGBT-fòbia de les empreses i cossos repressius.

No ens ajuntem per qui som, per com ens definim ni per com ens etiqueta el sistema. Ens ajuntem pel que farem entre totes, per la societat lliure que volem: els Països Catalans socialistes, feministes i lliures d’LGBT-fòbia, el nostre futur sense explotació ni opressió. Perquè ho volem tot, perquè hi ha una altra manera de viure!

La justícia francesa ataca de nou el català a l’escola

A la Catalunya del Nord l’ensenyament en català és atacat pels tribunals francesos que han tombat part de la llei que possibilita la immersió lingüística a les escoles públiques. Els tribunals consideren que es relega el francès a un segon pla.

A l’estat francès, les llengües pròpies de les diferents regions són patrimoni de l’estat, però la llengua de la república és el francès, de manera que tota llengua està subordinada a aquesta, “la llengua de la nació” i, a la vegada, l’única llengua vehicular a les escoles públiques.

El català, com altres llengües de la resta de l’estat francès són considerades regionals, és a dir, amb un estatus menor que la llengua d’estat i, per tant, són relegades a segon terme, malgrat que són patrimoni de França. El rerefons de diferenciar entre les llengües regionals i la llengua de la república és la idea de subordinar la resta dels pobles a la nació francesa i el centralisme exercit des de París.

Tots els avenços i drets lingüístics adquirits per les catalanes del nord han estat fruit de la militància i l’activisme cultural i lingüístic. Defensant infraestructures culturals, com mitjans de comunicació, una xarxa d’escoles, llibreries, campanyes i actes. I exercint pressió política amb la resta de nacions oprimides per l’estat francès, pel reconeixement de drets d’aquestes.

En un context en el qual el català cada cop té menys presència a Catalunya del Nord i la poca escolarització pública basada en la immersió lingüística, que es tombi aquesta llei és un atac contundent que limita la supervivència de la llengua. Una llengua que és l’eix vertebrador dels Països Catalans i ens uneix arreu del territori com a poble i ens vehicula a través de la cultura. Sota aquest atac es vulneren, una vegada més, els drets col·lectius dels catalanoparlants per imposició del model nacional centralitzat de l’estat francès a Catalunya del Nord i una estructura judicial que defensa per damunt de tot la força de l’estat i les seves estructures de poder, com passa a la resta dels Països Catalans amb l’estat espanyol.

Per aquest motiu, la defensa de la llengua no es pot destriar de la confrontació amb els estats i davant de cada atac i vulneració dels nostres drets com a poble ens hi trobaran dempeus i, aquest pròxim 29 de maig, omplirem Perpinyà.

Plantem-nos contra l’aniquilació planificada de la nostra llengua i cultura.

Als Països Catalans, en català!

25 d’abril Diada del País Valencià 2021

Vídeo del 25 d’abril Diada del País Valencià 2021.
Amb imatges de la roda de premsa de presentació del nostre llibret, acte polític de presentació del llibret el 24 d’abril a València i la manifestació de l’Esquerra Independentista el 24 d’abril a la tarda pels carrers de València.

L’ofensiva té nom d’Enric Valor

Al municipi de Mutxamel la dreta espanyolista, ha emprès un atac contra la figura d’Enric Valor, volent-li negar el nom d’una avinguda. Els atacs a la llengua catalana i a la cultura són constants i la presència de Vox en institucions municipals i autonòmiques els han incrementat.

Ens toca respondre amb una ofensiva nacional arreu dels Països Catalans, que no faciliti fer passes enrere en la defensa de la llengua i la cultura, que confronti el feixisme i la dreta espanyolista i la seva voluntat de negar el català, els Països Catalans i les centenars de referents  que els nodreixen i també reforçar la construcció nacional dels Països Catalans.

Des d’Endavant tenim una primera proposta: Si el que pretenen és buidar el nostre espai públic de referències a la nostra nació i a la llengua i cultura que ens uneix, aconseguiran just el contrari. Omplim de carrers, passatges, places i carrerons, d’Enric Valor, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

Hem preparat una moció per presentar als ajuntaments d’arreu, perquè es treguin referències a l’estat, el franquisme i l’espanyolisme i els omplim d’Enric Valor. Perquè cada agressió a la llengua ens afecta a totes. Perquè si ens ataquen a Mutxamel respondran els Països Catalans.

Descarregueu aquí baix la moció:

Moció d’Enric Valor

 

Visita la pàgina principal de la campanya nacional Als Països Catalans, en català!

Més de seixanta entitats i quatre-centes persones adherides al manifest Als Països Catalans, en català!

El 21 de febrer d’aquest 2021, dia internacional de les llengües maternes, Endavant feia públic el manifest, Als Països Catalans, en català!
I engegava una campanya pròpia que pretén fer extensiva al màxim d’agents possibles. Perquè la defensa de la nostra llengua és cosa de totes i una eina per reforçar el moviment popular i la lluita de la classe treballadora dels Països Catalans.

Durant les darreres setmanes s’han recollit adhesions al manifest de la campanya, que compta ara amb més de seixanta assemblees, col·lectius i organitzacions i més de quatre-centes adhesions individuals d’arreu de la nació.

Podeu consultar a continuació el llistat d’entitats adherides, el qual anirem actualitzant i podeu adherir-vos tan individual, com col·lectivament en aquest enllaç

[wptb id=23087]

La classe treballadora com a protagonista en la defensa de la llengua

Debat al voltant de la relació entre la construcció del subjecte de la classe treballadora amb la lluita per la llengua.

Modera: Maria Plana, professora de català a secundària i militant d’Endavant.
Intervenen:
– Marina Massaguer: Sociolingüista de la UOC i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.
– Manel López: Doctor i professor d’història, i militant d’Endavant Gràcia.
– Isidor Marí: Professor i sociolingüista eivissenc, exmembre de la Secció Filològica de l’IEC.
– Carles Rebassa: Poeta i professor al CPNL.
– Najat Najmaoui: Exactivista de Voluntaris per la llengua.

Segueix-nos a les xarxes socials:
– Twitter: twitter.com/Endavant_OSAN
– Telegram: t.me/Endavant_OSAN
– Instagram: instagram.com/endavant_osan/
– Web: www.endavant.org

Visita la pàgina principal de la campanya nacional Als Països Catalans, en català!

Unim-nos i lluitem: organitzem-nos contra el capitalisme

Manifest Primer de Maig Endavant:
Unim-nos i lluitem: organitzem-nos contra el capitalisme.
Un any més, les treballadores dels Països Catalans i de tot el món afrontem una Diada Internacional de la Classe Treballadora enmig d’una crisi sistèmica que dura ja massa temps i que, com a classe, fa massa també que en seguim pagant les conseqüències.
Les múltiples crisis derivades de la pandèmia provocada per la Covid-19 han posat en relleu els interessos contraposats entre la classe treballadora i la resta de les classes populars, que som la majoria de la població, i els interessos particulars dels poderosos i el gran capital. La patronal està intentant que el cost d’aquesta crisi el pagui la classe treballadora, i els governs faciliten aquests objectius amb una gestió antisocial de la crisi.
Les contradiccions que el capitalisme arrossegava des de la crisi econòmica i financera del 2008 han esclatat sota el brutal impacte de la pandèmia, i el marge per mantenir els beneficis sense tocar els drets socials i polítics de la classe treballadora ha desaparegut completament. La pràctica neoliberal de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, imposada amb mà de ferro per la Unió Europea, implica que els nostres impostos serviran per rescatar les grans empreses, mentre les nostres condicions materials de vida es degraden a un ritme sense precedents.
La situació d’emergència a la qual ens ha abocat la pandèmia ha posat de relleu que el mercat, com a mecanisme d’articulació de la producció i gestió dels recursos, no ha permès cobrir les necessitats més bàsiques, ni en salut pública ni en cap altre aspecte essencial per a la vida de les persones. Les ajudes temporals impulsades pels diferents governs són només mesures temporals basades majoritàriament en crèdits, amb els corresponents beneficis per a la banca i la soga al coll que suposa per a les treballadores haver-los de tornar. Totes aquestes mesures simplement tiren la pilota endavant, posposen els problemes reals de l’impacte econòmic de la crisi per mantenir l’ordre tant de temps com sigui possible.
L’única solució a llarg termini que garanteix que estarem preparades en situacions semblants és la racionalització i planificació de l’economia, i el repartiment equitatiu del treball. La crisi derivada de la Covid-19 ens obligarà a reconstruir el país, haurem d’assumir sacrificis i treballar conjuntament per recuperar les nostres vides. Ara és, doncs, el moment de preguntar-nos quin país volem reconstruir: posarem els nostres esforços per reflotar els beneficis de les grans empreses i els bancs, o canviarem el rumb de la societat i construirem un país que tingui els recursos materials necessaris per, d’una banda, garantir pa, sostre i treball a totes les persones i, de l’altra, disposar d’un sistema de salut públic que sigui capaç de fer front a situacions d’emergència que vindran en el futur?
Només si som capaces de recuperar la sobirania com a poble i exercir efectivament el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, entès com un procés permanent de decisió sobre les directrius econòmiques, polítiques i socials que han de guiar la nostra societat, podrem capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per l’oligarquia i pel capitalisme depredador. Aquesta és la clau de volta per aconseguir les profundes transformacions socials necessàries per posar realment la vida al centre del desenvolupament social, apropiant-nos dels mitjans de producció, qüestionant la propietat privada, eliminant la divisió sexual del treball i la doble jornada per a les dones, garantint la protecció del nostre territori i molt més. Aquesta és la clau: construir una societat socialista i feminista.
Des d’Endavant OSAN fem una crida a tota la classe treballadora dels Països Catalans a sortir aquest Primer de Maig als carrers, a organitzar-se i lluitar per una vida que valgui la pena ser viscuda.
Aquest Primer de Maig, unim-nos i preparem-nos per al que vindrà.
Aquest Primer de Maig, plantem-nos pel socialisme, construïm la Unitat Popular!

[Llibret] Autodefensa feminista com a resposta a la crisi

Us presentem el llibret d’autodefensa feminista. Aquest llibret està pensat per compartir els aprenentatges col·lectius acumulats durant generacions per les dones. És una eina per l’autodefensa feminista en tots els aspectes de la nostra vida. Un llibret fet per dones i per a dones.
En un context de crisi extrema i ofensiva patriarcal, les dones prenem el protagonisme en defensar-nos. Perquè l’única alternativa és aquella que construïm nosaltres.

https://issuu.com/endavantosan/docs/llibret_autodefensa_feminista

Pots descarregar el llibret aquí