Aquest dissabte 20 d’octubre, prop de 2000 persones es van manifestar pels carrers del barri de Sants en defensa del Centre Social Autogestionat Can Vies, que es troba sota amenaça de desallotjament.
A les 12 del matí, començava la mostra de cultura popular amb una petita actuació de la Colla Bastonera i els Castellers de Sants. Sota els aplaudiments de les més de mil persones que ja es concentraven a la plaça, es donava inici a la manifestació. Al capdavant, cinquanta persones de diferents entitats i col·lectius del barri unien els seus braços en una demostració d’unitat, totes amb la samarreta de Can Vies amb el lema “No Passaran”.
En una primera aturada, a l’alçada del propi edifici de Can Vies, es va llegir un manifest molt reivindicatiu i acusant directament als culpables de la situació actual del CSA. La lectura va anar acompanyada de la penjada d’una nova bandera a la façana amb el logo del centre.
Amb un ambient molt festiu, es va baixar pel carrer Jocs Florals fins arribar a Can Batlló, espai de reivindicació històrica del barri que va ser recuperat fa poc més d’un any pel veïnat. Allà, va ser l’assemblea de Can Batlló qui va llegir una petita carta de suport a Can Vies, per posteriorment unir-se a la manifestació. També allà mateix, els Diables de Sants van començar un espectacle de foc que acompanyaria la manifestació durant tot el recorregut.
La manifestació continuà pels carrers Constitució i Gavà, mentre la gent s’hi anava sumant, i moltes veïnes donaven suport des dels balcons. Així, es va arribar a la següent parada, l’edifici denominat 18N, ocupat ara fa un any pels moviments socials del barri, amb la intenció de cedir-ho a les famílies que van ser desnonades setmanes abans.
Durant el següent tram del recorregut, fins al carrer Creu Coberta, la Plataforma de suport a Can Vies repartia adhesius amb la frase “No Passaran”, que servirien per la següent acció que es duria a terme. A l’alçada del mercat d’Hostafrancs, moltes persones es van acostar a la seu de Convergència, on de forma simbòlica es van posar centenars d’aquests adhesius, assenyalant directament els culpables del possible desallotjament de Can Vies.
Davant la seu del districte, es va tornar a llegir un comunicat, en aquest cas acusant directament a l’actual regidor del districte Jordi Martí i l’empresa propietària de l’edifici de Can Vies, TMB, a qui a més de denunciar com especuladors, també es va acusar dels acomiadaments i els augments de tarifes. El missatge cap a aquestes figures va quedar clar amb la “cremà” d’una falla, representada en aquest cas per Xavier Trias, Jordi Martí i Joaquim Forn.
A pocs metres del districte, la següent parada seria davant de la casa ocupada l’Encoberta, desallotjada el 13 d’abril de l’any passat. S’hi va desplegar una pancarta que resava “1 any i mig tapiada, una vergonya més al barri. Defensem els espais alliberats”.
Després, la manifestació es va enfilar pel carrer de l’Espanya Industrial, per posteriorment arribar al Casal Independentista de Sants Jaume Compte. Davant d’aquest, membres del propi casal i d’Endavant van desplegar una pancarta en suport al CSA i per la unitat de tots els fronts anticapitalistes del barri.
El final de la manifestació va ser a la plaça coneguda com l’Hamsa, en homenatge a la casa ocupada desallotjada al 2004. S’hi va llegir un nou manifest que feia una crida a defensar els espais autogestionats i en especial d’un espai com Can Vies, que ha estat compartit durant els més de quinze anys d’història, per més de 100 col·lectius i entitats, entre elles l’extinta Plataforma per l’Unitat d’Acció (PUA). De nou, la colla bastonera i els diables van fer una petita mostra de cultura popular per donar per finalitzada la manifestació.
Al voltant de 50 persones de totes les edats han pujat aquest matí del 12 d'octubre els 1558 metres del cim d'Aitana. La iniciativa, promoguda pel Centre Excursionista del Benicadell, l'Assemblea de Joves Greixers de Castelló de Rugat, i el grup de muntanyisme Viarany, ha coronat aquest migdia la Serra d'Aitana dins la campanya "Un cim una estelada". Aquesta campanya està plantejada com a mostra de rebuig al 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, una jornada en el qual els Països Catalans no tenim res a celebrar però sí molt a denunciar. En els més de deu anys que porta en marxa aquesta campanya s'han coronat amb estelades cims de diferents comarques del país, com ara el Benicadell, les Penyes Altes, el Puigcampana, la Serrella, el Mondúver, el Circ de la Safor, el Montcabrer o el Montgó. 
Davant la convocatòria d’eleccions anticipades el 25N Endavant vol exposar els que pensem que són els vertaders motius de CiU en aquesta precipitada maniobra. En efecte, Convergència i Unió convoca a corre-cuita aquestes eleccions i ens les presenta com un plebiscit a la “independència”. D’aquesta manera Artur Mas capitalitza els esforços i l’èxit de la societat catalana a la manifestació de l’11 de setembre. Ho fa sense haver-se compromès personalment amb la manifestació, sense haver-hi participat, i sense ni tan sols haver pronunciat la paraula “independència”. Però el gran èxit d’aquesta maniobra és el d’haver tret de l’agenda política les retallades en serveis socials, la seva privatització, el progressiu empobriment i precarització de la societat catalana, i la corrupció estructural que pateix el seu partit i el conjunt de la “classe política” d’aquest país. Converteix així unes eleccions en les que hauria hagut de retre comptes per les retallades, en unes en les que fins i tot podria ser premiada amb una majoria absoluta. Esmentar la possibilitat d’un futur referèndum ha estat suficient per presentar-nos la dreta regionalista i corrupta de CiU com una opció de llibertat, i fins i tot d’independència, a les properes eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC).
La Plataforma de Lluita Contra les Retallades desenvolupà al llarg d'aquesta setmana una important agenda d'activitats en el marc de la Setmana europea contra la pricatització de la sanitat i la Jornada internacional de lluita convocada per la Federació Sindical Mundial. Dimarts 2, a la seu d'Esquerra Unida, i dimecres 3, a la Universitat d'Alacant, José Barril, membre de l'Assemblea de Treballadores per la Vaga General, oferí sengles xarrades al voltant de les causes i les conbseqüències de la privatització de la sanitat.