L’autodeterminació no pot ser moneda de canvi

Amb la mateixa intensitat amb què aquests dies hem sortit al carrer per reclamar l’alliberament dels presos i preses polítiques i el retorn de les persones exiliades, avui discrepem frontalment del full de ruta exposat per Carles Puigdemont en conferència de premsa.

Si la solidaritat antirepressiva no es pot condicionar a contrapartides polítiques, l’opinió política de les persones represaliades ha de poder ser analitzada críticament.

L’operació d’estat del 155 va ser derrotada a les urnes el passat 21D. La voluntat popular demanava la restitució del govern i el no reconeixement de l’autoritat dels aparells de l’estat sobre la sobirania de Catalunya. Conformar un govern autonòmic nou, adaptat al marc i resolucions dels aparells de l’estat creiem que contradiu el vot expressat el 21D.

Observem amb preocupació i alarma les crides per tal que l’Estat s’assegui a negociar, sense ni tan sols definir com a punt de partida l’inalienable dret d’autodeterminació que tenim com a poble. L’exercici del dret a l’autodeterminació no pot ser moneda de canvi per altres objectius. Un nou encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol, forçat per la violència policial i judicial, és l’antítesi de l’exercici de l’autodeterminació i de tot allò que l’1 d’octubre significa.